Després de 24 hores de recerca intensa, els Bombers de la Generalitat han decidit aixecar el dispositiu per trobar les dues persones suposadament desaparegudes des de dissabte al vespre a Cubelles, al Garraf, a causa dels forts aiguats. Els serveis d'emergències han confirmat que no tenen previst reprendre les tasques de rescat fins que apareguin nous indicis.

La sequera constreny i obliga a anar ampliant les fonts d'on obtenir aigua potable que asseguri l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona. Si fins ara la cerca de més litres s'havia centrat en el Llobregat, amb la producció per primer cop d'aigua reutilitzada que ja està abastint les cases, aviat serà el Besòs (el seu aqüífer subterrani i el mateix riu) d'on sortiran més hectòmetres per al consum domèstic. La planta de tractament d'Aigües de Barcelona quadruplicarà aquest mateix any la seva producció. Per fer-ho, el Govern autoritzarà l'empresa a aprofitar molta més aigua subterrània, tant obrint nous pous com agafant la que circula per l'antic rec Comtal. A més, per primer cop, també es captarà directament aigua del riu Besòs per tractar-la i que sigui potable, una solució que l'ACA no havia previst d'entrada en el pla de gestió que s'aprovarà pròximament.

L'emblemàtica imatge del reflex de les cases del riu Onyar al Barri Vell de Girona és artificial. O almenys ho és que hi hagi almenys un pam d’aigua de punta a punta del riu. Que hi hagi un mínim de cabal constant ho garanteix la séquia Monar, un reg artificial de sis quilòmetres que connecta el Ter a l’altura de Bescanó amb l’Onyar i que pel camí dona vida a les hortes de Salt i Girona. Unes noves obres, en aquest cas per reparar les destrosses provocades pel Glòria, han teletransportat Girona a les imatges del segle XIX i principis del XX, quan el mercat del bestiar es feia a l’areny del riu on avui en dia hi ha la plataforma de la plaça Catalunya. Durant les darreres setmanes –abans de les fortes pluges del cap de setmana– s’ha pogut veure el riu més emblemàtic del centre de Girona sense gairebé aigua i ple de fang.

En diuen pedres de la fam. A Alemanya n’hi ha documentades des del segle XV. Són còdols allisats per rius i rierols que només es deixen veure quan la sequera és tan extrema que disminueixen notòriament els cabals. I, esclar, són un recordatori que l’escassetat d’aigua comporta rutes fluvials de transport tallades, fins i tot per als aliments. La sequera també significa camps pansits i males collites. Per això les pedres de la fam acostumen a estar marcades amb dates o inscripcions per commemorar èpoques de penúria.

La llúdriga ha tornat a fer acte de presència al tram baix del riu Llobregat. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha captat imatges nocturnes d'aquest mamífer durant els treballs d’anàlisi de connectivitat ecològica que està fent a la vall baixa del riu Llobregat. Per part dels experts, el retorn d'aquest animal al riu es considera un indicatiu de "la seva salut i qualitat ambiental".

Albirar una llúdriga al Besòs és encara com trobar una agulla en un paller. Malgrat que els nivells de recuperació del que havia estat el riu més contaminat d'Europa tres dècades enrere permeten avui programes per reintroduir espècies com aquests mamífers al tram final del riu –a tocar de les grans urbs metropolitanes–, la presència de llúdrigues, anguiles o algunes aus és en tot cas anecdòtica o puntual en determinats moments de l'any. Després que la riba hagi reverdit els darrers anys i hagi permès que passejants, ciclistes i runners freqüentin aquesta zona, el tram més pressionat del Besòs es prepara per fer un pas més cap a la recuperació del que hauria de ser la base d'un autèntic ecosistema fluvial mediterrani.

La carretera entre Llívia i Estavar romandrà tancada a partir del 31 de maig fins a finals del mes de juliol per les obres que afecten el pont que travessa el torrent d'Estaüja. Des de l'Ajuntament de Llívia han indicat que la carretera, l'avinguda dels Països Catalans -la D-33, per a l'administració francesa- quedarà, doncs, tancada al pas de vehicles per unes obres necessàries tenint en compte els problemes que s'han repetit al llarg d'aquests últims anys quan s'ha registrat el creixement del cabal del torrent que inutilitza, en moltes ocasions, el trànsit entre les dues poblacions.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha donat el tret de sortida a l'elaboració de la candidatura per obtenir el certificat Wild Rivers Site per al tram alt de la Noguera Pallaresa, entre el seu naixement al pla de Beret i l'embassament de Borén. Aquest tram es caracteritza per presentar un estat de conservació excepcional i no tenir cap regulació hidrològica ni focus de contaminació, entre altres.

L'Alt Noguera és un tram d'uns deu quilòmetres de la Noguera Pallaresa que transcorre entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà. El Parc Natural de l'Alt Pirineu vol aconseguir la certificació Wild River (riu salvatge), una etiqueta de qualitat que defineix els rius amb molt bon estat de conservació i poques alteracions en el seu recorregut. El certificat es va crear a França el 2007 en creure que la Directiva Marc Europea de l'Aigua és insuficient. Per contrarestar les amenaces als rius salvatges, es va formar un grup a França que certifica els Wild Rivers per protegir-los. Es tracta de l'European Rivers Network (ERN), una ONG dedicada a la preservació i la gestió sostenible de l'aigua i els rius.

Diversos grups de voluntaris, ajudats pels Bombers de la Generalitat i coordinats per l'Associació Esportiva Pallars, han retirat aquest dissabte al matí dos vehicles abandonats fa anys a la llera de la Noguera Pallaresa, prop de Gerri de la Sal i de Llavorsí, respectivament. La tasca ha consistit, inicialment, en anar desmuntant peça per peça les restes dels vehicles, fins que s'ha pogut remolcar l'estructura fins al costat de la carretera.

Els Agents Rurals han denunciat una central hidroelèctrica de l'Alt Urgell per incomplir el cabal ecològic de manteniment del Segre. Tal com han donat a conèixer a través de les xarxes socials, la denúncia s'ha fet després de diverses inspeccions i aforaments, en col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Aquestes mesures han permès determinar que la central alliberava per sota de la captació 730 litres per segon, quan l'estipulat són 1.400.

La CUP ha acusat Endesa d'"assecar el riu Flamissell en ple període estival", tot incomplint el cabal ecològic legal i deixant sense aigua a concessionaris de riu avall. Des de la formació han emès un comunicat on asseguren que des d'aquest dimecres el cabal que discorre pel riu Flamisell des del seu pas per la Vall Fosca i fins a l'aiguabarreig amb el riu Bosia, a Senterada, "és ridícul, no arribant al cabal ecològic mínim per garantir la vida piscícola i evitar deixar sense aigua regants i altres concessionaris de riu avall".

Hi ha vida més enllà de la platja. Els gorgs i les platges de riu són una alternativa excel·lent per estar en contacte amb la natura i refrescar-te banyant-te. N’hi ha pràcticament a qualsevol racó de Catalunya i s’hi arriba a través de rutes de tota mena, passejos increïbles plens d’aigua, vegetació, roques i pedres. Una oportunitat per gaudir de veritables tresors a tocar de casa.

Les primeres anàlisis que ha fet el Museu d'Història de Girona al rostre que s'amagava al fons del riu Onyar han determinat que està fet de metall i, per tant, apuntala la hipòtesi que el seu autor és Jordi Mitjà (Figueres, 1970). La peça és una de les tres que va crear per a un muntatge que va fer a l'antiga discoteca de la Sala del Cel, a principis dels anys 90.

En un núvol de sorra i entremig de pedres va aparèixer diumenge un rostre misteriós al fons del riu Onyar de Girona, que protagonitza la majoria de postals de la ciutat. Uns veïns van alertar l'Ajuntament, i els tècnics municipals la van treure de l'aigua. En un principi van apuntar que podria ser del segle XVIII. Però després de publicar la troballa a les xarxes socials han descobert que no seria tan antiga, sinó totalment contemporània: potser es tracta d'una escultura de Jordi Mitjà (Figueres, 1970) que formava part d'un muntatge que va fer a l'antiga discoteca Sala del Cel i que algú va robar del pis d'un antic treballador a qui l'havia regalat.

Els bombers busquen des de dimecres un home que hauria desaparegut per la zona del riu Gurri de Vic quan es dirigia a treballar a l'escorxador Le Porc Gourmet. Segons els Mossos d’Esquadra, uns testimonis asseguren que el desaparegut anava amb l’home que va morir dimecres arrossegat pel riu. De fet, quan els serveis d’emergències buscaven la víctima van trobar una motxilla que podria ser del segon treballador desaparegut. Aquest dijous la família ha posat una denúncia per la seva desaparició.

Durant unes hores les poblacions més pròximes als rius Ter, Daró i Onyar han reviscut la por que van patir durant el temporal Gloria, a principis d'any. Les pluges acumulades des de dimarts han provocat la crescuda de rius i rieres, que han tornat a amenaçar d'endur-se tot el que trobessin davant. I malgrat que no s'han complert les pitjors previsions, els aiguats han deixat una persona morta a Vic arrossegada pel riu Gurri, desenes de carreteres tallades, esllavissades i camps de conreu ennuegats, especialment de la zona del Baix Ter, on també quatre pobles s'han quedat sense aigua potable.

La fauna del riu Besòs necessitarà entre dos i tres anys per recuperar-se. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat la Generalitat després de fer un estudi de la població d'aus i peixos que hi ha actualment al riu, que al desembre es va veure afectat per un abocament de dissolvents –fruit d'un incendi en una empresa a Montornès del Vallès– i més tard, al gener, va patir els efectes del temporal Glòria. Al seu mostreig, el departament d'Agricultura constata una davallada general de la fauna, però també subratlla que hi ha "prou" exemplars que han sobreviscut, fet que permetrà que l'ecosistema es recuperi en menys de tres anys.

Vaig néixer a la Granja d'Escarp, on el riu Cinca conflueix amb el Segre i, només set quilòmetres més cap a l'oest, amb l'Ebre. El lignit que s'extreia de les mines del meu poble i de les de Mequinensa –moltes estan connectades subterràniament– baixava Ebre avall amb llaüts de vela llatina. De tornada, si el vent no acompanyava, la remuntada fluvial es feia gràcies als camins de sirga. Qui millor va recrear aquest món, òbviament, va ser el meu bon amic Jesús Moncada: vam ser veïns de riu, i a Barcelona, a l'antiga Vila de Gràcia, també de carrer (víviem a vint o trenta metres de distància). Moltes expressions literàries de Moncada que a Barcelona es consideren exòtiques són ben comunes al baix Segrià: "Menja com una vora de riu". Això es diu d'algú que és un golafre. Perquè resulta que els rius erosionen determinats trams i n’arrosseguen els sediments a altres llocs. Per descomptat, si hi ha una acció humana contundent, com ara un procés de desforestació important, el volum d'aquests llims pot arribar a transformar el darrer tram del riu i crear illes.