El president espanyol, Pedro Sánchez, ha volgut tallar de soca-rel els rumors sobre l'abast que tindria la crisi de govern que està obligat a fer per poder situar la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, i la de Sanitat, Carolina Darias, com a candidates a les eleccions municipals a Madrid i a Las Palmas de Gran Canària, respectivament. "Els dono un titular, la crisi de govern serà després de la moció de censura i se circumscriurà a les dues ministres. Les trobaré a faltar, però com a secretari general del PSOE els desitjo tota la sort del món en les seves comeses", ha dit Sánchez al costat del primer ministre portuguès, António Costa, des de Lanzarote, on s'ha celebrat una cimera hispanoportuguesa.

La decisió de JxCat de sortir del Govern consuma un canvi d'època a la política catalana. La majoria social i política independentista, que ja no era efectiva, es trenca. S'obre una nova etapa en què els blocs definits durant el Procés al voltant de la qüestió nacional a la pràctica ja no serveixen. El Govern en minoria d'ERC obligarà els republicans a buscar suports fora de l'independentisme, que en conjunt perd capacitat de maniobra a Catalunya i d'influència a Madrid, on de retruc el govern PSOE-Podem en surt beneficiat. D'una banda, ERC haurà de governar sense la pressió irrespirable d'uns socis que alhora exercien d'oposició interna, però alhora estarà en mans de socialistes i comuns al Parc de la Ciutadella. El PSC jugarà ara un paper decisiu que passa també pels pactes pressupostaris a Madrid.

El debat polític i la guerra són conflictes de la mateixa naturalesa però diferent intensitat. Ho va postular un oficial prussià, Clausewitz, derrotat per Napoleó, que va escriure el millor tractat sobre la guerra dels últims dos segles: “La guerra és la política portada a l’extrem”. Si s’accepta aquesta afirmació, és possible analitzar fets polítics amb distància, evitant l’entorn de declaracions i comunicats que no ajuden a comprendre la naturalesa dels fets.

Havia de passar i ho sabien tots els membres del Govern i els líders dels dos partits. Han aconseguit endarrerir un any la crisi, però ja no es pot amagar més que ERC i JxCat no tenen una visió comuna dels èxits i dels errors propis del 2017, tampoc del grau de les fortaleses de l’1-O, ni comparteixen estratègies ni mètodes per arribar a uns objectius en teoria compartits.

Els nous ministres de Pedro Sánchez prendran possessió avui i demà ja seuran a la Moncloa en la seva primera reunió del consell de ministres, una cita en què ja trobaran sobre la taula les principals carpetes que té pendents el govern espanyol. I entre elles, en un lloc destacat, hi haurà la carpeta catalana. Els indults als presos polítics han suscitat un canvi d’etapa, però el conflicte és encara lluny de resoldre’s. En la reunió que van mantenir fa dues setmanes a la Moncloa, Sánchez i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, van donar forma als pròxims passos a seguir, entre els quals hi havia la convocatòria de la Comissió Bilateral abans de les vacances d’estiu i la preparació d’una nova trobada de la taula de diàleg a principis de setembre a Barcelona.

Amb la reforma del govern espanyol el president Pedro Sánchez busca reparar com a mínim dues grans àrees de funcionament en les quals han aflorat grans fracassos. El primer és extern: la política judicial; el segon és intern, el de la direcció del seu gabinet.

Feia molt de temps que a la capital espanyola circulaven rumors sobre la crisi de govern que preparava Pedro Sánchez però ningú podia sospitar que tindria l'abast que finalment ha tingut. Fins a set nous ministres (cinc dones i dos homes) entren a formar part d'un executiu del qual cauen pesos pesants del sanchisme com la ja exvicepresidenta Carmen Cavo o José Luis Ábalos, que també abandona el càrrec de secretari d'organització del PSOE després d'haver sigut la mà dreta de Sánchez des que va recuperar la secretaria general del partit. La remodelació afecta també de ple l'equip més proper al president, ja que prescindeix del seu principal assessor, Iván Redondo, que ocupava el càrrec de cap de gabinet, en una notícia rebuda amb satisfacció al PSOE, que sempre havia desconfiat de l'excessiu poder que acumulava.

Quan Yolanda Díaz va rellevar Pablo Iglesias fa dos mesos no parava de dir que la legislatura començava de zero. Però el veritable reset al govern espanyol es va produir ahir amb una remodelació profundíssima de l’executiu amb què Pedro Sánchez busca enviar sobretot tres missatges: que el seu poder és omnipotent tant dins de la Moncloa com també al PSOE -prescindeix de tots els pesos pesants a l’executiu-, que cal posar ja en marxa l’engranatge electoral per a les eleccions generals del 2023 perquè l’amenaça del PP i Vox és real, i que gairebé un lustre després ha aconseguit superar el trauma de la guerra civil que es va viure a Ferraz.

La vida canvia en un instant. Ho sap Raquel Sánchez (Gavà, 1975), que aquest divendres sortia per la porta del ministeri de Transports a Madrid després d'haver mantingut una reunió amb el secretari d'estat d'Infraestructures, Pedro Saura, sense poder imaginar-se que, 24 hores després, el mateix president espanyol, Pedro Sánchez, li estaria demanant que tornés a l'edifici del passeig de la Castellana a la capital espanyola però com a ministra. 24 hores en què la fins ara alcaldessa de Gavà ha passat de reunir-se amb Saura juntament amb altres alcaldes del Delta del Llobregat per demanar-li una millor connexió amb Barcelona a ser-ne la seva superior directa.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha protagonitzat aquest dissabte una remodelació del seu executiu que, tot i que esperada, ha sorprès per la celeritat amb què s'ha dut a terme i per l'abast dels canvis, que afecten bona part del que fins ara era el seu nucli dur a la Moncloa. Aquestes són les altes i baixes d'una crisi de govern que no ha afectat els ministres d'Unides Podem i amb què Sánchez ha buscat rejovenir i feminitzar encara més el seu executiu.

La imatge d’unitat sobiranista que es viurà avui a primera hora del matí a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb la declaració del president, Quim Torra, per la segona causa per desobediència, serà un miratge. Amaga el desacord, encara, entre els partits i les entitats independentistes sobre com respondre a la possible inhabilitació del cap de l’executiu, tant al carrer com a les institucions. La situació es complica encara una mica més perquè el Govern treballa amb l’escenari que la sentència del Tribunal Suprem podria arribar de forma imminent. El president té previst un viatge institucional divendres a Milà (Itàlia), però l’agenda ja es configura dia a dia pensant que en qualsevol jornada poden caure l’anunci de la inhabilitació i els seus efectes polítics, ja que els jurídics -el cessament de Torra si és inhabilitat- no arribarien fins que es notifiqués la sentència al president.

El president, Quim Torra, va anunciar dijous que no convocaria eleccions abans de ser inhabilitat i, davant d’això, les converses sobre la possible resposta al veredicte del Tribunal Suprem comencen a virar ara entorn de com quedaria l’equilibri al Govern entre JxCat i ERC si el cap de l’executiu és apartat del càrrec. Els dos grups independentistes han començat a parlar del procediment al Parlament i a l’executiu, sobretot en relació al rol que tindria el vicepresident, Pere Aragonès, que per llei es convertiria en el president “substitut”. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, els socis de Govern estan pendents d’un informe dels serveis jurídics de Presidència en què detallaran quins són els passos a seguir en cas que el Suprem inhabiliti el president -quan seria ferma la condemna- i quins serien els efectes immediats per a l’executiu, a més de quines funcions podria exercir a la pràctica i quines no el vicepresident.

La remodelació del Govern que ha impulsat el president de la Generalitat, Quim Torra, ha acabat de deteriorar la pugna entre JxCat i el PDECat. Els canvis a l'executiu, però, tampoc han millorat la relació entre els dos socis de Govern, JxCat i ERC. En el seu primer dia com a conseller, el nou titular d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ja ha protagonitzat la primera topada amb un dels consellers republicans. En concret, amb el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, a qui ha retret que no hagués fet costat a Torra quan va demanar al president espanyol, Pedro Sánchez, més recursos a través del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede).

A poques setmanes de saber si el Tribunal Suprem l’inhabilitarà definitivament per exercir el seu càrrec, el president de la Generalitat, Quim Torra, va decidir fer ús ahir d’una de les seves potestats exclusives: fer una crisi de govern. Refredant així la convocatòria d’unes eleccions imminents, el president va fulminar el conseller d’Interior, Miquel Buch -amb qui hi ha hagut tensió per l’acció dels Mossos d’Esquadra durant tota la legislatura-; la consellera d’Empresa, Àngels Chacón -l’única que quedava del PDECat després del trencament amb JxCat-, i la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, perquè no estava satisfet amb la seva tasca. Els relleus de Chacón i Buch són l’exeurodiputat Ramon Tremosa i l’advocat Miquel Sàmper, respectivament, i van prendre possessió del càrrec ahir mateix a la tarda. En el cas de Cultura, serà dimarts quan Àngels Ponsa, fins ara directora general al departament, ho farà en substitució de Vilallonga.

La decisió del president, Quim Torra, de cessar Àngels Chacón ha acabat de trencar les relacions de JxCat amb el PDECat, molt tocades ja per la baixa del partit de l’expresident Carles Puigdemont d’aquesta mateixa setmana. Després de conèixer a través dels mitjans de comunicació la decisió de Torra d’apartar l’única consellera que quedava amb el carnet del partit, el portaveu del PDECat, Marc Solsona, va considerar el moviment una “purga política” que busca liquidar el PDECat. Un extrem que, segons el portaveu, no aconseguiran. “És una operació per intentar fer desaparèixer el Partit Demòcrata de les institucions del país”, va expressar, a més de donar suport a la tasca feta per Chacón, que es postula com la seva candidata a les eleccions, però també a la del conseller d’Interior, Miquel Buch -que s’havia donat de baixa del partit per anar a JxCat-, i de la consellera de Cultura, Àngels Vilallonga.

En el tram final de la seva etapa com a president de la Generalitat, Quim Torra ha pres especial consciència de dues de les seves competències exclusives com a cap de l’executiu: la de convocar eleccions i la de cessar i nomenar consellers. Davant les dificultats per exercir la primera sense interferències -JxCat, amb Carles Puigdemont al capdavant, l’ha pressionat perquè allargui la legislatura i que sigui el Suprem qui convoqui les eleccions-, el president va optar per sorpresa ahir per activar la segona. Una crisi de govern que insufla respiració artificial a una legislatura que el mateix Torra va donar per morta al gener i que inclou una purga -Àngels Chacón- i, de retruc, dues rectificacions -Miquel Buch i Mariàngela Vilallonga.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va sorprendre ahir executant una crisi de govern en plena pandèmia i a poques setmanes que el Tribunal Suprem decideixi sobre la seva inhabilitació per al càrrec. La versió oficial és que la remodelació respon a la voluntat d'enfortir el Govern per fer front a la pandèmia, però ni les àrees de gestió afectades ni els noms dels cessats fan pensar que aquesta sigui la raó de fons. Els consellers sortints són el d'Interior, Miquel Buch, al qual Torra ja havia intentat cessar sense èxit durant la gestió de les protestes postsentència; la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, que era l'única que mantenia el carnet del PDECat i no havia fet el pas d'afiliar-se al partit que impulsa Carles Puigdemont; i Mariàngela Vilallonga, un fitxatge personal del president que no ha acabat de funcionar.