El debat sobre el futur de l'aeroport del Prat porta cua des de fa més d'un lustre i ha propiciat la creació de comitès, comissions i grups de treball per estudiar les alternatives possibles. A l'espera que el president català, Salvador Illa, exposi quina és la seva proposta en les pròximes setmanes, l'Ajuntament de Barcelona també hi ha dit la seva. L'exconseller Santi Vila (Granollers, 1973) presideix el Comitè Assessor en Infraestructures del consistori, que en el seu dictamen final insta a ampliar la infraestructura "preferentment" sense tocar la Ricarda.

Una de les opcions que van estar sobre la taula abans de les últimes eleccions municipals –i sobretot abans que Xavier Trias confirmés que intentaria desbancar Ada Colau– era que l'exconseller Santi Vila tornés a la política reconvertit en alcaldable. No va acabar passant, però Vila sí que treballarà per a l'Ajuntament de Barcelona. L'alcalde Jaume Collboni ha anunciat aquest divendres la posada en marxa d'un comitè assessor en matèria de grans infraestructures com el port o l'aeroport. Santi Vila en serà el president. El nou òrgan tindrà naturalesa consultiva i integrarà persones expertes en el camp de les infraestructures. "La mirada a curt termini d'endreçar l'espai públic és compatible amb la de llarg termini per endreçar les infraestructures", ha dit Collboni.

Gir de guió en la causa de Sixena, judicialitzada des de l'any 2017. El Govern ha assumit la defensa de l'exconseller Santi Vila en el judici que té pendent per no haver lliurat 44 obres del Museu de Lleida al monestir de Sixena ara fa gairebé sis anys, malgrat que hi havia un requeriment judicial que li ordenava fer-ho. La decisió de l'executiu català, que li ha comunicat el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, suposa un canvi d'estratègia: fonts de Presidència expliquen a l'ARA que la directriu de l'executiu és que serveis jurídics centrals defensin els alts càrrecs "actuals o passats" que fan front a responsabilitats patrimonials per la seva actuació en l'exercici de les seves funcions. Com és el cas, argumenten, de Santi Vila.

El calendari judicial del 2023 serà intens per a la política catalana. La primera cita serà la resolució de les qüestions prejudicials del Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 31 de gener, que determinaran el futur de l’expresident Carles Puigdemont. A partir del mes de febrer tindrà lloc el judici a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, i en els pròxims mesos també seurà al banc dels acusats el sottogoverno del 2017 per l’1-O. Fins i tot es podria encabir en aquest 2023 el judici pel cas Pujol i el 3% de CDC. Però aquest dimecres encara s’ha afegit una nova carpeta a tota aquesta seqüència: el cas de l’exconseller Lluís Puig per les obres de Sixena.

Santi Vila va conèixer l’empresari Javier Luque en una festa de Cap d'Any a Madrid. “Teníem amics en comú i ens van presentar. Hi va haver una confusió divertida perquè algú li havia dit que jo era conseller. Ell es va pensar que era conseller delegat d’alguna companyia. Es pensava que estava caçant un peix gros… i va tenir el disgust d’estar amb un polític”, diu de broma l’exconseller. 

El jutjat penal número 1 d'Osca ha decidit suspendre el judici pel cas Sixena que s'havia de celebrar aquest dimecres contra els exconsellers de Cultura Santi Vila i Lluís Puig perquè la justícia belga no ha notificat la citació a Puig. Així ho han confirmat fonts pròximes al cas a l'ACN, que han afegit que encara no hi ha nova data per a la celebració de la vista. El fiscal demana una pena de multa de 6.000 euros per a Vila i Puig per un delicte de desobediència al no haver entregat les 44 peces del monestir de Vilanova de Sixena que hi havia al Museu de Lleida i que finalment es va endur la Guàrdia Civil el desembre del 2017 en ple 155.

L'exconseller de la Generalitat Santi Vila ha acusat aquest dijous l'expresident del Govern Quim Torra d'haver sigut "sectari" i de no haver-li facilitat l'assistència jurídica de l'executiu català ni fons per al procés judicial per les obres de Sixena. "Va ser increïble la deixadesa de funcions amb què el president Torra va gestionar aquest tema. De vegades amb situacions tan grotesques com que jo compareixia davant el jutjat i ell estava amb una pancarta davant el Museu de Lleida", ha criticat Vila en una entrevista a RAC1.

L'exconseller Santi Vila ha dit avui que no es "podrà recuperar la concòrdia fins que no quedi cap dirigent a la presó, perquè el càstig va ser molt dur". En una entrevista amb Antoni Bassas a l'ARA l'endemà que hagi acabat de complir, igual que Carles Mundó i Meritxell Borràs, la pena de vint mesos d'inhabilitació per a càrrec públic que els va imposar el Tribunal Suprem per un delicte de desobediència per l'1-O, Vila ha reconegut que era "conscient" que quan va firmar el decret del referèndum s'acabaria la seva carrera política. Com Jordi Sànchez, que va defensar el referèndum en un article a l'ARA com una forma de pressió a l'Estat, ha assegurat que "l'1-O no va ser un error", però ha matisat que "no podia tenir efectes jurídics" per la inacció dels organismes internacionals.

Un any i vuit mesos després, aquest dimecres Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han complert la seva condemna i s'han convertit en els primers dirigents independentistes que deixen enrere la pena imposada pel Tribunal Suprem en el judici del Procés. La seva va ser una condemna per desobediència que els va comportar vint mesos d’inhabilitació. A la pràctica, aquests vint mesos els han canviat poc la vida perquè tots tres ja havien abandonat la política institucional abans del judici. I ara que se’ls ha aixecat la inhabilitació és probable que tampoc els suposi cap canvi substancial, perquè cap dels tres té intenció de tornar a fer el salt a les institucions, almenys a curt termini. Això sí, tal com diu l’exconseller de Justícia, haver-se deslliurat d'una condemna que veu del tot “injusta” no deixa de ser alliberador.

Aquest dijous a les 9 h en directe a l'Ara, Antoni Bassas entrevista l'exconseller Santi Vila. Ahir els exconsellers Mundó, Borràs i Vila van acabar de complir la pena de 20 mesos d'inhabilitació per a càrrec públic que els va imposar el Tribunal Suprem per un delicte de desobediència per l'organització de l'1-O, després de refusar la malversació de fons públics.

Una bona notícia. Després d’un mes d’injustícia, les llibreries –tant les grans com les que ens ho semblen– podran tornar a obrir en cap de setmana. Ja no caldrà posar un cert aire clandestí per anar-hi de dilluns a divendres. Aquests últims dies, amb el coll alçat, he llegit tres llibres, d’aquells que es devoren en el que dura un partit de futbol. Enric Gomà publica El català tranquil, un manifest imprescindible. Per optimista, per irreverent i perquè ja està bé que la nostra llengua visqui “en un estat de crispació permanent, entre correccions, renys i neguits”. Com diu Gomà, una llengua que provoca inseguretat deixa de parlar-se. I aleshores l’autor –etimològicament rigorós, escrupolós amb les fonts i brillant en la formulació– juga amb tot de casos actuals i col·loquials que et fan rumiar. I somriure. El debat entre la manera de pronunciar Valldoreix o Valldoreig, per exemple, m’ha despentinat els dogmes de santcugatenc de quilòmetre zero. El mateix Gomà, en un altre moment, fa referència a les cartes que Joan Coromines, el lingüista que no suportava ni els llumins ni les guixetes, enviava a Carles Riba. Precisament, qui durant anys i panys ha recollit tota la correspondència de Carles Riba en quatre volums ha estat l’editor Carles-Jordi Guardiola. Acabada la feina, acaba de publicar Els poetes també riuen. És la transcripció de les converses que Guardiola va mantenir amb les persones que van tractar l’insigne poeta. De Perucho a Triadú o Camilo José Cela. Són 80 pàgines fonamentals per a qui vulgui aprofundir en la vida d’un poeta que portava el capital del sacrifici de l’exili al damunt. El tercer llibre, Com viatjar amb un salmó, és el recull d’una cinquantena d’articles publicats per Umberto Eco, un dels grans savis del segle XX. Sempre hi ha idees interessants en ell. Al costat de columnes impecables, però, n’hi ha d’altres que, com diria en Gomà, són de vergonyeta. 

]]>

L’exconseller Santi Vila exposa la seva experiència al judici del Tribunal Suprem en el llibre Vèncer i convèncer (Pòrtic), un assaig que esdevé una crítica al Procés i una aposta per la via pactada.

]]>

Defensar un discurs moderat al Cercle d’Economia és com proposar una votació simbòlica al Parlament: és el lloc ideal. Ho sap bé l’exconseller Santi Vila, que presenta Vèncer i convèncer (Pòrtic), compendi de les tendències literàries del moment: una crònica del judici i un assaig d’un polític que renega del Procés, un subgènere que va fundar Vila i que ha vist renéixer Marta Pascal, ben atenta a la sala. “Aquí ha vingut un de cada facció del catalanisme”, diu Vila fent broma, obviant que, entre els molts polítics que hi ha (de velles glòries com Miquel Roca i Santi Fisas a noms de futur com el diputat de JxCat Sergi Miquel, polítics als llimbs com Carles Campuzano o cares variades com l’expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch o la socialista Anna Balletbò), no hi ha, per exemple, cap dirigent de JxCat.

]]>

El jutjat d'instrucció número 3 d'Osca ha decidit obrir judici oral contra els exconsellers de Cultura Santi Vila i Lluís Puig, acusats d'un delicte de desobediència per no haver entregat a l'Aragó les 44 peces de Sixena del Museu de Lleida tot i l'ordre judicial de fer-ho. En la interlocutòria amb data 5 de desembre, el jutjat estableix que la vista es farà en un jutjat penal i no a l'Audiència d'Osca.

]]>

[Segueix en directe totes les mobilitzacions i reaccions a la sentència]

]]>

Segueix en directe les reaccions a la sentència del Procés

]]> L'exconseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, va dimitir del càrrec abans que el Parlament declarés la independència, el 27 d'octubre del 2017. La decisió li va comportar crítiques i retrets, i en el seu minut final ha volgut fer-hi referència: "L'acord no va arribar perquè no es van donar les condicions. No perquè demanéssim coses impossibles, sinó perquè vam trencar la confiança". No obstant això, ha admès: "Crec que no va ser una ingenuïtat pensar que el diàleg entre Catalunya i el govern d'Espanya podia ser possible".

]]>

El tribunal del judici del Procés ha rebutjat retornar a Santi Vila la fiança de 50.000 euros que va dipositar per eludir la presó provisional que va dictar la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela el 2 de novembre de 2017. Els magistrats consideren que no s'ha reduït el risc de fuga de l'exconseller per molt que estigui assistint cada dia a les sessions del judici oral que, entenen, és una "expressió de la seva càrrega processal". En un escrit presentat a mitjans d'abril, Vila al·legava una situació econòmica d'"extrema necessitat" per afrontar les despeses derivades dels desplaçaments, l'allotjament, la manutenció i la defensa jurídica.

]]>

Després de deixar testimoni al Tribunal Suprem, el diputat d'ERC Gabriel Rufián s'ha aixecat, ha recollit els seus objectes personals i s'ha dirigit cap a la porta de sortida de la sala. Abans, però, s'ha acostat al banc dels acusats per encaixar la mà amb cadascun d'ells. Primer Joaquim Forn, després Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i... Mertixell Borràs i Carles Mundó. Malgrat el gest que, en un primer moment, ha fet l'exconseller Santi Vila per seguir amb el ritual, el diputat d'Esquerra ha esquivat la salutació.

]]>