Una festa rave organitzada sense permisos per donar la benvinguda al 2026 reuneix des de fa dos dies un miler de persones en una nau abandonada de la Sénia, a la comarca del Montsià, sense que s'hagin registrat incidents i amb la previsió que s'allargui tot el cap de setmana. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local han desplegat un dispositiu al voltant del polígon industrial de les Mataltes, on se celebra la festa, per impedir-hi noves entrades de participants. A més, als que en surten en vehicle els fan passar per controls d'alcohol i drogues. De fet, l'Ajuntament de la Sénia calcula que aquest divendres han marxat voluntàriament de la festa 90 persones, després d'haver estat identificades, i ja en queden menys de 900.

La cavalcada de Reis a Lleida ciutat afectarà, tot i que en diferent manera, els tres ponts centrals que travessen el riu Segre durant les cinc hores que s'allargarà l'esdeveniment el 5 de gener. Tot i que la cavalcada no arrenca oficialment fins a les sis de la tarda, els tres ponts centrals estaran tancats al trànsit a partir de les quatre.

Decoració única, activitats dirigides per entretenir la mainada, menjar variat i, com a colofó, un detall per als convidats perquè s’emportin un record d’aquest dia. Una festa de revista (o, millor dit, instagramejable) –i també amb un cost econòmic important, segurament–. Però qui és realment el protagonista de la celebració? Els progenitors (per lluir-s’hi) o l’infant que fa un any més? Imma Marín, presidenta de l’Institut del Joc, ens acosta, amb els seus consells, a una festa d’aniversari genuïna: sense gaires complicacions i on la criatura participi –sota criteris i valors de la família– en la presa de decisions. “És essencial la seva implicació. No només per decidir, sinó també per corresponsabilitzar-se i fer coses”, subratlla. “Com més simple i senzilla sigui la festa, més la posarem a l’abast de l’infant: en canvi, si l’allunyem del que el nen pot decidir i participar serà una festa per quedar bé –i tot serà moníssim–, però serà més difícil que la senti seva”.

Ja ha arribat Nadal. Una efemèride que, lluny de les imatges idíl·liques que ensenya la societat, es mostra tan diversa com famílies hi ha al món. Per a alguns és sinònim de celebració i ornaments que donen més caliu a la llar. Altres en gaudeixen com a esdeveniment, però no pas per creença. També hi ha famílies que, arrelades a la seva tradició, la reprodueixen també aquí, fins i tot amb l’arribada del Pare Noel, i n’hi ha que viuen Nadal amb la veritat per davant sense que això resti màgia ni alegria als infants. Cadascú a la seva manera, d’acord amb la seva idiosincràsia, naturalesa i identitat. I on tot és plausible. Parlem amb quatre famílies perquè ens expliquin com viuen les festes nadalenques.

S’acosta Nadal i encara no tens clar què regalar? En aquest article et donem la solució que trien desenes de milers de persones de tot el món cada any. Si busques un regal per a ella, per a ell o per als més petits, aposta per un clàssic que no passa mai de moda: les sabatilles d'estar per casa. Les slippers de Toni Pons representen la perfecta combinació d’estil i comoditat per a la llar. Amb un catàleg de més de 400 models, Toni Pons ofereix un regal pràctic i funcional que sempre agrada.

El mercat de Nadal del Barcarès, que l'any passat va tenir un milió sis-cents mil visitants –aproximadament la meitat dels quals procedents de la Catalunya Sud– exerceix de pol d'atracció turística a la Catalunya Nord. Perquè el del Barcarès no és un bolet aïllat, sinó que hi ha mercats de Nadal a altres poblacions nord-catalanes, encara que en més d'un cas han nascut a redós del de Barcarès. Canet de Rosselló també té el seu des de fa alguns anys, així com Cervera de la Marenda, Sant Genís de Fontanes, Vilallonga dels Monts, Elna o Portvendres, entre d'altres, a més del de la capital, Perpinyà. Alguns tenen una durada de dos o tres dies, d'altres de quinze o vint, i molts tenen activitats programades durant tot el mes de desembre i fins al cinc de gener.

"Al final, començarem Nadal quan ens hàgim acabat de menjar els panellets i les castanyes”. És una frase que escoltem sovint des de ja fa uns anys i que cada cop està més a prop de la realitat. Quan era petit, als anys vuitanta, l’ambient nadalenc arribava just una o màxim dues setmanes abans del 25 de desembre. Aquest any 2024, els llums de Nadal els enceníem a Tarragona i Reus el darrer dijous de novembre enmig de l’orgia consumista del Black Friday, precedida d’una matraca publicitària que arrenca poc després de Tots Sants. El que deia en la primera frase de l’article.

Els protagonistes del vídeo van en pantalons de piscina, sense samarreta, i amb una copa a la mà. En aquest cas són al terrat d’un edifici de la Rambla. Criden i increpen els anants i vinents i hom pensa que podrien acabar fent balconing sobre llamborda. Han llogat un pis fosquíssim, sense cap ventilació, però, això, sí, al rovell de l’ou i amb terrat. Un cop, buscant casa en vaig veure un. Els inversors van sorprendre’s i no van creure’s que jo el volgués per a viure-hi. Era un pis de quan la llum no era un luxe. Aquests nois, potser aquesta nit ja no són vius. No puc dir–em sap greu– que em sàpiga greu.

Amb el pregó aquest dissabte 27 d'abril, que anirà a càrrec del periodista figuerenc Carles Pujol, s'encetarà una nova edició de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres. S'han programat més de cent activitats en els deu dies que duraran les fires i en què hi haurà diverses novetats, entre les quals destaquen dues: la Nit del Foc, que es farà també aquest dissabte a les 22 h al Parc de les Aigües, i la recuperació de la Festa Charly el dissabte 4 de maig.

Els nostres avis demanaven poca cosa als Reis d'Orient i, de fet, no sabien si els arribaria mai res. Ara, tot al contrari: una llarga llista i molts regals per desembolicar. Amb una il·lusió efímera, els infants passen fàcilment de la sorpresa a la decepció. I, colgats per una sensació d’injustícia, hi ha un moment en què es frustren. Ses Majestats no s’han pas equivocat en alguna joguina, sinó que aquesta reacció forma part de la síndrome de l’infant hiperregalat. Com acompanyar la desil·lusió? La psicòloga clínica i terapeuta familiar, Maria Figueras, aclareix que “sentir no és una elecció” i “la criatura tindrà les seves raons”; per tant, en primer lloc, cal “validar-li l’emoció i buscar la manera perquè se senti millor”. En el fons, a qui li incomoda aquesta reacció és a l’adult.

Quan falta poc més d'un mes per a la nit de Nadal, Barcelona ja ha activat el compte enrere per a les festes, les primeres amb Jaume Collboni com a alcalde de la ciutat. Després que en els últims anys les crítiques a l'anterior govern municipal per la manera com afrontava aquestes dates tan assenyalades s'haguessin convertit ja pràcticament una tradició més a la capital catalana, Collboni ha promès enguany "recuperar la manera barcelonina de fer Nadal", un concepte abstracte però que vindria a ser una promesa de no fer experiments i tornar a formats més tradicionals.

El missatge va arribar al xat de classe a primera hora de la tarda, sense nocturnitat, però sí que amb traïdoria. Acabava de recollir les terroristes de l’escola i sobrevivia a un big chicken al carrer, que riu-te'n tu dels de Telecinco, perquè per berenar tocava plàtan. Mentre feia veure que escoltava els seus arguments de "per què un plàtan ez un fàztic i preferim cruzanz de xuculata", a tots els adults ens va sonar el telèfon al mateix temps. Es va fer el silenci. Mirades còmplices de terror. Suor freda. Ansietat pujant per l’estómac. El delegat de cada classe informava que el joc del calendari escolar tenia una nova prova: les consignes del Rei Carnestoltes.

S’ha fet llarga l’espera. Molt llarga. Setze anys d’espera, des del 31 de desembre del 2006, són molts anys per a La Paloma. Emblema, clàssic, pur carisma, la sala de ball més antiga d’Europa –oberta el 1903– és a Barcelona i per fi reobre al públic aquest Cap d'Any amb una gran festa com les que tantes vegades ha acollit el local del carrer del Tigre número 27. I reobre malgrat les traves reiterades de l’Ajuntament, que va obligar a la clausura atenent les queixes d’alguns veïns, que va interposar un recurs de cassació contra la sentència judicial que contradeia el cessament d’activitats i que va obligar la propietat a unes minucioses reformes d’insonorització. Com podia estar tancada la sala que receptava als seus pacients el cap de psiquiatria de la Vall d’Hebron com a remei –molt més eficaç que les pastilles– per superar la depressió? S’ho pregunta, amb bon humor i molt animada per les –finalment– bones notícies, la Mercè March, propietària de La Paloma des de fa més de quaranta anys. Com podia estar tancada la sala que entre les persones que enguany hi celebraran el canvi d’any hi tindrà una senyora de 103 anys que n’és clienta des que va fer-ne divuit? "Reserveu-me una llotja!", va encarregar, entusiasmada amb la notícia.

Vaig aprendre a estimar el caos de desembre: els meus intents frenètics per embolicar regals, treure coses de la meva llista de tasques pendents i sortir a fer unes copes amb els amics abans que se’n vagin de vacances. Tot i això, els metges asseguren que aquesta rutina fa que les festes siguin un moment àlgid per als problemes cardiovasculars: la quantitat de persones que moren a causa d’un infart és més alta entre Nadal i Cap d'Any que en qualsevol altre període de l’any. “Bevem i mengem molt més i ens exercitem i relaxem molt menys que en qualsevol altre moment de l’any”, afirma el cardiòleg de la Clínica Cleveland, Nicholas Ruthmann. 

El Nadal també té la seva cara trista. Quan els carrers es guarneixen de llums i les taules de festa, la tristesa fa acte de presència en moltes llars i molts cors d’una manera força més punyent que en altres èpoques de l’any.

En som tots conscients, venen dies d’àpats copiosos, de consumir aliments que no acostumem a portar-nos a la boca o, almenys, no amb la freqüència amb què ho farem, A més, durant les Festes de Nadal encadenem un àpat rere l’altre sense gaire treva. Segons les nostres tradicions, tenim dos grans blocs: un a l’inici de les festes amb el tió, el dia de Nadal i el de Sant Esteve. Posteriorment, el segon, que inclou la nit de Reis i el dia de Reis, sense deixar de banda la nit de Cap d'Any i, en algunes famílies, el tradicional dinar el dia 1 de gener, en els quals també acostumem a fer algun excés.

Aquestes festes arriben allunyades de l’ombra del coronavirus però tacades per l’ombra de la inflació (de tot, menys de sous). Així que molta gent arribarà a aquestes dates assenyalades amb un pressupost més minso del que era habitual. L’alimentació sol ser la segona partida pel que fa a despeses durant les festes (després dels regals, esclar). Així que aquí teniu alguns consells per mirar de reduir la factura.

La gran Festa de la Calçotada, Sant Joan, Firagost i, per descomptat, Santa Úrsula, encapçalen el calendari de festes especials i pròpies de Valls, que és ric i referent a nivell de Catalunya. Però si hi ha una celebració que els vallencs esperen amb més deler són les Decennals, unes festes extraordinàries, úniques i amb més tradició de tot el país. I ho són perquè justament es fan esperar: des de fa més de dos segles les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, també conegudes com a "Festes de la Llum", se celebren a la ciutat de Valls ininterrompudament cada deu anys, tots els anys acabats en 1.

La castanyada, Nadal, el ratolinet Pérez, el carnestoltes, Sant Jordi, Sant Joan... són alguns dels temes del llibre Demà fem FESTA!, escrit per Mercè Anguera i il·lustrat per Chuchu. La protagonista, l’Emma, explica com celebra en família aquestes i altres festes i tradicions catalanes i com se’n surt de tots els imprevistos. També ens parla de les “primeres vegades”: el primer dia d'escola, la caiguda de la primera dent...