<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - observatori]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/observatori/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - observatori]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Publiquen la primera imatge del cel austral feta amb la càmera digital més gran del món]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/publiquen-primera-imatge-cel-austral-feta-camera-digital-mes-gran-mon_1_5420942.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/4b809f59-6678-4665-ab5f-fc5dce982544_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Es coneix com la "primera llum" i, a grans trets, és la primera instantània que emet un instrument. En aquest cas, però, aquesta primera instantània és històrica, perquè és la primera llum de la càmera digital més gran del món. Aquest dilluns s'han fet públiques les primeres imatges de l'Observatori Rubin, que està situat a Xile i té la missió de crear la pel·lícula més completa del cel nocturn que s'ha fet fins ara. El Legacy Survey of Space and Time (LSST) és el cartografiat que escanejarà el cel austral durant els pròxims 10 anys. El projecte és una col·laboració internacional finançada per la Fundació Nacional de Ciències dels Estats Units (NSF) i el departament d'Energia dels EUA (DOE) en què participen dos centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[ARA]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/publiquen-primera-imatge-cel-austral-feta-camera-digital-mes-gran-mon_1_5420942.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 23 Jun 2025 13:11:42 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/4b809f59-6678-4665-ab5f-fc5dce982544_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Les primeres imatges del projecte de l'Observatori Rubin, a Xile]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/4b809f59-6678-4665-ab5f-fc5dce982544_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[És el fragment d'un ‘time-lapse’ que cartografiarà el cosmos durant una dècada]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'observatori de les relacions Sol-Terra]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/campdetarragona/l-observatori-relacions-sol-terra_129_4918710.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/11f15d2b-ffaf-4389-800f-4ef46ba343a4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>No podem evitar sentir enveja en observar les superpotències mundials enviant els seus coets –i altres artefactes, de tota mena– a l’espai. Com a unitat política i territorial, la demarcació de Tarragona, no destaca –a escala global– com a epicentre de la tecnologia o investigació en astronomia, però tampoc ens podem queixar en l'àmbit estatal o nacional. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Damià Amorós]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/campdetarragona/l-observatori-relacions-sol-terra_129_4918710.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 Jan 2024 08:53:25 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/11f15d2b-ffaf-4389-800f-4ef46ba343a4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El pavelló astronòmic de l'Observatori de l'Ebre]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/11f15d2b-ffaf-4389-800f-4ef46ba343a4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Kuwait, 30 anys d’errors]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/kuwait-anys-errors_1_1085507.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/0bb3daa8-a678-4505-89a7-7977bf5284db_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Resulta impossible comprendre la ment megalòmana dels dictadors, perquè els seus interessos estratègics superen amb escreix la importància que per a ells té la vida dels seus ciutadans. Per això és impossible saber què va empènyer Saddam Hussein a la decisió més errònia de la seva vida, la invasió de Kuwait. L’acció va desembocar en una coalició internacional orquestrada per parar-li els peus, la Guerra de Golf del 1991, reeditada el 2003 -aquesta vegada, sense cap excusa en un flagrant cas d’ocupació il·legal blanquejat per la comunitat internacional-, que va acabar derrocant el règim de Saddam i va abocar l’Iraq i tot el Pròxim Orient a la lluita sectària que ha acabat consumint anímicament i econòmicament tota la regió. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mónica García Prieto]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/kuwait-anys-errors_1_1085507.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Aug 2020 22:07:40 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/0bb3daa8-a678-4505-89a7-7977bf5284db_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Membres de la marina dels Estats Units a sota d’un mural de Saddam Hussein a la ciutat iraquiana d’Umm Qasr, que fa frontera amb Kuwait, en una imatge de l’any 2003.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/0bb3daa8-a678-4505-89a7-7977bf5284db_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un terç de les llars de lloguer ha renegociat les quotes per la crisi del covid-19]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/un-terc-llars-lloguer-renegociat-quotes-covid-19-barcelona-renegociar_1_1096209.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/210e4421-0223-477e-815d-ea8baea6ee97_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Pràcticament el 37% de les famílies que viuen de lloguer a l'àrea metropolitana de Barcelona han renegociat les seves quotes mensuals amb la propietat o avancen que tenen previst fer-ho en breu. Aquesta és una un de les conclusions principals de l'enquesta <em>Habitant en confinament</em> que ha fet l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (O-HB) durant el mes de maig.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Natàlia Vila]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/un-terc-llars-lloguer-renegociat-quotes-covid-19-barcelona-renegociar_1_1096209.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 31 Jul 2020 15:48:36 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/210e4421-0223-477e-815d-ea8baea6ee97_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Competència i Hisenda diuen que vigilaran la banca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/210e4421-0223-477e-815d-ea8baea6ee97_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El 55% de les famílies que ho han fet han aconseguit ajornaments o reduccions, segons l'O-HB]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La geopolítica del blat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/geopolitica-del-blat_129_3036750.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/57377167-f735-4dd0-bedc-ccbc68421c36_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El 20% de les calories que consumim els humans provenen del blat, el cereal més important, tan sols superat per l’arròs. En proteïnes és el primer i també és el més cultivat, amb una superfície equivalent a 235 milions de camps de futbol cada any. Fa 8.000 anys una mutació en un blat silvestre va generar una planta amb llavors més grans. Això va passar a l’antiga Mesopotàmia, on es va començar a cultivar, i va donar lloc a tota una revolució agrícola. Més tard es van domesticar les ovelles i les cabres, i tot això va permetre crear comunitats més complexes. Aquest cultiu ha sigut tan important que fins i tot hi ha antropòlegs com Clifford Geertz que defensen que, segons el que es cultivi en un país, aquest serà capitalista o comunista: si cultiva arròs, en què es necessita la col·laboració del veí per regar, serà comunista; i si opta pel blat, en què el que cal és que plogui, i per tant un mateix s’encarrega de tot, serà capitalista.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jaume Abellana Puyol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/geopolitica-del-blat_129_3036750.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 22 Jul 2018 18:28:07 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/57377167-f735-4dd0-bedc-ccbc68421c36_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un pagès bat el blat amb forca després de segar-lo a la comarca de l'Urgell]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/57377167-f735-4dd0-bedc-ccbc68421c36_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trump i el desconcert europeu]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/trump-desconcert-europeu_129_3037094.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Després del caos polític de l’últim G-7, Angela Merkel ha declarat que el comportament de Donald Trump li va semblar “un bany de realitat una mica depriment”. La cancellera es va sincerar a la televisió alemanya. No creu que “apujar el to de la retòrica millori les coses”, però per aconseguir superar la “dependència” dels Estats Units -diu Merkel- els països europeus haurien de “ser més lleials” a la Unió Europea. “Si volem semblar més forts, primer ens hauríem de posar d’acord entre nosaltres”, admetia en un altre bany de realitat. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carme Colomina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/trump-desconcert-europeu_129_3037094.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 Jun 2018 21:33:49 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Donald Tusk, en campanya]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/donald-tusk-campanya_129_3038233.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Donald Tusk està definitivament en campanya. El polonès va encendre ahir la cimera de caps d’estat i de govern dels Vint-i-vuit carregant contra les quotes per reallotjar els refugiats que arriben a Europa. Tusk va proposar deixar aquest mètode “ineficaç” per centrar-se en la prevenció de les arribades. Alemanya, França, Grècia o Itàlia es van desmarcar amb vehemència del president del Consell. No és la primera vegada que les propostes migratòries de Tusk incomoden París o Berlín. Però diplomàtics, analistes i més d’un funcionari comunitari es demanen si el polonès ha deixat de pensar com un representant de la Unió per començar a actuar com a líder de l’oposició del seu país.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carme Colomina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/donald-tusk-campanya_129_3038233.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 Dec 2017 21:56:09 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El percentatge d'aturats a la Zona Franca és cinc vegades superior al de Vallvidrera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/percentatge-daturats-zona-franca-vallvidrera_1_1315385.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b48490bb-469f-4031-bd33-e0488c906ea7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El barri de Barcelona amb més persones sense feina és la Marina del Prat Vermell i la Zona Franca, on el 16,3% dels veïns estan aturats. Així ho apunta l'última actualització de l'Observatori de Districtes i Barris de la ciutat, que també constata que el barri amb menys aturats és Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, amb només el 3% dels veïns sense feina. De fet, el percentatge d'aturats a la Zona Franca és més de cinc vegades superior al de Vallvidrera.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[P.e.]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/percentatge-daturats-zona-franca-vallvidrera_1_1315385.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 10 Aug 2017 12:02:18 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b48490bb-469f-4031-bd33-e0488c906ea7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Vista general del barri de la Marina del Prat Vermell de Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b48490bb-469f-4031-bd33-e0488c906ea7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Segons l'Observatori de Districtes i Barris de Barcelona, en el primer cas el 16,3% dels veïns no tenen feina, mentre que en el segon lloc només es tracta del 3%]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els immigrants són més pobres però reben menys ajudes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/immigrants-vulnerables-poblacio-autoctona-prestacions_1_1719424.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/30fbc42c-779a-4650-9819-2fa68344ebd0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El 77% dels <strong>immigrants</strong> han vist empitjorar les seves condicions laborals en els últims anys. Possiblement aquesta situació es podria extrapolar al conjunt de la població, però el que ha detectat <a href="http://www.creuroja.org/AP/cm/PG243L8/Creu-Roja-Catalunya.aspx" rel="nofollow">el novè estudi de l'Observatori de la Vulnerabilitat de la Creu Roja</a> és que els immigrants han patit un retrocés en la seva situació socioeconòmica per sobre de la mitjana i, a més, reben menys prestacions socials. L'informe, més enllà d'anul·lar la rumorologia estesa entre alguns sectors de la població, <a href="https://www.ara.cat/opinio/llegendes-sobre-immigracio_129_2612521.html">segons la qual són els nouvinguts els que reben més prestacions</a> per part de les administracions, també serveix per fer una radiografia d'uns dels col·lectius <strong>més vulnerables</strong>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mario Martín Matas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/immigrants-vulnerables-poblacio-autoctona-prestacions_1_1719424.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 10 Feb 2016 13:36:13 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/30fbc42c-779a-4650-9819-2fa68344ebd0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Membres del servei d'emergència de la Creu Roja i la Guàrdia Civil ajuden als immigrants a desembarcar d'un vaixell de la guàrdia costanera. AFP Photo / Marcos Moreno]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/30fbc42c-779a-4650-9819-2fa68344ebd0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'últim estudi de la Creu Roja constata que la pobresa s'ha fet crònica en aquest col·lectiu durant els anys de la crisi]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Neix el primer observatori dels delictes d'odi contra persones sense llar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/neix-observatori-delictes-contra-persones_1_1695712.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/73afa3aa-6472-47d0-8968-d48957965ef0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Diverses entitats i associacions han creat  Hatento, el primer observatori dels delictes d'odi contra persones sense  llar. L'han impulsat Assís Centre d'Acollida, RAIS Fundación,  l'Associació Bokatas, l'Associació RAIS Euskadi, UNIJEPOL i l'Associació  Zubietxe. Es tracta d'una iniciativa centrada a detectar i analitzar  els delictes d'odi i situacions de violència que pateixen les persones  sense sostre a l'estat espanyol. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Acn]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/neix-observatori-delictes-contra-persones_1_1695712.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 Nov 2014 20:51:34 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/73afa3aa-6472-47d0-8968-d48957965ef0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[PASSANT EL FRED  Els indigents que passen el dia a la plaça Folch i Torres de Barcelona es negaven ahir a acceptar allotjament.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/73afa3aa-6472-47d0-8968-d48957965ef0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Hatento, impulsat per diverses entitats, té per objectiu detectar i  analitzar situacions de violència que pateixen les  persones sense sostre a l'Estat]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Augmenta l'homofòbia dins l'entorn familiar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/augmenta-lhomofobia-lentorn-familiar_1_2272612.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Els casos de violència homòfoba en el marc familiar contra gais i lesbianes han augmentat durant el primer semestre de l'any, segons  ha denunciat el president de l'Observatori contra l'Homofòbia de Catalunya, a la presentació de l'informe anual de la institució. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Efe]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/augmenta-lhomofobia-lentorn-familiar_1_2272612.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 27 Jun 2013 17:09:40 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[L'Observatori contra l'Homofòbia de Catalunya també alerta de l'augment del 'bullying' que pateixen els homosexuals a les escoles]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El govern espanyol impulsa una pàgina web per garantir el dret de llibertat religiosa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/observatori-caamano-llibertat-religiosa-pluralisme_1_2578299.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Quins permisos i llicències fan falta per obrir un temple o un lloc de culte? És un dels dubtes que alcaldes i gestors municipals poden resoldre consultant una pàgina web (<a href="http://www.observatorioreligion.es/" rel="nofollow">www.observatorioreligion.es</a>) presentada avui a Madrid pel ministre de Justícia, Francisco Caamaño. L'Observatori del Pluralisme Religiós a Espanya recull en un sol portal tota la legislació i normatives aplicables per fer realitat el dret de llibertat religiosa. "Es tracta de facilitar les relacions entre les comunitats religioses i els ajuntaments, i millorar la gestió dels assumptes religiosos quotidians que en molts pobles no saben com afrontar", ha explicat el director de la Fundació Pluralisme i Convivència, José Manuel López, coordinador del projecte. "Fins fa poc, si hi havia alguna qüestió religiosa per resoldre, el mossèn trucava a l'alcalde i se solucionava tot; això ja no val en un país amb vuit religions reconegudes com de notable arrelament i amb moltes altres sensibilitats religioses", ha apuntat López.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Efe]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/observatori-caamano-llibertat-religiosa-pluralisme_1_2578299.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 05 Jul 2011 15:08:49 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, presenta l'Observatori del Pluralisme Religiós a Espanya. Ha de ser una eina per a alcaldes i gestors municipals per facilitar les relacions entre comunitats religioses i ajuntaments]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
