Superman va néixer el 1938, en plena incertesa política i auge dels mitjans de masses. La seva fugida del devastat planeta Krypton a la cerca d’asil a la Terra connectava vitalment amb els seus creadors, Jerry Siegel i Joe Shuster, fills de jueus exiliats. Com a resposta esperançadora a la Gran Depressió i, més tard, símbol de l’ideal democràtic durant la Segona Guerra Mundial, Superman personifica valors com la justícia, la veritat i la igualtat. Representa l’American way of life i el self-made man, i projecta la narrativa dels Estats Units com una nació excepcional i moralment justa. Així, Superman no només inaugura l’era dels superherois, sinó que posa la primera pedra d’una nova mitologia popular nord-americana, a través de la qual es consoliden estructures simbòliques i es vehiculen ideologies dins el teixit social. Un superhome connectat amb l’ideal patriarcal clàssic –que combina una potència física extraordinària amb una ètica inqüestionable–, i que es presenta com a model aspiracional de masculinitat.

Dean Cain, que del 1993 al 1997 va interpretar Superman a la sèrie televisiva Lois & Clark, ha anunciat la seva imminent incorporació al Servei d'Immigració i Duanes dels Estats Units (ICE), l'organisme del govern nord-americà que està implementant les polítiques de deportació massiva d'immigrants impulsades per Donald Trump. "Sentia que era important ajudar a garantir la seguretat de tots els americans", assegura l'actor, que no amaga el seu suport al moviment MAGA. "Des que el president Trump va arribar al càrrec, l'ICE ha arrestat centenars de milers de criminals, incloent-hi terroristes, violadors, assassins, pedòfils, membres de bandes i traficants de drogues; gent molt perillosa que no hauria d'estar als carrers".

Fins i tot abans de convertir-se en l'eix central d'un nou univers de superherois, David Corenswet (Filadèlfia, 1993) s'enorgullia de ser una persona fiable. “No sé si soc un bon actor, en el sentit que veig la gent a la pantalla i penso: «Aquest és un bon actor»”, diu. Però el que sí que sap és que la gent pot comptar amb ell. És una reputació que s'ha guanyat des que era actor infantil. Una vegada va dir el text amb tanta eficàcia durant el rodatge d'un anunci que l'equip va poder anar-se'n a casa més aviat. “Vull que la gent senti que cada dia que el meu nom aparegui a la llista de rodatge serà un dia millor, una mica més fàcil i potser més satisfactori”, assegura.

La patata més calenta de Hollywood arriba als cinemes. Poques vegades s’han posat tantes expectatives en una pel·lícula com el nou Superman de James Gunn, reinici del projecte superheroic de Warner que ha costat 190 milions i està obligat a recaptar-ne més de 600 per ser profitós. L’experiència de Gunn en el cinema superheroic és un grau i el director de Guardians de la Galàxia confronta la gravetat de Zack Snyder, l’anterior arquitecte de l’univers cinematogràfic DC, amb una visió més lluminosa de Superman que abraça sense por del ridícul l’imaginari pop dels seus còmics dels anys 50 i 60 –l’anomenada Silver Age–, des dels superrobots de la Fortalesa de la Solitud i els monstres gegants fins a Krypto, el supergosset robaescenes que protagonitza alguns dels millors moments.

Que Christopher Reeve és un dels nostres per als aficionats del Festival de Sitges ha quedat clar abans de la projecció d’aquest divendres de Super/man: La historia de Christopher Reeve, quan l’actor Dafnis Balduz ha presentat el documental afirmant que Reeve va interpretar Superman “en tres ocasions” i el públic de la sessió, participatiu com sempre, ha corregit el presentador amb crits de “quatre vegades!”. Però l’estima per Reeve no és exclusiva dels aficionats al fantàstic: molta gent s’estimava aquell actor que va fer creure el món que “un home podia volar”, tant abans com després de l’accident d’equitació que el va deixar tetraplègic.

Com passa sempre quan els pares són personatges extrems, els fills surten clavats o tot el contrari. Aquesta és la història de la vida real i també la més habitual de la ficció, que en aquests temes sol deixar-se endur per les inèrcies del carrer, que li serveixen per explicar històries universals amb les quals el públic es pugui identificar. Amb el cas de Superman, l'opció escollida per la companyia de còmics DC és que aquesta icona de la masculinitat més tradicional i heteronormativa tingui un fill bisexual. És a dir, arrancar el mític Superman del marc mental en què tothom el situa a ell i a tot el que l'envolta.

El cineasta Richard Donner ha mort aquest dilluns als 91 anys, segons informa Variety. Director de pel·lícules com Superman (1978), Els goonies (1985) i les de la saga Arma letal, també va exercir com a productor cinematogràfic en films com Allibereu Willy (1993) i Joves ocults (1987). A la dècada dels 2000 va produir X-Men i la preqüela X-Men Origins: Wolverine (2009). És a dir, la seva filmografia inclou alguns dels títols més populars del cinema nord-americà dels últims quaranta anys. 

Quan es va publicar el 1938 era un còmic més dels molts que es publicaven llavors als Estats Units, la majoria reimpressions de tires publicades prèviament als diaris. El còmic era una indústria incipient i encara estava buscant el seu lloc en la societat nord-americana, però el primer número d'Action Comics va marcar un abans i un després perquè les seves pàgines de paper barat incloïen la primera aventura de Superman, un personatge creat per Jerry Siegel i Joe Shuster amb el qual va néixer també el gènere superheroic. Dels milers de còpies que es van imprimir d'aquell còmic només se'n conserva un centenar de còpies, que són considerades gairebé una relíquia pels col·leccionistes de còmics. I una d'elles es va vendre ahir en una subhasta per 3,25 milions de dòlars (uns 2.726.000 euros). Quan el còmic es va publicar el 1938 només costava 10 cèntims de dòlar.

És un ocell? És un avió? No: és Nabokov en la pell de Superman. Aquesta setmana ha sortit a la llum un poema inèdit de Vladimir Nabokov escrit des de la perspectiva de Superman. A The man of tomorrow's lament, publicat per primera vegada a la revista britànica Times Literary Supplement, l'escriptor nord-americà d'origen rus es fica en la pell de l'home d'acer i se l'imagina caminant per un parc amb Lois Lane. Durant el passeig, Superman reflexiona sobre el fet que, tot i que està enamorat d'ella, "el matrimoni seria un assassinat" per la seva part, perquè la seva "explosió d'amor" la mataria. I encara que la Lois sobrevisqués, Nabokov es pregunta en el poema "quin monstruós nadó" sortiria d'aquesta unió.

El 13 de maig va morir l'actriu Margot Kidder amb 69 anys. El seu cos va ser trobat per un amic a la casa que tenia a Montana, als EUA, i, fins ara, no havia transcendit cap dada més d'aquell tràgic fet, sobre el qual s'havien aixecat moltes suspicàcies a causa de la vida d'alts i baixos que havia tingut l'artista.

L'actriu canadenca Margot Kidder va morir diumenge als 69 anys a Montana, als Estats Units. Kidder era coneguda sobretot per haver interpretat la periodista Lois Lane a les pel·lícules de 'Superman', en les quals treballava juntament amb Christopher Reeve. L'actriu va encarnar la parella del protagonista en quatre pel·lícules de la saga: 'Superman' (1978), 'Superman II' (1980), 'Superman III' (1983) i 'Superman IV: a la recerca de la pau' (1987). Abans, Kidder havia protagonitzat la comèdia 'Tengo una prima en el Bronx' (1970).