Quan Ferrovial va anunciar que volia sortir d'Espanya, Nadia Calviño, aleshores ministra d'Economia, va carregar contra la decisió argumentant, entre altres coses, que si la constructora de Rafael del Pino havia crescut tant era "gràcies a l'obra pública i a la contribució de cadascun dels espanyols durant dècades". Ferrovial no és, però, l'excepció. Totes les grans constructores espanyoles s'han fet grans a l'ombra de la contractació pública, incloent-hi Acciona, la multinacional fundada i controlada per la família Entrecanales (té un 55,12% del capital social) i que des d'aquesta setmana torna a estar en l'epicentre de l'huracà del cas Cerdán, cosa que li ha costat gairebé un 7% del valor a borsa els últims cinc dies.

Les novetats al voltant del cas Cerdán s'han multiplicat en les últimes hores. El motiu és que el jutge que investiga la presumpta trama de corrupció al Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, va aixecar aquest dimarts el secret de sumari de l'últim informe de la Guàrdia Civil, que estreny el setge sobre l'ex número tres del PSOE. La importància que el magistrat dona a les proves recollides i el fet que hagi desaparegut el risc que es destrueixin l'han portat fins i tot a posar en llibertat provisional Santos Cerdán, tancat a Soto del Real des de fa més de quatre mesos.

La corrupció continua amenaçant el govern de Pedro Sánchez. La Guàrdia Civil ha elaborat un informe en què Santos Cerdán, exsecretari d’organització del PSOE, apareix com l’enllaç entre el govern espanyol (concretament del ministre Ábalos, que era el de Transports) i l’empresa constructora Acciona. 

La Guàrdia Civil i el Tribunal Suprem avancen en la investigació del cas Cerdán. Mentre l’exsecretari d’Organització del PSOE fa gairebé cinc mesos que és a la presó de Soto del Real, un nou informe de la Unitat Central Operativa (UCO) el situa com a “enllaç” entre el ministeri de Transports i Acciona, la constructora presumptament implicada en adjudicacions irregulars d’obres públiques. Com a “contraprestació”, ell o el seu entorn obtenien un “lucre personal” procedent de Servinabar, l’empresa vinculada a Santos Cerdán (segons l'UCO, va comprar-ne el 45%, una versió que la seva defensa nega), que tenia un estret vincle econòmic amb Acciona. L’informe de la Guàrdia Civil, al qual ha tingut accés l'ARA, va ser el detonant dels escorcolls de la setmana passada a diferents seus d’Acciona i de la imputació de tres directius vinculats a la companyia, que han estat citats a declarar el pròxim 3 de desembre.

Primer moviment important a Acciona després que el seu nom hagi aparegut en l'informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en el marc de l'anomenat cas Cerdán i que involucra el fins ara número tres del PSOE, Santos Cerdán; l'exministre de Transports, José Luis Ábalos, i el seu exassessor, Koldo García, en una trama per cobrar, presumptament, comissions il·legals. La constructora que presideix José Manuel Entrecanales ha informat del cessament del màxim responsable de l'àrea de Construcció a Espanya, Justo Vicente Pelegrini, així com de la resolució dels contractes vigents amb l'empresa Servinabar 2000, que també apareix en l'informe de l'UCO.

Acciona, la multinacional creada i controlada per la família Entrecanales, ha estat en el punt de mira des d'aquest dimecres per la seva aparició a l'informe de l'UCO sobre el cas Cerdán. En concret, els focus s'han posat damunt el negoci d'Acciona que es dedica a la construcció; presumptament, la trama formada per Koldo García, José Luis Ábalos i Santos Cerdán rebia comissions il·legals a canvi d'afavorir que la companyia guanyés contractes d'obra pública.

Des de fa cinc anys la Silence S01, una motocicleta que es fabrica a la planta de la marca a la Zona Franca, en una part de les antigues instal·lacions de Nissan, és la moto elèctrica més venuda d’Europa. Ara la marca de mobilitat d’Acciona vol anar més enllà amb una sèrie de novetats mecàniques i estructurals del seu producte estrella amb les quals vol continuar liderant el segment de les motocicletes elèctriques al continent.

El Govern i Acciona han tancat finalment l'acord per posar punt final al conflicte obert per la fallida privatització d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), segons ha avançat aquest divendres La Vanguardia i ha pogut confirmar l'ARA de fonts del Govern. Així, la Generalitat pagarà a la constructora controlada per la família Entrecanales poc més de 100 milions d'euros (dels quals 95 milions són la indemnització i uns 8 milions els interessos).

La Generalitat i la companyia Acciona estan negociant per tancar definitivament el conflicte per la privatització d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), segons ha avançat aquest dijous La Vanguardia i han confirmat a l'ARA fonts del Govern. La negociació se centra en quant hauria de pagar el Govern a l'empresa pel lucre cessant.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que la Generalitat ha de pagar gairebé 305 milions d'euros a l'antiga Aigües Ter-Llobregat (ATLL), la companyia d'abastiment d'aigua en alta que tenia la concessió de l'administració catalana, que va liquidar el contracte després que els tribunals el consideressin nul. El TSJC ha dictat tres sentències en què, a més, estableix que el Govern ha de pagar a ATLL, que tenia com a accionista majoritari Acciona, pel servei que va donar els mesos de gener i febrer del 2019 i, a més, ha de tornar a la concessionària la garantia que va dipositar quan es va fer càrrec del servei el 2012. Per acabar, el Govern haurà d'indemnitzar el cost de l'aval des que s'havia d'haver tornat fins a la devolució efectiva.

La comissió per a la reindustrialtzació de Nissan s'ha constituït aquest dimecres a Barcelona amb la presència de la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto; la consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón; el responsable d'operacions industrials de Nissan a Espanya, Frank Torres, i membres de les quatre organitzacions sindicals –Sigen-USOC, CCOO, UGT i CGT– amb representació als comitès d'empresa de les plantes.

Els treballadors d'Acciona Facility Services, la principal subcontracta de Nissan, s'han concentrat aquest dijous al matí davant la porta de la planta de la fàbrica de l'automobilística a la Zona Franca, on han cremat neumàtics i han reclamat la retirada de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afecta més de 500 treballadors.

El tancament de Nissan continua portant mobilitzacions laborals. Mentre els treballadors de l'automobilística japonesa han tornat aquest dilluns a les fàbriques només a fer formació, perquè la producció no començarà com a molt aviat fins al dia 31, els empleats de la principal subcontractada de l'automobilística, Acciona Facility Services, estan en vaga i s'han començat a mobilitzar per pressionar en la negociació de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afecta més de mig miler de persones.

L’acord que van tancar in extremis la direcció de Nissan i els sindicats durant les negociacions per al tancament de les plantes a Catalunya preveia reprendre la producció dilluns. L’automobilística, però, ha hagut de canviar de plans a causa de la rescissió de contracte de la seva principal subcontractada, Acciona, i finalment no fabricarà cotxes almenys fins al 31 d’agost, segons ha informat en un comunicat. “Acciona complica el retorn a la feina al 100%”, han reconegut fonts de la direcció de l’empresa.

Gairebé 300 treballadors d'empreses subcontractades per Nissan, la majoria d'Acciona, han iniciat els tràmits per presentar una demanda col·lectiva contra la multinacional japonesa. Consideren que s'ha comès un delicte de cessió il·legal, és a dir, que Nissan, per abaratir costos, subcontractava serveis que, en realitat, eren essencials per a la producció i els hauria hagut d'assumir personal de l'empresa. El moviment arriba davant la por que tenen els prop de 1.500 subcontractats de quedar-se al carrer, com a efecte col·lateral del tancament de les tres plantes de Nissan a Catalunya. De fet, no neguen que és un gest per guanyar visibilitat i denuncien que "ningú" els té en compte.

És un punt negre de la xarxa ferroviària i una reivindicació històrica. El projecte per soterrar les vies del tren al seu pas per Sant Feliu de Llobregat va fer ahir un altre pas endavant amb l’anunci d’Adif d’adjudicació del projecte. La gestora pública d’infraestructures va assignar ahir les obres per soterrar el ferrocarril a Acciona Construcción per un import de 62,63 milions d’euros. Es tracta de l’últim pas abans de començar les esperades obres: els veïns fa quatre dècades que reclamen el soterrament per recosir la ciutat, que ara està dividida durant un quilòmetre i mig per la via.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) reclamarà 211 milions d'euros a Agbar si el Tribunal Suprem ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar la creació de l'empresa mixta que abasteix d'aigua 23 municipis de l'àrea de Barcelona.

Acciona creu que la proposta de liquidació del contracte d'ATLL presentada per la Generalitat és jurídicament "fraudulenta" i "purament cosmètica". Ho afirma a les al·legacions que ha presentat a la proposta de la Generalitat.

Acciona ha denunciat el Govern al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per frenar la seva sortida de la concessionària d'Aigües Ter-Llobregat, que ha de passar a ser de titularitat pública a partir de l'1 de gener, segons ha avançat aquest divendres 'Expansión'.

Acciona i els seus socis demanaran una indemnització a la Generalitat de més de 1.000 milions d'euros per la pèrdua de la concessió d¡Aigües Ter-Llobregat (ATLL), segons ha confirmat la companyia aquest dijous en una comunicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).