La defunció del dictador Francisco Franco fa mig segle va ser un abans i un després per encetar la Transició; aprofitant l’efemèride deu personalitats expliquen a l'ARA com va ser per a ells aquesta vivència.

Quan Pedro Sánchez va anunciar que el 2025 organitzaria una sèrie d’actes institucionals per commemorar els cinquanta anys de "llibertat", la reacció de l’oposició va ser irada. "Poden desenterrar Franco 100 vegades i poden actuar com a nostàlgics de l’enfrontament entre espanyols, però això no evitarà que la resta vulguem construir un futur junts [...]. Quina mandra", va dir el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i l’extrema dreta de Vox va anar més enllà, va acusar el govern d’"imposar una visió única" sobre el franquisme i va afegir que es pot parlar "bé o malament" del dictador.

La setmana vinent farà 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Els grans recorden molt bé les atrocitats del règim i el retrocés en llibertats, drets humans i socials que va provocar el cop d'estat contra la República. La seva figura, però, és reivindicada més enllà dels nostàlgics per les formacions d'extrema dreta i cada cop més per un sector de joves conservadors que l'han convertit en tendència. El dossier d'aquest diumenge entra a fons en aquest fenomen i en el preu que es paga quan no es reten comptes pel passat.

El govern espanyol ha anunciat aquest dilluns que obrirà expedients sancionadors a les persones i organitzacions que van participar en les manifestacions d'ahir per l’aniversari de la mort del dictador Francisco Franco i que van proferir càntics i gestos que enaltien el cop militar i la dictadura. L'anunci arriba després que falangistes i franquistes, ultracatòlics i l'extrema dreta tornessin a sortir ahir al carrer per retre tribut a la figura del dictador, així com a la de José Antonio Primo de Rivera, que també va morir un 20 de novembre, però del 1936, desobeint d'aquesta manera la llei espanyola de memòria democràtica, que ha entrat en vigor aquest any.

L'Agenda 2030, adoptada el 2015 per 193 països, va establir 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que la comunitat internacional es va comprometre a assolir d'una manera ètica i sostenible. Des d'aquesta perspectiva, no hi ha dubte que els ODS representen una oportunitat per a la infància, ja que promouen i impulsen els drets que han de protegir les futures generacions.

El 20 de novembre es commemora el Dia Internacional dels Drets dels Infants, jornada que l'ARA aprofita un any més per publicar una edició especial del diari il·lustrada per nens i nenes. Una iniciativa que es repeteix des del 2013 amb una molt bona acollida per part dels infants, que se'n senten protagonistes, i per la comunitat de lectors i lectores del diari, que valoren que es porti a terme aquest tipus d'iniciativa pedagògica i participativa. 

Francisco Franco va allargar el seu final per poder morir el mateix dia que José Antonio Primo de Rivera: el 20 de novembre. Mentre tots dos descansen en un lloc prominent al Valle de los Caídos, on reben constants homenatges, a l'estat espanyol alguns recorden el dictador amb nostàlgia i se celebren misses arreu del territori. Per denunciar la pervivència del franquisme Barnasants avui publicar un vídeo en què fa volar pel aires el Valle de los Caídos i Òmnium reparteix diaris denunciat que el franquisme no ha mort.

Reclamar justícia. Aquesta és la força motriu que ha portat més d'un miler de persones a reunir-se aquest divendres davant la presó Model de Barcelona per condemnar els crims del franquisme i reclamar l'anul·lació dels judicis i sentències encara vigents de la dictadura del règim de Franco. Aplegats en un lloc simbòlic de la repressió franquista i en l'aniversari dels 40 anys de la mort de Franco, han acompanyat els familiars de les víctimes en un acte emotiu i reivindicatiu que ha volgut ser un clam massiu contra la impunitat dels responsables dels crims de la dictadura.

El conseller de la Presidència en funcions i cap de llista de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, adverteix que "llei en mà" no es pot inhabilitar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i denuncia el "sectarisme polític" del govern espanyol, al qual acusa d'actuar de manera "arbitrària" i de fer un mal ús de les institucions de l'Estat.

El secretari general d'Eusko Alkartasuna (EA), Pello Urizar, ha anunciat aquest dilluns que la coalició Amaiur recorrerà a la via judicial si no se li permet formar grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats.

Montserrat Tura creu que la direcció del PSC no ha reaccionat amb prou fermesa després del daltabaix del 20-N i sosté que l'executiva en ple, de la qual forma part, hauria d'haver dimitit. En clau interna atribueix la derrota a "un nucli dirigent que s'ha anat tancant d'esquena al partit i a la societat". En clau externa sosté que el PSC s'ha equivocat "anant amb el PSOE en temes territorials" en un moment en què "l'autogovern està més en perill que mai".

p { margin-bottom: 0.21cm; } Encara no dos dies després de les eleccions, l'exsecretari gneral d'ERC i exportaveu del partit a Madrid, Joan Ridao, ha esmenat la plana a la nova direcció amb l'anàlisi dels resultats. En un article a El Singular, Ridao nega que, amb Alfred Bosch al capdavant, ERC hagi aturat la davallada. Subratlla que Bosch ha obtingut 50.000 vots menys que en les eleccions del 2008 en què ell va ser el cap de llista i va obtenir els mateixos tres diputats que han obtingut aquest cop els republicans. Però si tant el president republicà, Oriol Junqueras, com Bosch han interpretat els resultats en clau d'aval al nou rumb del partit posant en valor que els republicans havien revertit el cicle de caiguda perquè tot just dos mesos enrere les enquestes apuntaven a què ERC es podia quedar sense representació a Madrid, Ridao ha negat la major: “Tot i perdre 50.000 vots (ERC) repeteix escons, tal i com apuntaven totes les enquestes des de fa mesos”.