Crear moments. Aquesta semblava ser la consigna dels artistes que van actuar durant la tarda de la tercera i última jornada del Vida Festival. Així ho va manifestar Ángeles Toledano, que va tancar el seu concert flamenc a El Vaixell, assegurant que havia passat “un ratito muy bueno de cante”. Per la seva banda, la cantautora sud-africana Alice Phoebe Lou, encara relaxada per la remullada a la platja de Vilanova i la Geltrú, va expressar el seu desig de passar una bona estona amb el públic mentre enfilava el capvespre. A alguns, però, no els hi cal verbalitzar l’excepcionalitat, perquè la generen espontàniament amb la seva sola presència. És el cas de Xarim Aresté, la prova vivent que és possible fer rock mercurial tractant qüestions tan allunyades de l’imaginari del gènere com, per exemple, les mares. “Hem vingut aquí a sentir, no a saber”, va dir el de Flix entre cançó i cançó d’un concert que va fluir generós, humanista i savi.

Amb 24 hour party people, Michael Winterbottom va firmar L'home que va matar Liberty Valance dels documentals musicals, una pel·lícula sobre l'escena postpunk de Manchester en què l'artífex i narrador de la història, Robert Wilson, deixava clar que, en alguns moments del seu relat, el mite s'avantposava a la Història. Els títols inicials de Segundo premio, en què amb un joc de paraules es qüestiona si aquest és o no és un film sobre Los Planetas, la banda granadina que va marcar el rock espanyol del tombant de segle, recorden explícitament el print the legend del film de Winterbottom. Una perspectiva que, per altra banda, no és estranya en l'obra d'Isaki Lacuesta, que aquí cofirma la direcció amb Pol Rodríguez. Lacuesta va iniciar la seva carrera en el llargmetratge amb Cravan vs. Cravan (2002), un esplèndid fals documental sobre el mític boxejador poeta que posava de manifest una concepció del cinema en què es diluïa la separació categòrica entre ficció i documental.

Segundo premio, que acaba d’inaugurar el Festival D’A i s’estrenarà el 24 de maig, és una de les millors pel·lícules d'Isaki Lacuesta (Banyoles, 1975). Mite i realitat s’entrelliguen en un relat fascinant sobre la gravació del disc Una semana en el motor de un autobús (1998), del grup granadí Los Planetas, que transcendeix les convencions del biopic i que parla sobre les factures vitals de la creació col·lectiva, l’amor, l’amistat i la música com a únic horitzó. Una pel·lícula plena de dolor, bellesa i veritat i dedicada a la seva filla Luna, que va morir fa uns mesos.

La festa grossa del cinema d'autor a Catalunya –el nostre Sant Jordi cinèfil– torna amb la collita més ben triada i remenada del circuit festivaler. La programació de 131 pel·lícules, 25 de les quals estrenes mundials, es projectarà del 4 a l'11 d'abril al CCCB, el Mooby Aribau, la Filmoteca de Catalunya, el Zumzeig, la Casa Montjuïc i la sala Paral·lel 62.

Aquesta és la història d’una invitació a jugar amb el llegat del cineasta basc Iván Zulueta (1943-2009), l’autor d’una de les pel·lícules més singulars i captivadores del cinema europeu dels anys setanta: Arrebato (1979). La Filmoteca Espanyola, que havia adquirit l’arxiu de Zulueta, va posar part d’aquest material fílmic a les mans del músic Juan Ramón Rodríguez (Granada, 1969), més conegut com a J, cantant de Los Planetas, el grup més rellevant d’aquell indie pop espanyol que va sorgir als anys 90.

Los Planetas publiquen aquesta setmana el senzill El rey de España, que ironitza sobre la figura del rei emèrit Joan Carles I. "Ho sento molt, m'he equivocat", comença el tema, la mateixa resposta que va donar el rei quan se'l va descobrir caçant a Botswana amb la seva amant Corinna. "Massa dones reclamaven el meu afecte i no he complert amb totes, però prometo que no tornarà a passar", continua la cançó. Enganxats a l'actualitat, amb altres llançaments recents com Nueva normalidad (2020) o El negacionista (2021), la nova cançó del grup qüestiona l'autoritat del monarca en un vers referit a la pandèmia: "La culpa és dels que estan de festa i se salten les restriccions, incomplint el toc de queda, ignorant que aquí qui mana soc jo". Il·lustren el single una corona d'espines i unes cames de dones que en surten.

“Espero que [Catalunya] sigui el principi de l’emancipació dels pobles, un exemple per a tot el continent”. Entre aquesta declaració del líder de Los Planetas a l’ARA i l’últim Onze de Setembre no han passat ni quinze mesos. Si fa poc més d’un any aquelles paraules de Jota havien provocat l’enuig de bona part de la xarxa espanyola, aquest cop la ràbia ha canviat de bàndol. Els granadins, acompanyats del Niño de Elche, van aprofitar la Diada per intentar viralitzar Canción para los obreros de Seat, una versió crítica d’Els segadors. “Li hem volgut treure el pes retrògrad del catalanisme, servint una causa molt millor”, justifiquen els autors. Buscaven repercussió, disparant en una data tan assenyalada, i sens dubte van aconseguir-la, amb més de 33.000 reproduccions del clip que van penjar a YouTube i obrint les seccions de cultura de mitjans de tot l’Estat.

El projecte musical conjunt del cantant de flamenc Niño de Elche i Los Planetas, Fuerza Nueva, ha estrenat una nova cançó aquest dimecres en què transforma 'Els segadors' en un himne antinacionalista sota el títol 'Canción para los obreros de SEAT'. La peça forma part de l'avançament del disc que publicaran el 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, amb el nom del grup d'ultradreta per títol, i en què parodiaran simbologia feixista i nacionalista.

Carla Bruni serà l'encarregada d'inaugurar la setena edició del Festival Jardins de Pedralbes, que se celebrarà del 5 de juny al 15 de juliol davant el Palau Reial, a la banda muntanya de la Diagonal de Barcelona. La cantant francoitaliana, que ja actuar a Pedralbes el 2014 i que l'any passat va repassar el disc de versions 'French touch' al Festival del Mil·lenni, obrirà una programació de la qual ja es coneixien noms com Mariah Carey, Kraftwerk, Gary Clark Jr, Joan Dausà i Woody Allen amb l'Eddy Davis New Orleans Jazz Band. Aquest dijous se n'ha presentat la resta del cartell, una vegada més amb molta presència internacional i aquest cop amb formacions provinents de l'entorn 'indie' espanyol com Los Planetas (que faran el repertori del disc 'Una semana en el motor de un autobús' en clau simfònica), Zahara i Izal.

25 ANYS DE L’ALTERNATIVA

El Festival de Cinema Independent de Barcelona L’Alternativa celebra 25 anys reivindicant les dones muntadores amb la secció Elles tallen i amb la projecció inaugural d’ Entre dos aguas, el nou film d’Isaki Lacuesta.

]]>

Los Planetas han brillat aquest dijous en la primera nit del Vida Festival. Davant un públic plenament entregat a un dels caps de cartell d’aquesta cinquena edició del festival, la banda granadina ha demostrat per què és un dels grans referents del pop a l’estat espanyol. Els temes del disc publicat fa poc més d’un any, 'Zona temporalmente autónoma', s’han mesclat amb un repertori ple d’emblemes dels anys 90.

]]>

Los Planetas viuen un bon moment permanent. Adorats per crítica i públic, es permeten el luxe d’experimentar i buscar noves textures sense perdre ni una mica de popularitat. “No parem de créixer en coneixement“, explica Jota per telèfon. Després d’un any i mig presentant Zona temporalmente autónoma (2017), un disc que “s’ha entès des del primer moment”, els granadins celebren el vintè aniversari d’ Una semana en el motor de un autobús (1998) sabent que el discurs polític és indestriable de la seva carrera. Los Planetas seran cap de cartell del festival Vida sense defugir res: “És el que el públic espera de nosaltres“.

]]> L’any 1991 Hakim Bey escrivia Temporary autonomous zone, un assaig que va sacsejar l’anarquisme postmodern. El text fugia de la utopia i concretava, a partir dels espais quotidians, l’atac al sistema des del sistema. Com trobar aquests espais? Movent-nos. Aquesta és l’estratègia de Los Planetas en el seu novè disc; després de dues obres lligades a un univers propi de flamenc-rock (del qual començaven a ser els únics habitants), el grup canvia de registre sense perdre l’accent. Els aires del sud només acaronen unes cançons més lligades al rock dels noranta. Polític i desendreçat, Zona temporalmente autónoma té a la recambra la fórmula dels millors àlbums de Los Planetas: pop fugaç (Itjihad); cançons al·lucinades (La gitana); i, sobretot, un tema dens i hipnòtic de l’estil de La copa de Europa: Islamabad. La pista de set minuts és un himne intergeneracional –revisió de Ready pa morir de Yung Beef– que engreixa la llegenda dels granadins... Islamabad és una autèntica zona temporalment autònoma.

]]>

La mort d'Enrique Morente a finals del 2010 va donar lloc a la creació d'una superbanda d'homenatge, Los Evangelistas –amb membres de Los Planetas i Lagartija Nick–, que presentaran en primícia al Mercat de Música Viva de Vic 2011 les cançons del disc que publicaran aquest octubre. Aquesta no serà l'única novetat anunciada aquest matí per l'organització: a l'estrena de Los Evangelistas s'hi sumarà l'espectacle de Marc Parrot, que ha compost tot un cançoner a partir de les pel·lícules de Segundo de Chomón, els colombians Mágica i la col·laboració del trio format per Javier Colina, Miralta i Perico Sambeat, que comptaran amb la col·laboració de Chicuelo.

]]> El Mercat de Música Viva de Vic, que enguany se celebra del 14 al 18 de setembre, incorpora noves propostes a un cartell que comptarà amb una seixantena de grups i artistes.

]]>