L'estiu del 2004, fa dues dècades, un dels grans temes mediàtics va ser la presència d'un mosquit amb unes ratlles negres que era més gros que l'autòcton i feia unes picades més doloroses. Procedent del Sud-est Asiàtic, Sant Cugat del Vallès va ser el primer lloc on es va detectar a Catalunya, gairebé vint anys després que entrés a Europa camuflat en els camions que transporten neumàtics. A poc a poc, l'insecte ja ha passat a integrar-se en la quotidianitat cada cop que el termòmetre s'escalfa, fins al punt que la sensació és que el mosquit tigre (Aedes albopictus) s'ha fet amo i senyor de tot el país. Un estudi que aquest dijous publica un equip català a la revista Insects, que inclou el primer mapa de mosquits invasors, assenyala que aquesta espècie ha colonitzat uns 780 municipis catalans dels 947 que hi ha. L'estudi parteix de l'anàlisi de dades recollides tant per tècnics com per ciutadans que han informat de la presència del mosquit a través de l'aplicació Mosquito Alert, un projecte de ciència ciutadana que aplega una quarantena d'entitats científiques, entre les quals el CSIC, la UPF i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB).

Què tenen en comú el dengue, el virus Zika, la febre Chikungunya o la febre del Nil occidental? Totes són malalties transmeses per arbovirus. Aquestes afeccions, habituals en zones endèmiques d’Amèrica, l'Àfrica i l'Àsia, han arribat a Catalunya en els últims anys principalment a causa dels viatgers intercontinentals i per la presència del mosquit tigre i el mosquit comú. Davant la sospita mèdica d’un cas, el Departament de Salut recomana extremar les precaucions per evitar la picada d’aquests insectes durant les dues setmanes posteriors a l’aparició dels primers símptomes.

Tornen els brunzits a cau d'orella, les picades als turmells i les ganes de gratar-se a totes hores. Les pluges primaverals han estat un bàlsam per a la greu situació de sequera que viu Catalunya, però també un revulsiu per als mosquits, que havien disminuït la seva activitat arran de la falta de precipitacions. De fet, la seva presència als carrers de Barcelona va baixar un 45% l'any passat, que va ser el més sec des que hi ha registres a la capital catalana i el segon més calorós. Ara, amb el retorn de les pluges es preveu un repunt a la ciutat, ja que les acumulacions d'aigua i l'augment de les temperatures afavoreixen la proliferació d'aquests empipadors animals.

Com passa amb els incendis, les plagues estan deixant de ser un fenomen propi de determinades estacions de l'any. El clima hi té molt a veure: les altes temperatures que s'allarguen cada cop més mesos i la situació de sequera greu actual són, en bona part, factors que han afavorit que les ciutats i, concretament l'àrea metropolitana de Barcelona, convisquin amb poblacions de rates, paneroles o mosquits cada cop més grans. Són el top 3 de les plagues a les ciutats i van a l'alça, d'acord amb les dades de l'Associació d'Empreses de Control de Plagues de Catalunya - Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP), que aglutina les empreses que són requerides per fer intervencions de control i erradicació.

Estiu i mosquits fan tàndem i rebre ni que sigui una picada és pràcticament inevitable. Tot i que aquestes no són greus, solen ser molt molestes, i per evitar patir-ne les conseqüències, el millor és la prevenció. Ara bé, cal ser conscients que la majoria dels remeis contra els mosquits són relativament (o poc) eficaços.

Aquest estiu serà, sens dubte, una temporada de mosquits. Les freqüents precipitacions que hi ha hagut a Catalunya durant la primavera, així com les elevades temperatures, fan preveure l'arribada d'aquesta plaga d'insectes. D'altra banda, la calor farà aparèixer també les paneroles, les rates i altres rosegadors. Des de l'Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental (Adepap) emfatitzen que es tracta, en la majoria dels casos (mosquits i rosegadors, especialment), d’espècies transmissores de virus i malalties, i per això recomanen prendre mesures preventives i confiar en professionals especialitzats per combatre les plagues i per fer desinfeccions.

Milers de mosquits modificats genèticament volen lliures des de fa alguns dies pels illots de Florida. Són el resultat d’una dècada d’esforços biotecnològics i reguladors que s’han imposat al rebuig social. L’objectiu de la iniciativa és reduir la població de mosquits invasors de l’espècie Aedes aegypti, que només representa el 4% dels mosquits de la zona però és responsable de gairebé totes les malalties que aquests insectes transmeten als humans. El 2010, per exemple, es van produir 88 casos de dengue (el 2020 també se n’han detectat) i el 2016 els mosquits van transmetre el virus Zika a 218 persones.

El brot de meningitis detectat en dues poblacions de Sevilla que ha afectat 19 persones ha despertat moltes preguntes sobre l'origen de les infeccions. Almenys en 12 casos, s'ha confirmat la presència del virus del Nil Occidental i rere la ràpida transmissió hi ha el mosquit comú (Culex pipiens) o un altre de la mateixa família (Culex perexiguus), tots dos autòctons d'Espanya. Un d'aquests mosquits pot haver picat un ocell infectat pel virus (en són els principals reservoris) i després passar-lo als humans a través d'una picada, apunta l'investigador d'ICREA al CEAB-CSIC i al CREAF, Frederic Bartumeus, que subratlla que no existeix el contagi entre humans. El mosquit, doncs, no és el causant de la malaltia sinó el seu vector (transmissor).

Les pluges d’agost han atret els mosquits i han despertat les rates. El president de l’Associació d’Empreses de Control de Plagues de Catalunya (Adepap), Quim Sendra, adverteix que, a causa de les pluges que hi ha hagut durant la primera quinzena del mes, serà ara que es començarà “a patir més fortament la proliferació de mosquits”.

Les polseres antimosquits i els ultrasons són el nou blanc de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) després de les cremes solars. L'OCU adverteix ara en un comunicat en què cita diversos estudis que les polseres desorienten els mosquits però que, com que la superfície on s'aplica el repel·lent és escassa, "el seu radi d'acció està limitat a poc més de quatre centímetres". També posa en qüestió l'eficàcia d'altres mètodes antimosquits, com els ultrasons, i d'algunes locions, a més d'advertir sobre la toxicitat dels aerosols i els aparells antimosquits elèctrics.

El president de l'Associació d'Empreses de Control de Plagues de Catalunya (ADEPAP), Quim Sendra, ha alertat que el mosquit tigre, les paneroles i la vespa asiàtica són les principals amenaces de plagues d'aquest estiu a Catalunya. Sendra ha explicat que una primavera més càlida i menys plujosa del que és habitual i una previsió d'estiu calorós poden fer que en les pròximes setmanes s'identifiquin noves plagues. Les paneroles, la vespa asiàtica, les xinxes als llits i el mosquit tigre poden afectar arreu, mentre que els rosegadors poden tenir incidència a Barcelona, les termites subterrànies a Lleida, les formigues a Girona i Lleida i la mosca negra a Tarragona. Les empreses de control recomanen prendre mesures preventives i confiar en els professionals.

La presència del mosquit tigre i el volum d'arribades massives de viatgers procedents de zones tropicals fan de Catalunya un nou focus de proliferació de virus transmesos per la picada de mosquits, el que es coneix com a arbovirosis. Ara, però, no només com a territori receptor amb un gran volum de casos de malalties endèmiques com el Zika o el dengue, sinó també com a zona d'aparició epidemiològica autòctona. Si bé aquests virus que afecten cada any milions de persones a tot el món tenen un risc de propagació baix al territori català, les possibilitat de contagi no són inexistents.

L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha iniciat la temporada de vigilància del mosquit tigre, en què es fa un seguiment, intervenció i control de l'espècie d'abril a novembre a la ciutat. Aquest any aquesta tasca comptarà amb la col·laboració d'escoles de la ciutat.

Es pensava que no, però finalment ha sigut que sí. La conselleria de Salut de la Generalitat va afirmar ahir que una de les dues dones diagnosticades amb el virus de Zika a Catalunya està embarassada. Es troba en el segon trimestre de gestació i, de moment, el fetus no presenta cap anomalia, segons va explicar el secretari de Salut Pública del Govern, Joan Guix. De fet, Guix va insistir que la relació causa-efecte entre el virus i l’augment dels casos de microcefàlia en nadons, que es va registrar a la Polinèsia Francesa l’any 2013 i més recentment al Brasil, encara no està provada científicament. Però és la sospita que sí que ho estigui el que ha portat l’OMS a decretar una alerta sanitària global i als reguladors sanitaris d’Europa i els EUA a recomanar a les embarassades que no viatgin als països on la malaltia es troba en fase epidèmica.

L'empresa tèxtil STINGbye de Terrassa ha dissenyat i fabricat una samarreta que evita picades de mosquits i de tot tipus d'insectes com àcars, paparres, polls o xinxes, amb un perímetre d'efecte ampli que permet fins i tot no portar-la posada. La firma catalana ha dedicat quatre anys a dur a terme estudis en laboratoris internacionals com l'Institut Tropical del Brasil, i aquest mes de juny ha començat a comercialitzar el producte en vuitanta farmàcies de tot Espanya i ja porta quatre mil unitats venudes.

Cada estiu el mateix debat: hi ha persones a qui els mosquits piquen amb insistència, en alguns casos amb acarnissament, i que veuen com gent que viu a la mateixa casa passa els mesos de calor sense ni notar la presència d'aquests insectes. Per què?

Un estudi fet per científics de la Universitat de Califòrnia Riverside, als Estats Units, explica que els mateixos receptors dels mosquits que detecten el diòxid de carboni de l'exhalació humana són els que serveixen per percebre l'olor de la pell. Els mosquits, segons conclou l'estudi, són atrets per l'olor de la pell humana, fins i tot en absència de CO2. Això vol dir que perceben l'olor que desprèn la roba, fins i tot els llençols.

Que hi ha persones que atreuen més els mosquits que d'altres és una evidència contrastable durant un sopar de grup una nit d'estiu en qualsevol jardí o terrassa. Ja fa anys que l'argumentació popular de la sang més dolça va quedar en evidència i que dos factors s'han erigit com a determinants.D'una banda, la quantitat de diòxid de carboni que expulsem quan respirem i que els mosquits utilitzen per detectar la presència de les seves víctimes. I, de l'altra, l'olor corporal que desprèn cadascú.