Es diuen Mourtalla Diop, Mamadou Diop, Cheikh Wele i Thierno Sene; van néixer al Senegal i parlen wòlof com a primera llengua. Cap dels quatre es coneixien abans de trobar-se als ports de Vilanova i la Geltrú i al de Cambrils, on treballen. Tots quatre comparteixen una història de superació semblant: provenen de famílies de pescadors del Senegal, país del qual van haver de marxar perquè va arribar un dia en què allò que sabien fer, pescar, s’havia convertit en un ofici sense futur. Van marxar de l’anomenat Sud Global de la costa africana per buscar una nova feina, una nova vida, i l’han trobat als ports catalans. “M’agrada pescar perquè és el que he fet sempre”, explica el Mamadou una tarda al port de Vilanova i la Geltrú. En Mamadou té el mateix cognom que en Mourtalla, però comenten que no són família. “Ens hem conegut treballant al port de Vilanova”, diuen, i afegeixen que el cognom Diop és habitual al Senegal.

Com si fos un gran magatzem de logística de compres per internet, però amb piles i piles de samarretes aparentment oficials amb el 10 de Messi al darrere, vambes de 1.000 euros amb falsos certificats de la marca i pantalons curts que al mercat legal valen més de 500 euros. Tot preparat per empaquetar i enviar a través d'empreses de missatgeria legals a tots els que havien fet comandes via WhatsApp. Això és el que va trobar la Guàrdia Civil en dos locals de la demarcació de Lleida després de canviar l'estratègia contra el top manta en l'anomenada operació Kermel.

La Guàrdia Civil, en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Policia Local, ha desplegat aquest dilluns al matí una macrooperació conjunta contra el top manta a Roses. En total, hi han participat uns 250 efectius policials, en una de les actuacions més nombroses fetes fins ara al municipi.

Maria Rosa López és una de les clientes més puntuals del mercat de Verges. Abans de les vuit del matí ja espera que obri les portes d’El Café de la Plaça per dur un tallat a un dels paradistes. “La confiança entre venedor i client és un dels punts forts dels mercats, aquí tots ens coneixem, ens saludem i ens posem al dia”, reconeix López. Verges és un exemple de la vigència dels mercats ambulants dels pobles petits, amb cinc o sis parades, on un dia a la setmana es pot trobar fruita, verdura, roba o sabates. Aquesta mena de mercats es veuen amenaçats per la manca de relleu generacional, pels productes falsificats, per les normatives de les administracions i per un estil de vida que no permet a les noves generacions anar a comprar els matins.

Els ciutadans senegalesos que venen roba d'imitació entre Salou i Cambrils estan emprenyadíssims. "No, no volem parlar", responen la majoria amb cara de menyspreu quan un periodista busca respostes. Aquest dimarts, 300 agents policies van entrar a diferents locals de Salou, Reus i les Borges del Camp que funcionaven com a magatzems per guardar roba falsificada que després es ven al carrer. La policia, que els considera una “organització criminal”, ja preveia que hi podien haver enfrontaments. I així va ser. Els joves africans es van encarar amb els agents i els van llançar pedres i pals. L'operació es va saldar amb material intervingut, 19 manters detinguts, 3 agents ferits i tota una població sorpresa per la violència dels joves africans.

El sindicat Top Manta va organitzar la setmana passada una cursa contra el racisme, la primera que es feia a Barcelona. Va ser un èxit de convocatòria i moltes persones van recórrer els cinc quilòmetres d’aquesta prova esportiva, que volia ser, en realitat, “una gran mobilització popular contra el racisme”. Feia goig veure la gent que participava en la iniciativa, perquè és gratificant comprovar que la lluita contra el racisme aplega un nombre considerable de consciències i, en aquest cas, de cames. Així que res en contra. Al contrari. A favor. Però sí que m’agradaria reflexionar, si és que les presses m’ho permeten, sobre aquesta tendència que ja fa temps que està en dansa, però que em fa la sensació que va en augment, de fer reivindicacions de diferents índoles a través de les curses. Del córrer. Dels dorsals. De la competitivitat. Dels quilòmetres. De la meta. 

No és gens habitual veure un futbolista professional posicionar-se sense filtres, tot i que Héctor Bellerín ja ha demostrat en nombroses ocasions que se surt del motlle de l'esportista d'elit convencional. Com tampoc és gens habitual que s'organitzi una cursa en què el menys important sigui guanyar-la, sinó participar-hi i, sobretot, fer-se sentir. Això és el que proposa el sindicat Top Manta, que aquest diumenge celebra, amb l'impuls d'una setantena d'entitats socials, "la primera cursa antiracista" a Barcelona. "S'hi ha de ser", diu Bellerín, actual futbolista del Betis i ex de clubs com el Barça o l'Arsenal, en un vídeo promocional. El tret de sortida és a les 10 hores a la plaça de Sants.

Atendran les 160 persones que dormen a l’aeroport del Prat. La Generalitat i els ajuntaments del Prat i de Barcelona hi posen diners i acompanyament social. Bona notícia, però el fenomen està disparat. Cada nit, Barcelona és un immens dormitori a cel obert. A tocar de la reixa de la Ciutadella s’hi acampa amb tendes. Dimecres, baixant de l’estadi de Montjuïc, hi havia gent que ja preparava el llit a la falda de la muntanya. A l’Eixample, qualsevol entrant de façana o de porta de botiga o de garatge, qualsevol espai sota un balcó, és dormitori sovint protegit amb una tanca que han agafat del carrer i on diu “Ajuntament de Barcelona”. Fins i tot és la casa on desenes de persones viuen de dia, estirats sobre un sac de dormir o un matalàs brut com una guilla, passant les hores, potser perquè ningú no els prengui el lloc, sobretot si tenen una font a la vora o hi toca el sol a l’hivern. N’hi ha que fa anys que no es mouen dels mateixos carrers, i els veus sovint, arraulits, quiets com una estàtua al primer racó que troben, amb els ulls tancats, com si haguessin perdut qualsevol contacte amb el món exterior, tot i estar rodejats de milions de persones.

El sindicat Top Manta organitza una cursa amb una causa lloable i necessària. Aziz Faye, el portaveu dels manters, ho explica: “Ha de ser una mobilització històrica i contundent contra el racisme i el discurs d'odi". Ho serà, segur. No cal dir que estic a favor de les curses contra el racisme i l’odi, tot i que estigui en contra, això no ho puc evitar, dels paradistes que no paguen IVA.

Córrer contra el racisme cada cop més normalitzat. Amb aquesta premissa el sindicat Top Manta impulsa, amb una setantena d'entitats socials, "la primera cursa antiracista" a Barcelona, a l'estil de les que es fan en altres ciutats europees. La cita serà el diumenge 1 de juny i, més enllà del miler de corredors autoritzats per l'Ajuntament, els organitzadors confien que la carrera sigui una mobilització massiva davant d'un "context sociopolític que s'assembla molt al període entre guerres, quan el nazisme va aprofitar per pujar al poder", ha alertat aquest dijous Aziz Faye, portaveu dels manters. "La cursa ha de ser una mobilització històrica i contundent contra el racisme i el discurs d'odi", ha resumit.

A l'estiu, quan el gruix de visitants es concentra als municipis costaners, el fenomen del top manta també s'estén fora dels carrers de Barcelona. A la Costa Brava, el principal focus de venda ambulant és Roses, a l'Alt Empordà, on, durant els mesos de juliol i agost, sobretot a la tarda, quasi cada dia desenes de manters fan parada per vendre articles d'imitació. La proximitat amb la frontera francesa, per on arriba molta mercaderia falsificada, la gran afluència de turistes durant les vacances i l'extensa allargada del passeig a tocar de la platja, converteixen el municipi rosinc en un lloc idoni per al negoci. L'Ajuntament, però, governat per Junts i el PSC, hi està radicalment en contra i s'ha proposat com a eix central del seu mandat acabar amb aquesta pràctica il·legal. Aquest estiu el consistori, de manera coordinada amb els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Policia Local, ha organitzat diverses operacions extraordinàries per encapsular els manters i requisar els carregaments als manters. En l'última, fa 15 dies, els cossos policials van decomissar 2.500 articles –la xifra més alta de la història al municipi–, valorats en 288.000 euros, i van detenir dues persones en situació irregular.

El somriure calmat d'orella a orella que exhibeix l'Aziz Faye mentre t'encaixa la mà no tarda a encomanar-se. Parla serè, tranquil. Gairebé no se li nota que ha estat tota la setmana atenent periodistes que l'han entrevistat amb motiu de la campanya "Barça o Barzakh", l'última que ha llançat la cooperativa Top Manta i que compta amb la col·laboració de cares conegudes del panorama mediàtic català. L'entrenador de futbol Pep Guardiola, els actors Miki Esparbé i Carlos Cuevas, i les cantants Mushkaa i Maria Hein hi donen suport. El lema vol dir "Barça o mort", que es podria equiparar a "Barcelona o mort" o "Europa o mort".

"Endreçar" l'espai públic és la idea que més ha repetit Jaume Collboni des que dissabte va aixecar la vara d'alcalde de Barcelona. I ho ha fet per parlar de neteja, seguretat i manteniment. I ara, a les portes de la que serà la primera prova de foc del nou govern, la revetlla de Sant Joan –una de les nits més complicades de l'any–, el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, afegeix que treballaran per combatre l'incivisme, la brutícia i, en general, tots aquells "elements que desllueixen la ciutat".

Als manters que representen Catalunya i les Balears a la Biennal d'Arquitectura de Venècia els remou més la lluita a peu de carrer. Per això aquest al matí han arrencat la jornada de presentació de l'exposició produïda per l'Institut Ramon Llull amb una marxa silenciosa, reivindicativa i al mateix temps en senyal de dol pels milers de migrants morts al mar. La distància des del pont de Quintanavale fins al pavelló és només d'uns cent metres, però el recorregut ha sigut intens: els manters portaven unes samarretes amb el lema "L'art de la hipocresia" i a l'esquena una llista dels temes de "La Biennal d'Europa": "colonialisme, saqueig, fronteres, deportacions, morts, racisme, patiment i violència".

El cap de setmana s'ha acabat, i aquest dilluns al matí la quinzena de treballadors de la marca de roba Top Manta tornen a la feina en una de les naus de Can Batlló. Des de l'any 2014 la marca endegada pel Sindicat Popular de Venedors Ambulants funciona com un taller d'inserció laboral a través de la qual han pogut regularitzar més de 120 persones. En total, els membres de l'organització són una vintena. Els rotlles de tela i les bobines de fil que hi ha en unes prestatgeries són les úniques notes de color en un espai dominat per les màquines de cosir i de brodar.

Trenca el gel amb un “Hola” que canvia a “Hello” o “Bonjour” si veu que captarà millor l’atenció dels que passegen davant seu. A terra, sobre un llençol blanc, té esteses un centenar d’ulleres de sol de tots els colors i formes. Una parella holandesa s’atura i se les mira. “Aquestes?”, pregunta el venedor. “No, les negres”, respon el comprador. Després d’una negociació ràpida sense regatejar amb un anglès monosíl·lab, el turista demana si pot pagar amb un bitllet de 50 euros. Per tenir canvi i poder-se embutxacar els 10 euros que guanyarà amb aquestes ulleres, el venedor recorre als seus tres companys d’espai i feina, que fa estona que només veuen passar potencials clients i no n’atreuen cap.

Mai una peça de roba havia tingut tant de protagonisme a l'Ajuntament de Palma. Una dessuadora de la marca Top Manta –creada pel Sindicat de Manters de Barcelona– ha provocat una tempesta al consistori palmesà després que la regidora de Model de Ciutat, Neus Truyol, la lluís com a regal de Nadal a través del seu compte personal d’Instagram. El PP i Ciutadans han demanat la reprovació de l'edil de MÉS per Palma per donar suport, diuen, al "comerç il·legal". Però Truyol ha fet un pas més en la reivindicació de la marca i ha anunciat que en sortejarà sis samarretes.

La cooperativa Top Manta ha presentat aquest dimarts les seves primeres vambes de quilòmetre zero després de dos anys de feina. Les ha batejat com a Ande Dem, que significa caminar conjunt en wòlof -la llengua senegalesa que parlen la majoria de manters a Barcelona-, i estan fabricades sota criteris de sostenibilitat en tallers familiars d’Alacant i Portugal, tota una declaració d'intencions per presentar-se com una alternativa a les grans marques convencionals. “Avui comença una nova etapa i no ens aturarem fins a aconseguir que tots els manters tinguin una vida digna”, ha dit Lamine Sarr, en la presentació de les primeres sabatilles esportives que llança la plataforma impulsada pel Sindicat Manter.

La solidaritat es multiplica arran de l'emergència sanitària pel coronavirus i els manters no es queden enrere. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants i la marca Top Manta han reorientat l'activitat per combatre la falta de material de protecció i han transformat la seva botiga al barri del Raval de Barcelona en un taller on fabriquen mascaretes, bates i gorros per al personal mèdic. La iniciativa, en marxa des d'aquest dimarts, es fa en paral·lel a la creació d'un banc d'aliments, amb el qual recullen i reparteixen menjar per a les famílies dels seus companys que, a causa del confinament, no poden vendre al carrer.