Les últimes setmanes no deuen haver sigut fàcils per a Michel Gondry. Després d’haver rodat un musical basat en la infància de Pharrell Williams, Golden, una de les estrenes més esperades del 2025, Variety va revelar fa uns dies que el muntatge s’havia cancel·lat i la pel·lícula no s’estrenaria mai perquè els productors i Gondry consideraven que el material no estava a l’altura de les expectatives. Per eixugar les penes d’un projecte tan ambiciós i frustrat, res millor que presentar-ne un altre als antípodes: Maya, donne-moi un titre, un llarg d’animació que recull els curts d’animació stop-motion que Gondry porta anys realitzant per a la seva filla Maya, peces animades a mà amb cartolines de colors, tisores, cinta adhesiva i un smartphone. El director francès l’ha presentat a la premsa a la Berlinale, tot i que sense acceptar “preguntes sobre Pharrell”.

Si algú es pregunta què ha fet Michel Gondry durant l’última dècada, la resposta és "no tornar-se boig". En aquests anys, el director d'Oblida't de mi (2004) ha mantingut un perfil baix després que la postproducció de L'escuma dels dies (2013) li provoqués una crisi profunda i un diagnòstic de bipolaritat. És cert que ha posat en marxa la seva fàbrica de pel·lícules amateurs inspirada en Rebobini-la, sisplau (2008), i ha dirigit la pel·lícula Microbe et Gasoil (2015), que no va tenir distribució en sales a Espanya, però és com si la seva manera d’entendre el cinema no acabés de trobar el seu espai amb la irrupció de les plataformes.

Avui Movistar + estrena Los videoclips de los 90, un documental que posa en valor l’era daurada del videoclip, en què directors, artistes i companyies es van aliar per crear veritables joies audiovisuals. Si bé l’MTV va funcionar durant tots els anys 80 -és cèlebre el primer clip emès per la cadena el 1981, Video killed the radio star, dels Buggles-, als anys 90 es van donar tres circumstàncies que van fer que el llenguatge del vídeo musical arribés a la seva màxima expressió: 1) la indústria encara manejava molts diners i es podien gastar de tres a vuit milions de dòlars en un clip; 2) la tecnologia havia avançat moltíssim i permetia crear efectes que no s’havien vist mai; i 3) les companyies competien ferotgement per fer entrar els seus clips en rotació, això volia dir que havien de sorprendre contínuament i els directors gaudien d’una enorme llibertat creativa. Tot plegat va resultar en desenes de magnífiques pel·lícules de pocs minuts que sumaven capes de significats a les cançons i en una generació de realitzadors que han acabat sent tan rellevants com Spike Jonze, David Fincher o Michel Gondry. No és desgavellat afirmar que els millors videoclips dels anys 90 van ser també els millors de la història, i tornar-los a veure és un exercici terriblement addictiu.

47 pel·lícules formaran part de la programació de la 4a edició del festival de cinema 'online' Atlántida Film Fest, que el aquest dilluns ha presentat la programació. Entres les obres destacades que es podran veure hi haurà el documental animat de Michel Gondry 'Is the man who is tall happy?', en què el director francès entrevista a Noam Chomsky. També passarà per l'Atlàntida la nova pel·lícula de l''enfant terrible' del cinema d'autor Xavier Dolan, 'Tom at the farm', i el darrer treball del documentalista Errol Morris, 'The Unknown Known', protagonitzat pel polèmic secretari de Defensa de George W. Bush, Donald Rumsfield.

El Festival D'A escalfa motors de cara a la nova edició, que se celebrarà del 25 d'abril al 2 de maig a diversos espais de Barcelona (CCCB, Aribau Club i Filmoteca de Catalunya). En la seva tercera edició, el Festival dedicarà una gran retrospectiva a la nova onada de cinema romanès que, d'una banda, estarà centrada en el director de '4 mesos, 3 setmanes, 2 dies', Cristian Mungiu, i de l'altra, passa revista als autors més importants d'aquesta cinematografia: Cristi Puiu ('La mort del senyor Lazarescu'), Corneliu Porumboiu ('12:08 A l'est de Bucarest') i Cristian Nemescu ('California dreaming'), entre altres.