Hi havia un moment del viatge que la meua filla fotia un bot de la cadireta. Ella ha madurat i ha entès que això és natural. Som nosaltres. És el nostre caràcter, identitat, cultura. Acceptar-se és una forma d’amor. El sentim quan passem per aquell punt exacte, precís, únic de l’A-2 que et diu que entres a la “provincia” de Lleida i canvia l’asfalt. Somrius: ja som a casa. Immediatament no pares de fer cabrioles mode càpsula espacial ballant twist a l’espai, i dins ets un astronauta dentadura postissa que no encaixa gravitant. El cotxe es transforma com una mula esnifant cocaïna i convulsionant d’eufòria per tornar a la llar després d’una jornada de suor esclava. La tremolor de la veritat.

"No tenia cap sentit fer un altre accés a la C-32, a Canet, si ja n'hi havia un altre una mica més enllà", diu Mercè Girona, portaveu de la Coordinadora d'Emergència Ambiental de Canet de Mar (CEAC). Aquesta setmana, els veïns ecologistes del CEAC, Preservem el Maresme i Unió de Pagesos han rebut la notícia que fa temps que esperaven: el nou accés a la C-32 a Canet de Mar finalment no tirarà endavant. Després d'anys de mobilitzacions veïnals i un bon plec d'al·legacions, el Govern ha decidit fer marxa enrere i ha tret aquesta infraestructura del paquet d'obres que sortirà a licitació aviat i preveu cinc nous accessos més a l'autopista a l'altura del Maresme.

La matinada passada hi va haver un nou accident a l'AP-7, a l'altura de l'Aldea (Baix Ebre), amb tres camions implicats i que va provocar la mort d'un conductor i ferides greus a un altre. A conseqüència de l'accident l'autopista que creua de sud a nord el país va quedar tallada durant hores i va deixar atrapats milers de conductors. El cap de setmana passat ja s'havia produït un cas idèntic. L'accident d'un camió dissabte a la tarda va provocar un vessament de combustible que va obligar a desviar la circulació per la N-340 entre l'Ampolla i l'Ametlla. Com a resultat d'això, diumenge a la tarda l'AP-7 es va convertir en una trampa per als vehicles que tornaven a Barcelona des del País Valencià, i un trajecte que havia de durar dues hores es va convertir en un calvari de sis.

Amb l’arribada de l’estiu, les carreteres estan més plenes que mai. Des de petits desplaçaments interns fins a turistes que ens creuen sense aturar-se. El que està assegurat és la pèrdua d’hores en els quilòmetres de retenció a les principals vies del país. Davant d’aquesta situació, s’ha tornat a obrir el debat: qui paga les carreteres?

La companyia de restauració de mobilitat Areas ha tancat la compra de la divisió d'aeroports de la nord-americana Travel Hospitality Services (THS) al fons d'inversió Delaware North. Això suposarà que Areas tripliqui el seu negoci als Estats Units, segons ha informat aquest dijous Areas en un comunicat.

Amb l'arribada de l'estiu i les vacances, els desplaçaments per carreteres i autopistes provoquen un elevat nombre d'embussos, i des que es va eliminar el peatge de l'autopista AP-7 aquesta via és una de les més afectades per les retencions. Si a aquesta equació hi afegim el fet que en aquesta època se sumen els desplaçaments típics de vehicles de transport (camions i furgonetes) i els privats de gent que va a la feina, de cap de setmana o de vacances, el resultat és un increment notable de l'accidentalitat i de la congestió de la circulació.

L'AP-7 tindrà més limitacions de velocitat, més radars i controls, velocitat variable en el tram central, al Vallès, i reorganització de carrils. "Hem de fer canvis, i hem de fer-los ja, per reduir la sinistralitat i també les congestions". Així de contundents han estat el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, i el secretari general d'Infraestructures del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Xavier Flores, que aquest dimecres al matí han comparegut per explicar el reguitzell de mesures que han acordat de manera conjunta i per implementar de manera "immediata", durant les pròximes setmanes. L'objectiu és reduir la sinistralitat i les cues que, des que es van suprimir els peatges, s'han generat en aquesta via que travessa Catalunya per l'augment del trànsit de persones i mercaderies.

S’acumulen els deures pendents a l’autopista AP-7. Falten quinze dies per al primer aniversari de l’alliberament dels peatges i, a banda de solucionar els problemes de cues i retencions, també falta finalitzar els accessos a la via: les entrades i sortides encara conserven les solucions provisionals que es van adoptar quan es van desmantellar les casetes d’agafar i pagar el tiquet. “Fa un any que els vam presentar un estudi amb totes les mancances que tenien els accessos. Ens van prometre que farien les obres, però ja fa un any i tenim el de sempre: només promeses”, lamenta el vicepresident de la patronal del transport Asetrans, Eduard Ayach, que reclama inversions urgents i "reals".

La concessionària dels túnels de Vallvidrera i el Cadí va augmentar els seus beneficis en un 93% el 2021. L’empresa filial d’Abertis va guanyar un total de 14,3 milions d’euros durant l’últim any, davant els 7,4 milions que va aconseguir el 2020. Tot i aquest fort augment, la concessionària continua lluny de les xifres prèvies a la pandèmia, quan van guanyar 21,7 milions d’euros.

Quines mesures solucionarien les cues i retencions de l’AP-7? Aquesta é la pregunta que hem plantejat a quatre experts en transport i mobilitat: l’investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona, Oriol Marquet; el coordinador de l’Associació de Promoció del Transport Públic, Daniel Pi; el catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona, Germà Bel, i el president del RACC, Josep Mateu.

Intentar reduir les cues i retencions que es produeixen a l’AP-7, especialment els caps de setmanes i ponts. És l’objectiu que s’ha marcat el Servei Català de Trànsit (SCT), que està estudiant aplicar dues mesures per Sant Joan i els caps de setmana de juliol: restringir el pas de camions i obrir carrils addicionals, segons ha explicat el coordinador de Seguretat i Mobilitat, Òscar Llatje, a Catalunya Ràdio.

L’any 2021 està marcat en les agendes dels que són contraris a les vies de peatge. Més de 450 quilòmetres d’autopistes de pagament a Catalunya han d’aixecar les barreres i passaran a ser de lliure circulació. Les concessions d’Acesa i d’Invicat -dues filials d’Abertis- tenen com a data de finalització el 2021. No és el primer cop que acaba la concessió d’un peatge a Catalunya. El 31 de desembre del 2019 va vèncer la concessió d’un tram de l’AP-7, entre Salou i Alacant. Però en aquest cas només eren uns quants quilòmetres a Catalunya.

“Imagina que, en sec, la gent no vagi més pel passeig de Gràcia de Barcelona. Doncs aquí els ha passat això”, diu Manel Llaberia mentre posa gasolina a la seva furgoneta a la benzinera Repsol, a peu de la N-340 al Perelló. En pocs anys els negocis d’aquesta carretera han patit una tragèdia en tres actes que els ha deixat sense clients.

El 1982 va ser l’any del Naranjito i de les eleccions que van portar Felipe González a la Moncloa per primera vegada. Però mentre se succeïen esdeveniments com aquests, que tothom encara recorda, també passaven coses que han quedat gairebé en l’oblit però que encara avui afecten la nostra butxaca. Aquell mateix any Bankunión, un banc d’origen català, va fer fallida.

Els Mossos d'Esquadra han detingut a Aiguaviva (Gironès) una conductora de 58 anys que havia circulat més de 20 quilòmetres per l'AP-7 en direcció contrària. Els fets van passar diumenge a quarts de dotze de la nit quan la policia va rebre diverses trucades de testimonis que alertaven que s'havien creuat amb un cotxe que circulava contra direcció. La dona hauria entrat al peatge de Girona Nord en direcció Figueres, tot i que, en realitat, volia anar cap a Barcelona.

Els abordaven quan el cotxe de lloguer, que acabaven d'encaixar a la plaça de la companyia corresponent, encara era calent: "Disculpi, per anar a la terminal 2?", els deia algú mentre descarregaven el maleter. I es giraven. Els turistes no sabien que l'home estava conxorxat amb un company que s'esperava uns metres més enllà, però la trobada s'acabava ràpid: els lladres que porten anys robant a estrangers en tenen prou amb uns segons de vacil·lació per fer la feina. Quan l'home els somreia per agrair-los les indicacions, les maletes ja havien desaparegut. I quan els viatgers se n'adonaven, un cotxe ja s'enduia els delinqüents plantes avall.

El peatge de les nou autopistes rescatades i gestionades pel ministeri de Foment baixarà una mitjana del 30% a partir del 15 de gener del 2019, segons ha anunciat aquest dimarts el ministre de Foment, José Luis Ábalos.

El govern valencià ha reaccionat amb sorpresa a l'anunci fet al Congrés dels Diputats pel ministre de Foment, José Luis Ábalos, que ahir va obrir la porta a buscar una solució alternativa a l'alliberament de l'autopista AP-7 un cop expiri, el 31 de desembre del 2019, el contracte de la concessionària. El ministre va assegurar que ahir va anunciar que el seu departament impulsarà diferents estudis amb la Generalitat Valenciana per "prendre la millor decisió". L'encarregada de donar veu al descontentament amb què el Consell ha rebut les paraules d'Ábalos ha sigut la seva portaveu, Mónica Oltra, que, no obstant, ha volgut ser prudent i esperar a conèixer amb detall les intencions de Foment.