El seu pare i el seu avi eren pilots i ell, des de ben petit, va mamar la passió per l'aviació a casa. Amb els anys la fascinació pels avions es va convertir en vocació, es va fer pilot i ara, amb més de vint anys d'experiència travessant el cel, intenta que les persones que tenen por de volar la perdin. Ho fa des del seu compte a Instagram en el qual té milers de seguidors i acaba de publicar un llibre –Volar sin miedo (Planeta)– en el qual recopila els consells pràctics i els millors trucs que ha après per superar l'angoixa de pujar a un avió.

“Acabo de tornar de les meves primeres vacances en avió en dinou anys”, explica l'Anon. La Sandra, en canvi, va passar més d'una dècada sense volar i va arribar a pensar que “mai més tornaria a pujar a un avió”. En Nigel va viure vint anys amb una “ansietat severa” només de pensar a volar, però després del seu viatge des de Vancouver admet que ara “gairebé ho gaudeix”. Aquests testimonis reflecteixen una realitat que afecta el 25% de la població mundial: la por de volar.

Una col·lisió mortal en ple vol entre un avió comercial i un helicòpter de l'exèrcit. Múltiples accidents en diversos països. Avions que s'incendien i fins i tot es bolquen. En els dos últims mesos, el transport aeri comercial de tot el món s'ha vist sacsejat per més de mitja dotzena d'accidents poc habituals que han generat preocupació per l'estat de la seguretat aèria. Als Estats Units, això es produeix enmig d'un alarmant nombre d’accidents i de preocupacions sobre si hi ha prou gent treballant en el control del trànsit aeri.

Pau Marí és controlador aeri i treballa a Gavà, en un dels cinc centres de control que hi ha a Espanya i on es gestionen els avions que passen per tot l’espai de sobirania espanyola.

Un home de 73 anys, de nacionalitat britànica, ha mort i diverses més han resultat ferides aquest dimarts a causa de les turbulències que han afectat un avió de l'aerolínia Singapore Airlines que feia el trajecte de Londres a Singapur. L'home ha patit un atac de cor, mentre que 23 passatgers més i vuit tripulants han patit ferides de diversa consideració -hi ha en total 14 hospitalitzats- pels cops que molts d'ells s'han donat amb el sostre de l'avió en les sotragades. L'aparell, un Boeing 777-300 ER, ha estat sacsejat per "fortes turbulències" i ha hagut de fer un aterratge forçós a Bangkok (Tailàndia).

Un antic empleat de Boeing conegut per haver criticat públicament els estàndards de producció de la companyia nord-americana d'aviació ha estat trobat mort, segons ha informat la BBC. Es tracta de John Barnett, que era a Charleston (Estats Units) per testificar en un cas contra el gegant aeronàutic. El seu cos ha estat trobat sense vida dins del seu cotxe al pàrquing de l'hotel on s'allotjava. En aquest sentit, l'oficial forense del comtat d'aquesta població de Carolina del Sud ha confirmat que l'home de 62 anys hauria mort a causa del que sembla una ferida autoinfligida aquest dissabte, 9 de març, en un aparent suïcidi, tot i que la policia continua investigant el cas.

Aquells que siguin viatgers nerviosos esclataran en una suor freda al veure imatges d'un forat obert al buc d'un Boeing 737 Max 9 d'Alaska Airlines, a 15.000 peus (4.600 metres) després que l'avió s'hagués enlairat des d'Oregon el 5 de gener. Els inversors nerviosos tindran la mateixa reacció al veure els preus de les accions de Boeing i Spirit AeroSystems, una empresa escindida pel fabricant d'avions l'any 2005. Spirit va fabricar el buc i la peça defectuosa, un endoll a la cèl·lula on alguns models Max 9 poden tenir una sortida d'emergència. Després de l'incident, el valor de mercat de les dues empreses va caure un 8% i un 11% respectivament.

Mattia Moccia és tripulant de cabina en una aerolínia espanyola de baix cost i una de les coses que més li agraden de la seva feina és "que cada dia és diferent, en nou anys que porto no n'he tingut cap d'igual, sempre hi ha alguna cosa que em fa riure o plorar". Tanmateix, sempre el sorprèn que la gent aplaudeixi a l'aterrar l'avió: "Ho trobo molt graciós, perquè a sobre alguns cops l'avió aterra en automàtic i la gent realment està aplaudint l'avió i no el pilot. Oi que quan agafes un autobús o un tren no aplaudeixes el conductor? Aleshores per què sí que ho fas a l'avió?", bromeja.

El lobi de les companyies aèries deu ser poderosíssim. Ja fa dècades que els viatgers van descobrir que hi havia una pràctica que es deia overbooking, que et podia deixar a terra encara que haguessis comprat un bitllet i t’haguessis presentat a l’aeroport a l’hora prevista per a la facturació. I ja podies reclamar, que havien venut més bitllets que seients tenia l’avió, i era legal.

Com una llauna de sardines amb mascareta obligatòria, hem sortit de Madrid a la una, i al cap de poc ja ens serveixen el dinar. Consisteix en un kit com un puzle de mil peces que has d’anar desembolicant i recol·locant a la plata minúscula: bossetes de plàstic amb uns coberts de fullola, un tovalló, un saquet de sal, un de pebre, un de sucre, un de llet preparada, un de mantega i un de crackers. Una mica de puré, una mica de carn i mongeta tendra, un pessic d’amanida i un trosset de pastisset, en porcions que matarien de gana un lil·liputenc. Llauna petita de Coca-Cola i ampolleta d’aigua, dinar per a nines a deu quilòmetres de terra a deu mil quilòmetres per hora, coses curioses de la humanitat.

Les mesures que encara s’apliquen per la pandèmia del covid van desapareixent. La més visible, la d’haver de portar la mascareta, cada cop és menys present. L’Agència Europea de Seguretat (EASA) i el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) han anunciat que retiraran la recomanació que sigui obligatòria als avions i als aeroports d’Europa a partir de la setmana vinent. Diuen que la mascareta ja no caldrà per la situació actual de la pandèmia i pels nivells de vacunació i d’immunitat natural. Però la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha respost aquest dimecres que Espanya no s’acollirà a la nova recomanació perquè l’ús del tapaboques continuarà sent d’obligat compliment al transport públic i als avions.

Enlairar-se i passejar entre núvols per veure el món a vista d’ocell és un dels grans somnis de qualsevol nen. Fer-lo realitat és possible, i fins i tot assequible, gràcies als vols d’iniciació –o als batejos de vol, del tot lúdics– com els que l’Aeroclub Barcelona-Sabadell ofereix a tothom; a famílies, també. 

Una pista d’herba de 490 metres de longitud i 10 d’amplada, amb un hangar de 450 metres quadrats. Són les mides de l’aeròdrom que es vol impulsar a Peralada i que ha aixecat crítiques i temors de veïns i ramaders. Els promotors asseguren que faran un màxim de quatre vols al mes, però entitats com IAEDEN i el sindicat Unió de Pagesos lamenten l’impacte negatiu que suposarà per a la fauna de la zona –hi viuen diverses espècies protegides com la llúdriga i la cigonya– i per l’afectació que tindrà el soroll en la viabilitat de les set explotacions ramaderes que hi ha a prop dels terrenys on es vol situar. L'Ajuntament, per la seva banda, admet "preocupació" pels plans dels impulsors, però afirma que no s'hi poden oposar.

Un jove de 22 anys que viatjava, presumptament borratxo, en un vol d'aquest cap de setmana de Filadèlfia a Miami, va agredir tres auxiliars de vol, inclòs un cop de puny a un d'ells, i va grapejar els pits d'una hostessa, fins que, finalment, un membre de la tripulació el va lligar al seu seient amb cinta aïllant. Una part de l'incident va ser gravada per altres passatgers, en un vídeo que s'ha fet viral i que ha portat els responsables de l'aerolínia, Frontier Airlines, a anunciar que suspendrien de volar els assistents d'aquell avió mentre investiguen l'incident, una decisió que ha generat molta polèmica i les crítiques del principal sindicat d'assistents de vol del país, que assegura que aquest tipus d'incidents són els que els treballadors de les línies aèries han de suportar des que s'han aixecat les restriccions de vol pel covid-19.

Divendres Sant, el dia amb més activitat de la Setmana Santa a l'aeroport del Prat, s'han enlairat o aterrar a Barcelona tan sols 230 vols comercials. L'operació sortida del 2021 via avió ha sigut, com s'esperava, sota mínims. A diferència de l'any passat —en ple confinament domiciliari i amb la mobilitat aturada excepte per als vols de repatriació—, les aerolínies han tingut un escàs marge per tornar a programar rutes, però la realitat és que del divendres 26 de març al dilluns 5 d'abril el Prat només acollirà prop de 2.100 operacions. Segons les dades proporcionades pel gestor aeroportuari Aena, d'aquests vols uns 950 (el 45%) són nacionals i els 1.150 restants (el 55%) seran per a rutes internacionals sobretot a capitals europees.

¿És segur viatjar en un avió, amb persones assegudes a molt poca distància encara que tothom porti mascareta? És una de les preguntes que segur que s'han fet tots els passatgers quan han agafat un vol des que hi ha el covid-19 i han vist que estan envoltats de seients atapeïts de gent en què no es pot complir el metre i mig de seguretat de la pandèmia. L'argument que s'ha repetit és que els filtres d'aire dels avions són similars als dels quiròfans: doncs bé, un estudi del departament de Defensa dels EUA que s'ha publicat aquesta setmana ho quantifica. Quan un viatger assegut porta mascareta, encara que tots els seients estiguin ocupats, les partícules que són infeccioses a la zona de respiració de la persona –al voltant del seu cap– són un 0,003% (de mitjana). L'informe considera, doncs, que el risc d'exposició al coronavirus és molt baix dins l'avió.

Quan s’obrin les fronteres i puguem tornar a viatjar, ¿com seran els trajectes en avió? Què hauríem de tenir en compte quan fem les maletes? ¿Com s'evitaran les aglomeracions i les cues als controls de seguretat i als embarcaments? De moment, no existeix cap protocol internacional i s’han discutit diferents opcions. Natalia Rodríguez-Valero, metge del Servei de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Clínic i investigadora de l'ISGlobal, creu que algunes alternatives que s’han posat sobre la taula no són gaire viables. Per exemple, les quarantenes: "Són poc compatibles amb viatges de curta duració". Rodríguez-Valero tampoc considera que el passaport immunitari sigui gaire viable: "Hi ha diverses incògnites que no permeten la seva implementació, com l’absència d’evidència que la presència d’anticossos protegeixi de noves infeccions, entre altres limitacions científiques i ètiques", assegura.

L'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA) coincideix amb la Comissió Europea: no és imprescindible per a la seguretat dels passatgers deixar seients buits a l'avió. L'organisme ha fet públic el seu propi llistat de recomanacions, i el document, en línia amb el que va publicar la Comissió fa una setmana, no inclou la mesura. De fet, malgrat insistir en la importància de mantenir un metre i mig de distància entre persones, matisa que si la manera com està distribuït l'avió no permet garantir aquesta separació, s'hauran de reforçar altres mecanismes de protecció com les mascaretes, el rentat de mans i la limitació dels serveis de venda a dins de l'avió.

Ha començat aquesta setmana una operació a escala mundial per convence'ns de les bondats de continuar volant tres persones entaforades en una mateixa fila. El coronavirus obligarà a reinventar tots els espais per respectar la nova distància social. Tots, menys els avions.