L’aranya és una obra poc coneguda d’Àngel Guimerà, però va tenir un gran èxit quan es va estrenar el 1908 al Teatre Romea. És una obra que conrea la comèdia costumista en la presentació i el nus i es converteix en drama en el desenllaç. I una obra que el director Jordi Prat i Coll ha fet seva traslladant la botiga d’alimentació de la Barcelona de principis del segle XX a la seva ciutat natal, Girona, als anys setanta. Prat i Coll, a més, ha rebatejat els dos protagonistes amb els noms dels seus pares, que no per res eren propietaris d’un colmado on el director va fer les seves primeres passes.

Des de la resurrecció de Jesucrist fins a Terminator jubilat a Benidorm no s’ha vist res igual. El cas més bestial de tornada de mort a vida d’un ésser (humà, animal, sideral) és el de l’organisme dit Catalunya. Fins i tot més enllà del més enllà hi ha un més enllà nominal. Som inventors del naming. Els catalans som uns atxes reviscoladors posant nom a tot perquè necessitem dir-nos i explicar-nos, ja que vivim entre el que som i el que no som. Au, amunt. Sortiu del clot.

Un dels relats que aplega Proses bàrbares, de Prudenci Bertrana, és el titulat Dick, en què el narrador explica –amb una emoció continguda que només al final esclata– els darrers dies del seu gos perdiguer, el capteniment del qual, “quasi humà, atreia les carícies de tothom”. M’hi ha fet pensar Lo gos de casa, un dels dos relats que presenta aquest volum d'Àngel Guimerà juntament amb Lo Nen jueu –la primera peça, Rosa de Lima, la que hi dona nom i substància, és una novel·la curta en tota regla–. Hi ha una clara afinitat en l’aproximació narrativa als dos gossos, en la qualitat de les descripcions que fan servir tots dos escriptors. Però, alhora, hi constato una diferència notable: Bertrana descriu el gos per se, es rabeja en l’evocació de la companyia fidel que ha fet sempre a l’amo, mentre que Guimerà, per mitjà de l’animal i de l’amor que li dedica el seu joveníssim propietari, aprofundeix més aviat en la complexitat dels caràcters humans. De manera especial, en el de la Munda, una vella serventa de la casa que, en aparença, sempre havia detestat el gos, però que, un cop mort aquest, mostrarà una actitud d’una humanitat admirable.

Per descomptat que un programa de màxima audiència a TV3 sobre un dels grans escriptors catalans, com ho és la nova sèrie documental de 3Cat sobre Àngel Guimerà, és una bona notícia per si mateixa. I naturalment que Pep Antoni Roig i Jordi Escofet han fet un producte televisiu solvent, amb testimonis i dades de qualitat ben presentats, i amb una conducció de nivell a càrrec d'Àngels Gonyalons. I per descomptat també que l'estat espanyol (entès en sentit ampli) ha maniobrat en el passat, maniobra en el present i maniobrarà en el futur perquè no hi hagi un Nobel de literatura que escrigui en català. Com han de voler un reconeixement internacional a la diversitat lingüística d'un estat que el nacionalisme espanyol encara avui vol monolingüe? Tot això és així.

Diumenge, TV3 estrenava Guimerà, el Nobel sense premi, un documental d’investigació sobre les raons que van impedir que Àngel Guimerà guanyés el prestigiós guardó de l’acadèmia sueca. La producció s’estructurava en tres actes, com un drama teatral. El primer era el més fràgil. El relat es construïa fingint la ignorància del procés de recerca i el resultat final. Un dels primers rètols introductoris anunciava: “Hi ha qui diu que va estar a punt de guanyar el Premi Nobel de Literatura”. Aquest “hi ha qui diu” és una imprecisió periodística que no pot ser l’esperó d’una tesi d’investigació. Si saben que Josep Miracle, el biògraf de Guimerà, ho va escriure, és una font prou sòlida per citar-la. El documental també parla de “llegenda” i de “cronologia d’una fake news”, conceptes que confonen i contradiuen el resultat final, forçant el desencís o la incredulitat de l’espectador que després capgiraran. Ni les vaguetats lingüístiques ni jugar a despistar són el que donen emoció al relat. I més quan l’exploració està tan ben feta i les proves són irrefutables. Àngels Gonyalons assumeix la conducció i narració del documental, un encert per la seva capacitat de comunicar i perquè afegeix un valor simbòlic en tant que intèrpret emblemàtica de la Blanca de Mar i cel. L’actriu aportava una expectativa personal més enllà de l’execució d’un treball periodístic.

Quan el periodista i escriptor Pep Antoni Roig era petit, solia passar per davant de la casa d'Àngel Guimerà al Vendrell i, tot seguit, per la casa de Pau Casals, acompanyat de la seva àvia paterna. "Cada vegada, la meva àvia em deia: «A aquest senyor li van robar el premi Nobel», en referència a Guimerà. I, just després: «Aquest és el millor violoncel·lista del món». Tenia la sensació que sent del Vendrell i parlant català et podies menjar el món", recorda Roig. Aquelles paraules el van impactar fins al punt que tres dècades després han estat el detonant d'una sèrie documental. Roig ha dirigit Guimerà. El Nobel sense premi, una producció de tres episodis que s'estrena aquest dijous a la plataforma 3Cat i que dissabte s'emetrà, en una versió unificada, a través de TV3.

Es va presentar, fa uns dies, l’Any Joan Salvat-Papasseit, que, amb motiu del centenari de la mort de l’autor d’El poema de la rosa als llavis, es proposa de celebrar, divulgar i estudiar la seva obra i figura. Coincideix en el temps amb l’Any Vicent Andrés Estellés, que commemora el centenari del seu naixement, i amb l’Any Àngel Guimerà, que, com Papasseit, fa cent anys que se’n va anar d’aquest món. No hi ha cap inconvenient en aquestes coincidències, al contrari: les celebracions dels grans autors, quan es fan bé, s’alimenten mútuament. Ho va demostrar recentment la celebració paral·lela dels anys dedicats a Joan Fuster i a Gabriel Ferrater, comissariats, respectivament, per Enric Sòria i Jordi Cornudella.

Hi ha prou consens per afirmar que Àngel Guimerà (1845-1924) és el dramaturg català més popular, i alhora el que ha tingut més projecció internacional. Prou que ho constata la Institució de les Lletres Catalanes en el programa de l'Any Àngel Guimerà que s'ha presentat aquest dijous al Palau Moja de Barcelona i que té com a comissari Ramon Bacardit, doctor en filologia catalana i autor de la tesi Tragèdia i drama en l'obra d'Àngel Guimerà (2005).

Com fer reviure un espectacle mític com el Terra baixa que Fabià Puigserver va dirigir al Mercat de les Flors el 1990? El director Roger Bernat és qui s'ho va plantejar durant el confinament, en el 30è aniversari de la mort d'un dels fundadors del Teatre Lliure. "No teníem el Fabià, i no va deixar cap llibre de direcció, ni cap indicació de com dirigir. Jo no volia posar-me en la seva pell, ni sabria com fer-ho –explica–. Però sí que tenim el vídeo de l'espectacle de TVE. Així que donem el que hi veiem, aquelles paraules i moviments. Ens quedem amb la forma, amb la superfície".

Potser Mar i Cel s'ha endut la fama com el musical per excel·lència d'un clàssic català com Àngel Guimerà, però La Barni Teatre vol demostrar que hi ha vida més enllà del vaixell de Dagoll Dagom. La companyia presenta divendres al teatre Condal la versió musical de La filla del mar, del mateix Guimerà, adaptada per Jaume Viñas, amb música de Marc Sambola i dirigida per Marc Vilavella.

[...]

“Hem de deixar de definir la producció literària en català del Renaixement, Barroc i Il·lustració com a Decadència”, deia fa dos anys Josep Solervicens, director del quart volum de la nova Història de la literatura catalana, coeditada per Enciclopèdia Catalana, Barcino i l’Ajuntament de Barcelona. Els cinc noms que el professor de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona destacava eren Cristòfol Despuig, Pere Serafí, Vicent Garcia, Francesc Fontanella i Joan Ramis.

'ÀÀ' és el títol del CD que es podrà aconseguir amb l'ARA Balears per només 7 euros. Darrere 'ÀÀ' hi ha Ignasi Roda i Mone Teruel, que canten Àngel Guimerà. El projecte va sorgir arran de les 'Lectures a la fresca' dedicades a Guimerà a Sant Cugat del Vallès, per a les quals Roda va crear un espectacle entorn la poesia de l'autor de 'Terra baixa'.

'ÀÀ' és el títol del CD que es podrà aconseguir amb l'ARA el cap de setmana que ve per només 7 euros. Darrere 'ÀÀ' hi ha Ignasi Roda i Mone Teruel, que canten Àngel Guimerà. El projecte va sorgir arran de les 'Lectures a la fresca' dedicades a Guimerà a Sant Cugat del Vallès, per a les quals Roda va crear un espectacle entorn la poesia de l'autor de 'Terra baixa'.

Lluís Homar tornarà al Teatre Borràs aquesta tardor per protagonitzar 'Terra baixa', d'Àngel Guimerà. L'èxit de públic i crítiques des que es va estrenar el novembre passat ha fet que l'espectacle torni a programar-se a Barcelona. L'obra ha fet guanyar a Homar el premi Max a millor actor per interpretar quatre personatges de l'obra de Guimerà. Després de la temporada al Teatre Borràs, 'Terra baixa' farà una gira per diferents sales catalanes.

Un excepcional arxiu documental ha sigut trobat al Vendrell. L'atzar ha fet que durant les obres de reparació de la teulada de la Fundació Apel·les Fenosa es descobrissin a les golfes de la casa nombrosos documents inèdits apilats en cadires i taules. L'arxiu inclou cartes entre membres de la família Guimerà, escrits de l'advocat i polític català Jaume Carner sobre els processos electorals dels anys 1905-1918 i documents monogràfics sobre esdeveniments al Vendrell, com ara l'epidèmia de còlera del 1911.