El govern britànic ha anunciat aquest dimarts una reforma legal per reforçar la protecció de les dones i les víctimes de la difusió no consentida d’imatges íntimes. Els canvis, inclosos en la proposta de llei de criminalitat i cossos policials, ampliaran fins a tres anys el termini per denunciar-ho –actualment fixat en sis mesos– i penalitzaran la possessió i publicació a pàgines web de pornografia que mostri estrangulació o sufocació.

Des que va ser fundada el 2016 per un britànic adinerat, OnlyFans s'ha convertit en un gegant del contingut X. La plataforma, el propietari actual de la qual, un ucraïnès-americà d'identitat desconeguda, sembla que busca vendre-la per vuit mil milions de dòlars, és utilitzada per més de quatre milions de “creadors”, que publiquen contingut, i més de 300 milions de “fans”, que paguen per veure'l. En el seu exercici fiscal fins a novembre del 2023, les últimes dades disponibles, va declarar ingressos d'1,3 mil milions de dòlars. Al voltant del 50%, el seu marge operatiu era superior al de gegants tecnològics com Alphabet, Meta i Microsoft. OnlyFans ha estat un enorme èxit financer. També ha transformat com es fa, es comparteix i es consumeix el porno en línia.

"La quantitat d'homes m'importa relativament poc. M'agradaria poder conversar-hi i preguntar-li què li aporta presumir de fer això, convertir-ho en una competició. Sembla que és per diners i popularitat, que és pel que es mou el món ara", adverteix la sexòloga Elena Crespi davant de l'auge de continguts sexuals extrems a plataformes com Onlyfans i la polèmica amb Bonni Blue (Tia Billinger de nom real) que va publicar un vídeo de com havia practicat sexe amb 1.057 homes en dotze hores.

Des d'avui, els adults que vulguin accedir a pornografia en línia des del Regne Unit hauran de demostrar que són majors de 18 anys mitjançant almenys un dels set sistemes de verificació d’edat establerts per l'Ofcom, el regulador britànic dels mitjans i els continguts audiovisuals, sigui per televisió o en estríming. Un servei que duran a terme companyies privades, no pas el govern.

¿Què pensen les persones que treballen en empreses de pornografia que es lucren amb vídeos que mostren violacions de nens? Per un error d'un Tribunal Federal del districte d'Alabama, que va fer públiques milers de pàgines de documents interns de Pornhub que havien d'estar segellats, ara ja ho sabem. Els documents, que daten majoritàriament del 2020 o abans, mostren alguns treballadors rient del que hi ha en aquesta web. "Espero que mai tingui problemes per guardar aquests vídeos al meu ordinador, HA HA HA HA”, escrivia un en un missatge. Uns altres, per contra, es mostren seriosos. I un envia a un company el text següent: "Aquí hi ha MOLT DE CSAM, molt, molt explícit i pertorbador”. CSAM significa, en anglès, material d'agressió sexual infantil.

Només dos de la trentena d'homes implicats en la macroxarxa de pornografia i prostitució infantil destapada ara fa gairebé un any arribaran a judici per agredir menors sexualment. Si bé la investigació policial es va tancar amb 16 detinguts i 14 sospitosos més pendents d'identificar, fonts properes al cas consultades per l'ARA han explicat que durant la instrucció només s'ha pogut acreditar la identitat de dos homes, que seran els únics que seran processats. Tots dos continuen en presó provisional i un d'ells és T.L.M., l'electricista per a qui la Fiscalia ha demanat una condemna de 107 anys de presó per violar una nena de 12 anys tutelada, gravar-la per oferir-la a altres pederastes i concertar amb ells on i quan tenien lloc les agressions sexuals. El segon processat és veí de Madrid.

Brian Willoughby sap que està fent una bona feina quan els pares se senten incòmodes. La raó és que gran part de la seva feina consisteix en dir-los que els seus fills adolescents miren pornografia, dura, explícita i sovint violenta. Willoughby és científic social a la Universitat Brigham Young, on estudia els hàbits pornogràfics dels adolescents i l'impacte que això té en les relacions. Parla sense embuts. "Sempre he d'anar amb compte d'expressar les coses: «No dic que la pornografia sigui bona, però sí que és una realitat» –diu–. Pots amagar el cap i fer com si no existís, i dir que això és dolent o utilitzar el llenguatge de l'addicció, però has de tenir una comprensió realista del que passa".

Erika Lust és una institució del porno fet amb perspectiva feminista. Establerta a Catalunya des de fa més de dues dècades, la directora i productora sueca ha fet una feinada perquè els i les consumidores de cinema per a adults canviessin la seva mirada i descobrissin que hi ha una vida més sana i real fora dels clixés del gènere. Tot just acaba de celebrar els vint anys de la seva primera pel·lícula, The Good Girl, i ens rep a les seves oficines de l’Eixample. “Vinc d’estar uns dies de vacances i m’he pogut llegir el nou llibre de la Sara Torres, quina meravella”, diu somrient. En aquesta novel·la s’hi parla molt del desig femení, i d’això l’Erika en sap un niu.

"Putes calentes i trapelles", "Pluja daurada a Barcelona" i "Semen a la cara a prop de Santa Coloma de Gramenet" són tres exemples dels molts anuncis pornogràfics que pots trobar per internet. Aquests en concret, a més, tenen un element en comú: comparteixen telèfon de contacte. Ara bé, quan truques al 900 800 046, no pots concertar cap cita amb una treballadora sexual ni posar-te en contacte amb altres persones que també busquin sexe, ja que aquesta no és la finalitat del telèfon. Més aviat, és trobar feina: "Està trucant al servei d'atenció ciutadana del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya". Una veu seriosa llegeix aquest missatge, lluny de qualsevol de les promeses sexuals que apareixien en aquells anuncis. Es tracta d'un telèfon del SOC que la setmana passada va patir un "increment molt anormal" de trucades perquè per una possible bretolada, de sobte, apareixia en centenars de pàgines pornogràfiques i de contactes.

Darrerament, s'ha posat l'accent en la influència de la pornografia en l'educació sexual dels joves i, si bé "és clar que el porno no està creat per educar ni és educatiu", afirma la sexòloga Mariona Guijarro, també opina que "preguntar-nos si el porno mola o no mola suposa una mirada reduccionista i moralitzadora del que és la pornografia i la sexualitat". Segons Guijarro, centrant-nos només en si el porno és bo o dolent es perd tot un diàleg al voltant de la sexualitat.

Taylor Swift, una de les cantants més populars del món, s'ha convertit en la darrera víctima d'imatges porno generades per intel·ligència artificial sense consentiment de la dona que les protagonitza. Durant els últims dies s'han viralitzat a la xarxa social X deepfakes de Swift despullada i en actitud sexual en diferents escenaris i amb elements relacionats amb el futbol americà, esport al qual es dedica la seva parella actual, Travis Kelce, jugador dels Kansas City Chiefs. Segons l'NBC, en 19 hores, el temps que X va trigar a suspendre el compte que va viralitzar les imatges, les fotos falses de Swift van sumar més de 27 milions de visualitzacions i 260.000 "M'agrada".

L'accés dels menors a la pornografia s'ha convertit en un dels principals maldecaps del govern espanyol. Segons assegura un informe elaborat pel mateix executiu, els efectes que té en els nens és preocupant: la pornografia "distorsiona la seva percepció de la sexualitat", té un "gran perill d'addicció", pot provocar "comportaments sexuals inapropiats" i "normalitza la violència envers les dones". Per tot això, el consell de ministres ha decidit aprovar l'Informe sobre protecció integral dels menors davant l'accés a la pornografia a internet, que preveu l'elaboració d'un projecte de llei per protegir els menors d'aquest contingut i evitar que hi tinguin accés. A més, el text inclou impulsar un pacte d'estat en aquesta matèria.

Els adolescents també miren pornografia, es masturben, pensen en el sexe i en practiquen. Alguns s'hi obsessionen –la literatura ho ha retratat a fons, amb exemples genials com El trastorn de Portnoy, de Philip Roth–. Els adults podem tancar els ulls, fer veure que no ho veiem i evitar el tema. Quan estiguem en família, canviar el canal del televisor o accelerar les escenes més pujades de to de la pel·lícula del vespre a la plataforma de streaming. O podem agafar el bou per les banyes, encara que sigui incòmode, i aprofitar ocasions com aquesta per parlar de sexe amb els fills. Els adolescents no deixaran de mirar porno, masturbar-se, pensar en el sexe i practicar-ne per molt que fem veure que tot això no passa o que ens pensem que són massa petits, encara. Probablement ho són, però el que tenen a un parell de clics de ratolí i de mòbil no pot ser l'únic lloc on n'aprenguin. 

A la primera part d’aquest article explico que en grec antic el mot pornografia era un compost que significava "escriure sobre prostitutes". Malgrat que fem servir la mateixa paraula, les coses han canviat molt des que la pornografia es difonia a través de l’escriptura i les representacions artístiques. Amb cada transformació tecnològica que han patit la codificació de la informació i les ficcions –de les tauletes de fang als pergamins, de la impremta a la tinta digital– i la fixació de les imatges –dels dibuixos a la fotografia, del cinema al vídeo digital–, la sociosfera s’ha enfortit i ha esdevingut més complexa. Seria il·lusori pensar que, a més d’avantatges, la sofisticació tecnològica no comporta també problemes més cantelluts. La pornografia digital té una potència addictiva i de difusió sense precedents, i això provoca canvis d’hàbits i de comportaments. Arran de l’augment de denúncies de conductes sexuals violentes contra infants i adolescents, presumptament perpetrades per menors d’edat, la Generalitat ha creat una comissió per fer front a aquesta situació. 

Després del debat que va provocar la sèrie documental Generació porno de TV3, aquestes darreres setmanes també s’ha parlat de la hipersexualització a les xarxes socials, les models generades per IA amb milers de seguidors o les imatges d’infants modificades amb IA per a consum pornogràfic. Vivim a l’era de l’hipersexe. És l’esclat d’un sexe-fantasia hipertròfic, un sexe-consum mediatitzat que va afegint capes de distorsió –que sobretot perjudiquen les dones i els més joves–. Mentrestant, els beneficis econòmics dels que són a l’altra banda de les pantalles, de les nostres fantasies, continuen augmentant. Un "M’agrada", un match, un missatge, una visualització més. I a fer caixa. 

Amb la parella i sobretot en solitari i gairebé sempre a través del mòbil. Sis de cada deu joves espanyols consumeixen pornografia de manera habitual i una quarta part visita pàgines de continguts que inclouen violència física o verbal durant les relacions sexuals. És una de les fotografies que deixa l'informe Joventut i pornografia a l'era digital. Consum, percepció i efectes que ha fet la Fundació Fad Joventut a partir d'entrevistes a 1.259 persones entre 16 i 29 anys amb experts en sexualitat, educació i gènere.

Qualsevol pare amb cara i ulls i una mínima capacitat d’observació pot veure que vincular infància amb tecnologia és un negoci rodó per a les grans corporacions de la indústria digital i un autèntic desastre per a la protecció i benestar dels menors. Hem pecat de cofoistes i ingenus. Ens van dir que els nostres fills eren d’un nou món, fins i tot que pertanyien a una espècie diferent, i que nosaltres ja havíem quedat desfasats. La millor campanya de màrqueting de la història de la publicitat, que va fer que ciutadans i institucions ens empasséssim acríticament tota la propaganda que camuflava ben hàbilment els seus interessos mercantils amb destí a la humanitat sencera. Ara fa vergonya recordar l’Eduard Punset explicant que se’ns farien grossos els dits polzes de la mà perquè enviàvem molts missatges de text. Darwin no sabia si plorar o riure dins de la seva tomba escoltant la frivolitat amb què es divulgaven les seves teories, però Punset tenia cues quilomètriques el dia de Sant Jordi.

Que milers de famílies s’hagin organitzat per demanar que els seus fills no tinguin mòbil abans dels setze anys ha obert, per fi, un debat que era molt necessari. Com a pare estic fart dels mòbils, i com a professor encara més. Als pares ens han fet creure que la revolució digital era bona perquè la recomanaven experts d’aquells que no trepitgen aules i de seguida ho va aplaudir el govern de torn, que va pensar que això de la tecnologia maquillaria el problema de fons que tenim com a societat. Per a mi, tot va anar a pitjor quan es va decidir acabar la primària a sisè, i no a vuitè.

TV3 ha aconseguit, amb Generació porno, oferir continguts de servei públic i, encara millor, provocar una certa sacsejada social. Ha trobat un tema que ha provocat impacte entre joves i adults, ha estimulat converses a casa, a la feina i entre companys. Els aspectes que més han commocionat els espectadors han sigut, d'una banda, descobrir el nivell de violència i crueltat extrema que ofereixen les plataformes de pornografia i, de l’altra, la banalització del sexe com a mètode relacional entre els joves. Generació porno ha provocat que una altra generació, la dels pares i mares, passessin d’una sospita condescendent i difusa sobre el desenvolupament sexual dels seus fills a una mena de bany de realitat. No s’imaginaven que el panorama fos el que s’ha descrit al programa i que les expressions facials de les mares i pares participants en el programa evidenciaven. En aquest sentit, Generació porno ha complert amb escreix la missió que tenia, i TV3, també.

El primer capítol de Generació porno servia per demostrar a l’audiència fins a quin punt l’accés a la pornografia més sòrdida i violenta s’ha descontrolat entre infants i adolescents, per la via fàcil i directa de les pantalles.