Fa deu anys que el sobiranisme enyora Muriel Casals, economista i activista independentista que, al capdavant d'Òmnium Cultural, va convertir-se en un dels símbols del Procés. Casals no va arribar a veure l'1-O perquè va morir més d'un any abans en un accident al topar amb una bicicleta, però el seu lideratge va ser clau en els esdeveniments que en van ser l'antesala, des de la consulta del 9-N fins a la llista de Junts pel Sí, de la qual va formar part. Coincidint amb els 10 anys de la seva mort, la seva figura ha estat reivindicada aquest dimarts en un homenatge organitzat per l'entitat que va presidir entre el 2010 i el 2015, que ha comptat amb la presència de familiars de l'activista i de nombrosos polítics com el president del Parlament, Josep Rull, els expresidents Quim Torra i Artur Mas, a més del secretari general de Junts, Jordi Turull, el diputat d'ERC Juli Fernàndez i el president de l'ANC, Lluís Llach.

De l’article de Muriel Casals Couturier (Avinyó, 1945 - Barcelona, 2016) a El Punt Avui (4-II-2015). Avui fa cinc anys que va morir, de resultes d’un atropellament, aquesta economista i professora universitària que va presidir Òmnium Cultural del 2010 al 2015. Va contribuir a l’impuls i expansió del sobiranisme català. El seu tarannà encomanava alhora fermesa i seny.

Muriel Casals donarà nom a uns jardins de Barcelona. Aquest és el compromís del govern d'Ada Colau, que ha acceptat un prec de Junts per Catalunya per posar el nom de l'expresidenta d'Òmnium Cultural a un espai de la ciutat. El regidor dels comuns Jordi Rabassa s'ha compromès a buscar un lloc que mantingui algun lligam amb la biografia de Casals i elevar la proposta a la ponència de nomenclàtor de la ciutat.

Encara està per demostrar que Quim Torra visqui al segle XXI. El que realment entusiasma el futur president de la Generalitat és la Catalunya d’abans de la guerra, aquell país ideal que la Guerra Civil fa frustrar, i els millors homes i dones del qual van acabar a l’exili. El té al cap i al cor. L’ha llegit i rellegit de dalt a baix. Els periodistes republicans, amb Eugeni Xammar al capdavant, són els seus autèntics companys de viatge. Un estrany viatge en el temps. A vegades no queda clar què hi ha de ficció i què de realitat en la mirada de Quim Torra cap a aquesta Catalunya de paper en la qual s’emmiralla. Però és la seva, l’adora. I voldria que pogués tornar a fer-se realitat. Ara, més que mai, ho té a les seves mans. Però potser també ara més que mai és conscient de l’enorme dificultat amb què s’enfronta.

La rosa blanca es va convertir ara fa un any en el símbol per recordar Muriel Casals. La flor va aparèixer aleshores a l'escó que havia ocupat al Parlament fins que un malaurat accident va acabar amb la seva vida. Aquest dijous, al Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) una rosa blanca ha ocupat el seient buit que se li ha reservat perquè ella també pogués assistir a l'acte d'homenatge que ha organitzat Junts Pel Sí en l'aniversari de la seva mort.

La comissió del procés constituent començarà el dimarts 8 de març. Així ho ha informat el Parlament a través d'un comunicat, després que la vicepresidenta de la comissió d'estudi, Gabriela Serra (CUP), ha convocat la primera sessió per a aquest dia.

El d'aquest dimecres, és el primer ple al Parlament sense l'expresidenta d'Òmnium i exdiputada de Junts pel Sí Muriel Casals, que va morir diumenge a la matinada després de no poder superar les conseqüències d'un atropellament produït setmanes enrere. Els parlamentaris han volgut retre un homenatge a la que ha estat la seva companya just abans de començar la sessió i ho han fet, d'entrada, posant una rosa blanca al seu escó buit. El seu company de grup Lluís Llach ha estat l'encarregat de col·locar la flor.

El ple del Parlament guardarà aquest dimecres un minut de silenci en record de l'expresidenta d'Òmnium Cultural i diputada de JxSí Muriel Casals. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha explicat després de la reunió de la mesa del Parlament que aquest serà el primer acte d'homenatge a Muriel Casals, abans que dijous a les cinc de la tarda el Parlament celebri un acte institucional en record de l'expresidenta d'Òmnium. A més, JxSí ha avançat que aquest dimecres deixarà una flor a l'escó que fins ara ocupava Muriel Casals.

Homenatge cívic a Muriel Casals. Òmnium Cultural prepara un acte per a dijous a les set de la tarda al passeig dels Til·lers al Parc de la Ciutadella en record de qui va ser presidenta de l’entitat els darrers cinc anys. L'acte portarà el lema 'El millor homenatge, la victòria' i es farà després del comiat institucional que prepara el Parlament el mateix dia –la mesa de la cambra en decidirà demà els termes.

La reacció unànime de desolació —és a dir, de desconsol— davant la mort inesperada de Muriel Casals no deixa gaire espai per afegir res més. La Muriel, amb la seva bonhomia generosa i alhora amb un caràcter fort i perseverant, a cada entrebanc que ha viscut el camí cap a la independència ha estat la persona en qui dipositàvem la darrera esperança d’una solució acordada. El president Artur Mas ho ha dit amb tot l’encert: Muriel Casals era una persona de comportament noble —en aigües tèrboles, afegeixo jo—, i “la millor de tots nosaltres”. És així.

L’equilibri precís entre tranquil·litat i fermesa, entre serenor i convenciment, entre seny i confiança. Aquest és el gran llegat que ens deixa la Muriel: la demostració que és possible afrontar grans reptes, liderar grans canvis, i a la vegada fer-ho exquisidament bé, amb la pausa necessària, amb un somriure i cercant sempre el màxim d’acords i consensos.

Escric sota un impacte emocional molt gran i amb molta tristesa. La Muriel Casals era una dona excepcional. L'hem estimat com a amiga, companya de lluita i de camí, com a mare, com a germana. Ens ha donat a tots força en els moments difícils, esperança en temps d'incertesa, companyia en moments de soledat, joia en els moments d'alegria. No es fàcil posar aquests sentiments per escrit.

La mort inesperada i prematura de la Muriel Casals ens deixa sense una de les veus i personalitats que ha contribuït decisivament a canviar la historia recent d'aquest país. Totes les Muriels que hi ha entre els qui l’hem coneguda en alguna de les etapes de la seva vida són la mateixa, i l’endevinem de seguida quan ens posem a parlar d’ella; tant li fa si és algú que l’hagi vist treballar des del seu primerenc compromís polític o algú que n’hagi vist la darrera versió. Sempre era la mateixa en el caràcter i les conviccions, en la manera d’expressar-se i en la manera de tractar els altres. Parlar de política, de cultura, de llengua o de país era un tot, i per això la Muriel contemplava aquesta etapa del país amb una il·lusió emocionada que amb prou feines podia dissimular, sobretot en les grans ocasions. Una etapa en què tot allò que li ha importat al llarg de la vida confluïa en un projecte coral: la independència de Catalunya empesa des de la societat civil, de manera transversal i amb la complicitat de la política parlamentària de la qual ella havia acceptat de formar part com a darrer acte de servei.

La dama del procés ha marxat. La Muriel no ha pogut veure culminada una de les seves darreres il·lusions, el naixement de Catalunya com a nou estat europeu. Si mai podem considerar la mort d’algú com un just desenllaç de res, la mort de la Muriel Casals té molt d’injusta. Ho és sobretot pensant en la mateixa Muriel. Si algú es mereixia viure l’emoció del naixement de Catalunya com a nou estat, sense cap mena de dubte la Muriel era una d’elles. En els últims cinc anys, des que va arribar a la presidència d’Òmnium Cultural, gran part de la seva vida s’havia concentrat en l’objectiu d’eixamplar la mobilització social a favor del dret a decidir i, evidentment, a decidir a favor de la creació d’un estat independent.

"Estimada Muriel". Així encapçala el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, la carta que ha enviat als socis de l'entitat per fer-los saber la mort de qui el va precedir, Muriel Casals, als 70 anys després de no haver-se recuperat de les ferides arran d'un accident de bicicleta el 31 de gener. En declaracions a Catalunya Ràdio, Cuixart ha demanat entomar la mort de Muriel Casals amb "serenor, que és el seu llegat". El president d'Òmnium ha definit Casals com una "dona serena, tranquil·la, una mestra de la vida, tota tendresa". Aquest és el text de la carta que signa Jordi Cuixart: