Unes quantes culleradetes de sucre, unes gotes d'extracte de nous de cola, un toc de nou moscada, un rajolí d'oli de llimona i un grapat d'additius secrets. És el 1893 i, protegit per una bata blanca, el farmacèutic Caleb Bradham sembla haver topat amb la dosi perfecta per al seu nou xarop. Des de la rebotiga de la seva farmàcia, crida l'ajudant i n'hi atansa un vas. És en aquest moment quan el jove James Henry King es converteix en la primera persona del món a fer un glop de Pepsi. Ara bé, cap dels dos és conscient d'aquesta fita. Primer, perquè la beguda encara no es diu Pepsi i, segon, perquè ni Bradham ni King s'imaginen la repercussió que acabarà tenint l'invent. El que, per a ells, és tan sols un remei per ajudar la clientela a digerir millor serà la llavor del refresc insígnia de PepsiCo, el colós empresarial que avui ven la beguda arreu del món i que el 2022 va facturar 86.392 milions d'euros. 

“Si vas al supermercat i compres un producte, probablement contindrà una mica de goma àrabiga”, explica a l’ARA David Haddad, de l’empresa britànica Agrigum, especialitzada en el processament d'aquesta goma extreta de les acàcies, que creixen en diversos països africans. La goma aràbiga té propietats emulsionants: permet que dos ingredients que, a priori, no es podrien barrejar, puguin formar una mescla estable. Haddad, membre d’una família sudanesa d’origen sirià-libanès, es mira aquests dies el conflicte al Sudan des de dos punts de vista: l’econòmic i el personal. “Ens considerem sudanesos, tenim família i socis allà. Quan veiem els combats als carrers de Khartum, reconeixem casa nostra, els llocs on vam créixer”.

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, té un problema. És coneguda la seva afició a beure Coca-cola. En bevia tanta durant l'adolescència, que ara, conscient de les recomanacions sanitàries del Servei Nacional de Salut (NHS, per les sigles en anglès), diu que es reprimeix i només en consumeix una a la setmana. Ho deia responent a les preguntes d'uns escolars el 2021, quan li van demanar què li agradava més, si la Coca-cola o la Pepsi.

Encara que sigueu consumidors habituals de Coca-Cola, hi ha una sèrie documental sobre la Pepsi que us enganxarà, especialment si sou boomers o de la generació X. Netflix acaba d’estrenar Pepsi, where’s my jet? (Pepsi, ¿dónde está mi avión), quatre capítols de quaranta minuts sobre la batalla d’un noi que l’any 1995, amb només vint anys, es va enfrontar a la marca Pepsi i va fer tremolar els seus directius. La Pepsi, en el moment més àlgid de la guerra de la cola, amb la voluntat d’esgarrapar clients a la Coca-Cola, va fer un anunci on oferia regals a canvi de punts que s’obtenien consumint ampolles de Pepsi. Si aconseguies ajuntar vuitanta punts et regalaven una samarreta, amb cent vint-i-cinc unes ulleres de sol i amb mil dos-cents obtenies una caçadora de pell. Al final de l’espot, per exagerar les possibilitats infinites dels premis, apareixia un adolescent arribant a l’institut amb un reactor militar, un d’aquells avions monoplaça de l’exèrcit, un Harrier Fighter. I la Pepsi anunciava que si aconseguies set milions de punts te’l podies emportar a casa. John Leonard, fascinat amb l’oferta, va descobrir una manera d’obtenir aquests punts. No hi havia lletra petita que digués el contrari, per tant, la promesa a l’espectador estava feta.

Un exèntric Pare Noel vestit de color blau irromp als carrers de Moscou. Rere el volant d’un luxós descapotable, condueix, canta i balla com un boig. L’acompanya un grup de noies joves que, amb tops ajustats i amuntegades al seient de darrere, s’amorren a unes estranyes ampolles blaves. Junts, esclaten en constants riallades.

L'economia russa podria començar a trontollar a causa de les sancions internacionals per la seva invasió a Ucraïna i la fugida d'empreses que està patint des que va començar l'atac a Ucraïna. Aquest dimecres, l'agència de qualificació creditícia Fitch ha tornat a rebaixar la nota de solvència com a emissor a llarg termini del deute sobirà de Rússia, que passa de B a C, davant d'un risc d'impagament "imminent".

Centenars d'empleats de Frito-Lay van ratificar dissabte passat el contracte que posava fi a una vaga de gairebé tres setmanes contra les hores extres forçoses i les llargues jornades per les quals molts treballadors es trobaven superats per l’esgotament. L'acord, que es va ratificar en una votació ajustada, posa fi al que els treballadors de la planta de Frito-Lay a Topeka (Kansas) anomenen els "torns del suïcidi": jornades de 12 hores seguides amb només un descans de vuit hores entremig.

L’agost del 1989, els fanàtics de les begudes ensucrades estaven excitats. A les lleixes dels supermercats d’Iowa, als Estats Units, hi acabava d’aterrar un nou refresc de cola. Envasat en una llauna de colors grocs, vermells i blaus metal·litzats, Pepsi havia començat a comercialitzar una insòlita versió del seu mític refresc. L’havia anomenat Pepsi A.M. i estava pensat específicament per ser consumit durant els esmorzars. Tenia un gust i un color molt similars als de la versió clàssica, però contenia un 28% més de cafeïna. Amb aquest nou invent, l’eterna rival de Coca-Cola estava decidida a conquerir el mercat de les begudes matinals i plantar cara al cafè, la beguda reina dels esmorzars.

Als anys 70, una superheroïna vestida amb malles arrapades, minifaldilla i una petita capa de color carabassa va conquerir els televisors de tot Espanya. Era coneguda com la Chica Mirinda. Davant d’una gran ampolla de refresc, la protagonista cantava i dansava al ritme d’una melodia extremadament enganxosa. La lletra elogiava les virtuts de Mirinda, el refresc de taronja del moment. L’espot televisiu va fer furor i va consolidar encara més una beguda que ja s’havia convertit en una imprescindible a les festes d’aniversari d’arreu de l’Estat. D’origen espanyol i distribuïda per la totpoderosa PepsiCo, va ser el refresc de tota una generació. Avui dia, però, ja és cosa de nostàlgics: mentre productes com Fanta dominen, Mirinda fa vint anys que va desaparèixer dels supermercats del país. “Era un producte de bona qualitat, ben acceptat pel mercat i que estava alineat amb la tendència de les begudes de fruita”, diu Carolina Luis-Bassa, directora del departament d’empresa de la UPF-Barcelona School of Management. 

Richard Nixon acaba el seu discurs i Nikita Khrusxov l’aplaudeix amb ganes. En poc menys d’un any un avió espia nord-americà serà abatut sobre territori soviètic i començarà la fase més tensa de la Guerra Freda. Però de moment les dues potències fan veure que s’entenen. La idea dels Estats Units és fer gala en l’entorn comunista dels avantatges tant del liberalisme com del lliure mercat, i omplen l’Exhibició Nacional Americana a Moscou de paradetes per demostrar-ho. Una part de la feina de Nixon, encara vicepresident del govern nord-americà, és fer que el mandatari soviètic Khrusxov visqui l’experiència capitalista en primera persona, així que en un moviment absolutament calculat el porta davant la parada de Pepsi perquè tasti la primera cola de la seva vida. És el 1959. Catorze anys més tard Pepsi es convertirà en el primer producte nord-americà fabricat i venut a Rússia.

Als 90 les lleixes dels grans magatzems van canviar de color. El polimetilmetacrilat, un tipus de plàstic transparent, resistent i fàcil de modelar, s’havia posat de moda i totes les empreses l’havien començat a incorporar als seus productes. Fins aleshores aquest material només es feia servir en àmbits com el de l’automoció i el de la construcció, per fabricar des dels parabrises dels avions fins als llums posteriors dels vehicles, passant per claraboies. Però, de sobte, s’havia popularitzat: acabava d’esclatar una febre incontrolable per tot el que fos transparent. “En màrqueting, el fenomen va rebre el nom de Clear Craze (bogeria clara)”, especifica Neus Soler, professora de la UOC experta en màrqueting.

“Una Coca-cola, siusplau”. És una petició que es repeteix milers de vegades al llarg del dia a Barcelona. Però a la Rambla, el centre neuràlgic de la ciutat, costa més aconseguir-ne una. La raó és que el gran competidor de la marca, Pepsi, s’ha convertit en la beguda de cola que comercialitzen més els bars i restaurants d’aquest carrer. L’ARA ha recorregut la Rambla des del carrer Pelai fins al Centre d’Arts Santa Mònica. Dels 53 bars, cadenes de menjar ràpid o restaurants que hi ha, 27 venen Pepsi (un 50%), i 20 Coca-cola (un 37%). Un bar té els dos productes, mentre que els set restants (un 13%) o estaven tancats, o feien obres, o no comercialitzaven cap de les dues marques, com és el cas de Starbucks, que té dos establiments a la Rambla.

“M’aposto 50 euros que si ara surts al carrer no ets capaç de tornar amb un paquet de xiclets que contingui sucre”, desafia Íñigo Madariaga. Aquest advocat, inversor i empresari està convençut que la tendència de consum està canviant cap a productes molt més saludables: menys sucres, menys edulcorants i més ingredients naturals. Una tendència que, segons Madariaga, ha vingut per quedar-se.

PepsiCo ha nomenat el barceloní Ramón Laguarta -actual conseller delegat de la firma a Europa i l'Àfrica subsahariana- com a nou president executiu de la multinacional de begudes refrescants. Laguarta exercirà com a número dos mundial de la marca a partir de l'1 de setembre, segons ha informat la companyia en un comunicat.

Tres imatges d'un ninot amb la samarreta de Portugal i amb el número 7 –el de Cristiano Ronaldo– maltractat en un espot publicitari de Pepsi han generat controvèrsia a Portugal.

Ronaldinho ha perdut el contracte de patrocini amb Coca-cola perquè va aparèixer en públic amb una llauna de Pepsi. El futbolista, actualment a l'Atético Mineiro brasiler, va concedir una roda de premsa amb el seu club, en què se'l veia amb una llauna de la 'competència'. Arran d'això, l'empresa de refrescos va decidir rescindir-li l'acord publicitari.

Cola-Cola i Pepsi canviaran de composició per evitar la inclusió d'una advertència sobre el risc per components cancerígens a les ampolles, tal com estableix la legislació de Califòrnia. La nova recepta tindrà menys quantitat de 4-metilimidazol, un producte químic que les autoritats d'aquest estat han inclòs en el llistat de cancerígens, informa la BBC.

La marca de refresc de col Pepsi ha fitxat a Leo Messi per a les seves noves campanyes publicitàries. Pepsi és una companyia habitual en la publicitat amb els millors futbolistes del món, i com es veu a la foto, Messi és el triat per encapçalar un selecte grup de futbolistes. En l'últim anunci, l'acompanyen grans figures del futbol mundial com Didier Drogba, Frank Lampard, Jack Wilshere, Kun Agüero i Fernando Torres, a més del DJ Calvin Harris .