El catedràtic d'Economia de la UPF Guillem López Casasnovas (Ciutadella de Menorca, 1955) és expert en finances públiques. Ha estat membre de diverses comissions estatals de reforma del finançament autonòmic, motiu pel qual compareixerà pròximament al Senat, convidat per Junts, per parlar-ne. Columnista habitual de l’ARA, també ha estat conseller del Banc d’Espanya. 

El catedràtic Guillem López Casasnovas és segurament la persona que ha participat en més comissions d’experts de tot Espanya. Recorda com va participar en una sobre la seguretat social quan Eduardo Zaplana era el ministre del ram, fa gairebé 20 anys. També en una de la llei de dependència (època Pedro Solbes), i sobre la reforma sanitària, la reforma educativa, la reforma del finançament autonòmic, les balances fiscals... "Porto moltes comissions i molts anys, i la cosa canvia molt poc", lamenta. L’última comissió és la de la reforma fiscal, encarregada pel ministeri d’Hisenda. Un document de gairebé 800 pàgines de propostes que, segons apunta Casasnovas, quedarà en no res.

De tant en tant sorgeixen de la ingenuïtat o la bona voluntat propostes que, crec jo, no entenen el país en què vivim. En comentaré dues. Una té a veure amb el reclam ara d’una mena d’auditoria d’avaluació independent sobre la gestió que ha fet Espanya de l’epidèmia del covid-19. L’altra, amb el requeriment que sigui una comissió d’experts de reconegut prestigi la que avali les propostes que haurien de remetre’s a Europa per ser finançades en el marc del programa Next Generation EU.

El sobiranisme tindrà a Catalunya la força que li doni la seva gent. No és una frase tòpica. És una constatació que ha definit el comportament electoral al llarg del temps, dintre sempre d’un eix catalanista, sobiranista o independentista; d’èmfasi diferent segons les conjuntures, però sempre amb un vector guanyador. I aquest vector s’ha mostrat més sòlid i estable que el resultant de l’eix dreta-esquerra. No només perquè avui molta gent ja no distingeix gaire bé entre l’una i l’altra -sí, en canvi, entre els seus extrems-, sinó perquè l’eix nacional ha donat una estabilitat molt superior, una estabilitat de què el nacionalisme espanyol encara no disposa. Recordem, si més no, que fins i tot l’ancoratge ideològic andalús del PSOE s’ha ensorrat. Tampoc el regeneracionisme de dretes, amb Suárez al capdavant i amb el fracàs de l’operació reformista del nostre Roca, no va tenir en el seu dia un final millor.

L’economista Guillem López Casasnovas ho té clar. Als amics en qui confia “els deixaria la cartera i l’educació d’un fill”. Un d’aquests amics és Jaume Mayans, amb qui va compartir hores i hores de pati en una petita escola de Ciutadella. El Guillem va marxar de l’illa, el Jaume s’hi va quedar. Ara es veuen a l’estiu, quan l’economista torna a Menorca i es retroba amb el millor de la seva infància: els plats de la mare, la síndria fresca, els amics i la pesca.

En una entrevista als Matins de Catalunya Ràdio, Guillem López Casasnovas, vocal del consell del CRES i catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, ha assegurat que si Catalunya obtingués el pacte fiscal que li pertoca –amb un finançament capitatiu similar al del País Basc– la sanitat catalana tindria un superàvit de 2.000 milions d'euros. No obstant, Casasnovas ha afegit que, tenint en compte la restricció pressupostària, cal prioritzat les prestacions que s'ofereixen i ha defensat un sistema de copagament coherent en què es complementin les retallades en el sector amb el pagament complementari d'unes taxes, a la vegada que ha fet una defensa fèrria del foment dels medicaments genèrics per part de la sanitat pública.