El desgavell del procés de matriculació a la formació professional (FP) deixa noves seqüeles: més de la meitat dels alumnes que no van aconseguir plaça per fer un grau mitjà han deixat de constar al registre d'alumnes del sistema educatiu català (RALC), cosa que implica que Educació no sap què estan fent. Així es desprèn de l'anàlisi que el departament d'Educació ha fet públic aquest dilluns i que constata que, dels 15.000 estudiants que no van aconseguir plaça a un grau mitjà, fins a 8.294 han deixat de constar a aquest registre que permet saber com evoluciona la trajectòria d'un alumne durant la seva vida acadèmica.

Espanya és el quart país de l'OCDE on més alumnes repeteixen algun curs de l'ESO. Així ho mostra l'informe Education At Glance 2024 que aquest dimarts ha fet públic l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). L'estudi, que es fa anualment, mostra com l'any 2022 fins a un 7,8% dels alumnes espanyols que feien entre primer i tercer d'ESO van repetir curs, un percentatge que, tant al conjunt de països de l'OCDE com als de la Unió Europea no supera el 2,2%.

És ben sabut que la pandèmia va desgavellar l'escolarització. Entre el 2018 i 2022, un adolescent d'un país desenvolupat es va endarrerir uns sis mesos respecte al progrés esperat en lectura i nou mesos en matemàtiques, segons l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). El que no és tan conegut és que els problemes van començar molt abans de l'arribada de la covid-19. Un alumne d'un país de l'OCDE no tenia més coneixements de lectura i escriptura o d'aritmètica quan el coronavirus es va desbocar per primera vegada que els alumnes examinats 15 anys abans. Com sosté l'informe Les escoles dels països rics progressen poc, l'educació en els països desenvolupats s'està estancant. Això hauria de preocupar tant les famílies com els responsables polítics.

João Costa (1972) fa poc més d'un any que ha assumit el càrrec de ministre d'Educació a Portugal. Abans, va ser secretari d'Educació durant set anys i és un dels responsables de la transformació radical del model i els resultats educatius portuguesos en l'última dècada. Ens rep a la presentació del Premi Ensenyament 2024 del Cercle d'Economia. Tot i la millora constant del país als informes internacionals PISA i la baixada dràstica de l'abandonament escolar -la taxa s'ha reduït més de 40 punts en vint anys-, Costa insisteix a rebutjar el terme "miracle educatiu".

Fa gairebé 20 anys que Irene Psifidou es dedica a analitzar i supervisar les estratègies educatives que s'implanten a Europa per lluitar contra l'abandonament escolar de la mà del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop). Abans va treballar a la seu del Banc Mundial a Washington DC analitzant les polítiques d'educació secundària de països en desenvolupament. Rep l'ARA pocs minuts abans de participar en les jornades Traçant camins cap al #ZeroAbandonament, de la Fundació Bofill.

La taxa de joves que deixen els estudis abans d'hora continua sent molt més alta a Catalunya i Espanya que a la resta d'Europa. Així ho reflecteixen les dades de l'OCDE. S'ha millorat una mica, però som lluny de la mitjana: entre el 2015 i el 2022, per al conjunt de l'Estat s'ha passat del 34,4% al 26,5% de fracàs escolar a l'ESO, quan a Europa la taxa és del 12,2%. Per tant, seguim tenint més del doble d'abandonaments. Mentre aquesta sigui la situació, tenim el deure de debatre i abordar amb esperit autocrític el present i el futur del nostre sistema educatiu. Hi tornarem tantes vegades com calgui: sortir del vagó de cua ha de ser una prioritat. I el fet que no ens n'estiguem sortint potser vol dir que no ho és tant com retòricament tots els governs diuen. Fa massa temps que hi ha gesticulació, canvis de llei i recerca de suposades solucions fàcils. Massa vaivens. Manca, en canvi, confiança en els professionals, continuïtat en les polítiques, autonomia per als centres. Tot plegat provoca desconcert tant entre els docents com entre les famílies. Els darrers temps hi ha hagut l'excusa de la pandèmia, però el problema venia d'abans i persisteix: no s'hi val, doncs, excusar-nos en el coronavirus.

La consellera d’Educació, Anna Simó, concedeix la primera entrevista a un diari després d’incorporar-se al Govern. Aquest dimarts afronta un ple monogràfic al Parlament.

Cada any més d'un 20% dels alumnes que comencen un grau mitjà de Formació Professional deixa els estudis abans d'acabar el primer curs. De fet, el curs passat el percentatge d'abandonament en la primera etapa de FP va ser quatre vegades més alt que la proporció d'alumnes que van abandonar els estudis al batxillerat (5%) o a 4t d'ESO (6,4%). La tendència s'havia reduït entre el 2017 i el 2021, quan s'havia aconseguit passar d'un 26% d'abandonament a un 21%. Però amb la sortida de la pandèmia va tornar a augmentar i el curs passat el percentatge va situar-se en el 23%.

Deixar els estudis abans d'hora és més cosa de nois que de noies, tot i que són elles les que en pateixen més les conseqüències. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi presentat per la Diputació de Barcelona que aprofundeix en les diferències de gènere de l'abandonament escolar prematur, que és la xifra que calcula el percentatge de joves d'entre 18 i 24 anys que no tenen estudis més enllà de l'ESO. La realitat, assegura l'estudi, és que a Catalunya deixen d'estudiar abans d'hora un 19,4% dels nois i un 9,4% de les noies, però són elles les que paguen un preu més alt perquè tenen "menys oportunitats formatives i laborals" i pateixen més l'estigma de no seguir els estudis postobligatoris. En general, un 14,8% dels joves catalans deixen d'estudiar abans d'hora.

El diagnòstic és prou compartit i està avalat per les dades (tanmateix, massa poques) de què disposem: el nivell acadèmic dels alumnes ha baixat després de la pandèmia. Sobretot entre els nois i noies d’entorns més desafavorits. Les assignatures que estan en el punt de mira són les matemàtiques i l’anglès, però també hi ha preocupació pel nivell de comprensió lectora en general, cosa que acaba repercutint en tots els aprenentatges. També sembla prou acceptat per la comunitat educativa que els problemes ja venien de lluny, i que el sotrac del coronavirus el que ha fet ha sigut accelerar i explicitar les debilitats del sistema. Quines? Doncs unes quantes: la falta de recursos, i en especial de professionals, fruit de les retallades de la crisi del 2008; el retrocés en la cultura de l’esforç i, associat a aquest punt, també la menor exigència per part dels mestres, des de l’ESO fins a la universitat; la dificultat de conciliació entre vida familiar i escolar (més greu en els entorns més precaris), fet que repercuteix en la menor implicació de les famílies a casa; el necessari canvi educatiu (treball per projectes i competències) mal assimilat o aplicat, sovint relegant massa, per exemple, la memorització; la dispersió més gran dels alumnes a causa de l’abassegadora irrupció de les xarxes socials; la més gran inestabilitat emocional dels joves per l’impacte de la pandèmia; i l’increment de la diversitat d’orígens i de bagatges culturals a les aules.

Espanya és el segon país de la Unió Europea amb més abandonament escolar prematur, només per darrere de Romania: el 13,3% dels joves d'entre 18 i 24 anys només tenen l'ESO, tot i que la xifra és molt més elevada entre els homes (16,7%) que entre les dones (9,7%). Encara que les dades –sempre influïdes per la salut del mercat laboral– van millorant, el tema és "de màxima preocupació" entre els països desenvolupats, perquè deixar d'estudiar té conseqüències molt negatives individualment però també col·lectivament. Fins ara, diversos estudis han constatat que el fracàs escolar afecta més els nois que les noies i més els alumnes amb baix nivell socioeconòmic que els més benestants, però ara una nova investigació ha volgut indagar en les causes i les solucions a aquestes diferències. La conclusió de la recerca del Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade (EsadeEcPol) és que la poca satisfacció amb l'escola, la menor dedicació als deures i els pocs referents mestres masculins podrien ser variables que expliquen l'abandonament escolar "desproporcionat" entre els nois i entre els alumnes pobres.

Espanya és el segon país de la Unió Europea amb pitjors xifres d'abandonament escolar prematur. Segons l'últim informe anual de l'Eurostat sobre aquesta matèria, el 2020 el 16% dels joves espanyols d'entre 18 i 24 anys no havien completat la secundària –el nivell mínim obligatori–, una taxa només superada per la de Malta, que lidera el rànquing amb un 16,7%. Així mateix, es tracta d'un dels països amb més atur juvenil i on hi ha un consum més elevat de marihuana. Quina és la causa perquè hi hagi un alt fracàs escolar? Un estudi dut a terme pel psiquiatre Miquel Casas posa el focus d'atenció en els trastorns del neurodesenvolupament i la seva falta de diagnòstic a l'escola. Segons l'anàlisi Els factors psicobiològics que influeixen en el fracàs escolar, aquesta seria la principal causa i no la qualitat dels professors o el nivell socioeconòmic dels pares.

El curs escolar ha començat amb bon peu. Si més no, amb una certa normalitat malgrat la persistència del covid. Res a veure amb el trasbals i la incertesa de fa un any. El problema més important s'ha produït a la formació professional (FP), on la demanda s'ha disparat i ha agafat per sorpresa la conselleria i on hi ha molt marge de millora. És un dels problemes de fons que arrosseguem. Però n'hi ha més, entre els quals el del fracàs escolar. Les dades fetes públiques ara per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) són demolidores per a Espanya, Catalunya inclosa: al conjunt de l'Estat, gairebé nou de cada 100 alumnes de l'ESO repeteixen curs a Espanya (8,7%). És la taxa més elevada dels trenta-cinc països de l'OCDE, on el percentatge de repetidors se situa en l’1,9%. Per tant, a Espanya n'hi ha quatre cops més. Al batxillerat passa tres quarts del mateix: Espanya també se situa en els primers llocs del rànquing de repetidors, amb una taxa del 7,9%, molt per sobre de la mitjana dels països de l'OCDE (2,9%). El nombre de ninis (joves que ni estudien ni treballen), després d'uns anys a la baixa, amb la pandèmia també ha tornat a créixer: ja són entre nosaltres el 22% (el 2019 eren el 19,2%).

L'anunci del departament d'Educació de derivar tots els estudiants de formació professional que es quedin sense plaça a l'Institut Obert de Catalunya, un centre exclusivament online, no ha agradat gens als sindicats d'educació. Consideren que la mesura és una "temeritat", perquè farà augmentar l'abandonament escolar, tenint en compte que els únics alumnes que faran classes telemàtiques seran precisament joves de 16 anys amb una vinculació més fràgil amb el sistema educatiu i que els cicles de grau mitjà ja són ara l'etapa amb més desercions.

El curs escolar està a punt de començar, però no per a tothom. L’absentisme escolar és l’absència reiterada i no justificada d’un alumne en edat d’escolarització obligatòria (dels sis als setze anys). El departament d’Educació de la Generalitat el quantifica en un 2%, al qual l’esclat de la pandèmia va sumar quatre dècimes el primer trimestre de l’any passat. Dins aquest valor mitjà es dissolen, esclar, índexs més elevats d’algunes escoles i d’alguns instituts d’entorns precaritzats.

“L’itinerari Món Laboral ajuda molt a trobar la vocació i a mi m’ha servit per estar més segur a l’hora de triar què vull estudiar”, afirma Neo Lalana. Aquest curs ha estudiat 4t d’ESO a l’Institut Pla Marcell de Cardedeu i, a través d’un programa de diversificació curricular que ofereix el centre, ha pogut fer un tast d’una experiència laboral gràcies a unes pràctiques a l’Escola Bressol Can Serra de la mateixa localitat, en una experiència que l’ha ajudat a confirmar la seva vocació i a trobar el seu camí més enllà de l’educació obligatòria. “És un recurs que nosaltres, com a centre de secundària, podem activar amb l’alumnat que cursa 3r i 4t d’ESO -o només 4t d’ESO- amb un enfocament més globalitzat i on hi ha una part del currículum que es desenvolupa en centres de treball. Nosaltres el plantegem a 4t i l’activem especialment per a aquell alumnat que necessita recorreguts més manipulatius, més significatius, més vinculats a fets reals. Fem una selecció a 3r, plantegem una proposta d’itineraris a les famílies i comencem a buscar llocs i empreses del municipi en què l’alumnat pugui desenvolupar aquesta part del currículum”, explica Àlex Salleras, director de l’Institut Pla Marcell. De fet, aquesta orientació educativa la reben tots els alumnes durant les tutories de 3r d’ESO, també els que continuaran fent tot l’horari al centre perquè puguin dibuixar el seu perfil professional propi i personal.

El sistema educatiu a Catalunya està estancat des de fa uns anys i ara està en un punt d'inflexió decisiu. Quan la idea era començar a revertir les doloroses retallades del 2010, la pandèmia va agreujar una situació que ja era complicada i, malgrat que el sector educatiu és "resilient", aquesta capacitat de resistir "pot tenir un límit" i en lloc d'avançar cap a una millora significativa dels indicadors es pot produir un retrocés que aprofundeixi encara més en les desigualtats que ja existeixen i "naturalitzi la mediocritat i el fracàs".

La manera més habitual d'abordar el crònic fracàs escolar és atribuir-lo a les mancances de tota mena del sistema educatiu o dels mateixos alumnes. Fa massa temps que, davant les dades dels alumnes catalans que deixen d’estudiar i abandonen el sistema sense un títol de secundària, les interpretacions apunten a les deficiències en la inversió i els recursos o a les deficiències dels mateixos alumnes. Crec que més que apuntar a allò que falta el que cal és posar en valor allò que tenim. Per què no ens preguntem menys per les carències i més per allò que promou l’èxit? ¿Sabem què fa que un jove vulgui aprendre i tenir èxit a l’escola? Què fa que amb els mateixos condicionants d’origen uns se’n surtin i d’altres no? Per què les noies tenen més èxit? Per què no ens preguntem menys pel fracàs i més per l’assoliment escolar?