Un jutjat de Barcelona ha dictat la primera sentència que valida una sanció per no etiquetar productes en català. En concret, s'ha confirmat una multa de 7.500 euros que l'Agència Catalana del Consum va imposar a Carrefour després que un inspector comprovés que uns bolquers i un peluix no estaven etiquetats en català. La cadena de supermercats va recórrer la sanció, primer davant l'administració i després per la via judicial, sense èxit. La sentència del jutjat contenciós administratiu 8 de Barcelona, a la qual ha tingut accés l'ARA, no es pot recórrer, i per tant la decisió de la jutgessa Montserrat Raga és ferma.

L'etiqueta del vi deixarà de tenir un tracte diferent respecte a la resta de productes agroalimentaris. Les ampolles etiquetades a partir del 8 de desembre també hauran de fer accessible per al consumidor la informació nutricional i els ingredients emprats durant l'elaboració. Els cellers hauran de recopilar aquestes dades en una web, a la qual es podrà accedir escanejant un codi QR incorporat a l'etiqueta impresa, mentre que les calories sí que hauran de figurar especificades a l'etiqueta mateix. Aquests canvis s'aplicaran als vins de tota la UE d'acord amb el Reglament 2021/2117.

Des que surten del celler fins que arriben a la copa, les ampolles de vi sovint passen per un viatge llarg en què les condicions ambientals poden canviar força. Tot i així, aquest itinerari acostuma a ser un misteri tant per al consumidor com per al productor. El centre tecnològic català Eurecat va decidir resoldre aquest trencaclosques i és per això que ha desenvolupat una etiqueta intel·ligent que permet saber en quin estat està el vi quan arriba a taula (i també abans). “Vam parlar amb el celler Ramon Roqueta i ens van dir que estaven molt interessats en monitoritzar el seu producte quan l’ampolla ja està tancada”, explica Claudia Delgado, la investigadora que ha coordinat el projecte.

El 2014 un agricultor es va quedar esgarrifat quan va veure en un gran supermercat unes caixes plenes de plàtans. No el va sorprendre tant l’acumulació de fruita de procedència tropical com una senyera i un cartell que els marcava com a “producte de Lleida”. Unió de Pagesos (UP) va decidir portar el cas a l’Agència Catalana de Consum. Des del principi d’aquesta dècada el sindicat agrari batalla contra els falsos reclams i la competència deslleial que apliquen alguns establiments que volen aprofitar-se de dos elements cada vegada més reclamats pel consumidor: el producte de proximitat i l’ecològic. Cada any, assenyalen a Unió de Pagesos, es presenten més d’una desena de denúncies per publicitat enganyosa i un nombre de casos semblants per competència deslleial, unes pràctiques entre les quals hi ha la venda a pèrdues.

Si l'etiqueta diu 'ecològic' vol dir que no és perjudicial per al medi ambient. Si l'etiqueta diu 'sense greix' vol dir que no en té, de greix. Si diu que els préssecs són de Catalunya vol dir que ho són, de Catalunya. És evident, oi? Doncs no, no ho és. Resulta sorprenent, però allò que llegim als envasos dels aliments no es correspon necessàriament amb el que hi trobem a dins: 'Ecològic' no és garantia de respectuós amb el medi ambient, 'sense greix' no vol dir que no tingui greix, i que hi digui 'Catalunya' no vol dir que aquest sigui el país d'origen del producte. Desconcertat? Benvingut al món de la indústria de l'alimentació, un món on les aparences i la realitat tenen, sovint, poc a veure.

"Etiqueteu en català!". Aquest és el missatge gegant, elaborat amb 40.000 llaunes de Coca-cola, que ha llançat aquest dissabte al matí la Plataforma per la Llengua per reivindicar la normalització del català en l'etiquetatge. La Plataforma per la Llengua ha denunciat que el 90% dels productes que es distribueixen a Catalunya incompleixen la normativa catalana, que obliga a etiquetar almenys en la llengua pròpia del país.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha presentat aquest matí l'informe de política lingüística 2010 després d'entregar-lo a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. En roda de premsa, Mascarell ha assegurat que "la política de sancions [per normalitzar la situació de la llengua] és bona si no hi ha possibilitat de consens" i, per aquest motiu, ha explicat que el Govern "sempre" intentarà que "el consens sigui la primera opció". En aquest moments, l'executiu està negociant amb els distribuïdors i els exhibidors de cinema per aplicar sense conflictes la llei de cinema i incrementar el nombre de pel·lícules en català en cartellera. Una de les opcions és ajudar les sales en el procés de digitalització, malgrat el mal moment econòmic actual. Pel que fa a la llei del codi de consum, que des de principis de 2011 havia de garantir l'etiquetatge de tots els productes en català, el Govern també està estudiant amb les empreses afectades "de quina manera és convenient aplicar-ho".

Moritz ha enviat a Brussel·les un camió carregat de cerveses, una per a cada parlamentari europeu, acompanyades del lema "Beure una cervesa catalana, és beure una cervesa europea", informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

Etiquetar productes només en català podria ser impossible si el Parlament Europeu aprova aquest dimecres un nou reglament que permet als estats membres obligar que totes les etiquetes estiguin, com a mínim, en una de les llengües oficials de la Unió Europea –entre les quals no hi ha la catalana. La proposta estipula que els estats poden decidir que l'etiquetatge "sigui en una o més llengües oficials de la Unió". Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Maria Badia, Raimon Obiols (PSC), Raül Romeva (ICV) i Santiago Fisas (PP) s'han unit per presentar una esmena al text i evitar que Espanya pugui prohibir l'etiquetatge exclusiu en català.