Encara li tremolen les cames quan explica que ha passat de veure’s al carrer amb la camisa a l'esquena a ser propietària del pis. "Ens vam salvar per la campana, sí", il·lustra Anna Pujol (nom fictici) per relatar que, després d’anys d’estar amenaçada amb desnonaments, pressionada per marxar sense fer soroll i intents desesperats de quedar-s’hi, ho va aconseguir, dimecres passat, tan sols 48 hores abans que la comitiva judicial i les unitats ARRO dels Mossos d’Esquadra es presentessin per executar l’alçament. Dos dies abans, va arribar a un acord amb el fons i va signar les arres per comprar l’habitatge on ella i la seva mare havien viscut de lloguer des de feia vint anys.

El papa Lleó XIV va visitar en dues ocasions el barri badaloní de Sant Roc, un dels més empobrits de Catalunya. Era el 2016 i l'agustinià Robert Prevost va acabar a la ciutat convidat, com a prior de l'orde, pel rector de la petita església del barri, on va aprofitar per conèixer de primera mà la feina de l'històric Ateneu de Sant Roc, que té la seu en uns locals enganxats a la parròquia.

Fa mesos que li costa dormir i li ha marxat la gana. Tahira Kalsoon s'enfrontava aquest dijous al quart intent de desallotjament. Això vol dir que per quarta vegada en menys d'un any els nervis se li fiquen a la panxa i poden amb ella. "Ja no tinc llàgrimes per plorar,", diu amb els ulls tristos aquesta dona, mare de dues adolescents de 16 i 14 anys (aquesta última, nascuda a Catalunya)- Finalment, la comitiva judicial no s'ha presentat i el desallotjament ha quedat ajornat fins al gener.

La Fundació Secretariat Gitano va publicar al setembre un informe demolidor que ens hauria de fer reflexionar com a societat. El 62,8% dels joves gitanos entre 16 i 24 anys no es graduen en educació secundària obligatòria. El percentatge entre la població general és només del 4%. Què falla? La directora del Secretariat Gitano a Catalunya, Carme Méndez, ens aporta una mica de llum i parla en concret del barri de Sant Roc de Badalona, on la majoria de la població és gitana, l'absentisme escolar a l'ESO arriba al 60% i que tant ha estat criminalitzat durant els últims mesos.

Una de les missions del periodisme és retratar totes les realitats socials, especialment les que són més incòmodes perquè qüestionen el relat oficial. I la realitat és que a Catalunya, com a la gran majoria de països occidentals, hi conviuen realitats ben diverses: des de la Barcelona dels expats, estrangers amb feines ben remunerades que s'hi han instal·lat per aprofitar-ne la qualitat de vida, fins a barris marginals com el de Sant Roc a Badalona, on, per molt que passin els anys i per moltes promeses fetes des de les administracions, la pobresa, l'absentisme escolar i la falta de perspectives són el pa de cada dia. La periodista Mònica Bernabé s'hi ha passejat durant dies i ha parlat amb els seus habitants, acompanyada del fotògraf Pau de la Calle, per mostrar una realitat que ens interpel·la, sobretot quan parlem dels menors que hi viuen.

Aarón Moreno García té 26 anys i és un dels poquíssims gitanos que viuen al barri de Sant Roc, a Badalona, i ha fet una carrera universitària. Ha estudiat educació social i després un màster de professorat. Hi ha tan pocs universitaris a Sant Roc que ell mateix pot enumerar un a un els que han cursat estudis superiors. “Aquí ens coneixem tots”, afirma. Sant Roc, amb uns 14.000 habitants, la majoria d'ètnia gitana, és un dels barris de Catalunya amb més absentisme i abandonament escolar. Sense anar més lluny, l’Aarón té tres germans i dues germanes: cap va acabar l'educació secundària obligatòria.

Cap a les cinc de la tarda, la gent treu una cadira plegable de casa i s'asseu al carrer a prendre la fresca. Altres la deixen directament encadenada a un fanal. Per la vorera, un gall es passeja tranquil·lament picotejant tot el que troba. Com en un poble. Però no hi ha cases baixes, sinó blocs de pisos de fins a quinze plantes.

Montse Fernández, carregada amb dues bosses, s’afanya per deixar enrere l’enorme plaça que hi ha al costat de l’ambulatori, sense cap refugi d’ombra i on un grapat d’homes s’entretenen amb les gàbies tapades d’ocells. “Has vist la plaça que tenim a mig acabar, i els solars que són un cau de rates i de porqueria? Així tot el barri, abandonat”, es queixa aquesta veïna, de 51 anys i amb una filla de 14. El barri és el de Sant Roc de Badalona, que amb els de Llefià o la Salut, el de Fondo de Santa Coloma de Gramenet o els de Sant Adrià de Besòs, són dels més empobrits de l’eix del Besòs. Fernández explica que les notícies de les agressions sexuals de menors a nenes l’han fet esgarrifar, fins al punt que “de moment” evita que la seva filla adolescent surti amb les amigues al centre comercial o a la platja. “Fins que tot això no es calmi ens fa por”, replica.

El cas de les agressions sexuals en grup de Badalona, en què la majoria dels autors eren menors de 14 anys, posa de nou sobre la taula un problema que com més va més greu es fa. L'entorn social en què es produeix és rellevant: el barri de Sant Roc concentra gravíssims problemes d'atur juvenil, d'absentisme escolar, d'ocupacions de pisos i desnonaments, de droga, de pobresa crònica, de famílies desestructurades i de descohesió social. Les entitats socials no donen l'abast i l'administració tampoc. El desgovern municipal dels últims anys no hi ha ajudat. El nou govern d'Albiol, més enllà de la gesticulació populista, tampoc és cap garantia que s'abordarà el problema de fons. La manca de prevenció i de plans integrals d'actuació és crònica i peremptòria. El problema és complex. I el resultat, dramàtic: 8 nenes violades en un any de forma grupal, unes violacions en què han participat 21 agressors adolescents, tots menors d'edat menys un de 18 anys. Dels menors, 13 tenen menys de 14 anys, i per tant són inimputables per la justícia. N'hi ha, a més, quatre que són reincidents. Un autèntic desastre. Un fracàs social.

Falten pocs minuts per a les cinc de la tarda d’un dilluns qualsevol i al Consorci Badalona Sud un grapat de persones esperen tanda. En un despatx minúscul i espartà, dos voluntaris de la Plataforma Sant Roc Som Badalona atenen els veïns amb problemes amb l’habitatge. “No me’n vull anar al carrer amb dos nens. No me n’aniré”, se sent d’una usuària habitual. La família ha rebut una ordre de desnonament i ha vingut perquè els activistes li donin informació sobre com parar-lo o quines ajudes anar a buscar. Com ells, cada dilluns l’entitat atén una vintena llarga de persones, la majoria de la Salut o Sant Roc. És tanta l’afluència d’usuaris, que fins i tot hi ha llista d’espera i, a causa de la complexitat dels casos, en què se sumen diverses problemàtiques, les atencions s’allarguen escoltant les preguntes, les queixes o els dubtes. “Sense la Plataforma ens trobaríem molt sols”, afirma una noia jove del barri.

La situació dels serveis socials a Badalona és crítica, amb personal insuficient per a una càrrega de feina que no ha parat de créixer durant la crisi de la pandèmia, i que ha evidenciat encara més les costures de la xarxa. Ho denuncien els sindicats CCOO, CATAC i UGT, que reclamen als nous responsables de l'Ajuntament un pla de xoc per absorbir les necessitats creixents d'uns veïns que estan patint talls de llum continus o desallotjaments d'habitatges.

No ha pogut ser, i la família de l'Herminia ha hagut de deixar els baixos que ocupen des de fa disset anys al barri de Sant Roc de Badalona. El 3 de desembre passat el jutjat va accedir a donar deu dies de coll, però en el segon intent no hi ha hagut més pròrrogues i s'ha ordenat el desnonament, que deixa sense sostre sis persones. Sota la presència dels Mossos d'Esquadra, uns operaris han canviat la porta de fusta per una d'acer antiocupacions. "Ara se'n van ells, però d'aquí uns minuts hi entraran uns altres", auguraven la dotzena de veïnes que han baixat al carrer per donar suport als afectats. "Avui venim per ells i demà serà per nosaltres, ens hem d'ajudar entre nosaltres", repeteixen, coneixedores que només aquesta setmana hi ha almenys nou desallotjaments al barri.

Va coincidir que dimarts, dia que el Christian Gabriel Lacatusiu, de 17 anys, tenia la primera sessió de quimioteràpia contra el seu càncer cerebral a l'Hospital Sant Joan de Déu, va ser també el dia escollit pel jutjat de primera instància número 1 de Badalona per executar una ordre de desnonament a la casa que ocupen perquè no poden pagar un lloguer. Així que la mare del Christian, Ileana Gheata, de 34 anys, va demanar a l'hospital ajornar un dia la sessió per poder ser a casa el dia de la seva expulsió i amb el seu fill per al tractament. El matí de dilluns ha sigut complicat i tant la plataforma que ajuda en la negociació, Sant Roc Som Badalona, com l'advocada mantenien que el fons d'inversió IM Pastor 3 "no tenia intenció d'aturar l'ordre". Cap a les dues del migdia, però, ha acceptat la petició de "pròrroga" de la família, segons l'auto judicial. Era el primer desnonament posterior a la pandèmia que arribava a la plataforma veïnal, en un barri on aquests procediments són una trista rutina.

"Des de l'incendi del mes de gener a l'avinguda Marquès de Mont-roig, els polítics han comprat el discurs indiscriminat contra qualsevol tipus d'ocupació i contra les persones que hi recorren perquè no tenen cap més remei", resumeix Carles Sagués, secretari de la plataforma ciutadana Sant Roc - Som Badalona, una entitat d'aquest barri badaloní que ofereix suport a les famílies que es troben en ple procés de negociació per evitar ser desnonades.

L'Ajuntament de Badalona ha anunciat aquest dimecres que enviarà una carta als fons voltors i grans tenidors per "exigir" que posin portes blindades que evitin noves ocupacions i així "garantir la seguretat de la resta de veïns", ha explicat l'alcalde, Àlex Pastor. La compareixença ha tingut lloc després d'una junta extraordinària de seguretat amb representants de la Generalitat, Mossos i Guàrdia Urbana per avaluar riscos arran de l'incendi mortal a Sant Roc del passat 5 de gener.

Molta roba estesa de cara al carrer, budells i escales de blocs degradats visibles des de fora i poca intimitat dels veïns de les plantes baixes són alguns dels denominadors comuns de les barriades més pobres de les perifèries. En el cas del barri de Sant Roc de Badalona, la pobresa cronificada conviu amb ocupacions de pisos tan habituals que els han batejat amb un nom propi. Es parla sobretot castellà al barri i els anomenen “ pisos patada ”, en al·lusió a la forma d’accedir-hi. Va ser en un d’aquests pisos, ocupat per una família romanesa, on va originar-se, per la sobrecàrrega energètica de la llum punxada, el foc que el dia de Reis va escampar-se per un bloc de l’avinguda Marquès de Mont-roig i va provocar la mort de tres persones i diversos ferits. Sis de les persones que vivien al pis van ser detingudes per haver deixat la porta oberta i marxar sense avisar els veïns, actitud que va motivar que el PP de Xavier García Albiol els denunciés per homicidi imprudent.

El Miguel Santiago no troba una altra paraula que no sigui “favela” per definir les casetes del barri de barraques del Somorrostro, entre la Barceloneta i el Poblenou, on va viure els seus primers anys de vida, a mitjans dels 50. El franquisme preparava unes maniobres militars i no volia que la pobresa es veiés des del mar, així que va decidir portar tots aquells veïns a barracons del que, gràcies a ells, es convertiria en el barri de Sant Roc.

La Diputació de Barcelona ofereix, a través del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, un servei d'assessorament jurídic gratuït a les persones afectades per l'incendi a l'avinguda Marquès de Mont-Roig, al barri badaloní de Sant Roc, en què hi va haver tres morts i una trentena de ferits.

La precarietat infraestructural, la crisi habitacional i la pobresa energètica han castigat el barri de Sant Roc des de la seva creació a principis dels anys seixanta. S'estima que en un de cada cinc habitatges d'aquest barri badaloní hi viuen més de cinc persones, i que aproximadament en uns 3.000 pisos de la zona es comet frau elèctric. Fonts pròximes a la investigació de l'incendi al número 244 de l'avinguda Marquès de Mont-roig, en què tres persones van perdre la vida i 30 més van resultar ferides, apuntaven ahir a una sobrecàrrega elèctrica en un pis ocupat amb la llum punxada com a possible causa de l'incendi.