Salvador Cardús va conèixer la seva dona Maria gràcies a la música. Era a finals de l’any 1972 i tots dos cantaven, ell ho havia fet des de força jove al Cor Montserrat de Terrassa i ella a la Coral Santa Cecília. “Ens vam conèixer una mica per casualitat i vam acabar muntant un grup que es deia Registre 23. Vam cantar durant tres o quatre anys, fent bolos per tot el país, musicant poemes de Vicenç Villatoro i Miquel Martí i Pol, amb qui teníem una bona relació”, explica el sociòleg. 

La commemoració del cinquè aniversari del Primer d’Octubre de 2017 hauria pogut ser una bona ocasió per revisar críticament les interpretacions posteriors que se n’han fet. Quan es produeixen fets inesperats i de conseqüències imprevistes hi ha una necessitat compulsiva per reinterpretar-los per tal d’apropiar-se’ls i treure’n profit. I hi ha hagut apropiacions honestes, n’hi ha hagut de fal·laces, i n’hi ha de carronyaires.

Els resultats del 21-D han donat lloc, grosso modo, a tres tipus d’anàlisis completament diferents, tots tenyits de dramatisme. Per una part, hi ha els qui amb cara de preocupació -i força èxit mediàtic- han posat en circulació la paraula bucle per referir-se a uns resultats que no canviaven gaire res i que, per tant, auguraven més inestabilitat política i econòmica. Uns altres, amb espant, han vist en els bons resultats de Ciutadans l’emergència d’una Catalunya que responia a una crida ètnica que el catalanisme sempre havia volgut evitar. Jo mateix, la setmana passada, encarava la qüestió de si el 21-D confirmava o no una suposada fractura social. Finalment, hi ha qui ha destacat -més amb alleujament que no pas eufòria- la persistència del vot independentista malgrat les condicions adverses. Una persistència, però, que ha reforçat la idea que per assolir l’horitzó esperat calia seguir “ampliant-ne la base social”, com se sol dir.

L’independentisme arrossega un mes llarg de desconcert. Després de guanyar el torcebraç del referèndum de l’1-O a l’Estat, però en unes condicions extremes que van facilitar tota mena d’excuses perquè no fos reconegut com a vàlid, tot ha sigut confusió. A un dramàtic silenci comunicatiu del Govern sobre les circumstàncies en què es trobava, suplert provisionalment per un enorme crèdit de confiança adquirit amb mèrit, s’hi va afegir la decapitació del lideratge d’Òmnium i l’ANC, i fa una setmana la del Govern.

Tres noms més que se sumen a la candidatura independentista de Junts pel Sí: l’escriptor i sociòleg Salvador Cardús, l’economista Clara Ponsatí i la docent Elisenda Paluzie. En els darrers dies, el degoteig d'incorporacions a la llista de CDC i ERC amb la societat civil van dibuixant la transversalitat de la candidatura pel 27-S.

Els experts consultats per l'ARA valoren de forma positiva el discurs d'Artur Mas en el debat de política general i coincideixen en què la propera campanya electoral se centrarà bàsicament en l'eix nacional, tot i que dubten sobre si altres qüestions més socials també aconseguiran trobar cabuda en el debat entre els candidats.

"Els ciutadans tenim molt clar el que volem, ho estem dient amb una veu molt clara: els polítics han de triar entre la legalitat espanyola que ens ofega o la legitimitat democràtica del poble català que ha sortit als carrers de Barcelona", ha dit Muriel Casals a Catalunya Ràdio durant els primers minuts de la manifestació.

Demà, dijous 21 de juliol, a les vuit del vespre, el claustre de l’Institut d’Estudis Catalans acollirà la presentació del llibre What catalans want. Could Catalonia become Europe’s next state?, escrit per Toni Strubell i amb fotografies de Lluís Brunet. L’obra, que serà presentada per l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, vol donar a conèixer la realitat catalana al món mitjançant entrevistes a personatges catalans i no catalans residents a Catalunya. En l’acte de presentació també participaran Salvador Giner, president de l’IEC, i Liz Castro, editora del llibre.