Els amants de la saga de La guerra de les galàxies deuen recordar les magnífiques postes de sol des de Tatooine, el planeta natal del protagonista Luke Skywalker, amb dues estrelles ponent-se a l'horitzó. Una estampa similar es podria apreciar des del planeta que astrònoms de la Universitat de Birmingham han detectat orbitant, per primer cop, al voltant d'un sistema binari de dues estrelles nanes marrons. L'aspecte més destacat, però, és que l'òrbita del planeta segueix una trajectòria polar amb una inclinació de 90 graus respecte del pla en què orbiten les estrelles.

“El fenomen cinematogràfic més gran de la història”, “El film que obre nous camins al setè art”. Amb aquesta mena de frases publicitàries, altisonants i exagerades, s’anunciava l’any 1977 una nova pel·lícula de ciència-ficció que es titulava La guerra de les galàxies. Va fer fortuna durant uns quants mesos a la cartellera dels cinemes Nuevo Cinerama i Montecarlo de Barcelona, però, ni de bon tros, res feia augurar que es convertiria en un mite. Tres trilogies fins avui i unes quantes històries satèl·lit que cimenten la mitologia d’una saga fonamental de la història del cinema, sobre la qual s’han escrit rius de tinta i s’han fet tota mena d’interpretacions, al principi tan sols evasives i progressivament fondes i transcendents.

El 25 de maig del 1977 es va estrenar La guerra de les galàxies als Estats Units. Una pel·lícula fonamental de la història del cinema, la baula inaugural d’una saga que manté viva fins avui en dia la seva capacitat d’influència i de connexió amb vells i nous públics. Un fenomen que ha superat amb escreix la seva inicial adscripció fílmica. Una prova fefaent? Doncs que l’Escola d’Enginyeria de Barcelona, adscrita a la UPC, ha organitzat una jornada –Star Wars a l’EEBE– que vincula la mítica saga galàctica imaginada per George Lucas amb la difusió dels estudis científics empresos des de la universitat. Aprofitant l’efemèride de l’estrena, els professors Emilio Jiménez, Luis Carlos Pardo i Jordi José en són els impulsors i, en col·laboració amb l’Associació Star Wars de Catalunya, han organitzat un esdeveniment que connecta el coneixement universitari amb la popularitat immensa de la saga. Una de les finalitats, expliquen, és que la recerca científica que duen a terme al campus tingui difusió i els mateixos alumnes se la sentin com a pròpia: “Mobilitzar-los, estimular-los, recuperar la vida universitària tan malmesa des de l’esclat de la pandèmia”, concreta Pardo. El ganxo de Star Wars permet no tan sols fer divertides associacions d’idees entre la realitat i la ficció, sinó també ajudar a la divulgació i a fer més propera i tangible la ciència: “És important que els joves percebin la ciència com quelcom proper, atractiu, capaç de despertar vocacions”, explica José.

Quan Disney+ va saltar a l'arena de l'streaming ho va fer amb The mandalorian com a gran reclam i no es va equivocar. La sèrie, un nou producte basat en l'univers de La guerra de les galàxies, és, amb diferència, la producció de la plataforma que ha transcendit més entre el gran públic. Amb ja més de 60 milions de subscriptors a tot el món, Disney+ estrena aquest divendres la segona temporada d'aquest western galàctic que segueix les aventures d'un caça-recompenses sense cara –sempre porta casc– i de Baby Yoda, l'autèntica estrella de la sèrie.

En els dos primers dies de vida de Disney+ a Espanya, The mandalorian i Los Simpson es van convertir en els continguts més demandants pels usuaris locals, segons indica un informe de la consultora Geca elaborat amb dades de Parrot Analytics. Per calcular la popularitat dels títols, la consultora té en compte la seva presència a xarxes socials, les transmissions i descarregues il·legals d’episodis, les cerques a internet i les transmissions a plataformes de vídeos. Al rànquing, a més de The mandalorian, també hi destaquen dues sèries de producció pròpia de la plataforma: Star wars: The clone wars i High School Musical: El musical: La serie. També hi apareixen algunes sèries considerades clàssics de la factoria Disney, Hannah Montana i Lizzie McGuire.

El professor britànic Tony Dyson, creador de l'androide R2-D2 de 'La guerra de les galàxies', ha mort als 68 anys. A part d'idear un dels robots més famosos del cinema, Dyson també va supervisar els efectes especials de pel·lícules com 'Superman 2' i 'Moonraker'.

Al marge de la nova trilogia de 'La guerra de les galàxies' que prepara Walt Disney Company, l'estudi té previst expandir aquest univers amb pel·lícules centrades en els seus protagonistes, segons ha confirmat el conseller delegat de la companyia, Bob Iger.

La setena entrega de 'La guerra de les galàxies' ja té guionista. Michael Arnt, guayador d'un Oscar al millor guió original per 'Petita miss Sunshine' (2006), serà l'encarregat de dibuixar la nova trilogia de la saga. L'empresa Lucasfilm ha anunciat aquesta matinada de dissabte de forma oficial la seva contractació. "La preproducció de 'Star Wars: Episode VII' comença i Lucasfilm ha confirmat Michael Arndt com a guionista de la pel·lícula", han dit en un comunicat a la web Starwars.com.

Al bosc de la lluna d'Endor, que els espectadors van conèixer gràcies a 'El retorn del Jedi', tercera part de 'La guerra de les galàxies', les motos es desplaçaven d'una banda a l'altra volant. Els últims anys, el desert de Mojave ja n'ha vist unes quantes, de motos voladores. Són el prototip en què treballa l'empresa californiana Aerofex.

El dissenyador de les rèpliques dels uniformes de La guerra de les galàxies, Andrew Ainsworth, ha guanyat el contenciós judicial contra George Lucas i podrà seguir venent les imitacions dels vestits i els cascos blancs dels soldats de l'Imperi a Europa, segons ha informat la BBC.