Les webs del Grup Godó han patit un ciberatac a les sis del matí d'avui dijous. L'origen de l'atac són centres de dades alemanys que han deixat els portals fora de servei, segons ha informat el Grup Godó. En concret, han quedat afectades durant una hora les webs de La Vanguardia, Mundo Deportivo, RAC1 i RAC105.

La intel·ligència artificial (IA) està capgirant totes les esferes de la nostra societat, també la ciberseguretat. L'ús d'aquesta tecnologia fa que cada vegada els enganys cibernètics siguin més creïbles, automatitzats i difícils de detectar, ja que els ciberdelinqüents la fan servir per crear estafes i campanyes de suplantació d’identitat basades en textos, veus o vídeos pràcticament indistingibles del contingut legítim. "Tothom pot convertir-se en víctima d’un frau o d’una suplantació d’identitat", adverteix la directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero. Davant de les noves amenaces, defensa que la millor manera de protegir-se és reforçar la prevenció.

Nova campanya de filtració de dades personals de polítics de l'estat espanyol. Després que diversos ciberatacs exposessin fa uns mesos dades del president espanyol, Pedro Sánchez, i de membres del seu govern, aquest cop les víctimes han estat presidents i alts càrrecs autonòmics, entre els quals hi ha Isabel Díaz Ayuso, segons publica Eldiario.es. Al llarg d'aquest divendres s'ha fet pública una segona onada de filtracions que afecta el ministre de Transports, Óscar Puente, i membres del seu equip, però també l'exministre José Luis Ábalos, Santos Cerdán i el seu exassessor, Koldo García.

La ciberdelinqüència és un fenomen creixent amb l'auge de les noves tecnologies, de manera que no només els ciutadans en són víctimes sinó que les administracions també han passat a ser un objectiu a batre. De fet, mouen un gran volum de recursos i també de dades de persones físiques i jurídiques, cosa que les fa atractives per als delinqüents. Una prova d'això és que la Generalitat, tal com ha pogut constatar l'ARA a través d'una petició de transparència, també ha estat víctima de fraus econòmics. En concret, han estat "compromesos" un total d’1.711.068 euros, és a dir, el Govern té comptabilitzat que hi ha hagut un intent de robar aquesta quantitat de recursos a través de fraus. D'aquesta quantitat, però, la Generalitat ha pogut retenir la majoria de diners: 1.661.948 euros. "La diferència de 49.120 euros correspon a l'import que efectivament els ciberdelinqüents han aconseguit defraudar", admet el Govern. Des de Presidència destaquen que han aconseguit preservar el 94% dels recursos.

Alguns dels noms més coneguts del món empresarial del Regne Unit –marques també conegudes arreu del món– s'han vist afectats aquest 2025 per grans ciberatacs que els han ocasionat greus conseqüències des del punt de vista operacional i enormes pèrdues econòmiques. Marks & Spencer, Co-operative Group, Harrods –que n'ha sofert dos, un al maig i el segon la setmana passada– o HM han patit els efectes de l'assalt dels pirates. Qui també n'ha sofert dos ha sigut la companyia automobilística Jaguar Land Rover (JLR): el primer, el passat mes de març, a càrrec d'un grup que es fa dir Hellcat. Aleshores, però, l'empresa va poder continuar la seva activitat sense grans disrupcions.

Un ciberatac contra un proveïdor europeu de serveis dels sistemes de facturació i embarcament ha alterat les operacions a diversos aeroports importants d’Europa, inclosos el de Heathrow –a Londres–, el de Brussel·les i el de Berlín. Hi ha retards i cancel·lacions. L'aeroport del Prat funciona amb normalitat, segons informen fonts d'Aena.

Telefònica investiga un ciberatac protagonitzat pel cibercriminal Dedale i a través del qual hauria obtingut accés il·lícit a 22 milions de registres de clients. L'autor ha filtrat, com a prova, una base de dades amb un milió de registres.

Hi ha més ciberatacs, però ara són menys greus. Aquest és el balanç que fa del 2024 l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, l'organisme que protegeix els sistemes informàtics de la Generalitat. L'any passat aquesta entitat va haver de gestionar un total de 3.372 atacs que van tenir alguna mena d'impacte en la xarxa. La majoria han estat lleus, com ara fuites de credencials (phishing) o accessos il·legítims al correu electrònic. Aquestes intromissions tecnològiques que posen en risc la seguretat del sistema tecnològic de Catalunya han augmentat un 26% respecte al 2023, quan se'n van registrar 2.665.

L'Hospital Clínic incomplia les mesures de seguretat informàtica quan va rebre el ciberatac del grup RansomHouse; una intrusió que va acabar amb la filtració de milers de dades personals de pacients, treballadors, estudis mèdics i del mateix centre. Davant d'aquests fets l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha sancionat l'hospital perquè no va avaluar correctament el risc associat a les dades sanitàries que tracta ni va prendre les mesures que se li requereixen. En concret, aquest organisme que penja del Govern determina que el Clínic va infringir la normativa de protecció de dades i també la seva responsabilitat en el tractament de dades confidencials.

Que els ciberdelinqüents intenten estafar la gent mitjançant trucades, correus electrònics, notificacions o SMS no és res nou, però cada cert temps apareixen ciberatacs que afecten uns determinats usuaris. Per exemple, fa uns mesos va patir un greu atac de filtració de dades l'Hospital Clínic, i ja fa un temps que aquest tipus de ransomware està en auge a Catalunya.

Quatre dels hospitals públics més importants de Londres han patit entre dilluns i dimarts un ciberatac que els ha obligat a suspendre bona part dels serveis. El National Health Service (NHS), el sistema de salut del Regne Unit, ha declarat un incident crític arran dels fets perquè operacions i transfusions, així com anàlisis de sang i anàlisis patològiques, s'han hagut de suspendre des de fa més de vint-i-quatre hores. Els centres afectats són el King's College Hospital, el Guy's and St. Thomas, el Royal Brompton i l'Evelina London Children's Hospital.

L'aerolínia Air Europa ha patit un ciberatac que hauria afectat les dades bancàries amb les quals els clients han gestionat les compres dels bitllets a través de la pàgina web, segons ha confirmat a l'ARA l'equip de sistemes de la companyia. Fruit d'això, Air Europa ha recomanat als usuaris que cancel·lin les targetes de crèdit que havien utilitzat per fer la compra.

La directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), Meritxell Borràs, ha anunciat que s'ha obert un expedient informatiu al Clínic i a les seves entitats vinculades per determinar si cal sancionar-lo per incompliment de la normativa de protecció de dades després que es filtressin dades arran d’un ciberatac. Borràs ha apuntat que estan treballant per analitzar tota la informació i saber si aquestes entitats tenien implementades les mesures tècniques i organitzatives de prevenció apropiades per garantir un nivell de seguretat adequat al risc que comportava aquest tractament de dades. La directora ha recordat que les dades havien d’estar especialment protegides atenent la seva sensibilitat i el volum d’informació.

El ciberatac que van anunciar els Mossos d'Esquadra contra la pàgina a la dark web dels ciberdelinqüents que van atacar l'Hospital Clínic de Barcelona ha funcionat, segons la policia catalana. L'ARA ha comprovat que la pàgina del grup RansomHouse a la xarxa Tor ja no està disponible i quan s'hi intenta accedir només apareix un missatge que diu que el portal està "desactivat" (a la imatge), fet que concorda amb aquesta afirmació. En aquest portal és on els ciberdelinqüents que van perpetrar l'atac de ransomware al Clínic distribuïen una part de les dades internes del centre i la informació de pacients i treballadors que hi van robar.

Cinc dies després del ciberatac, l'Hospital Clínic de Barcelona continua treballant de manera manual, amb paper, segons ha explicat Antoni Castells, director mèdic del centre, però ja ha recuperat bona part de la seva activitat i preveu recuperar la normalitat abans de dimarts. I les coses estan més clares, també, pel que fa a l'autoria de l'atac. El Govern no té dubtes que el mòbil és econòmic i que l'atacant és RansomHouse, que ja ha demanat un rescat de 4,5 milions de dòlars per alliberar les dades segrestades. La Generalitat, però, reitera que no pagarà ni un cèntim i ja treballa en l'escenari que els cibercriminals puguin fer públiques les dades de què disposen per intentar vendre-les al mercat negre: els Mossos estan fent ciberpatrullatge per intentar, primer, que no es publiquin les dades i, després, que desapareguin com més aviat millor de la xarxa. I admeten que, rebutjada la possibilitat de pagar un rescat, hi ha un risc "molt alt" que les dades acabin sent publicades.

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau assumirà els pacients de radioteràpia de l'Hospital Clínic fins que aquest resolgui els problemes de connectivitat i accés als historials mèdics que ha causat el "sofisticat" ciberatac amb ransomware. Tot i que el centre ha anat recuperant activitat i serveis progressivament, la impossibilitat de reobrir l'àrea de radioteràpia passades 72 hores ha obligat el Clínic a redirigir a un hospital proper els malalts prioritaris, és a dir, els pacients als quals la suspensió del pla terapèutic els pot ser contraproduent. Així, a partir de demà i de manera indefinida es desplaçaran a 4 quilòmetres del seu centre de referència per rebre el tractament oncològic. Fonts de Sant Pau afirmen que disposen de prou màquines per poder atendre aquesta derivació sense que l'escreix de la demanda interfereixi en la seva activitat i defensen, a més, que és una decisió que no ha de suposar un greuge per als malalts, perquè els dos centres són molt a prop.

Nou ciberatac al sistema sanitari català, aquest cop contra l'Hospital Clínic. El centre barceloní ha avisat aquest diumenge l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya que el sistema informàtic que gestiona els serveis d'urgències, laboratori i farmàcia ha quedat malmès per un atac amb ransomware. Es tracta d'un programari a partir del qual els pirates informàtics segresten i xifren la informació i exigeixen un rescat per recuperar-la. El ciberatac ha començat aquest diumenge a la matinada i ha entorpit tot el dia la tasca assistencial, ja que ha impossibilitat l'accés a la majoria d'historials mèdics i l'intercanvi d'informació entre serveis, com ara l'entrega de resultats d'analítiques. I sembla que els professionals sanitaris i els pacients s'hauran de carregar de paciència, perquè l'afectació s'allargarà, com a mínim, tot el dilluns. Davant d'aquesta situació excepcional, el centre ha decidit desprogramar les consultes externes i les cirurgies no urgents previstes per dilluns. Tampoc es faran sessions de radioteràpia oncològica. A més, i com ja ha estat fent aquest diumenge, els pacients que requereixen una atenció urgent es derivaran a altres centres de la ciutat.

Primer moviment del Govern per intentar que la justícia investigui el ciberatac que va patir la Generalitat durant la consulta del 9-N l'any 2014. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha remès un escrit a la Fiscalia Superior de Catalunya demanant que investigui els fets i "les possibles responsabilitats que se'n puguin derivar". La Generalitat fa aquest pas després que fa tot just dues setmanes una investigació periodística del Consorci Internacional de Periodistes revelés la identitat de la persona que hi hauria darrere de l'atac informàtic: l'empresari israelià Tal Hanan.

La Fundació Legacy of War ha denunciat nombrosos ciberatacs des de Rússia des que va posar a la venda una sèrie d'obres de Bansky per recaptar fons per a les víctimes de la guerra a Ucraïna. Segons informa aquesta ONG amb seu a Londres, a la seva pàgina web, entre el més d'un milió de sol·licituds rebudes per a la compra de 50 serigrafies d'edició limitada de l'artista urbà, es van detectar 3.500 "atacs hostils" des d'adreces IP russes.

Quan el juny del 1925 el físic alemany Werner Heisenberg es va retirar a la diminuta illa de Helgoland per guarir-se d’una rinitis al·lèrgica, no devia pensar que gairebé cent anys més tard els diaris generalistes parlarien d’ell. Però allà, mentre passejava insomne pels penya-segats rogencs amb el Divan occidental-oriental de Goethe sota el braç, en una mena d’epifania o èxtasi romàntic, va resoldre un problema que no el deixava dormir des de feia mesos i va bastir els fonaments de la física quàntica actual.