El nou pla estratègic del Banco Santander per al període 2026-2028, presentat aquest dimecres, és ambiciós: l'entitat que presideix Ana Botín preveu guanyar més de 20.000 milions d'euros d'aquí dos anys –ja va tancar el 2025 amb guanys rècord de 14.101 milions d'euros– i també preveu més que duplicar el dividend en efectiu de cara el 2028 respecte al del darrer exercici. Un pla que els inversors han aplaudit i ha fet que l'acció del banc ja hagi crescut fins al migdia més d'un 3,5%.

El 2025 és un any de rècords a la borsa espanyola. Per primera vegada, cinc empreses cotitzades superen un valor de 100.000 milions d'euros. Es tracta de quatre companyies de l'Íbex-35, la principal referència borsària del país: Inditex (175.218 milions), Banco Santander (148.347 milions), Iberdrola (122.466 milions) i BBVA (114.055 milions); a les quals s'afegeix Airbus (155.430 milions), al mercat continu, en un parquet que marca rècords històrics i és un dels més rendibles del món, segons destaca l'últim informe de Bolsas y Mercados (BME), que gestiona les borses espanyoles. Entre totes cinc sumen gairebé la meitat del que valen les 130 companyies del mercat continu, tres quartes parts del qual es concentren a l'Íbex-35.

La principal notícia de la setmana pel que fa als fitxatges de directius ha estat a la companyia de grans magatzems El Corte Inglés, que ha destituït el fins ara conseller delegat, Gastón Bottazzini, i ha fitxat un nou director general, eliminant el càrrec de Bottazzini. Alhora, ING ha pres al Santander el seu nou director de banca corporativa a Espanya, i AstraZeneca estrena nou vicepresident per a la seva filial Alexion.

L'inici de curs ha estat convuls al mercat de fitxatges de directius, eclipsat principalment per una notícia digne de la premsa rosa: la multinacional suïssa Nestlé va descobrir que el seu conseller delegat, Laurent Freixe, mantenia una relació sentimental amb una subordinada directa a qui, presumptament, ha atorgat privilegis dins de l'estructura corporativa, i el resultat ha estat un acomiadament fulminant.

L'operació de compra de la filial britànica del Banc Sabadell, TSB, per part del Santander per fins a 3.400 milions d'euros que es va conèixer aquest dimarts té fortes implicacions en l'opa hostil del BBVA. D'entrada, TSB suposa un 17% del negoci del Sabadell, de manera que sense la filial es converteix en una entitat més petita i menys atractiva per al BBVA. Amb tot, el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, ha assegurat aquest dimecres en una roda de premsa a la seu de Sant Cugat que la venda de TSB "no és un escut" per a l'opa i és "independent", alhora que ha destacat que "fa que el valor del Sabadell augmenti".

La setmana de fitxatges començava amb la notícia que Toni Ruiz, el fins ara conseller delegat de Mango i president "temporal" des de la defunció del fundador, Isak Andic, assumirà finalment la presidència amb caràcter de permanència. El fill d'Andic, Jonathan Andic, serà vicepresident. També Telefónica ha començat a posar ordre al seu consell després de la mort del seu vicepresident Javier Echenique –que va morir l'endemà d'Isak Andic–. Però el sector de la banca és el que ha acumulat més canvis els últims dies: el BBVA té un nou director de tecnologia, Triodos nomena nou conseller delegat, el Santander perd el president de la filial anglesa i Criteria té un nou fitxatge. Aquests són els més destacats de la setmana.

El president de l'Institut Jacques Delors i ex primer ministre d'Itàlia, Enrico Letta, ha estat el gran convidat d'honor per clausurar el XXVII Congrés de l'Institut de l'Empresa Familiar, que s'ha celebrat a Santander i ha comptat amb Itàlia com a país convidat. Letta ha aprofitat la trobada per avisar l'empresa familiar que "la Unió Europea està patint, s'està quedant rere els BRICS, rere els EUA, i això és per la manca d'integració del mercat financer".

La gran banca espanyola ha arrencat el 2024 amb força. Durant els tres primers mesos de l'any, les principals entitats financeres a l'Estat han vist créixer els guanys en comparació amb un any enrere. En total, el Banco Santander, CaixaBank, el Banc Sabadell, el BBVA i Bankinter han guanyat 6.565,9 milions d'euros durant el primer trimestre d'aquest 2024, cosa que suposa gairebé un 16% més que el mateix període de l'any passat, quan les entitats van guanyar 5.662 milions d'euros.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) tanca la porta a indemnitzar els accionistes del Banco Popular, que va ser absorbit pel Santander el 2017 a través d'un procés de resolució d'urgència previst en la normativa europea. El tribunal amb seu a Luxemburg recorda que la directiva que regula aquestes operacions estableix que són els accionistes i els creditors els que han de suportar de manera prioritària les pèrdues que es derivin d'un procés com aquest, perquè preval la necessitat de garantir l'estabilitat del sistema financer per sobre dels seus drets com a inversors. Per tant, el Santander no ha d'indemnitzar els antics accionistes de l'entitat que van veure com les seves inversions perdien el valor.

Els números de les entitats financeres no s'escapen de l'impacte de l'epidèmia del covid-19 i, en el cas del Banco Santander, els del primer semestre d'aquest 2020 queden de color vermell. El primer semestre l'entitat també ha registrat pèrdues. L'actualització del fons de comerç de les seves inversions històriques i dels actius fiscals diferits han generat un càrrec extraordinari de 12.600 milions d'euros. Aquesta situació ha generat una pèrdua històrica de 10.789 milions d'euros el primer semestre. Aquest ajust, segons l'entitat, s'adapta a les fluixes perspectives econòmiques per culpa de la crisi del covid-19.

Hi ha fitxatges bancaris que semblen futbolístics, tant per les xifres que mouen com pels embolics que causen. És el cas del de l’italià Andrea Orcel, de 56 anys, pel Santander, un procés que de moment és als tribunals de la plaça de Castilla de Madrid, amb una demanda de cent milions d’euros per danys i perjudicis del banquer contra el banc després que l’entitat que presideix Ana Patricia Botín anunciés el setembre passat la seva contractació i, quatre mesos més tard, renunciés finalment a incorporar-lo amb l’excusa que el cost de fixar-lo era més elevat del que tenien previst.

El Banc Santander, com la majoria dels bancs espanyols, ha patit una caiguda dels beneficis el primer trimestre de l'any, en comparació amb el mateix període del 2018. El banc que presideix Ana Patricia Botín ha tingut uns beneficis de 1.840 milions d'euros, un 10% menys. La disminució dels beneficis es deu sobretot a l'impacte negatiu d'operacions financeres i reestructuracions del negoci del grup al Regne Unit i Polònia per un total de 108 milions d'euros.

El Banco Santander va tancar el 2018 amb uns beneficis de 7.810 milions d'euros, que representen un augment del 18% respecte a l'any anterior, segons ha publicat l'entitat aquest dimecres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. La pujada dels beneficis es deu sobretot als bons resultats del negoci del banc al Brasil (+26%) i a Espanya (+17%).

Des que el Banco Santander va decidir vendre, l'agost del 2017, el 51% dels actius tòxics del Banco Popular al fons nord-americà Blackstone, la banca espanyola ha caigut 74.800 milions d'euros en només un any en actius immobiliaris. L'operació, valorada en 30.000 milions d'euros bruts, era la venda més important pel que fa a la cartera immobiliària de la història d'Espanya i una de les més rellevants de tot Europa.

Banco Santander va guanyar l'exercici passat 6.619 milions d'euros, un 7% més que un any abans. Els resultats s'han vist limitats pel capítol de plusvàlues i sanejaments, que pugen a 897 milions d'euros en el mateix exercici en què el primer banc espanyol es va quedar Banco Popular, que va comprar per 1 euro a causa de les dificultats de liquiditat que arrossegava.

El Banco Santander va obtenir un benefici atribuït de 6.204 milions d'euros el 2016, fet que suposa un augment del 4% respecte a l'any passat gràcies al "fort" creixement dels ingressos per comissions i a la millora en la qualitat del crèdit, factors que es van veure contrarestats per la feblesa d'algunes divises respecte a l'euro i per la pujada d'impostos a Polònia i el Regne Unit.

Banco Santander encara arrossega conseqüències de l'absorció de Banesto, culminada el 2012. El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dilluns la sanció d'1 milió d'euros que va imposar el consell de ministres a Banco Santander el juny del 2015 perquè Banesto va cometre una falta "molt greu" en la llei de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. Després que Banco Santander absorbís Banesto, l'entitat presidida per Ana Botín n'és el successor universal.

El Banc Santander ha patit una caiguda del 32% en el seu benefici atribuït durant els primers sis mesos de l'any, fins als 2.911 milions d'euros respecte al mateix període del 2015. L'entitat ha atribuït aquest descens a la caiguda en els resultats extraordinaris i la depreciació respecte de l'euro de les principals divises dels països on és present el grup.

"Hi ha dues cultures empresarials. Una és casta; l'altra vol contribuir al benestar social, com la família Botín en el Banc Santander". Aquesta és l'afirmació que fa Jesús Montero, secretari municipal del partit a Madrid, a 'El País' just el dia que aquest diari i altres de la premsa de l'estat espanyol apareixen folrats amb publicitat del Banc Santander.

El Banco de Santander farà una ampliació de capital de fins a 7.500 milions d'euros, en una col·locació accelerada entre inversors, segons han confirmat un portaveu de la companyia. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha suspès la cotització del Banc Santander al migdia de manera cautelar i amb efectes immediats per concórrer circumstàncies que poguessin "pertorbar" el normal desenvolupament de les operacions.