L'exdiputat al Congrés Jaume Asens ha anunciat que es presentarà a les primàries per ser el candidat dels comuns a les eleccions europees. "He decidit presentar-me", ha assegurat Asens a Els matins de TV3. El que en els últims mesos ha fet de negociador amb Junts ha justificat la seva decisió explicant que "estem en un moment de cruïlla històrica i Europa s'hi juga moltes coses". Ara haurà d'esperar que els militants li donin la seva confiança en unes primàries en què, de moment, no té oposició.

L'Agència Espacial Europea ha aconseguit una inusual fotografia de la Via Làctia feta pel satèl·lit Gaia, un giny que té com a missió elaborar un mapa en tres dimensions de la galàxia i generar un catàleg de 1.000 milions d'estrelles.

L'eurodiputat del PSC Javi López ha fet arribar una carta als presidents del Parlament Europeu i la Comissió Europea, Martin Schulz i Jean-Claude Juncker, per denunciar la "campanya xenòfoba" del PP a la ciutat de Badalona que inclou el lema 'Netejant Badalona'. López ha comparat l'alcaldable del PP, Xavier Garcia Albiol, amb la dreta francesa de Le Pen i ha lamentat que els populars "atien l'odi per quatre vots amb temes de convivència". López,que ha acudit de visita a Badalona aquest dimarts, ha fet una crida als electors perquè el pròxim 24 de maig "netegin" l'Ajuntament de Badalona perquè, assegura, el PP no mereix estar al capdavant del consistori de la tercera ciutat de Catalunya.

El conseller d'agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha comparegut aquest dimarts a la diputació permanent del Parlament per parlar sobre la crisi del sector agroalimentari provocada pel veto rus a les exportacions europees. Pelegrí ha carregat contra la Unió Europea (UE) i ha denunciat que la Comissió Europea ha actuat "tard i malament" en aquest assumpte. "La UE és molt exigent a l'hora de demanar condicions al sector agrari. Això s'hauria de correspondre amb l'exigència dels productors a la UE al prendre decisions". El conseller ha assegurat que "no estem demanant ni més diners, ni favors, només allò previst en els tractats de la comunitat europea".

Els ministres d'Economia de la UE han donat aquest divendres el vistiplau, sense introduir cap canvi, a les recomanacions econòmiques de la Comissió Europea per a Espanya. Unes recomanacions que passen per gravar el consum, ampliant la base de l'IVA, apujar els combustibles i l'impost de béns immobles (IBI), rebaixar les cotitzacions socials i eliminar les deduccions en l'impost de societats i l'IRPF.

Catalunya aporta uns 2.000 milions d'euros anuals a les arques europees, el que suposa que és la comunitat de l'Estat que més contribueix a la Unió Europea. Així ho constata un informe del Centre Maurits Coppieters, el 'think tank' de l'Aliança Lliure Europea (ALE), titulat 'El saldo fiscal de les nacions sense estat amb la Unió Europea'. El text assenyala que dels fons europeus que Espanya rep de Brussel·les (6.343 milions l'any 2011), Catalunya només en veu uns 181 milions. Això fa que Catalunya tingui el pitjor saldo negatiu de l'Estat en relació a la UE, seguida de la Comunitat de Madrid.

Equidistància anglosaxona: Catalunya podria tornar a ingressar a la Unió Europea si s'independitza, però l'ingrés a la Unió no seria ni senzill ni ràpid. El prestigiós setmanari analitza la polèmica sobre quin futur tindrien dins la Unió Europea una Catalunya i una Escòcia independents i arriba a la conclusió que els termes del debat no estan ben ajustats des de cap dels dos bàndols.

Qui vulgui un passaport maltès en pot comprar, literalment. Per ser maltès no cal haver residit durant uns anys al país; el que cal és disposar dels 650.000 euros necessaris per tenir la ciutadania. Malta no és l'únic país europeu on la nacionalitat es pot comprar: qui compra un pis d'alt nivell a Espanya pot obtenir la nacionalitat espanyola, i el mateix passa al Regne Unit. Però, en posar un preu, Malta va més enllà, i adopta una mesura polèmica que no ha agradat gens a Brussel·les. La raó és simple: els milionaris de diferents països que fan cua per obtenir el passaport maltès no estan interessats a ser ciutadans de Malta, sinó d'Europa.

La vicepresidenta de la Comissió Europea i responsable de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, ha demanat aquest divendres que "el sentit comú s'imposi a Espanya per resoldre el problema" de Catalunya. En una intervenció des de Vílnius, Lituània, la luxemburguesa ha admès que "des del punt de vista constitucional el que volen fer els catalans és molt difícil". "És veritat, i en aquest punt el govern espanyol té raó, que la Constitució espanyola no permet a una regió separar-se", ha dit. Amb tot, Reding ha demanat una solució: "Crec que s'ha de resoldre a Espanya". La vicepresidenta de la CE ha reiterat que si Catalunya s'independitza "no serà automàticament membre de la UE".

El deute del govern espanyol és més elevat que el de les comunitats autònomes, el marge extra donat per Brussel·les se'l va quedar l'administració central, i la major part de desviació pressupostària correspon a Madrid, i no a les autonomies. Però, malgrat totes aquestes evidències, la Unió Europea continua veient en les comunitats autònomes el boc expiatori del forat en els comptes públics del Regne d'Espanya. És per això que els ministres d'Economia de la Unió demanen al govern de Madrid que faci un seguiment "més estricte" dels comptes autonòmics.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha donat aquest dimarts "ple i total suport" al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, després de la polèmica amb la Comissió Europea sobre les beques Erasmus, que el cap de l'executiu ha atribuït a un "malentès".

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha considerat aquest dijous que els homosexuals de països on s'apliquen de manera efectiva penes relacionades amb l'orientació sexual poden considerar-se perseguits i rebre asil. La màxima instància judicial comunitària assenyala, no obstant, que per considerar que existeix persecució no n'hi ha prou amb una llei que penalitzi l'orientació sexual al país d'origen, sinó que cal que aquesta llei s'apliqui.