"Tinc amigues que hi tenen nòvio o nens que entren per fer sexe", comenta la Jana, de 7 anys, sobre alguns companys de classe que juguen a Roblox, una popular plataforma de videojocs en línia que també permet als usuaris programar i jugar a jocs creats per ells o altres usuaris. Segons l’últim informe de l’empresa, la plataforma no para de créixer: a finals del 2025 comptava amb 144 milions d’usuaris diaris, que al llarg de l’any havien dedicat 78.600 milions d’hores al joc. Una xifra que equivaldria al fet que tota la població de Catalunya (uns 8 milions de persones) hagués estat jugant a Roblox les 24 hores del dia durant més d’un any sencer.

Hi ha diverses maneres d’inventar un joc. Alguns comencen per triar una temàtica, com ara un fet històric, fer batuts de fruites o caçar bruixes. D’altres parteixen de la mecànica del joc: com ara temptar la sort, col·leccionar elements, llançar daus i triar-ne els millors resultats.

Fa tan sols uns mesos, Gerard Ribas va aconseguir colar-se en una de les llistes més prestigioses pel que fa a jocs de taula, l'alemanya Spiel des Jahres (Joc de l'Any, en alemany), que anualment reconeix els millors jocs de taula del món. En aquest cas, el guardó l'ha reconegut en la seva categoria infantil. Gràcies al seu joc Isla a la vista, arribava a una classificació en la qual ja havien debutat dos jocs més de casa nostra, Sherlock –cocreat per Martí Lucas i Josep Izquierdo– i Baobab, de Josep Maria Allué.

L’essència del joc és el joc lliure. És a dir, poder decidir amb qui vols jugar, a què vols jugar i quan vols jugar. I perquè això sigui possible cal que les persones adultes donem valor al joc —que no només és una activitat vital per als nens i nenes, sinó també un dret que tenen reconegut per la Convenció dels Drets de l’Infant— i posem les condicions necessàries: el temps, l’espai adequat, companys i companyes de joc i autonomia per fer-ho. Jugar és font de benestar físic i mental, d’aprenentatges i té impactes positius en el desenvolupament dels infants. Però la qüestió és jugar per jugar. Jugar és una activitat plaent en què el procés és més important que els resultats. La vida productiva, les activitats de consum i altres tasques i responsabilitats que tenim les persones adultes sembla que es van estenent cap a la infància i que, de mica en mica, estem oblidant que fins als 17 anys encara són infants i tenen dret a poder jugar. De fet, ja per als infants de 10 i 11 anys de Barcelona, un dels àmbits que estan pitjor valorats de la seva vida des del 2017 és la quantitat de temps lliure: la meitat pensen que no en tenen prou.

Fa uns dies escoltàvem un episodi del pòdcast Punzadas dedicat a un dels quatre elements: la terra. Esmentaven un exercici preciós que una professora universitària plantejava al seu alumnat: Observar què trepitjaven durant tota una setmana.

La indústria del videojoc va reconèixer l'any passat que la franja d’edat en la qual es juga més a videojocs al nostre país és la que va dels 11 als 14 anys. Un 84% dels menors d’aquestes edats en són usuaris habituals. Un 79% dels infants d’entre 6 i 10 anys també ho són. Lluny de criminalitzar-los, la psicòloga clínica del Programa de Conductes Addictives en Adolescents del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil de l’Hospital Clínic, Rosa Díaz, apunta que, “si es fa servir un tipus de joc adient i per un temps limitat, amb eines de control i acompanyament per part dels adults”, alguns videojocs poden tenir efectes positius com la millora de la coordinació viso-manual, el desenvolupament d’habilitats de resolució de problemes, creativitat, etc. En canvi, alerta Díaz, si parlem de menors de tres anys, “aquesta exposició sí que pot afectar el desenvolupament perceptiu, cognitiu i lingüístic”.

Les tardes d'estiu no són només per anar a la platja o la piscina, també són una oportunitat per jugar en família. El crític i periodista cultural Toni de la Torre ens proposa sis jocs de taula que us faran passar estones divertides durant aquestes vacances.

Amb l’arribada de l’estiu les criatures disposen de moltes més hores lliures per jugar i les famílies solem tenir problemes per solucionar aquest temps dels nostres infants i és fàcil recórrer a les maleïdes pantalles.

Amb els contes està passant una mica el mateix que amb els jocs de taula: s’adrecen cada cop a edats més primerenques, sovint amb la promesa de preparar-los al gust per la lectura, a l’adquisició del llenguatge, a la gestió d’emocions i mil coses més.

“Cada curs té un dia fix a la setmana per jugar amb la pilota a la pista, i en principi, jugar a futbol, que tant agrada”, explica Alícia Picado, mestra de primer de primària de l’Escola Parc de la Ciutadella a Barcelona. En aquesta escola pública de Ciutat Vella, els dilluns hi juguen els alumnes de primer i segon, els dimarts els de tercer, els dimecres els de cinquè, els dijous els de quart i així successivament. Així s’organitza aquesta escola, com moltes a Catalunya que han impulsat normes referents a l’ús de pilotes a l’hora del pati. “L'esport s'ha fet cada vegada més important a la nostra societat i fins ara ha sigut interpretat com una activitat bàsicament masculina”, explica Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Esperem que el dia de Reis també porti el temps necessari per jugar amb les joguines.

De drap, de plàstic, de palla… Al llarg de la història la nina ha acompanyat els jocs de la infància. Mirat amb profunditat, és un joc transcendent i una gran eina d’aprenentatge i d’apropament al món adult.

Nadal és una època propícia per compartir estones jugant a jocs de taula amb família o amics. Us proposem 5 jocs de taula del món extrets del llibre Un món de jocs. Una història dels jocs de taula, de l'expert, creador i divulgador de jocs Oriol Comas i Coma. Aquest tipus d'oci, segons Comas, és una pràctica quotidiana de la humanitat des de fa més de 4.500 anys: des del llunyà Joc Reial d'Ur, a Mesopotàmia, fins al Monopoly. "És una activitat habitual amb diferents finalitats, de les quals les més importants deuen ser el repte intel·ligent i divertir-se", escriu Comas.

Té de tot i no juga amb res

És molt habitual. Tenir massa joguines és com quan vas a un restaurant amb una carta amb 300 plats: costa triar entre tantes opcions. Aquí la nostra recomanació és retirar-ho tot i observar què fan i llavors treure només allò que alimenti l’etapa de joc per la qual estan passant.

]]>

Els jocs de taula cooperatius en què els jugadors s’han d’ajudar els uns als altres cada cop tenen més èxit entre les famílies. Són una bona manera de trencar dinàmiques competitives entre germans i passar-ho bé fent equip. El crític Toni de la Torre en tria els millors per a la canalla combinant clàssics de referència amb algunes de les novetats que més èxit han tingut enguany:

]]>

Governar és gestionar la complexitat i arbitrar sobre els interessos particulars, fins i tot renunciant a beneficis econòmics, per buscar el bé comú. Justament aquesta és la situació amb què s'ha trobat el Govern després de saber-se que Barcelona acollirà a partir del 2025 el principal saló professional sobre el joc que es fa al món, l'ICE, que fins ara es feia a la ciutat de Londres. Es tracta d'un saló que portaria a Barcelona uns 45.000 professionals del sector del joc i les apostes i, com totes les fires, tindria un impacte econòmic positiu per a la ciutat. Tot i això, tant el conseller de Salut, Manel Balcells, com la consellera d'Economia, Natàlia Mas, s'hi han mostrat radicalment en contra perquè consideren que un saló d'aquestes característiques és una plataforma de promoció de conductes addictives.

]]>

Si conciliar ja és complicat durant el curs escolar, quan arriba l’estiu es converteix en tot un repte per a moltes famílies. És molt temptador col·locar la criatura davant d’una pantalla perquè s’entretingui mentre nosaltres treballem o quan necessitem una estona de tranquil·litat. Però té els seus riscos. Quan les pantalles s'utilitzen de forma puntual, educativa i supervisada no només són una font d’oci, sinó que també es poden convertir en una eina d'aprenentatge. El problema ve quan les fem servir com a mainadera digital, quan el temps de pantalla es descontrola o quan el contingut que consumeixen els nostres infants és inadequat. Per evitar caure en l’abús de pantalles, caldrà que fem una reflexió conscient. Cadascú haurà de buscar la fórmula que millor li funcioni, ja que cada família és un món i no hi ha receptes màgiques universals. Algunes estratègies que podem tenir en compte:

]]>

Aprofitant l’arribada de les vacances, l’ARA amplia la seva oferta de continguts dedicats a la llengua amb un nou portal de jocs. Ara mateix ja hi ha quatre jocs disponibles en obert per a tots els usuaris i aptes per a tots els dispositius: el Trobamot, l’Amagamots, els Mots Encreuats i també el Sudoku. Dos són jocs tradicionals dels diaris en paper que es traslladen a una versió digital interactiva i els altres dos són jocs creats ja dins l’entorn digital. Junts són la primera fase d’una aposta per nodrir el diari de continguts vinculats a l’entreteniment i la llengua. "És una tendència que existeix a nivell internacional. Els diaris ja són una plataforma d’informació que també ofereix d’altres continguts culturals i d’estils de vida que interessen els seus lectors. El New York Times mateix va comprar el gener del 2022 el Wordle després de veure l’èxit viral que va tenir aquest joc en només sis mesos", explica la directora de l’ARA, Esther Vera.

]]>

Jocs d'ordinador per detectar les pèrdues cognitives del pacient i anar controlant la seva evolució quan l'Alzheimer ja s'ha diagnosticat. Fins ara, els metges feien servir els tests Mini-mental, a través de preguntes senzilles, com la de recordar les paraules bicicleta, cullera, poma que va popularitzar la Fundació Pasqual Margall. Ara aquesta entitat, juntament amb l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i el BarcelonaBeta Brain Research Center, han modernitzat el mètode creant fins a 36 senzills jocs virtuals, que permeten fer les avaluacions cada mes i no haver d'esperar els sis mesos de les eines tradicionals.

]]>

Les joguines de fusta estan de moda, les famílies tenen joguines poc estructurades, però resulta que els nens no els fan cas i, en canvi, la granja amb llums de casa els avis els crida més l’atenció.

]]>