La Global Sumud Flotilla està organitzant una nova missió cap a la Franja de Gaza aquesta primavera. Segons han anunciat aquest dijous en una roda de premsa des de Sud-àfrica, la missió estarà formada per tres mil participants d'unes 100 nacionalitats diferents i un centenar de vaixells, que portaran als palestins ajuda humanitària i personal especialitzat –sanitaris, investigadors en crims de guerra i enginyers– per intentar trencar el setge israelià. Preveuen que la flotilla surti del port de Barcelona el 29 de març i que en el trajecte s'hi vagin sumant embarcacions. En paral·lel han anunciat també un comboi terrestre, amb material i especialistes, que intentarà arribar fins al pas de Rafah, a la frontera entre Gaza i Egipte.

La setmana passada, la detenció dels tripulants de la Flotilla que estava arribant a Gaza amb ajuda humanitària per part del govern israelià, va ser la guspira que va encendre totes les fogueres. Arreu d’Europa, on des de feia setmanes hi havia mostres de rebuig al genocidi comès pel govern de Netanyahu, la gent va sortir al carrer seguint l’impuls que neix a dins de cadascú, i és així com solen generar-se les grans manifestacions col·lectives.

El Govern d'Israel ha deportat aquest dilluns 171 activistes més de la Global Sumud Flotilla, entre ells la jove sueca Greta Thunberg, en sengles avions a Grècia i Eslovàquia, i ha negat que hagin patit algun tipus d'abús sota la seva custòdia, com han denunciat alguns dels empresonats. "Aquest genocidi està sent alimentat pels nostres governs i les nostres institucions. És la nostra responsabilitat acabar amb aquesta complicitat. No som herois, el que hem fet és el mínim", ha dit Thunberg des de l'aeroport d'Atenes. El Ministeri d'Exteriors israelià ha assegurat que en aquest grup de "provocadors" hi ha ciutadans de Grècia, Itàlia, França, Irlanda, Suècia, Polònia, Alemanya, Bulgària, Lituània, Àustria, Luxemburg, Finlàndia, Dinamarca, Eslovàquia, Suècia, Noruega, el Regne Unit, Sèrbia i els Estats Units. L'activista sueca, una de les cares més conegudes de la Flotilla, arribava la tarda d'aquest dilluns a l'aeroport d'Atenes envoltada de mostres de suport.

L'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau i el regidor d'ERC a Barcelona Jordi Coronas ja són a casa. Després de passar més d'un mes a bord de la Global Sumud Flotilla i de ser detinguts per Israel, tots dos han arribat aquest diumenge a la nit a l'aeroport de Barcelona, on amics, familiars i companys de partit els han rebut entre aplaudiments i abraçades. Amb samarreta blanca i pantalons esportius grisos, la mateixa muda que els van obligar a posar-se quan van entrar a la presó, tots dos han explicat als mitjans el que han viscut des que van ser arrestats a punta de fusell al vaixell i, hores després, van arribar a port. "Ens van posar hores de genolls, amb el cap a terra, i ens van escridassar, insultar i humiliar", ha explicat Colau. Coronas ha denunciat la "tortura psicològica" a la qual van ser sotmesos, amb privació d'aigua, menjar, medicines i son —no els deixaven dormir més de dues hores seguides—. "Ens van dir que els metges eren per a les persones, i que nosaltres érem animals", ha explicat.

Manifestació ahir a la tarda a Barcelona, en suport als detinguts de la Flotilla per part de l’exèrcit d’Israel. I com a Barcelona, les protestes es van estendre a altres ciutats catalanes i desenes de ciutats europees.

El ministre de Seguretat Nacional d'Israel, Itamar Ben Gvir, un dels més radicals de la coalició de govern de Benjamin Netanyahu, ha titllat els activistes de la Global Sumud Flotilla de "terroristes" i "defensors d'assassins". En un vídeo difós a xarxes socials, es veu Ben Gvir escridassant els activistes, asseguts a terra, i assenyalant-los amb el dit. "Aquí estan els terroristes de la Flotilla, són terroristes", diu el ministre.

Milers de persones –15.000 segons el recompte de la Guàrdia Urbana– han protestat aquest dijous a la tarda a Barcelona pel mateix, però cadascú ho ha fet a la seva manera. Mentre un grup de manifestants s’encarava amb els antidisturbis que els barraven el pas a la ronda Litoral i uns altres feien el mateix a l’accés a la terminal S del port, uns metres més enllà un grup de persones estiraven una tela blanca que s’allargava uns deu metres. “No sé per a què és, però m’han demanat ajuda”, deia un d’ells. Darrere seu, quatre carpes començaven a funcionar com a punt de benvinguda a una acampada que els organitzadors tenen l’objectiu de mantenir almenys fins que comenci la manifestació convocada per dissabte al matí.

L'assalt militar israelià a la Flotilla pacífica i humanitària que va salpar de Barcelona per denunciar el drama de Gaza no és un punt final. És un punt i seguit. Mentre no s'aturi el genocidi a la Franja, no pot cessar la pressió ciutadana, per molta distància que hi hagi entre la indignació i la vergonya al carrer i la dura realitat geopolítica global. Si encara es podia, la Flotilla ha fet més evident l'esfondrament de la diplomàcia multilateral i, més en concret, la impotència de l'ONU i la tebior d'Europa. En lloc d'una flotilla civil, fa temps que s'hauria d'haver enviat a Gaza una força militar –uns cascos blaus– a fer possible un alto el foc, a garantir unes mínimes condicions de supervivència de la població palestina i a propiciar una negociació per a l'alliberament dels ostatges israelians i el desarmament de Hamàs.

D'entre els més de 500 activistes de 44 països que conformen la Global Sumud Flotilla, interceptada per Israel quan s'aproximava a Gaza, n'hi ha fins a una cinquantena que tenen nacionalitat espanyola. I d'aquests, una quinzena són catalans. La majoria han confirmat que viatjaven a bord de vaixells assaltats en aigües internacionals pels soldats israelians i, en aquests moments, estan detinguts i incomunicats.

La detenció de la Flotilla Global Sumud a les aigües d'allò que el govern d'Israel anomena zona d'exclusió és, d'una banda, la confirmació del que tothom sabia que passaria, com explica bé l'article d'Eugeni Garcia Gascón en aquest diari. Però a la vegada és un episodi important que deixa en evidència, posa de manifest i subratlla un seguit de fets: u, el govern d'Israel segueix bloquejant l'arribada d'ajuda humanitària, fins i tot aportada per una iniciativa pacífica (la Flotilla ha fet bé de remarcar que va completament desarmada) de la societat civil. Dos, el govern d'Israel segueix recorrent a l'ús i abús de la força contra qualsevol que gosi discrepar de la seva guerra de neteja ètnica a Gaza i Palestina. Tres, a conseqüència dels fets anteriors, és indiscutible que el govern d'Israel segueix violant els drets humans i el dret internacional. Quatre, davant d'aquest panorama, el silenci i la passivitat de la comunitat internacional, genuflecta davant de les amenaces i les arbitrarietats del govern de Donald Trump, és alarmant i fins i tot perillosa (i en aquest context, i encara que sigui paradoxal, té sentit la retirada dels vaixells militars de suport italià i espanyol, com a forma d'evitar mals majors).

El Parlament s'ha fracturat en dos arran de la detenció per part de l'exèrcit d'Israel de la Flotilla que es dirigia cap a Gaza per trencar el bloqueig humanitari. PSC, ERC, Comuns i CUP han forçat la suspensió del ple previst per a aquest dijous en senyal de protesta, mentre que Junts, PP, Vox i Aliança han votat en contra de desconvocar-lo. Les esquerres defensen que la suspensió està justificada perquè l'actuació d'Israel ha estat en aigües internacionals i perquè hi viatja una diputada de la cambra, la cupaire Pilar Castillejo, però les dretes ho critiquen. Junts censura que no s'hagi suspès cap ple fins ara pel conflicte i es faci per la Flotilla, i el PP considera que la iniciativa és un "teatre mediàtic". El president Salvador Illa, des de Roma, ja ha explicat que el Govern ha posat a disposició dels integrants de la flotilla "suport jurídic", si bé ara mateix estan incomunicats, segons l'organització de la iniciativa. Mentrestant, Isabel Díaz Ayuso ha acusat els activistes de la Flotilla de "no voler la pau".

La Flotilla ha confirmat aquesta matinada que la marina de guerra italiana ha interceptat 19 dels 44 vaixells que la componien.

L'exèrcit israelià ha aconseguit finalment interceptar els 44 vaixells que formaven la Global Sumud Flotilla, la iniciativa solidària que intentava obrir un corredor humanitari a Gaza. Ha trigat prop de 18 hores a acabar el seu assalt i a donar per desactivada la missió humanitària, des que dimecres a les set de la tarda els primers vaixells militars israelians van assaltar la flotilla quan era a 80 milles nàutiques de la costa de Gaza, en aigües internacionals. Passades les 12 del migdia d'aquest dijous, el ministeri d'Exteriors d'Israel ha emès un comunicat per assegurar que "la provocació" de la Flotilla "s'ha acabat", donant a entendre que tots els vaixells havien estat aturats. Minuts abans, fonts de la Flotilla deien que només quedaven quatre vaixells navegant encara cap a Gaza, però finalment s'ha confirmat que havien estat interceptats per Israel. Només quedava un petit vaixell, el Marinette, que s'havia endarrerit i al que Israel advertia que seria interceptat també si continuava apropant-se. Aquest matí de divendres, el Marinette, amb sis persones a bord, es trobava ja a 43 milles nàutiques de la costa i seguia encara avançant.

Hores crucials per a la Global Sumud Flotilla, que aquesta matinada ha entrat en zona perillosa, on Israel podria atacar –tal com ja ha passat– els vaixells que volen trencar el bloqueig i fer entrar ajuda humanitària a Gaza. A primera hora d'aquest dimecres, la Flotilla ha denunciat una "operació intimidatòria" contra els seus vaixells per part de les forces navals israelianes durant la nit. "Un dels nostres vaixells principals, Alma, ha estat envoltat de forma agressiva durant diversos minuts per un vaixell de guerra israelià. Durant l'incident, les comunicacions a bord han estat deshabilitades de forma remota, mentre la nau s'aproximava perillosament i ha obligat el capità a realitzar una maniobra brusca evasiva per evitar una col·lisió frontal", denunciava la GSF en un comunicat.

El vaixell Family, on viatjava l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i altres activistes que lideren la Global Sumud Flotilla en el seu rumb cap a Gaza ha patit problemes tècnics que li impedeixen continuar. Però els tripulants de l'embarcació han estat reubicats en altres vaixells de la flotilla perquè la missió continuï endavant. De fet, aquest divendres la Flotilla ha salpat des de Creta per encetar el seu últim tram cap a Gaza, on pretenen trencar el bloqueig israelià per intentar fer-hi entrar ajuda humanitària.

Un buc militar espanyol salparà aquest dijous des de Cartagena "equipat amb tots els mitjans per si és necessari assistir a la Flotilla i fer algun rescat". Així ho ha anunciat el president espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa des de Nova York, on ha participat a l'Assemblea General de Nacions Unides. "Espanya exigeix que es respecti el dret dels nostres ciutadans a navegar pel Mediterrani en condicions de seguretat", ha subratllat, el dia que l'organització ha denunciat un nou atac contra la iniciativa humanitària. "Aquest buc pretén que en cas que hi hagi alguna dificultat puguin ser rescatats els nacionals i els integrants de la flotilla, i protegir-los des d'un punt de vista polític i diplomàtic", ha dit el cap de l'executiu de l'Estat.

La Global Sumud Flotilla acusa Israel dels atacs contra dos dels seus vaixells insígnia fondejats a Tunísia després d'haver salpat de Barcelona. Mitjançant registres de vol, la investigació documenta els moviments de quatre avions israelians, dos de transport de drons i dos de vigilància, que haurien portat els aparells no tripulats fins a bases militars de Malta i de Sicília. Després els drons haurien sobrevolat les aigües del Mediterrani de forma autònoma per llançar dues càrregues incendiàries sobre els dos vaixells, a la matinada del 9 i del 10 de setembre, que van causar incendis a la proa de les embarcacions Family i Alma. Els tripulants van poder apagar els focs i no hi va haver ferits. Si es confirmés, es tractaria d'un atac contra civils en territori d'un tercer país (Tunísia) i contra Portugal i el Regne Unit, per les banderes que duien les dues embarcacions atacades. La investigació qüestiona l'explicació oficial de les autoritats tunisianes i del govern espanyol, que van tractar els incendis com un accident.

Israel no ha esperat ni 24 hores després de bombardejar la capital de Qatar per atacar la capital del Iemen. Els seus avions han llançat un atac contra el ministeri de Defensa iemenita a Sanà aquest dimecres i contra altres àrees residencials de la ciutat, com a represàlia per l'atac amb drons que els houthis van llançar a l'aeroport internacional Ramon, al sud d'Israel. Almenys 35 persones han mort i 131 més han quedat ferides en l'onada d'atacs a Sanà i a la regió d'Al-Jawf, segons dades del ministeri de Salut del Iemen.

A 48 hores de la Diada, l’estat del món, sobretot la massacre israeliana a Gaza, domina l’actualitat. Aquesta matinada, la Flotilla ha denunciat un atac amb drons a una de les seves principals embarcacions, atracada a Tunísia. Aquest és el moment. El presumpte atac hauria causat un incendi, però ningú no ha pres mal.