Dins de l’univers del PP espanyol, el PP valencià té fama d’excessiu i problemàtic. De màquina d’obtenir vots, però també de font d’escàndols. Si mirem amb deteniment, però, el PP valencià no n'és un, sinó tres. El d’Alacant, el de València i el de Castelló.

Els experts en gestió de crisis sempre recomanen actuar de forma ràpida i contundent per impedir que una crisi s'allargui més del previst o n'engendri de noves. Això és justament el que ha passat al País Valencià amb la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat després de ser humiliat públicament pels familiars de les víctimes en el funeral d'estat que es va fer pel primer aniversari de la dana. Mazón va fer pública la seva dimissió, però de forma sorprenent, i després de tot un cap de setmana de consultes entre ell i Alberto Núñez Feijóo no es va anunciar qui seria el seu substitut. Una setmana després els valencians continuen sense saber qui serà el candidat a la investidura i, per tant, qui serà el seu màxim representant públic.

La carrera política de Carlos Mazón podria tenir els dies comptats. L'escridassada que va rebre de les víctimes al funeral d'estat en el primer aniversari de la dana, en què el titllaven d'"assassí", ha marcat un abans i un després per al president valencià. També les noves revelacions que va fer divendres l'exconsellera d'Interior, Salomé Pradas, que va assegurar que el va informar de la possibilitat d'enviar l'alerta a la ciutadania durant el dinar a El Ventorro. Mazón fins ara ha defensat que ningú l'havia informat ni li havia consultat res sobre l'enviament d'aquesta alerta massiva a la població. Amb aquest context, la cúpula del PP al País Valencià es va reunir divendres per abordar el relleu de Mazón com a líder del PP, que es podria produir fins i tot abans de les eleccions, previstes per al maig del 2027.

Nova cessió del grup parlamentari del PP a les Corts Valencianes a Vox. En la seva croada contra la immigració, el partit d'extrema ha aconseguit que els conservadors acceptin incloure en el Pla Valencià d'Estadística indicadors que divideixen la població entre nacionals i immigrants en qüestions com l'ús de la sanitat, els ajuts públics o fins i tot la donació de sang. En paraules de la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, l'objectiu és "assenyalar, estigmatitzar i criminalitzar els migrants". "Ho anomenaria llistes de l'odi", ha denunciat en roda de premsa des de la Moncloa aquest dimarts, i ha criticat que les polítiques dels d'Alberto Núñez Feijóo siguin un "calc dolent" de Vox.

A Madrid gairebé cada dia hi ha actes al vespre organitzats per mitjans de comunicació que competeixen entre ells a veure qui porta més ministres o dirigents polítics importants. Aquests "pessebres" són alhora demostracions de força de la marca i una manera d'afalagar els polítics, per després passar el rasclet en forma de publicitat institucional. Un dels meus subgèneres favorits és quan aquests mitjans madrilenys exploten el provincianisme dels polítics espanyols i conviden algun baró al qual li fa il·lusió sortir a la portada d'un diari nacional i està disposat a afluixar la mosca. Això és, per exemple, el que fa el diari La Razón aquest dijous amb el president valencià, Carlos Mazón, al qual dedica el pack complet, és a dir, portada i editorial laudatori. El titular de portada que acompanya la fotografia de Mazón a la seu del diari és la següent: "L'Espanya de Sánchez passarà, i hem d'estar a l'altura". O sigui, que Mazón copia l'estratègia Ayuso i es presenta a Madrid com un ariet contra el sanchisme, algú que té perfil polític nacional (espanyol) i no només autonòmic (valencià).

Ximo Puig (Morella, 1959) va aconseguir trencar 20 anys de governs del PP al País Valencià, i va presidir la Generalitat entre el 2015 i el 2023, quan va perdre les eleccions contra tot pronòstic. Ara es prepara per deixar la presidència del Partit Socialista del País Valencià.

Els partits que conformen el famós acord del Botànic revalidarien la victòria a les eleccions autonòmiques vinents segons l'enquesta anual que Levante-EMV realitza amb motiu del Nou d'Octubre. Segons el sondeig, articulat a partir de 1.510 entrevistes, el PSPV s'imposaria com a partit més votat, seguit pel Partit Popular i per Compromís. Una de les dades més significatives seria l'augment dels escons del partit, encapçalat per Ximo Puig, que passaria dels 27 actuals a 36. L'altra valoració que ens deixa l'enquesta seria l'escassa repercussió de la imputació de Mònica Oltra en l'electorat valencià, ja que Compromís només perdria 1 escó, i es quedaria amb 16. Unides Podem sumaria dos representants més a les Corts, i passaria de 8 a 10. Finalment, pel que fa a les forces de dreta i d'ultradreta, no sorprèn la davallada de Ciutadans, que malgrat la refundació anunciada, desapareixeria com a grup parlamentari i perdria els seus 18 diputats. El PP pujaria de 19 a 25 escons, un increment lleugerament superior al de Vox, que passaria de tenir 10 parlamentaris a 13.

La Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar ahir dinou anys de presó i una multa de 40 milions d'euros per a l'expresident de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, considerat el principal culpable d'una suposada trama de comissions il·lícites i blanqueig de capital que es va originar amb la privatització de la ITV i les concessions dels parcs eòlics.

Francisco Camps, Rita Barberá, Juan Cotino o Alfonso Rus. Aquests són els protagonistes de La ciudad de la euforia. Una hipótesis de la mafia (Libros del KO), la radiografia de vint anys de govern del PP al País Valencià que ha fet el periodista Rodrigo Terrasa.

La presidenta del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i candidata a la reelecció, Isabel Bonig, ha rebut 7.228 avals. Un suport que aplana el camí a l'actual cap dels populars valencians, ja que l'altre candidat, l'expresident de Noves Generacions, José Luis Bayo, ha aconseguit 203 suports.

La vicesecretària general del PP valencià i diputada al Congrés, Elena Bastidas, ha criticat aquest dimarts la celebració de la cimera entre Catalunya i el País Valencià a favor del corredor mediterrani, que va comptar amb la presència del president Carles Puigdemont. A través d'una nota de premsa, Bastidas ha dit que el valencià Ximo Puig "s'ha prestat a fer d'estora de Puigdemont, donant ales així a les ànsies independentistes dels sobiranistes catalans i dels seus mateixos socis de govern al Consell", fent referència a Compromís.

El ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, ha anunciat aquest dimecres que demà el govern espanyol abonarà 991 milions d'euros a la Generalitat Valenciana en concepte del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) corresponent al segon trimestre de 2016 i del FLA extraordinari perquè l'administració valenciana pugui pagar a proveïdors i fer front als venciments de deute. Una xifra que s'incrementarà en 448 milions d'euros més la pròxima setmana quan el ministeri rebi les factures procedents de la Generalitat Valenciana.

L'empresari Enrique Ortiz ha demanat avui perdó per haver finançat il·legalment el Partit Popular valencià, un acte que al seu judici va ser "un error" i que "mai s'hauria hagut de fer, però es va fer". "Em vaig equivocar, i aprofito el moment per demanar perdó públicament", ha assenyalat Ortiz durant la seva compareixença en la comissió de les Corts Valencianes que investiga l'adjudicació de places de residències d'accessibilitat per a persones dependents al grup Savia.

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) ha fet aquest dimecres balanç del primer any de mandat del govern presidit per Ximo Puig. La presidenta del PPCV, Isabel Bonig, ha lamentat la "inacció" d'un govern que ha titllat de "sectari i radical" per tenir com a únic objectiu desfer tot allò que va fer el PP durant 20 anys presidint la Generalitat Valenciana.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha revelat aquest dijous durant la sessió de control al president en les Corts Valencianes que qui va ser vicepresident del govern del PP entre gener de 2012 i juny de 2015, José Císcar, va encarregar a un despatx de detectius que investigués si hi havia micròfons o altres dispositius d'espionatge al seu despatx tot just en accedir al càrrec.

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) ha condemnat avui la pintada de grans dimensions que ha aparegut aquest matí al costat de la porta del domicili particular de la senadora i exalcaldessa de València Rita Barberá en la qual se li acusa de ser una corrupta. En la pintada, que ja ha estat esborrada, es podia llegir: "Rita, corrupta, que l'afusellin [al paredón]".

El secretari general del PP valencià i conseller de Governació, Serafín Castellano, defensava fins fa molt poc la necessitat d'una radiotelevisió pública. Aquestes declaracions les feia als micròfons de Radiotelevisió Valenciana el 9 d'octubre. En un mes, però, el número dos dels populars valencians ha passat de dir que si no existís RTVV hauria que inventar-la a justificar la decisió del president Alberto Fabra de tancar els mitjans de comunicació públics.

Els 36 candidats a formar part del tribunal popular que jutjarà l'expresident de la Generalitat Francisco Camps i l'ex-secretari general del PPCV Ricardo Costa s'han escollit amb un sorteig en què s'ha utilitzat un bingo de joguina, a la Ciutat de la Justícia de València. Dels 36 candidats escollits aquest dimecres en sortiran els onze membres que tindrà el jurat, format per nou titulars i dos suplents.