Google ha aconseguit esquivar una de les sancions més dures a què s'exposava per infringir les lleis antimonopoli, que la justícia ja havia acreditat el 2023. El departament de Justícia estatunidenc volia forçar que Google s'hagués de desvincular del seu cercador Chrome com a mesura per limitar els efectes de les pràctiques monopolístiques de l'empresa, però un jutge federal dels Estats Units ha resolt que pot conservar el navegador. Això sí, la mateixa sentència li prohibeix fer servir contractes d'exclusivitat que obliguin l'usuari a utilitzar Chrome, i a més Google haurà de compartir les dades de cerca amb els seus competidors.

L’estiu passat, el buscador de Google va ser qualificat de monopoli per la justícia nord-americana. Segons el jutge, l’empresa, que en els seus inicis tenia com a lema “Don’t be evil” [No siguis malvat], va mirar d’assegurar la seva posició dominant. Per exemple, va pagar sumes estratosfèriques a fabricants, com Apple, perquè els seus navegadors utilitzin per defecte el buscador de Google. Això permet cobrar tarifes elevades a empreses anunciants, que volen aparèixer en el buscador que acapara el 94% de les consultes. La Comissió Europea ha mirat de frenar-ho obligant els navegadors a oferir l’elecció de buscador –les opcions inclouen Bing, Yahoo!, Ask, Baidu o Quora, entre d’altres– la primera vegada que s’hi accedeix. Però l’impacte de la mesura ha estat limitat, i la majoria de les cerques continuen fent-se amb Google. I és que, de fet, els sectors tecnològics tenen més probabilitats de generar monopolis: requereixen una inversió inicial molt elevada, però després són fàcilment escalables.

Davant l'elecció entre la veritat i el poder, Hamlet de Shakespeare planteja la seva famosa pregunta existencial: “Ser o no ser?” La recerca d'una resposta posarà herois i dolents igual davant la perspectiva de la mort o la desesperació. Igual que la tragèdia de Shakespeare, les batalles per la infraestructura que tots fem servir per fer cerques a internet també estan plenes d'intriga i abús de poder. El malvat és Google, que no només és un motor de cerca, una empresa i una marca, sinó també un verb. Avui "buscar és googlejar", va dir un testimoni en el recent cas d'antimonopoli contra Google presentat pel govern dels Estats Units i 38 procuradors estatals.

El ChatGPT, el nou chatbot (o sistema de conversa) d’intel·ligència artificial desenvolupat pel laboratori de recerca OpenAI de San Francisco, fa furor a tot el món. Aclamada ja com una fita en l’evolució dels anomenats grans models de llenguatge (LLM per les seves sigles en anglès), la IA generativa més famosa del món suscita importants interrogants sobre qui controla aquest mercat naixent i si aquestes potents tecnologies estan al servei de l’interès públic.

Quan als alumnes de primer any d’economia els he d’explicar les estructures de mercat, sovint trobo complicat que pensin en exemples propers del que és un monopoli. Alguns –els més grans– parlen del tabac, Aena, o Renfe. D’altres potser mencionen l’OPEC, i com la seva estructura oligopolística afecta els preus del petroli i, en conseqüència, la inflació. Però, en general, ho veuen com un model de llibre, difícil de trobar en un món basat en la lliure, i a vegades brutal i extrema, competència. Malauradament, ara tindré un nou exemple dels efectes perversos dels monopolis, i els podré explicar que, degut a la falta de competència, milions de nadons del país més ric del món es troben davant d’un risc nutricional.

Jan Eeckhout rep l’ARA al seu despatx de la UPF. En un català excel·lent, explica per què ha publicat el nou llibre The Profit Paradox (La paradoxa dels beneficis, Princeton University Press), en què explica els problemes que causa a treballadors i consumidors el fet que cada vegada hi hagi més sectors de l’economia dominats per gegants multinacionals.

La Comissió Europea ha iniciat una investigació contra Facebook per possibles pràctiques monopolístiques en el mercat d'anuncis classificats. Brussel·les creu que Facebook podria estar violant les normes de competència europees quan utilitza les dades publicitàries que recopila d'anunciants amb els quals al mateix temps competeix en el sector d'anuncis classificats. El departament de Competència que dirigeix la danesa Margrethe Vestager també vol esbrinar si la xarxa social també abusa de la seva posició dominant a través de Facebook Marketplace.

Les mesures de confinament i de teletreball han augmentant molt l'ús de les plataformes digitals (Google, Facebook, Alibaba, Instagram, Twitter...) i han intensificat la preocupació per la seva creixent dimensió i poder. Un poder que els permet passar per sobre de molts drets de les persones i competir amb avantatge amb molts governs democràtics. Fa poc vaig llegir que l’administració nord-americana es plantejava aplicar a Google la llei antimonopoli i em va resultar curiós que es formulés així. La consciència d’una certa impotència per part dels governs és cada cop més clara. Vull ara recordar com s’ha fet front a situacions semblants al segle XX, i buscar raons per les quals ara no es vol o no es pot fer el mateix.

El departament de Justícia dels Estats Units ha presentat una demanda per monopoli contra Google al considerar que la companyia hauria vulnerat la llei en el tracte que dona als seus rivals a través del seu cercador, el més popular i utilitzat a internet. El departament de Justícia considera que els competidors de Google estan en inferioritat de condicions respecte del gegant tecnològic, que utilitza la seva posició de domini en el mercat per evitar el creixement dels seus rivals. La demanda presentada pel govern dels Estats Units compta també amb el suport d'11 estats, tots amb fiscals republicans.

Abans de la Revolució Industrial, i fins ben entrat el segle XIX, en alguns estats europeus hi havia empreses molt grans que explotaven “privilegis” -monopolis- obtinguts dels monarques. Se les anomenava precisament “companyies privilegiades”, i podien substituir l’estat en el control i l’explotació de grans territoris distants. Les Companyies de les Índies Orientals, holandesa i anglesa, van ser imperis gairebé independents. El temps de les totpoderoses companyies privilegiades es va anar acabant amb el triomf del liberalisme en tots els ordres de la vida -polític, econòmic i social-. També va significar la prohibició dels gremis i de totes les organitzacions que limitaven la competència, fossin laborals o empresarials. Entre la Revolució Francesa i mitjans del segle XIX, les revolucions liberals van anar eliminant tots els monopolis, traspassant a l’estat les competències d’administració pública i traspassant als particulars i als mercats les activitats de negoci privat.

Després que ahir es donessin a conèixer dues sancions multimilionàries (5.100 milions de dòlars) a Facebook als Estats Units per la gestió de la seva privacitat, s'ha obert un nou front per a la companyia. La tecnològica ha revelat que és objecte de dues investigacions governamentals, en aquest cas per pràctiques monopolístiques.

Quan el 2006 l’advocat expert en drets digitals Tim Wu va escriure el llibre Who controls the Internet? Illusions of a borderless world [Qui controla internet? Il·lusions d’un món sense fronteres], la seva predicció segons la qual la dècada següent s’esvairia el somni d’una xarxa lliure i col·laborativa semblava més aviat la distopia d’un radical tecnòfob que no l’anàlisi d’un guru de les noves tecnologies. Llavors Google encara tenia per lema Do not be evil (no facis el mal), Amazon no era l’imperi que és avui i Facebook tot just començava.

L'Autoritat Catalana de la Competència (Acco) ha carregat aquest dimecres amb duresa contra el decret que regularà els vehicles de lloguer amb conductor (VTC) que va fer públic el conseller de Territori, Damià Calvet. L'Acco considera que limita la competència de manera artificial i que genera "ineficiències injustificades que perjudiquen els usuaris". Per aquest motiu, l'Acco creu que la nova regulació podrà ser impugnada.

La Comissió Europea ha multat amb 570 milions d'euros la companyia de targetes de crèdit Mastercard per la manipulació de les taxes d'intercanvi de targetes de crèdit, segons ha fet públic l'executiu europeu.

Vols tornar a socialitzar com quan no teníem mòbil? Convida els amics i amigues a sopar a casa, prepara unes copes i posa una capsa de cartró damunt la taula. Però oblida’t del Monopoly, el Risk, el Trivial o el Cluedo i prova amb jocs tan actuals com T.I.M.E. Stories, Codi Secret, Magic Maze i Pandemic Legacy. Us proporcionaran hores de diversió: són jocs d’autor, altament creatius i que enganxen com les millors sèries. I no, jugar a jocs de taula ja no és de friquis, almenys des que el 1995 va néixer el Catan, que ho va canviar tot i que encara ara, només a Espanya, ven 50.000 exemplars a l’any. La moda dels jocs de taula d’autor no decau i la millor prova és el festival Dau Barcelona, que celebra la sisena edició del 17 al 26 de novembre a la Fabra i Coats i altres espais del barri de Sant Andreu. Si el primer Dau, el 2012, durava un dia i va rebre 3.400 visitants, el 2016 ja durava 10 dies i acollia 20.900 participants.

El mateix dia que es notifica formalment el Brexit, Brussel·les ha anunciat que bloqueja la fusió entre les operadores de les borses de Londres (London Stock Exchange) i Frankfurt (Deutsche Börse), una operació que hauria suposat el naixement d'un gegant europeu borsari.

La pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció 'Retorn al futur' (1989) tindrà la seva pròpia versió de Monopoli. Les aventures de Marty McFly i 'Doc', que acaben de celebrar el seu 30 aniversari des que van aparèixer per primera vegada als cinemes, comptaran amb el seu joc de taula de la mà de Diamond Select Toys.