La història del canal d’Urgell, una de les infraestructures hidràuliques més decisives per al desenvolupament de la Catalunya contemporània, es convertirà novament en música i escena amb el retorn d'Òpera a les venes, una producció escènica i musical que arribarà el pròxim mes d’abril a dos escenaris emblemàtics. L’espectacle s'estrenarà de nou el 19 d’abril al Teatre de la Llotja de Lleida i l’endemà, 20 d’abril, farà el salt al Palau de la Música Catalana de Barcelona, en una doble cita que tancarà el recorregut iniciat l’any passat.

Aconseguir entrades s’ha convertit en una de les competicions més estressants dels últims temps. Tant si són de pagament com si són de franc. Esclar que encara queden molts espectacles que voldrien posar el cartell d’entrades exhaurides, però la sensació que ens ho estem perdent tot perquè no estem prou al cas ni anem prou ràpidament és cada vegada més gran. Abans, les cues eren físiques, la gent es llevava molt d’hora o dormia al carrer per aconseguir una entrada per a un concert. Ara, les cues són virtuals, la gent espera en pijama a casa davant d'un cartell que surt al seu ordinador i que indica quin número té en una cua interminable. La loteria tecnològica decidirà si has tingut sort o si t’ensorra el dia no haver pogut aconseguir el tiquet per a un esdeveniment únic que passarà d’aquí a un any. O més. Perquè la improvisació ha mort. I nosaltres, potser abans d’assistir a l'espectacle, també. Però l’important és haver aconseguit les entrades.

Al número 15 del carrer d'Allada Vermell, en ple barri del Born, hi ha una porta estreta que convida a aturar-se. Si la creues, descobreixes el teatre més petit de Barcelona: La Puntual. Amb una capacitat d'entre 46 i 60 persones, és una de les sales més singulars de la ciutat. Els titelles, les marionetes i les ombres xineses són els protagonistes de les quatre parets que recullen el teatre des de fa dues dècades, el qual ha esdevingut un punt de trobada per a infants, famílies, escoles i artistes d'arreu del món.

És a l'inici del segle XX quan els espectacles de risc, en general, i de motor en particular, ocupen els millors parcs d'atraccions del món. El públic queda hipnotitzat pels desafiaments i peripècies increïbles dels pilots, sovint cavalcant motocicletes. Estem assistint en directe a l'aparició de l'ofici que anys més tard es convertiria en especialista de cinema, que són les persones que fan les escenes de risc. L'anomenat doble de risc (stuntman o daredevil en anglès) s'estandarditza als rodatges, per fer trucs i escenes d'acció, i avui en dia és una figura imprescindible de totes les pel·lícules d'acció.

Us presentem cinc activitats culturals seleccionades per Toni de la Torre per gaudir en família del cap de setmana de Sant Jordi.

Va existir el famós i increïble burro del Bagdad? O és una llegenda urbana mai prou ben contrastada? Que què és el burro del Bagdad? Doncs l’animal que feien participar en un número sexual al mític local d’espectacles pornogràfics Bagdad, al carrer Nou de la Rambla, 103. És una història famosa de la Barcelona canalla de la segona meitat dels anys 70 i dels primers 80, quan la ciutat estava en ebullició, acabada de sortir de quaranta anys de grisor i desitjosa de nous estímuls, de desempallegar-se de la cotilla casposa de la repressió. No n'hi ha rastres de publicitat a la premsa de l’època i no queda clar entre quins anys es va poder fer un espectacle de sexe en directe amb un animal que era, òbviament, un tabú, una perversió només apta per a ulls i estómacs resistents, amb ganes d’experiències al límit. Actualment, no cal dir-ho, seria una proposta impensable: no només a ulls de les més òbvies i raonables reivindicacions animalistes sinó, de fet, a ulls de qualsevol bon gust i sentit comú. Però quin rastre en queda? Quina memòria tenim del burro del Bagdad? Una pista: l’espectacle va existir, i tant que sí, però mai sobre l’escenari del Bagdad. Desfem-ne l’entrellat.

Un festival de putxinel·lis, un taller per pintar-nos el cos i una sèrie documental sobre animals amb habilitats increïbles, entre les propostes de la setmana.

No ha estat el 2020, en general, un any que ajudés a fer-nos somiar. Tot el contrari, majoritàriament se n'han trencat més que complert, de somnis. Però malgrat tot, el dret a fer-ho segueix inalterable, d'aquí que ADETCA (l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya) hagi anomenat Somia Barcelona. Vine a veure les estrelles la seva nova campanya. Una iniciativa en què s'alia amb el Gremi d'Hotels de Barcelona per fer que l'experiència d'anar al teatre sigui encara més enlluernadora, i sobretot, duradora: veure una de les representacions que s'estan fent a Barcelona i acabar la jornada en algun dels millors i més exclusius hotels de la ciutat. Perquè tot i les circumstàncies, no s'han perdut les ganes de seguir somiant amb tot el que ens ofereixen les arts escèniques de la nostra ciutat.

El mateix any que va acabar la Guerra Civil obria el California a la Diagonal. El seguirien molts més locals: El Cortijo (1940), Rosaleda (1940), Cactos (1940), Copacabana (1947), Jardines Casablanca (1947)... que oferien luxe i glamur als que no havien perdut el patrimoni durant la Guerra Civil o s’havien enriquit extraordinàriament amb l’estraperlo o acostant-se al poder franquista. Allà sonava el jazz, el swing i el fox i les veus de grans estrelles internacionals com Josephine Baker o Lucienne Boyer. En canvi, caminar pel Barri Xino als anys quaranta podia ser desolador. Els carrers a l’entorn de la Rambla es van omplir de mercats ambulants i d’una prostitució clandestina que va augmentar de forma exponencial. Tots aquests contrastos, l’afany per divertir-se i la doble moral de Barcelona de la postguerra, els explica Paco Villar al llibre Cuando la riqueza se codeaba con el hambre. Vida nocturna en la Barcelona de la posguerra (1939-1952), que ha editat l’Ajuntament de Barcelona.

El sector de l'espectacle de Catalunya es concentrarà aquest dijous a les 21 h a l'avinguda Reina Maria Cristina de Barcelona per protestar per la falta d'ajudes i les restriccions que està patint com a conseqüència de la pandèmia de covid-19. La convocatòria l'ha fet la plataforma Alerta Vermella, un moviment que aplega professionals del sector per donar visibilitat a la situació d'alarma que viuen. El punt de trobada serà a les torres venecianes de l'avinguda. També hi haurà concentracions a Girona (plaça de la Copa, 20 h), Lleida (La Llotja, 18.30 h) i Tarragona (plaça de la Catedral, 19.30 h). A més, alguns edificis s'il·luminaran de vermell per donar visibilitat a la protesta.

L'Antoni Bassas conversa amb El Tricicle sobre el seu últim espectacle, Hits, i el seu futur com a companyia.

La Bisbal d'Empordà tornarà a situar-se al mapa del món del circ amb la 22a edició de la Fira de Circ al Carrer, que se celebrarà del 14 al 16 de juliol. El certamen ha programat 65 espectacles de la mà d'una quarantena de companyies –la majoria, catalanes–, i es marca com a objectiu continuar creixent "en qualitat".

Terrats en Cultura arriba a la quarta edició per tornar a pujar les arts escèniques fins a la part més alta dels edificis de Barcelona. Del 6 de maig al 6 de novembre, la programació comptarà amb activitats diverses com l'espectacle 'La caiguda de l'H' de Jordi Oriol i el concert del grup Quart Primera, però a més de teatre i música, també hi haurà cabaret, poesia i dansa.

El director del Festival Grec, Ramon Simó, ha fet balanç del certamen just la setmana en què s'acaba. Les xifres són positives, amb més públic malgrat el difícil context de les arts escèniques: "El model que volia aplicar s'ha implantat. Ens van entenent millor i s'ha notat", ha dit Simó, que ha destacat el risc i el nivell dels espectacles programats.

Barcelona ha celebrat aquest dimarts, 29 d'abril, el Dia Internacional de la Dansa. Entre moltes altres coses, ho ha fet amb la quarta edició del Certamen Internacional de Dansa Ciutat de Barcelona, una competició que aplega totes les disciplines i que, any rere any, guanya notorietat internacional i ajuda a joves ballarins a obrir-se camí en aquest àmbit.