A l’antiga Grècia, un pastor que es deia Narcís i que havia refusat l’amor de la nimfa Eco es va enamorar del seu reflex, que veia cada dia en un rierol. Un dia, es va tirar a l’aigua per trobar aquella persona que li havia robat el cor i el tenia meravellat, però aquesta obsessió el va portar a morir ofegat. “Ostres, profe, doncs, llavors, la paraula narcisisme ve d’aquí, oi?”, li pregunten els alumnes a Meritxell Blay, professora de llatí i grec a secundària i autora del llibre Mites grecs (Inuk Books, 2024). Ja que mitologia com a tal no existeix com a assignatura, Blay l’explica als seus alumnes a les classes de llatí i grec que imparteix.

La setmana passada uns 440 alumnes de 4t d'ESO de l'assignatura de llengua i cultura clàssiques, vinguts d'una trentena d'instituts de les comarques gironines, es van reunir al casc antic de Girona en una jornada educativa per aprendre, celebrar i reivindicar el llegat de la Grècia i la Roma antigues. Ho van fer en una trobada organitzada per professors de secundària de l'equip de treball ICE de la Universitat de Girona, que té com a objectiu despertar la curiositat dels joves per aquesta matèria, sovint poc valorada, que dins de l'ensenyança superior obligatòria només apareix al currículum com a optativa de l'últim curs. "Volem engrescar-los perquè facin batxillerat humanístic o social i es quedin amb nosaltres després de 4t, que vegin que no només traduïm textos a l'aula, sinó que el grec i el llatí són molt interessants i s'ho poden passar bé", diu Anna Burrassó, una de les professores impulsores de la jornada. "Ara es parla molt de gamificació, però nosaltres reivindiquem la paraula ludificació, que ve del llatí ludus, i justament vol dir tant joc com escola", afegeix la professora.

Llegim a l’ARA que l’artista Carolina Bianchi, que podem veure al festival Grec, de Barcelona, “es droga a l'escenari per denunciar la violència sexual”. Efectivament, “es pren una barreja de tranquil·litzants semblant a la droga de la violació”, que fan que “s'acabi adormint al mig de l'escenari”. El director del festival, Francesc Casadesús, ha dit que "és un espectacle totalment controlat mèdicament", però això no treu que m’amoïni, perquè quan vaig al teatre i algú a l’escenari badalla, jo badallo i, sense cap droga, m’agafa una passió de son incontrolable.

Omara Portundo y amigos

Festival Grec

Amb totes les entrades esgotades, la veterana cantant cubana Omara Portuondo apareixia a l’escenari del Teatre Grec per recuperar el concert cancel·lat el 2020 a causa de les restriccions sanitàries de la pandèmia, per acomiadar-se de Barcelona i protagonitzar un concert únic i amb convidats especials. Als seus 90 anys, l’artista de l'Havana va voler fer un nou repàs a la seva trajectòria artística –75 anys de carrera–, encara que el seu cos, fràgil, sembla demanar-li el descans definitiu lluny dels concerts en directe. També la seva veu, irregular i inestable per moments, sembla que demani aquest recés però, tal com va demostrar dimecres amb una vitalitat encomiable que compensava els entrebancs, el seu cap encara no accepta la retirada ni l’ocàs.

]]>

La trajectòria de la dramaturga i directora Sílvia Ferrando està marcada per la recerca dels rastres que el colonialisme ha deixat sobretot “en la manera de pensar”, com diu ella mateixa, amb motiu de l’estrena aquest diumenge a la Sala Hirsohima dins el Grec d’Hernán Cortés se escribe con ñ, la tercera obra d’una teatralogia sobre l’empremta colonialista. Després d’abordar el franquisme i l’educació en les obres anteriors ara s’endinsa en el pòsit que ha deixat en la gent un tema molt cru: “Entro directament en les grans caceres d’homes, quan els éssers humans ens hem caçat els uns als altres”, avisa la directora, des del descobriment d’Amèrica fins al tràfic d’esclaus de l’Àfrica. El repartiment és format per Joan Arqué, Quim Ávila, Esmeralda Colette, Mia Esteve i Cristina Fuentes, i el muntatge combina text, cançons en directe, dansa i vídeos. “Ens mirem a nosaltres mateixos amb força ironia i sobretot molt joc amb el públic”, explica la directora.

]]>

Una sala de reunions de luxe acull un grup d'inversors. "Soc la Calamanda, assessora financera", se sent pels altaveus. Però al davant tenim un home amb texans, auriculars i un iPad a la mà. "Des d'aquí dalt es veu tota la ciutat", continua ella. I l'home ens assenyala el desplegament d'edificis que, a vista d'ocell, despunten des de la finestra. En realitat la trobada bancària té lloc dins el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i forma part de Urban Nature, la nova peça del col·lectiu alemany Rimini Protokoll que s'acaba d'estrenar al Festival Grec. Posar-hi una etiqueta és una missió impossible: no és una instal·lació ni un espectacle, però té parts performatives i espais expositius. "Al final hem optat per dir-ne pel·lícula transitable", explica la directora del CCCB, Judit Carrera.

]]>

"Depèn de la calor que faci l'espectacle dura més o menys. És una peça sense control", explica la coreògrafa Moon Ribas, que s'ha aliat amb Quim Girón a l'espectacle Fenomen. Uns grans blocs de gel que van traient del congelador són els protagonistes del muntatge, que s'estrena aquest dissabte al Mercat de les Flors dins el festival Grec. "Volem crear un diàleg entre els fenòmens naturals i nosaltres mateixos a l'escenari. Forcem el gel a trencar-se, l'esclafem, el trepitgem, el tallem i hi tirem aigua per fondre'l. El públic veu com el nostre cos va canviant amb l'element", assenyala Girón. Per fer evident el moviment sísmic de la Terra, els intèrprets portaran un vestit que reacciona i s'infla quan hi ha un terratrèmol. Durant set anys, Ribas va portar uns implants al cos que li permetien notar els moviments sísmics del planeta. Ara, amb Fenomen, continuen alimentant l'objectiu d'escoltar la natura i fer-la visible a escena.

]]>

Entre els espectacles reprogramats del Festival Grec de l'any passat i les noves produccions d'aquest any, la cartellera teatral de les sales de proximitat està plena de propostes prometedores que es podran veure des d'ara fins a l'agost. Són espectacles de crítica social, monòlegs pertorbadors i comèdies satíriques ideals per veure amb els actors a pocs passos i una platea reduïda d'espectadors.

]]>

Quan no tens res a dir, ho dius millor en la teva llengua materna

“Cada llengua té la seva manera de ser escrita”, conclou Theodor Kallifatides en el primer llibre que ha escrit directament en grec després de cinquanta anys d’escriure en suec. Es titula Una altra vida, encara i l’ha publicat Galàxia Gutenberg tant en català (amb traducció del grec modern de Montserrat Camps) com en castellà (amb traducció de Selma Ancira). La conclusió de Kallifatides va més enllà: “Quan saps què vols dir, ho pots dir en totes les llengües que saps. En totes les llengües, també, pots callar. Però quan no tens res a dir, ho dius millor en la teva llengua materna”.

]]>

La complicació del pop acostuma a ser fer-ho tot com menys complicat millor. Ser senzill, accessible, efectiu i addictiu sense buscar tres peus al gat. D'aquí a la insòlita proposta de Marc Timón d'aquest dijous al Grec, en la qual una trentena de músics d'una orquestra simfònica, la GIOrquestra, s'enfrontaven a cançons pop d'arrel nua i sense excessiva complexitat, ni en dificultat ni en estructura. El repte era embellir sense perdre l'esperit original, treballant amb la matèria primera de l'actual escena pop catalana i els seus vocalistes originals per defensar-les en directe.

]]>

La casualitat ha fet que dues de les figures més importants de la música popular brasilera hagin passat per Barcelona amb dues setmanes de diferència. Gilberto Gil, al festival Jardins de Pedralbes, i Toquinho, aquest dimecres al Grec. L'atzar també ha fet coincidir les visites amb la mort del mestre João Gilberto: "Sense ell nosaltres no existiríem", va confessar Toquinho abans de tocar 'Chega de Saudade', acompanyat de Sílvia Pérez Cruz a la veu i Javier Colina al contrabaix. La presentació de l'espectacle conjunt entre la catalana, el brasiler i el navarrès començava a l'amfiteatre de Montjuïc amb una expectació palpable i el "no queden entrades" penjat a taquilles, fet habitual sempre que hi actua Pérez Cruz i que suma motius si l'acompanya una llegenda com Toquinho.

]]>

Si a Barcelona hi ha una escena més o menys potent de música gòspel, sembla que bona part es trobava entre el públic del concert d’aquest dimarts al Teatre Grec. No només per les samarretes de diverses corals que poblaven la platea o els enèrgics aplaudiments als cantants locals -Barcelona Gospel Messengers, segons classificats al programa Oh happy day -, sinó també per l’àmplia complicitat entre l’escenari i l’assistència. Una sinergia que es notava en els parlaments de Ramon Escalé, el director de l’espectacle, i quan tocava cantar i ballar les cançons més populars que interpretava la London Community Gospel Choir.

]]>

Cesc Gelabert defensa que l’art només existeix quan és percebut per l’espectador. “Ja pots fer una hora d’espectacle que, si el públic no hi veu art, no ho és”, diu el coreògraf i ballarí, que és un dels grans referents de la dansa catalana contemporània. A Framing time, la creació artística adopta un format minimalista d’acord amb la música de Morton Feldman, que Gelabert ha dotat de moviment i que es podrà veure, dins el Festival Grec, avui i demà al Mercat de les Flors. “El pianista Pedza Muzijevic em va proposar posar en escena les Triadic Memories de Feldman. El resultat és un concert coreografiat i també una instal·lació artística”, explica el coreògraf, que ha creat aquest solo en col·laboració amb Baryshnikov Productions.

]]>

Temps era temps la programació musical del Grec era un poti-poti sense personalitat que tenia la funció d’engreixar les xifres d’assistència al festival d’estiu de Barcelona. Potser per això ara el director del Grec, Cesc Casadesús, mira d’oferir un relat que doni coherència als concerts que es fan al Teatre Grec. “És un programa molt eclèctic. Cada concert és un món en si mateix, però tots són projectes especials i singulars”, explica Casadesús sobre un cartell efectivament eclèctic que inclou propostes com una nit de gòspel, una actuació del panista de jazz Chick Corea i el xou activista de la Matthew Herbert Brexit Big Band, entre d’altres. Pel que fa a la singularitat, Casadesús l’ha buscat mitjançant la coproducció i la col·laboració amb el Club TR3SC, productores com Anexa, promotores com The Project i festivals com el Sónar, el Mercat de Música Viva de Vic i l’(A)phònica de Banyoles. “És una programació més oberta i feta en col·laboració”, insisteix el director del Grec.

]]>

Després de sis anys de silenci discogràfic, el cantautor Albert Pla ha publicat la cançó 'Entierro', un avançament del seu nou disc 'Miedo', que sortirà a la venda el 19 d'octubre.

]]>

REW

<<

“Mira, nena, jo soc única. Al món no hi ha ningú com jo, ni ha existit, ni existirà. I amb tu, igual. Si esperes que vingui algú altre a dir-te el que has de fer, vas venuda”. Les paraules de l’àvia Rosalia ressonen més en Lídia Pujol que els anys que va passar en un internat de Vallvidrera. “Va ser traumàtic. La família, la religió, la democràcia... Tot això és molt traumàtic. Ens venen una cosa que després no és. Quan ets petit mires la vida amb els ulls de la cara. I després cal posar-hi els ulls de la consciència, els de la complexitat humana”, dispara. Els cabells molls, els ulls punyents, la samarreta d’“OTAN no” i una veu transparent que no parla, recita.

]]>

Comencen trenta nits d’estiu en què el festival Grec oferirà una vuitantena d’espectacles de teatre, dansa, música i circ. ‘El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk’ inaugurarà aquest dilluns el Grec 2018 al teatre de Montjuïc -els teatres de la ciutat ja han estrenat les noves produccions- i començarà un viatge que permet aproximar-se als problemes de l’actualitat o evadir-se’n a través de la plàstica. Triem 15 imperdibles del festival.

]]>

Nao Albet i Marcel Borràs formen una de les parelles artístiques més sòlides i originals del panorama escènic català. Creadors, directors i intèrprets, fa molt més d’un any que treballen en la seva nova criatura, un ambiciós espectacle titulat Falsestuff. La muerte de las musas. La capa teòrica de la peça és una reflexió sobre la falsificació en el món de l’art, amb una pregunta de fons: per què l’original es considera millor que la còpia, si les dues coses generen la mateixa emoció? La plasmació de la idea sobre l’escenari és una barreja insospitada d’elements i persones.

]]>

Cada vegada més espectacles venen amb bonus track. Les xerrades i trobades prefunció i postfunció, amb artistes, crítics, periodistes i experts en la matèria de l’obra, van entrant amb pes en la programació dels teatres. Enguany, el festival Grec eixampla la seva oferta d’activitats paral·leles. El cicle Factoria Grec obre les portes dels processos creatius d’alguns dels espectacles, en una oportunitat poc habitual de donar-hi un cop d’ull quan encara són a mig cuinar. Tafanejar quin tipus de diàleg estableixen creadors de disciplines diferents per crear una obra conjunta ( Nowhere in particular, amb Sònia Gómez, David Climent i Pere Jou, 4 de juny, Graner Centre de Creació), quina metodologia fa funcionar un duet creatiu tan fèrtil com el de Nao Albet i Marcel Borràs ( Falsestuff, 20 de juny, TNC) o com l’espai condiciona la concepció d’una obra ( Només una vegada, 27 de juny, Biblioteca Francesca Bonnemaison). Per a aquestes activitats, cal inscriure’s gratuïtament a reserves@recomana.cat.

]]>

200 VARIETATS DE CERVESA AL POBLENOU

El Parc del Poblenou oferirà aquest cap de setmana una fira amb més de 200 varietats de cervesa procedents de 14 països, un esdeveniment que vol posar en valor la cervesa artesana i de qualitat i on també hi haurà xerrades, food trucks, actuacions musicals i DJ.

]]>