La fractura entre les dues Barcelones per la crisi de l'habitatge és cada vegada "més profunda" i accelera la gentrificació d'uns barris i el buidatge d'altres. Així ho constata l'últim informe de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), titulat SOS habitatge, que ha detectat que el 2024 hi havia més de 600 grans promocions especulatives en marxa a la capital catalana que afectaven més d'11.800 habitatges. Es tracta, majoritàriament, segons la FAVB, de famílies que s'han vist obligades a marxar de casa seva per l'extinció del seu contracte de lloguer per "la típica operació de compra de tot un bloc, expulsió dels veïns i reforma per vendre a preus de luxe", han assenyalat els portaveus.

Les paraules de Donald Trump dient que vol convertir la franja de Gaza en una mena de Riviera Maya m’han fet entendre, a la fi, de qui parlem.

"Ho hem aconseguit. El Lokal es queda al barri", celebra l'Iñaki García, un dels membres fundadors d'aquest mític espai autogestionat del Raval, que ja fa quatre dècades que és al número 1 del carrer de la Cera. Darrere l'aparença d'una botiga de música i llibres s'hi amaga una associació cultural que ha fet de punt de trobada de totes les lluites i reivindicacions del barri durant 37 anys i que ha sabut mantenir l'essència gràcies a la tossuderia i l'empenta dels seus impulsors. La seva continuïtat, però, no estava clara, ja que els propietaris no els hi volien renovar el lloguer i només els hi quedava una opció. "Nosaltres no havíem pensat mai en comprar, però vam veure que era l'única manera d'evitar que ens fessin fora", recorda García, un cop ja han aconseguit els diners necessaris per quedar-se al barri.

Aquesta setmana, mentre llegia la novel·la Contra el món (Empúries) de Pere Antoni Pons, he experimentat una sensació molt estranya. Tot i que l’escriptor hi presenta una Mallorca aparentment llunyana i fictícia, jo he sentit que em trobava davant d’una descripció familiar i real de l’illa. L’obra s’inicia amb la desaparició sobtada de la serra de Tramuntana, absorbida a glopades per la força de l’espai sideral: “I de cop un altre bramul geològic ho va fer tremolar tot, un altre colossal perfil fosc d’una altra muntanya es va desenganxar igualment de la terra i va deixar també enrere les companyes i va prendre el vol, xuclada per les altures fosques". El fenomen inexplicable s’ho enduu tot: pobles, rocams, animals i plantes. On hi havia grans famílies de cadenes que morien al mar, ara hi ha una esplanada gegantina i sorrenca, plena de polseguera. El buit, tanmateix, no perdura. Aviat s’omple de construccions. Els especuladors, hàbils carronyaires, s’aprofiten de la desgràcia, saliven amb les acaballes. Comencen a erigir l’espectacle grotesc de la Nueva Mallorca: una tirallonga d’edificacions maldestres i cimentades que pretenen reemplaçar de qualsevol manera els antics veïnats, reproduir els monuments emblemàtics per extreure’n beneficis. No els importa que els nous carrers no s’assemblin als vells; tampoc que el santuari de Lluc, que abans de la catàstrofe se situava en una vall, es refaci dalt d’un turó. La seva intenció és enriquir-se, no pas enriquir l’entorn –és en aquest sentit que s'han produït les manifestacions recents contra el saló immobiliari The District. 

L’Eixample de Cerdà tenia grans espais verds, que no esdevenien espais interiors perquè estaven connectats amb els carrers. El verd era el 50% de l’espai públic. Les diverses configuracions dels dos laterals construïts permetien la continuïtat de parcs, places i avingudes verdes a cada illa. Aquest era l’Eixample de Cerdà. Mireu l’excel·lent documental de Francesc Escribano: Els plans de Cerdà (2020).

"L'habitatge no ha de ser només una propietat. Està pensat per viure-hi. És un lloc on les famílies han de poder arrelar, crear records i construir una vida en comú". Aquestes paraules, pronunciades al desembre pel ministre d'Habitatge del Canadà, Ahmed Hussen, destaquen un problema amb què es troben cada vegada més països. Els elevats preus del tensionat mercat immobiliari canadenc fa anys que impedeixen a les rendes mitjanes i baixes l'accés a l'habitatge. No és cap sorpresa que els centres de les principals ciutats del país, com Toronto i Mont-real, tinguin preus prohibitius; però l'epidèmia s’estén a les zones residencials dels afores, on el Banc del Canadà ha identificat un augment del 50% en els últims tres anys.

Un error humà d'un empleat del banc nord-americà Citigroup va provocar dilluns fortes caigudes en diverses borses europees, sobretot les dels països nòrdics.

Han passat 25 anys des que es va okupar el cinema Princesa, el 10 de març del 1996. D’aquell local en tinc un record molt viu perquè hi vam actuar dos cops els Accidents Polipoètics. I com que era just davant on vivia el meu difunt soci, en Rafael Metlikovez, hi anàvem sovint a fer la cervesa. Per a qui no el recordi, era un edifici atrotinat, situat a la cantonada entre la Via Laietana i el carrer Manresa. Aquella sala, inaugurada el 1923, havia sigut un cinema de reestrena fins que el juny del 1970 va plegar. I, des de llavors, només s’havia fet servir per celebrar-hi reunions sindicals esporàdiques. Així doncs, quan el van okupar, ja feia 26 anys que estava abandonat.

“No he vingut a fer-me ric. He vingut a dir-vos que us donin pel cul i a formar part d’aquest moviment. No vendré. Mai. Arribats fins aquí, ja no m’importen els diners. Demà hauré d’anar a treballar, i l’endemà, i la setmana vinent, i el mes i l’any que ve. Potser sou experts financers, jo soc un mestre de la supervivència. Poder per al poble. No vendré”. Això escrivia la setmana passada un dels més de tres milions d’usuaris anònims de Wall Street Bets (apostes de Wall Street), un fòrum de petits inversors de borsa de la xarxa social Reddit. Els destinataris del text eren els alts directius d’alguns dels hedge funds més poderosos, els fons especulatius de Wall Street. Les accions de GameStop, una cadena de botigues de videojocs amb problemes financers, havien pujat més d’un 1.700% en qüestió de dies i per cada cèntim que guanyava el valor, els fons perdien milions.

Ja hem deixat el gener enrere i, malauradament, ens ha portat poques novetats. Tot continua més o menys allà on ho vam deixar el 2020 i el món en el qual vivim encara es resisteix a tornar a la normalitat precovid. Enmig d’aquest context, però, el gener ha estat un mes interessant als mercats. La cotització de GameStop, una cadena de botigues de videojocs nord-americana, ha pujat un 1.914% entre el 3 i el 26 de gener, cosa que ha multiplicat el seu preu per 20.

La zona nord del Raval ha fet pinya per intentar evitar que el gegant immobiliari Blakstone desallotgi l'edifici del carrer Hospital 99, que fa cantonada amb el passatge Bernardí Martorell. En total hi ha deu pisos ocupats, entre famílies, veïns i també grups de joves africans que es guanyen la vida amb el 'top manta'. El desallotjament és amb data oberta, és a dir, que es pot executar en qualsevol moment durant els pròxims 15 dies.

L'encara regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha fet públic a través de les xarxes socials que la immobiliària MK Premium, una de les que està comprant més finques a la ciutat de Barcelona, ha decidit finalment portar-la a judici per la querella que van interposar contra ella "per denunciar com fan fora veïns de casa seva".

Nova ofensiva contra l'especulació del sòl a Catalunya. Si primer van ser les entitats ecologistes del litoral gironí les que es van unir sota la plataforma SOS Costa Brava, ara són les associacions dels territoris de muntanya que han decidit sumar esforços a través de la coordinadora de plataformes SOS Pirineu. Un dels seus principals cavalls de batalla és intentar aturar cinc projectes que amenacen espais amb un alt valor natural i paisatgístic: la sol·licitud d'explotació de tungstè i d'or a la vall de Bonabé i Salau (Pallars Sobirà), l'ampliació del domini esquiable de La Molina per Coll de Pal (Berguedà), la possible MAT del Pallars o autopista elèctrica, que vol unir amb molt alta tensió Peñalba, Arnero i Isona (Aragó) o el nou polígon que es vol aixecar a la carretera de les Llosses de Ripoll.

Els col·lectius socials en defensa del dret a l'habitatge han convocat una manifestació contra els lloguers abusius a la ciutat i els fons voltor. Més de 40 entitats catalanes han signat un manifest per lluitar per uns lloguers assequibles i s'han sumat, sota el lema "Punxem la bombolla", a les mobilitzacions que tindran lloc dissabte en més de 36 ciutats del món.

“Seat-Seña”, diu rient Carlos Velázquez. Enmig del terratrèmol polític del passat 1 d’octubre, l’alcalde popular de la localitat toledana de Seseña no va deixar escapar l’oportunitat de ficar-hi cullarada i va fer una crida a les empreses catalanes que volguessin traslladar-se al seu municipi. Fins i tot ho va fer per escrit. Va enviar una carta a Seat en què enumerava els avantatges que suposadament trobaria el fabricant de cotxes en aquesta localitat, situada a menys de 40 quilòmetres de Madrid i que, després de l’escàndol urbanístic del Pocero, s’ha convertit en el símbol de la decadència dels pelotazos. D’aquí el joc de paraules amb la marca de Martorell. “Esclar que m’agradaria que vingués Seat, de fet algunes empreses catalanes s’han posat en contacte amb nosaltres”, diu l’alcalde Velázquez assegut a la taula del seu despatx al costat de la regidora d’urbanisme, Rosa Laray.

Una nit de 2010 un grup de programadors de Florida va calmar la gana amb dues pizzes a domicili. Els van costar 10.000 bitcoins pagatsde la seva butxaca virtual -uns 25 dòlars-. Avui, aquella mateixa xifra equivaldria a 80 milions d’euros. El bitcoin ha tornat els últims mesos mesos al focus mediàtic, després que la seva cotització hagi entrat en una escalada sense aturador. Aquesta setmana la criptomoneda més famosa del món ha superat la barrera dels 11.000 dòlars i en menys d’un any ha multiplicat per 10 el seu valor. El més sorprenent és que ningú es posa d’acord en el diagnòstic sobre el fenomen. Per definició, el bitcoin és una moneda virtual descentralitzada, és a dir, que circula sense dependre del suport d’una autoritat central i es fa servir per transmetre actius independentment de la geografia. Les transaccions estan encriptades i només un codi identifica el seu autor.

L'Ajuntament de Barcelona ha detectat 38 finques de la ciutat que han adquirit fons d'inversió i de les quals, segons el consistori, es volen expulsar els veïns. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha explicat que l'Ajuntament està elaborant un mapa de l'especulació immobiliària, fruit de les compres dels fons, per concretar quins veïns "pateixen pressions per abandonar les seves llars". Els 38 edificis afectats sumen 450 habitatges; per tant, representen un 0,06% de les llars de Barcelona (a la capital hi ha 684.000 primeres residències). Colau ha precisat que les 38 finques se situen "a barris concrets, com el Raval i el Poblenou". També ha aprofitat per apuntar els fons d'inversió que, segons el consistori, són responsables d'aquesta situació per les seves "males pràctiques": l'alcaldessa ha assenyalat Norvet, Renta Corporación, Vauras Investment i MK Premium.

Desenes de veïns de Barcelona s'han concentrat aquesta tarda davant de la immobiliària Elix, al carrer Parlament, al barri de Sant Antoni. Sota el lema #VeïnatVsElix' i al crit de "No ens fareu fora", denuncien aquesta empresa, que ha sigut acusada recentment de comprar edificis sencers amb inquilins a dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per vendre'ls i fer negoci.