Veient que li quedava poc temps de vida, el cineasta suec Ingmar Bergman (1918-2007) va escriure el guió del seu propi funeral. Va triar el lloc de la cerimònia, va deixar anotats els salms que calia cantar i, fins i tot, va fer-se construir un taüt com el del papa Joan Pau II, mort dos anys abans que ell. La dramaturga i actriu Angélica Liddell (Figueres, 1966), que es troba immersa en la creació del que ella anomena "la trilogia de la mort", ha volgut retre homenatge a Bergman –un dels seus grans "referents estètics"– amb l'espectacle DÄMON. El funeral de Bergman, en què reprodueix la cerimònia dissenyada pel cineasta i, de pas, reflexiona sobre la mort, el pas del temps, la decadència dels cossos, la hipocresia social i la relació sovint tensa entre els artistes i els crítics teatrals. "El repte ha sigut convertir el funeral de Bergman en un acte íntim", diu Liddell, que ha fet fabricar "el mateix taüt" que va escollir el cineasta.

Per primera vegada a la història una obra íntegrament en català s’ha pogut sentir al Festival d’Avinyó, una cita teatral de referència a Europa. I el mèdium que ho ha fet possible és Joan Carreras, l’actor que interpreta de forma magistral Ricard III a Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), una obra de Gabriel Calderón traduïda per Joan Sallent. "Estic alleujat perquè ja m’he tret de sobre la pressió històrica. Ha sigut molt bonic, brutal, molt emocionant, no m’ho hauria imaginat mai. M’he adonat de la magnitud [de la fita] per l’emoció de la gent que m’ha acompanyat fins aquí", explica Carreras ja de nou a Barcelona.

Nova fita per al teatre català al Festival d'Avinyó, el més prestigiós d'Europa i una referència indiscutible a escala internacional. Joan Carreras serà el primer actor a interpretar un espectacle íntegrament en català dins la programació oficial: Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard), la brillant versió del Ricard III de Shakespeare que va escriure l'uruguaià Gabriel Calderón, es podrà veure a la Provença francesa del 12 al 21 de juliol al Teatre Benoît XII. Després que La Veronal fos la primera companyia catalana a actuar al Palau dels Papes el 2021 i que Mal Pelo debutés al festival l'any passat, aquest estiu serà el teatre de text en català que es posarà de llarg a l'aparador més important de teatre, la cita ineludible on els professionals de les arts escèniques pesquen les grans estrelles del moment. El català només s'hi havia sentit en els espectacles de la programació off. "És increïble, per a algú que s'estima tant aquesta llengua com jo, és una fita. Em fa molta il·lusió fer-ho en català", assegura l'actor.

El director de La Veronal Marcos Morau té només 38 anys però la companyia ja ha superat els 15. La seva trajectòria és tan brillant com espectacular. Nascuts a l'aixopluc del Mercat de les Flors, han portat els seus singulars espectacles pels grans teatres europeus i Morau és convidat com a coreògraf resident per les companyies més importants de dansa contemporània del món, de Beijing a Göteborg o Montréal. Aquest any "la cirereta" del seu ascens és arribar a actuar a l'escenari més imponent del Festival d'Avinyó, el Palau dels Papes. Serà la primera companyia catalana en fer-ho. I hi presentaran Sonoma, l'espectacle inspirat en Buñuel que van estrenar al festival Grec de l'estiu passat i que torna al Mercat de les Flors d'aquí dues setmanes (del 22 al 25 d'abril).

La seva primera visita al festival d'Avinyó, fa dos anys, amb La imaginación del futuro, va provocar una radical divisió d'opinions. El director Marco Layera (Santiago de Xile, 1978) i la seva companyia La Re-sentida van despertar entusiasme i escàndol al 50%. Els van acusar de negacionistes per haver-se atrevit a qüestionar una icona com Salvador Allende. No importa que la lectura de fons de l'obra, vista al Lliure l'any següent, no tingués res a veure amb postulats de dretes. Layera i els seus companys havien aconseguit el seu objectiu: fer un teatre polític, que generi opinió i debat. Layera i La Re-sentida han tornat a Avinyó, on fins diumenge presenten La dictadura de lo cool. Ara, el blanc de les seves crítiques és aquesta nova classe social, estesa per tot el món, tan dependent dels avantatges del capitalisme com reivindicadora dels postulats progressistes. Hipsters? Bobos (bohemis burgesos)? Tant se val. Layera, capità del teatre més renovador i incòmode del seu país, el primer grup xilè convidat per la Schaubühne de Berlín, només vol remoure consciències. Que els escridassin, si volen. Totes les reaccions són vàlides menys la indiferència.

Per primer any l'Institut Ramon Llull apadrina vuit companyies catalanes perquè participin al prestigiós festival d'Avinyó, que se celebra durant el mes de juliol. Es tracta de la companyia de Circ Eia (circ), la Companyia PelMànec (marionetes), la Companyia de Pere Faura (dansa) i la Companyia d'Alba Sarraut (clown), a més de la Companyia Katraska (clown), Los Excéntricos (clown), el Cor de teatre (música i mim) i la companyia Mariantònia Oliver (dansa-teatre).