Durant moltes dècades, la indústria mundial del petroli va estar dominada per un grup de petrolieres conegut com “les set germanes”, un número màgic que es repetia de manera fractal en el si del sector bancari espanyol, quan l’oligopoli que el controlava estava format per set bancs, els anomenats “set grans”. A banda d’aquest lobi informal, l’any 1977 el sector de les entitats de crèdit va fundar una patronal anomenada Asociación Española de Banca (AEB), que al llarg de la seva primera etapa (1977-1990) va estar presidida per un català del Garraf: Rafael Termes Carreró. La presència de Termes a la patronal bancària s'explicava pel seu paper al Banco Popular, on exercia el càrrec de conseller delegat des del 1966.

"Si aquest llibre hagués hagut de sortir primer a Espanya, no s'hauria publicat". Qui fa aquesta reflexió és el periodista i investigador britànic Gareth Gore. Aquest dimecres, la seva obra Opus (Pòrtic, 2024) desembarca a l'Estat traduïda en castellà i català, després de sortir a la venda als Estats Units. "Crec que a Espanya l'Opus Dei hauria utilitzat la seva influència i el seu poder per parar-ne la publicació", reitera Gore, que atén l'ARA a Madrid.

Era el 2011 i els principals banquers espanyols eren molt conscients de l’estat dels balanços dels seus bancs. “No hi havia ni un banc que no estigués en risc de fallida”, deia anys després un destacat financer català. En efecte, la digestió d’anys de banquet immobiliari estava sent pesada, i bancs i caixes en pagaven el preu.

Hi va haver un temps, ja remot i oblidat, en què el Banco Popular podia presumir de ser una de les entitats més rendibles i sòlides d'Europa. Va arribar a aquesta condició després de dècades sota el control de la família Valls-Taberner. L'últim d'aquella nissaga de banquers, Javier Valls-Taberner (Barcelona, 1930), ha mort aquest dimarts a Madrid, cinc anys després que l'entitat que van fer gran acabés la seva trajectòria intervinguda i revenuda al preu d'un euro.

L'endemà de la finalització del judici per la sortida a borsa de Bankia, l'Audiència Nacional investiga ara la responsabilitat dels dirigents del Banco Popular en les suposades irregularitats que van portar a la resolució de l'entitat i la seva venda per un euro al Banco Santander el juny del 2017. El jutge que instrueix el cas, José Luis Calama, ha començat aquest dimecres els interrogatoris als investigats amb l'últim president del banc abans de la seva venda, Emilio Saracho. El seu predecessor, Ángel Ron, està citat a declarar el 30 d'octubre.

L'exvicepresident de la Comissió Europea Joaquín Almunia –que també va ser ministre amb el govern de Felipe González– ha criticat aquest divendres el paper de la supervisió del Banc d'Espanya amb el Banco Popular. L'organisme no va obligar l'entitat a fer cap reestructuració quan Europa va injectar diner públic el 2012 per salvar els bancs espanyols. Al supervisor "se li va escapar" el Banc Popular, ha assegurat Almunia durant un acte per celebrar el desè aniversari del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

Els pèrits designats pel Banc d'Espanya per investigar la caiguda del Banco Popular han conclòs que les causes de la resolució de l'entitat van ser tres episodis de fugida de dipòsits durant el segon trimestre del 2017 -el que es va originar el 31 de maig hauria estat d'especial gravetat- derivats de la pèrdua de confiança dels dipositants per la mala evolució en borsa, la incertesa sobre els objectius anunciats en l'ampliació de 2016, els nous requeriments de solvència i notícies i declaracions "no sempre fundades en la situació real del banc".

Quan es va qüestionar que el Banco Santander s'havia quedar el Popular per tan sols un euro, després d'un procés exprés orquestrat pel BCE i el govern espanyol arran de la declaració d'"inviabilitat" de l'entitat, molts van indicar que el preu no era tan barat.

El Banco Popular va mentir en els seus comptes corresponent a l'exercici 2016. Segons ha assenyalat aquest divendres la Comissió Nacional del Mercat de Valors en un comunicat, l'entitat va subministrar al regulador "informació financera amb dades inexactes i no veraç en els seus comptes anuals del 2016".

La Junta Única de Resolució (JUR) europea ha rebut 12.000 queixes d'afectats per la seva resolució preliminar sobre el Banco Popular, que va evitar compensacions a accionistes i propietaris de deute subordinat arran de l'adquisició de l'entitat per part del Santander.

La Junta Única de Resolució (JUR) de l'eurozona ha decidit de manera preliminar que no és necessari concedir una compensació als accionistes i creditors afectats per la resolució del Banco Popular. Aquest organisme considera que, tal com indica l'últim informe sobre l'operació, els clients haurien perdut més diners en un procés d'insolvència normal que no pas tal com es va liquidar el Popular, amb la venta i integració al Banco Santander.

“La victòria té cent pares i la derrota és òrfena”. La frase de Napoleó era premonitòria de la batalla que es va desencadenar ahir amb el Banco Popular com a protagonista. Els dos últims presidents de l’entitat han començat aquest dijous una dura pugna per fixar la paternitat del desastre del Popular, banc que va fer fallida fa 13 mesos en plena bonança econòmica.

La crisi financera va deixar molts dubtes sobre el paper i la gestió del Banc d'Espanya. Una dècada després, i tot i el seu pressupost, que aquest any és de 552 milions d'euros, no sembla que l'organisme pugui esvair encara les crítiques sobre la seva funció.

L'Institut de Comptabilitat de Comptes (ICAC) ha sancionat PwC per l'auditoria que va fer dels comptes del Banco Popular l'any 2012 i Deloitte per la que va fer a ACS l'any 2011, segons publica aquest dimecres el 'Butlletí Oficial de l'Estat'.

Havia adduït que la seva compareixença posava en risc la seva defensa en el cas penal en què està imputat. Que la seva presència seria inútil per valorar el cas. Que si compareixia això podria establir un precedent i es podia veure forçat a anar a multitud d’altres judicis. I fins i tot que no trobava transport entre Madrid i Barcelona. No va ser una sorpresa, doncs, que Emilio Saracho, expresident del Banco Popular, no es presentés ahir al judici en què estava citat a Barcelona com a testimoni.

Un jutjat de primera instància de Balaguer ha sigut el primer que condemna, a Catalunya, el Banco Popular a tornar els diners a un inversor que va decidir comprar accions durant la macroampliació de capital que l’entitat va fer l’estiu del 2016. La sentència obliga el banc a pagar els més de 9.900 euros que havien invertit els clients, els interessos i les costes del judici perquè considera provat que “la situació financera que va reflectir l’entitat demandada al llarg dels anys no es corresponia, en absolut, amb la real”.

Banco Santander reclama a l'expresident del Popular Ángel Ron i al seu número dos, Francisco Gómez, que tornin 21,9 milions d'euros de les seves prejubilacions i es nega a pagar-los la part del bonus diferit que han de cobrar.

El Popular va perdre 13.595 milions d'euros durant el 2017, amb la qual cosa va quadruplicar el resultat negatiu del 2016 (3.326 milions) segons va informar ahir l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

La consultora Deloitte, encarregada d’elaborar l’informe independent sobre la situació de Banco Popular que va desencadenar la seva posterior liquidació, assegura que va haver de preparar la seva anàlisi a corre-cuita, en un temps “extremadament curt” de tan sols 12 dies en comptes de les sis setmanes que normalment es necessiten, segons expressa l’auditoria en el seu document, que la Junta Única de Resolució (JUR) ha publicat avui.

La Junta Única de Resolució (JUR), l'autoritat europea que va donar llum verda a la venda de Banco Popular, no va tenir en compte les ofertes de Barclays i Deutsche Bank per evitar amb fins a 2.000 milions d'euros cadascun la caiguda de l'entitat espanyola a través d'una nova ampliació de capital. Així ho reconeix el mateix organisme comunitari en una resposta escrita enviada a diversos afectats, segons ha avançat aquest dimecres el diari 'Expansión'.