És una llàstima –no per a nosaltres sols, sinó per al món sencer– que no tinguem més gust per la nostra pintura gòtica. El romànic se’ns fa més assequible segurament per la influència que va tenir en l’avantguarda del XX, la pintura catalana que, per proximitat temporal, més valorem. Però quin plaer que ens perdem no celebrant en la mateixa mesura pintors com Bernat Martorell o Lluís Borrassà!

En un dia de festa, després de passar el matí fora de casa amb la família o els amics, a la platja, la piscina o de passeig, ve molt de gust parar a una rostisseria de confiança a recollir pollastres a l’ast per dinar. És un plat bo, pràctic, agrada a petits i grans i no necessita preparacions complicades, n’hi ha prou amb servir-lo a taula acompanyat de patates fregides o amanida. A Barcelona, durant tot l’any, els diumenges o festius les rostisseries de més renom tenen cues llarguíssimes, mentre que, a l’estiu, és la Costa Brava, molt poblada de turistes i veïns de segones residències, on els negocis reben més clients.

Per als municipis costaners que atrauen milers de visitants, és clau poder tenir, a primeríssima línia de mar, trams de passejos per caminar, espai per a terrasses, guinguetes i quilòmetres de platges per estendre-hi les tovalloles. Ara bé, aquest luxe vora el mar també suposa un risc considerable, perquè quan s'aixequen temporals, les onades piquen amb força contra la costa, s'emporten la sorra i causen destrosses al mobiliari urbà. Aquests episodis, per culpa del canvi climàtic, lluny d'amainar seran cada vegada més freqüents i violents, igual que la pujada del nivell del mar, que ja està creixent a un ritme de 4 mil·límetres per any. Tot plegat erosiona, malmet i posa en perill el futur de platges i passejos del litoral català.

La cultura grega clàssica i contemporània i la seva influència en les lletres catalanes centra la sisena edició de la fira l'Escala Vila del Llibre, que se celebra aquest cap de setmana a la població empordanesa. Una de les autores catalanes que més s'han deixat seduir per la cultura hel·lènica, Maria Àngels Anglada, serà homenatjada amb motiu dels 25 anys de la seva mort, en un acte que comptarà amb la participació de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada i Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona i que inclourà un recital de poesia de l'escriptora a càrrec de l'actriu Rosa Cadafalch. A l'Escala també s'evocarà l'obra de Víctor Català, filla d'aquesta població i influenciada també per la cultura grega. 

Pels volts del desembre del 2015, abans de la veda de peix blau, un exemplar gros de tonyina va entrar al port de l'Escala seguint les embarcacions que tornaven de la pesca nocturna. Buscava menjar, perquè els pescadors, en amarrar la barca, tiren a l'aigua les captures que no serveixen per vendre a la llotja. Estava desnodrida, tenia una ferida d'ham a la boca que no li permetia mastegar i patia per una aleta escapçada. Els pescadors, en veure la tonyina malferida, que no es movia ni podia engolir els peixos de l'aigua, no van voler caçar-la i van intentar ajudar-la.

L'Estat fa marxa enrere i aixeca la veda de quatre mesos a la pesca de sardina, que teòricament havia d'entrar en vigor al litoral de Catalunya a partir de l'1 d'octubre. D'aquesta manera, el ministeri espanyol modifica el pla inicial i atén els requeriments de les confraries catalanes, que, amb el suport del departament d'Acció Climàtica, des d'un principi es van mostrar contràries a les restriccions de la pesca d'encerclament al Mediterrani. El sector pesquer i el govern català criticaven que prohibir la captura de sardina durant la tardor no repercutiria en cap benefici ecològic i desencadenaria en la ruïna del negoci.

"Coneixes la tècnica de l’ou que sura?", em diu la Lurdes Boix, directora del Museu de l’Anxova i de la Sal. I tot seguit m’explica que per fer el brou per a la salaó d’anxoves (aigua amb gran quantitat de sal, i que té la funció que es conservin molt de temps) s’anava posant sal a l’aigua (de vegades era aigua del mar, que ja té sal) fins que l’ou surava; si l’ou anava al fons, s’hi afegia més sal; si surava, el brou ja estava a punt. És una tècnica ancestral, que els romans ja utilitzaven. Més recentment també es va fer amb patata. "I ara com es fa?" "Amb un densímetre", em respon.

“Com és que aquesta llar de foc té portes de fusta? Es podrien cremar amb facilitat, oi?", dic a la Lurdes Boix, la meva guia. "No, quan la llar era encesa, es deixaven obertes de bat a bat, i el foc no hi arribava", em respon. “Aquí la tramuntana bufa fort, i la llar de foc, quan estava apagada, havia d’estar tancada. Si no, el vent es ficava per tota la llar”, m’argumenta la Lurdes Boix, directora del Museu de l’Anxova i la Sal, que va impulsar la recuperació d’aquesta casa, i em fa de guia.

A la privilegiada línia de costa de Catalunya, no tot són racons idíl·lics per refrescar-se durant l’estiu. Hi ha quatre zones de bany assenyalades per la contaminació i que l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) recomana tancar. Segons les dades d'aquest ens del 2022, suspenen les condicions higièniques de la platja del Fòrum de Sant Adrià de Besòs, a tocar de la desembocadura del riu, i de la platja del Rec del Molí de l'Escala, on va a parar una riera que prové del Ter. L'informe europeu –que cada any avalua les condicions higièniques de l'aigua de platges, llacs i rius– també conclou que no és apte per als banyistes l'espai del club natació de l'estany de Banyoles i una zona del pantà de la Torrassa, a la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà), on se solen practicar esports aquàtics.

La tramuntana és el vent mític de l’Empordà. Joan Margall va definir la zona com “el palau del vent”. Salvador Dalí va dibuixar-la a El crist de la tramuntana i Víctor Català escrivia “tramuntana ben amada, sens tu no podem passà”. “Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana”, diu la cançó L’Empordà de Sopa de Cabra, publicada el 1989, corroborant la versió que és un vent que ha forjat cert caràcter entre la població. Però amb el canvi de mil·lenni, aquest vent d’origen polar acanalat a través de la plana del Rosselló i els Pirineus passa per hores baixes. La tramuntana agonitza: durant l’octubre no va bufar ni un sol dia a l’Escala ni el cap de Creus i, mentre que l’habitual a principis del mil·lenni era que a l’estiu bufés almenys 25 dies amb ratxes de més de 50 km/h a l’Escala, aquest 2022 només ha bufat 6 dies.

Ja han passat set anys des que Girona es va convertir en el gran plató d’una gran producció que la va projectar a escala internacional. “Joc de trons va suposar un abans i un després”, coincideixen diferents veus consultades per l’ARA de la indústria audiovisual catalana. Des de llavors que les gravacions de pel·lícules, sèries i també publicitat a les comarques gironines no han parat de créixer. Però la pandèmia va suposar un parèntesi important. No en va, aquest curs ha començat amb força amb el rodatge gairebé simultani de sobretot sèries i pel·lícules tant a Girona ciutat com en diferents punts de la Costa Brava i l’Alt Empordà, així com l’anunci del rodatge de la producció de Warner Bros i Peacock Mrs. Davis. El creador de Lost, The leftovers i Watchmen, Damon Lindelof, gravarà una nova sèrie a la capital gironina coincidint amb les Fires de Girona, pels volts de Tots Sants.

¿Us imagineu què deu ser mirar de vendre plàtans de Canàries quan hi ha una empresa anomenada Plátano de Canarias? Una empresa familiar catalana porta anys instal·lada en aquesta paradoxa. El Xillu s’ha consolidat al sector de conserves comercialitzant anxoves de l’Escala i és un dels competidors per antonomàsia de la conservera Anxoves de l’Escala. La competència pot ser crua quan es tracta de vendre un mateix producte. Ho és encara més quan hi ha un player que porta per nom la denominació d’origen. Fer-hi front té el seu mèrit.

“Què és el luxe?” és una pregunta sense resposta fixa. El concepte varia segons els països, segons les persones i segons les èpoques. En qualsevol cas, sembla que a casa nostra cada cop són més els que tenen clar que l’Hostal Empúries és el luxe contemporani. D’aquí que aquest quatre estrelles estigui aguantant tan bé l’impacte del coronavirus gràcies a la clientela catalana.

Els Mossos d'Esquadra han intervingut a l'Escala (Alt Empordà) 200 quilos de peix que no reunia les garanties necessàries per ser venut i que no havia passat per la llotja. Els fets van passar dimarts, quan agents de la Unitat Regional de Medi Ambient (URMA) del cos, juntament amb un inspector de la direcció general de Pesca i Afers Marítims, van fer un control de peix per detectar si se n'havia venut fora de la llotja sense documentació de control i traçabilitat.

Kimbal Musk, germà d'Elon Musk, fundador de l'empresa de cotxes elèctrics Tesla, es casa aquesta tarda a les ruïnes d'Empúries amb Christiana Wyly, filla del milionari texà Sam Wyly i amb la qual ja es va casar a l'abril a la ciutat nord-americana de Dallas. Segons ha pogut saber l'ARA, Musk ha llogat per al seu casament totes les ruïnes d'Empúries durant tres dies. Un punt de partida potent, però que no serà res comparat amb la factura final de l'esdeveniment, al qual s'esperen uns 300 convidats, entre els quals es preveu que hi hagi 'celebrities' nord-americanes molt conegudes.

Hi ha llocs, com també hi ha persones, dels quals t’enamores sense adonar-te’n. El primer contacte resulta familiar, com si fos de sempre. Hi estàs bé, t’hi sents a gust, et fa millor, et fa sentir a casa. I sense saber ben bé per què, hi tornes més aviat del previst i la segona vegada encara t’agrada més. La tercera hi portes amics i família, i la quarta aconsegueix tornar-te a meravellar. La sensació és cada vegada més forta. I la cinquena t’adones que te n’has enamorat. Són llocs i persones que sense forçar-ho es colen a la teva vida i en formaran part per sempre.

Un home de 72 anys de nacionalitat francesa ha mort ofegat aquest dimecres al matí a la platja del Rec del Molí de l'Escala, a l'Alt Empordà. Segons han informat Protecció Civil i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), l'avís s'ha produït poc abans de dos quarts de deu del matí després que el 112 rebés dues trucades: la d'un amic de la víctima que alertava que el seu company havia entrat a l'aigua i no n'havia sortit i la d'un particular que havia vist el cos surant.

És el lloc on m’escapo quan necessito distància. Amb el món, la feina, la gent, les coses. Quan venen canvis importants. Quan haig de prendre decisions clau. L’Hostal Empúries té alguna cosa de màgic, tranquil, aïllat, decisiu per a aquests moments: és l’escapada perfecta, perquè sense estar molt lluny et permet aïllar-te de tot. Pensar, i actuar.