María Jesús Montero ha llançat un desafiament a les comunitats autònomes de règim comú i, per tant, al PP, que governa en gairebé tots els territoris: si no volen acollir-se al nou model de finançament autonòmic –en cas que prosperi–, podran quedar-se amb el sistema que està ara mateix en vigor. No és una idea nova, ja que la voluntarietat està prevista a la llei. De fet, el 1996, quan el PP i CiU van pactar el model de finançament d’aleshores, algunes comunitats socialistes no s’hi van sumar. Ara bé, de facto, suposaria renunciar als diners addicionals que els tocaria amb el disseny del model pactat a tres bandes entre ERC, la Generalitat i el govern espanyol. En el cas de Catalunya són uns 4.700 milions d’euros més. "Aquí no s’imposarà absolutament res", ha dit Montero en roda de premsa després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), i ha recordat que la voluntarietat també regeix la condonació del deute autonòmic, que encara s'ha de votar al Congrés.

Pluja de milions per a les comunitats autònomes del règim comú. El ministeri d'Hisenda ha informat els governs autonòmics que l'any que ve comptaran amb uns recursos rècord del sistema de finançament de fins a 157.731 milions d'euros (un 7% més que l'any 2025) en concepte d'entregues a compte o bestretes. Es tracta d'una xifra lleugerament superior a l'anunciada a l'estiu. D'aquests diners, Catalunya rebrà un rècord de 30.207 milions, un 6,9% més que el 2025, tal com ha informat Hisenda aquest dilluns, després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

Entre gener i febrer de l'any que ve. Aquest és el termini que ha fixat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per presentar el nou model de finançament autonòmic. Per primer cop, Montero s'ha mullat amb les dates i ho ha fet després d'un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què ha desgranat les línies mestres del futur sistema. Un model que encara està negociant amb ERC i la Generalitat. És aquest, de fet, el motiu principal pel qual Montero ha endarrerit la convocatòria de la reunió del CPFF d'aquest dilluns.

No hi ha cap trencaclosques més complicat d'encaixar que el del finançament autonòmic. I, probablement, cap trencaclosques tan econòmic però amb tot el focus mediàtic al terreny polític. Són reflexions d'alguns economistes que, tot i apostar per diferents receptes a l'hora d'encaixar les peces –el debat també existeix al món acadèmic–, coincideixen en aquestes premisses. També en el fet que el model actual està generant resultats "arbitraris i injustificats", en paraules de la catedràtica d'economia de la Universitat de Barcelona (UB) Núria Bosch. Motiu pel qual cal actualitzar-lo, defensa Bosch, però també altres economistes consultats per a aquest article.

El ministeri d'Hisenda ha comunicat a les comunitats autònomes que l'import de les entregues a compte o bestretes, és a dir, una part important dels recursos del sistema de finançament autonòmic que rebran les comunitats el 2024, serà de 134.658 milions d'euros, un 8,3% més que aquest 2023 (124.292 milions d'euros). Així els hi ha fet saber la titular de la cartera, María Jesús Montero, aquest dilluns en el marc d'un nou Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). A Catalunya li toquen 25.500 milions d'euros, segons dades del Govern.

Oxigen econòmic per a les comunitats autònomes, o així ho ha defensat el govern espanyol després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'aquest dimecres. El ministeri d'Hisenda ha comunicat a les comunitats que l'import de les entregues a compte o bestretes, és a dir, els recursos del sistema de finançament que rebran les comunitats el 2022, serà de 112.213 milions d'euros, un 6,3% més que l'any anterior. D'aquesta quantitat, segons ha pogut saber l'ARA, Catalunya rebrà 21.057 milions, un increment del 6,8% respecte a l'última entrega.

Finalment, el Consell de Política Fiscal d'aquest divendres –convocat per sorpresa ahir pel ministre d'Hisenda espanyol en funcions Cristóbal Montoro– no serà el primer al qual assistirà el vicepresident econòmic del Govern, Oriol Junqueras. Segons han pogut saber l'ARA, el substituirà el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, perquè Junqueras té programat un viatge a Roma dijous i divendres, que no ha pogut ser desconvocat pel curt avís en la convocatòria.

El ministeri d'Hisenda ha convocat la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que aplega els consellers de Finances autonòmics, aquest divendres, segons han informat a l'ARA fonts del ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro. Fonts del departament d'Economia van explicar que no tenien "constància" de la convocatòria. La reunió arribarà enmig de la polèmica per les crítiques del ministre a les comunitats, les quals culpa de l'incompliment del dèficit del 2015.

Toc d'atenció del ministeri d'Hisenda a les comunitats autònomes del PP que s'oposen al repartiment asimètric dels objectius de dèficit, que s'acordarà en el transcendental Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de demà dimecres.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, participa aquest dijous al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, presentarà als territoris un informe sobre la reforma de l'administració amb què el seu govern aspira a aconseguir un estalvi de 37.700 milions fins al 2015. La reunió, convocada a les cinc de la tarda, té com a objectiu "traduir" les propostes del govern espanyol en "compromisos" per part dels territoris i vincular-los als objectius de dèficit. També establir que l'objectiu conjunt de dèficit per a les autonomies al 2013 serà de l'1,3%, malgrat que el repartiment asimètric s'ha d'aprovar en un altre CPFF al juliol. L'ordre del dia de la reunió recull la presentació de l'informe de reforma de l'administració que ja va obtenir el vist i plau del Consell de Ministres i que recull 118 "duplicitats" entre l'Estati les comunitats autònomes que el govern espanyol aspira a corregir amb l'ajuda dels territoris.

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha tornat a llençar aquest divendres la proposta de crear un "Govern d'unitat" a la Generalitat amb presència de les grans formacions polítiques catalanes. Navarro interpreta els darrers gestos del president, Artur Mas, i d'alguns consellers com un viratge cap al "diàleg i l'entesa" amb l'Estat i amb els partits i creu que això està en la base d'aquesta proposta unitària que ja havia fet després de les darreres eleccions. De fet, el socialista ha dit que a CiU "cada vegada hi ha més gent" que avala el PSC i les seves tesis. Navarro, però, ha advertit que el PSC, ara per ara, no pot donar suport als pressupostos "per l'actuació del Govern".