El caos ferroviari a Catalunya, tant en Rodalies com en mercaderies, més el tall de l'AP-7, té un cost, de moment incalculable, per a l'economia catalana. Possiblement, l'impacte es coneixerà quan es calculi el PIB del primer trimestre, però de moment les conseqüències són hores de feina perdudes, mercaderies que no arriben i fins i tot paralitzen indústries, i recursos públics per pagar l'aixecament de peatges de la C-32 –pel capbaix ja són uns 9 milions d'euros– o el lloguer d'autobusos per suplir els trens que no funcionen –aquest dimarts el Govern va aprovar una partida de més de 4 milions d'euros.

Un carrer de menys de sis metres d'amplada acompanya la ribera de Portbou, que encara desembossa aigua de les darreres pluges, fins a l'únic accés de vehicles al segon magatzem de mercaderies ferroviàries més gran de l'Estat. Són 180.000 metres quadrats caiguts en l'oblit a tocar de la frontera amb França, però aquests dies s'hi viu com mai la paràlisi d'infraestructures a Catalunya després de l'accident a Gelida i el tancament del túnel de Rubí, per on passen les mercaderies.

Tenim mercaderies atrapades —captives— dins l’eixam de blocatges de la xarxa ferroviària. Per a les que encara circulen per carretera no està prevista l'opció de pujar al tren, perquè no tenen ni l'oferta necessària ni el serveix adient. I quan decideixen moure’s per carretera, es troben amb un greu tall a l’eix troncal del país, l’AP7 en sentit sud, que fa que s’hagin d’espavilar per trobar circuits alternatius on ningú gosa confirmar res, ni quan, ni com, ni per on arribaran. Cada dia, conductors, planificadors, directors de logística i operaris han de buscar solucions impossibles per bregar amb el desgavell que es troben.

Caos, desgavell... Manquen substantius per descriure la situació que es viu a Rodalies a conseqüència del xoc d'un tren contra un mur de contenció que havia caigut a la via per les fortes pluges a l'altura de Gelida i que va provocar la setmana passada la mort d'un maquinista en pràctiques i 37 ferits. I ara hi sumem el bloqueig de mercaderies als ports de Barcelona i Tarragona. Sembla com si l'accident, combinat amb el mal temps i altres elements, hagués fet esclatar les deficiències acumulades durant anys.

Gairebé dues dècades més tard del que estava previst inicialment, les obres per millorar els accessos ferroviaris i viaris al port de Barcelona sembla que, finalment, es desencallaran i començaran oficialment el 2027. Ho han explicat aquest dimecres al matí la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, que han fet un repàs de totes les inversions pendents en aquesta infraestructura.

A l'addenda dels compromisos del pla de recuperació per cobrar els fons europeus, l'Estat va demanar no instaurar el pagament per ús a les autovies i autopistes espanyoles. A canvi, l'executiu de Pedro Sánchez es comprometia a incentivar el transport de mercaderies per tren, una manera de treure trànsit de les carreteres i autovies espanyoles i de descarbonitzar l'economia.

Reduir la contaminació, l'ocupació d'espai públic i la sinistralitat vinculada a la distribució de mercaderies. Aquests són, segons la regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, els requisits per aconseguir potenciar el comerç i "fer-ho fàcil" als compradors. Amb aquesta meta a l'horitzó, el consistori ha pactat amb representants del sector grans objectius per millorar la distribució urbana de mercaderies (DUM) el 2030. A la llista de fites hi ha augmentar els punts de recollida, ampliar l'horari i les zones de càrrega i descàrrega o multiplicar per 10 els vehicles associats a la ciclologística (les bicicletes amb petits remolcs que reparteixen productes per la ciutat).

L'aturada de camioners convocada per la Plataforma Nacional en Defensa del Sector del Transport ha tingut una incidència mínima a Catalunya, tot i l'enrenou que va crear la setmana passada un vídeo que va córrer per WhatsApp que assegurava que la mobilització podria generar problemes de desabastiment a supermercats o petits comerços, entre d'altres

Per evitar allò tan clàssic de fer una compra a través d'internet i que el dia de l'entrega el repartidor no trobi ningú a casa i hi hagi de tornar a passar i, per tant, fer un trajecte més amb vehicle pel mig de la ciutat, l'Ajuntament de Barcelona fa temps que treballa en una estratègia homologada de distribució urbana de mercaderies que posi ordre a l'acumulació actual de vehicles de repartiment. Amb horitzó 2030, i pactant amb les associacions econòmiques més representatives de la ciutat, la proposta té com un dels punts clau multiplicar els punts de recollida de compres. És a dir: fomentar l'hàbit de passar d'esperar la compra a casa a fer que sigui el mateix client qui la reculli en una guixeta. I això ha de suposar augmentar substancialment els lockers (guixetes intel·ligents) que la ciutat ja té ara en alguns mercats o aparcaments.

El Port de Barcelona dona per assolida la recuperació de l'economia de la importació i l'exportació. Aquesta entitat ha confirmat, amb les dades de juliol, que se segueixen transportant més contenidors que abans de la pandèmia i que s'ha superat el rècord que es va marcar entre el gener i el juliol del 2019. Si bé el tràfic total encara és inferior al de fa dos anys, hi ha raons per a l'optimisme, com, per exemple, que l'exportació de vehicles segueixi tirant fort del carro.

“El Port de Barcelona és el millor node per a la redistribució a tot Europa de les mercaderies provinents d’Àsia”. Ho va afirmar Mercè Conesa, presidenta de la infraestructura, ahir al Japó, i ho va fer amb dades: “Si opten per Barcelona, les empreses asiàtiques es poden beneficiar d’un estalvi en els costos de distribució de fins al 15% i d’una reducció de la petjada de carboni de fins al 20%”, va dir, comparant el port de la capital catalana amb els del nord d’Europa.

El port de Barcelona segueix creixent a un ritme sense precedents. Segons dades de la mateixa infraestructura, la capital catalana va absorbir un tràfic total de 40,5 milions de tones de mercaderies, una xifra que suposa un increment del 17% respecte al mateix període de l'any passat. Pel que fa al nombre de contenidors anomenats TEU (equivalen a un contenidor de poc més de sis metres de longitud), el port va transportar-ne 1,9 milions fins al juliol, un 16% més que l'exercici anterior. Es tracta de les millors xifres mai registrades durant els set primers mesos de l'any.

Comsa continua desfent-se d’actius. La primera constructora catalana va anunciar la venda del 75% de la seva divisió de transport ferroviari de mercaderies, Comsa Rail Transport. El comprador és el grup públic francès SNCF, a través de la seva filial logística, que ja tenia un 25% de les accions des del 2013. El preu no es va fer públic, però els ingressos permetran al grup constructor controlat per la família Miarnau eixugar el deute, un dels compromisos assumits l’any passat amb la banca per refinançar préstecs per un import conjunt de 719 milions d’euros.

Espanya s’allunya cada cop més dels objectius europeus del tràfic de mercaderies per tren, l’opció per la qual aposta la Unió Europea amb tres objectius molt clars: guanyar eficiència, disminuir les emissions i la contaminació, i disminuir el trànsit en carreteres i autopistes. El llibre blanc de la Comissió Europea marca com a objectius substituir pel tren l’any 2030 un 30% del transport per carretera en distàncies de més de 300 quilòmetres, i arribar al 50% el 2050. I el Pla per a l’Impuls del Transport Ferroviari de Mercaderies a Espanya, del 2010, tenia com a objectiu arribar a un 10% del tràfic de mercaderies en tren l’any 2020.

El primer semestre d'aquest any, el port de Barcelona va registrar els millors resultats de la seva història pel que fa al tràfic de mercaderies. Entrats al segon semestre, la tendència del transport de mercaderies segueix creixent. Durant el juliol, el port en va transportar 5,6 milions de tones, un 23% més que el mateix període de l'any anterior. Aquesta xifra suposa un nou rècord històric pel que fa a aquest mes.

El Port de Barcelona ha batut tots els registres aquest semestre. Durant els 6 primers mesos de l'any 2017, el port català va registrar un tràfic total de 28,6 milions de tones de mercaderia, un 18% més respecte de l'any anterior, en línia amb la tendència del primer trimestre de l'any. Aquests resultats són els millors en la història d'un primer semestre al Port de Barcelona, com han exposat el president de l'equipament, Sixte Cambra, i el seu director general, José Alberto Carbonell. Les dades d'aquests últims mesos s'expliquen, segons el mateix organisme, per tres segments: el tràfic de contenidors va créixer un 27% respecte del mateix període de l'any passat, els líquids a granel ho van fer un 11% i la càrrega transportada per les autopistes del mar va augmentar un 7%.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha sancionat amb un total de 75,6 milions d'euros Renfe, Deutsche Bahn i diverses empreses ferroviàries dels dos grups per distorsionar la liberalització del transport de mercaderies per ferrocarril.

El coordinador general del PP català, Xavier García Albiol, ha assegurat que en dos anys el corredor mediterrani serà "una realitat" pel que fa al transport de mercaderies. Albiol ho ha anunciat al Fòrum Europa Tribuna Mediterrània a València després que la setmana passada es reunís amb el ministre de Foment, Íñigo de la Serna.