La població ajustada ha estat, històricament, un dels elements més polèmics en la negociació per a un nou model de finançament autonòmic de règim comú, que és el que rega de recursos les comunitats autònomes. I ho continua sent en la discussió que el ministeri d'Hisenda, ERC i el PSC tenen oberta per tancar una proposta de model que acontenti totes les parts i doni resposta a l'acord entre republicans i socialistes d'un sistema singular per a Catalunya, així com a l'acord de l'última Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

Equipo Económico (EE). Aquest és el despatx que està al centre del cas Montoro. La investigació situa el bufet al nucli d'una "xarxa d'influències" creada per Cristóbal Montoro que hauria ideat un modus operandi per distribuir guanys obtinguts de presumptes operacions il·lícites. La distribució dels diners s'hauria fet a través del despatx, que després hauria desviat els fons de dues maneres: retribuint de forma generosa els seus socis i facturant a través d'empreses pantalla, que alhora estaven participades per alguns d'aquests socis. Quan alguns mitjans de comunicació van començar a publicar les primeres informacions sobre la investigació, Equipo Económico va intentar fer un rentat de cara. Així neix i creix la consultora:

El consell de ministres ha nomenat aquest dimarts a José Ignacio Ruiz Toledano com a nou president del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en substitució de José Antonio Marco Sanjuán, que acaba de deixar el càrrec al·legant motius personals i després de la publicació d'informacions per part del diari digital El Debate en què se li atribueixen presumptes cobraments a canvi d'arxivar reclamacions fiscals d'empresaris. El TEAC és un òrgan integrat al ministeri d'Hisenda que s'encarrega de resoldre reclamacions econòmiques vinculades a actes tributaris que es fan davant l'Administració.

Les comunitats autònomes i els ajuntaments comptaran amb recursos rècord per elaborar els pressupostos de l'any 2026. El consell de ministres d'aquest dimarts ha actualitzat les entregues a compte o bestretes per a les dues administracions, tal com va anunciar la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista a RNE dilluns al matí i ha informat la portaveu de l'executiu espanyol, Pilar Alegría, en roda de premsa aquest dimarts.

La notícia que publiquem avui sobre la inversió estatal executada a Catalunya durant el primer semestre de l’any passat no hauria de ser una exclusiva. Encara que dir això sigui tirar-nos pedres a la nostra pròpia teulada, l’administració estatal hauria de difondre aquesta informació de manera periòdica i puntual. Per transparència, perquè és necessària perquè els polítics retin comptes a la ciutadania, que necessita informació veraç i transparent per prendre decisions. 

En plena campanya de les eleccions espanyoles, la Generalitat ha decidit fer pública la factura del que defineix com les "deslleialtats" de l'Estat amb Catalunya. Aquest greuge afecta almenys quatre àmbits en què s'interrelacionen les finances públiques de l'Estat amb les catalanes. El Govern de Pere Aragonès denuncia que la factura s'eleva a molts milers de milions d'euros, però, de moment, en veu reclamables almenys 1.700 milions i aquest mateix dimecres ha presentat la petició al ministeri d'Hisenda. Si no s'atén, no descarta la via judicial.

Més oxigen econòmic per a les comunitats autònomes. Durant la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que després de reunir-se dos anys en format telemàtic aquest dimecres s'ha celebrat de manera presencial a Madrid, el ministeri d'Hisenda i Funció Pública ha comunicat a les comunitats autònomes que l'import dels recursos del sistema de finançament de l'any 2023 creixerà fins als 134.336 milions d'euros, segons ha explicat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa després de la reunió. Es tracta d'una xifra un 24% superior a la de l'any 2022 (26.130 milions d'euros més).

La reforma fiscal que prepara el govern central passarà de puntetes pel polèmic règim de mòduls, gràcies al qual més d’un milió de contribuents paguen impostos sense tenir en compte els ingressos reals que tenen. L’avantatge d’aquest sistema és que és molt senzill, cosa que facilita els tràmits burocràtics per als autònoms i petites empreses que s’hi acullen. Però el desavantatge és que, segons denuncien reiteradament els experts i inspectors d’Hisenda, la tributació per mòduls és un "important focus de frau i blanqueig".

El govern espanyol ja ha escollit qui serà la persona que liderarà el grup d’experts que plantejarà la nova reforma fiscal. Segons ha pogut saber l’ARA, el catedràtic Jesús Ruiz-Huerta serà qui capitanejarà aquest grup que analitzarà la fiscalitat a Espanya i traslladarà a l’executiu les seves propostes de modificacions.

El ministeri d'Hisenda assumirà els interessos negatius de mantenir els romanents al banc si els ajuntament els cedeixen. Així ho ha anunciat el govern espanyol en un comunicat en què assegura que les entitats locals amb superàvit estan pagant als bancs un tipus de fins al -0,50% mentre que, si els cedeixen a Hisenda, tindran un interès del 0% i, per tant, s'estalviaran fins a 70 milions d'euros anuals. L'objectiu de la mesura és sufocar la revolta dels ajuntaments d'arreu de l'Estat i de diferents colors polítics, que s'han unit contra el govern de Pedro Sánchez per reclamar-li que rectifiqui l'acord amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) que permet a l'Estat utilitzar els romanents dels ajuntaments.

Continua el rebuig de part del món local a l'acord entre el govern espanyol i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per l'ús dels romanents dels ajuntaments. L'acord rubricat aquest dimarts, aconseguit només gràcies als vots a favor del PSOE, va dividir l'organisme i ha provocat contestació els últims dies. El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar a les corporacions catalanes que no transfereixin els romanents a l'Estat per anar-los rebent a poc a poc els pròxims anys –és la fórmula adoptada pel ministeri d'Hisenda per esquivar la llei Montoro– i va anunciar que portaria el pacte al Tribunal Constitucional, tal com també va assegurar el PP. Aquest divendres s'han volgut organitzar onze alcaldes, a iniciativa del de Saragossa, i han emès un comunicat en què s'oposen al decret que es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dimecres.

La Generalitat de Catalunya va sortir perjudicada, un any més, amb el sistema de finançament autonòmic. Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma que més diners va aportar a la caixa comuna del sistema de finançament, d'un total de 15 autonomies, però va ser la desena que més en va rebre, amb uns ingressos per habitant per sota de la mitjana del sistema.

El temor a una caiguda històrica de la recaptació d’impostos que dispari el dèficit públic és cada cop menys presagi i més realitat. Els ingressos de l’Agència Tributària durant els mesos d’abril i maig (els dos primers sencers amb la població confinada) van ensorrar-se un 30%, segons les dades publicades ahir pel ministeri d’Hisenda. Una davallada per a la qual no hi ha comparació possible si mirem els registres oficials des dels anys de la bombolla immobiliària. Això, sumat a l’augment de la despesa per sostenir l’economia, ha provocat que el dèficit públic s’hagi disparat al maig fins a duplicar el que existia l’any passat en aquestes mateixes dates.

L’anomenada taxa Google s’està convertint en un nou focus de tensions geopolítiques. El govern nord-americà ha abandonat la taula de negociació fiscal en el context de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i ha amenaçat els països europeus amb represàlies. La Comissió Europea va lamentar dijous públicament la decisió del govern de Trump i va demanar-li que torni a parlar-ne. Tot i així, també li va deixar clar que, si no ho fa, no l’esperarà. “La fiscalitat justa de l’economia digital és una prioritat i, per tant, ens mantenim compromesos en garantir que tots els negocis i també els digitals paguin els impostos corresponents quan és el seu deure”, va assegurar l’executiu comunitari.

La Generalitat de Catalunya preveu un ensorrament de l'economia catalana el 2020 sense precedents des de la Guerra Civil per culpa de l'impacte del covid-19, seguit d'una recuperació a un ritme menor l'any que ve, segons ha informat el vicepresident del Govern i responsable d'economia, Pere Aragonès.

Empresaris i autònoms ja no saben com dir-ho més clar. Les seves insistents reclamacions perquè el govern espanyol aprovi mesures fiscals molt més contundents del que ha anunciat fins ara, de moment han topat amb el rebuig de l'executiu que lidera Pedro Sánchez. Aquesta setmana Foment del Treball ha culpat l'Estat de "condemnar les empreses" amb el seu immobilisme, mentre que l'associació de col·legis professionals de l'àmbit fiscal ha enviat una carta oberta a l'executiu amb una pregunta dolorosa: "¿No s'adonen de la situació que estem vivint?"

El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha reclamat al govern català i al conjunt dels partits polítics que aprovin un pressupost de manera "urgent". Segons la institució, uns comptes nous per al 2020 o, fins i tot, per al 2019, permetrien optimitzar la despesa pública en un moment de creixement d'ingressos gràcies a la bona marxa de l'economia.

La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, va assegurar ahir que el govern espanyol no aixecarà el control financer reforçat dels comptes de la Generalitat mentre el Govern “continuï fent afirmacions desafortunades” sobre les seves intencions polítiques.

Espanya ha deixat de ser oficialment el vagó de cua de la Unió Europea en el compliment de dèficit. Tot i continuar com un dels estats amb un desequilibri pressupostari i un nivell de deute més elevats, ha abandonat el procediment de dèficit excessiu, el mecanisme de control de la Comissió Europea sobre els països que incompleixen els objectius fiscals.

El judici al Procés, en directe