Quan hi ha debat polític, és interessant veure a quant es paga el quilo de cita literària. A qui citar? A qui no citar? Amb quina cita contracitar si l’altre ha citat algú que t’és incòmode o et posa el dit a l’ull?

El futur sempre era una data més enllà de l'any 2000 i tot havia de ser molt estilitzat i pulcre, des de la roba fins als edificis. I els cotxes havien de volar. Artistes com Syd Mead (1933-2019) van crear moltes imatges que van quedar gravades a la memòria col·lectiva. I tot i que l’estètica dels anys 2000 reals no va ser ni tan bonica ni tan magnètica, aquelles imatges no van perdre el seu poder d'atracció. Ho demostra l’onada de reaccions arran de la mort de Syd Mead, aquest dilluns, als 86 anys al seu domicili de Pasadena. Com va explicar el seu marit Roger Servick a diversos mitjans, Mead no es va poder recuperar de les complicacions provocades per un limfoma que patia des de feia tres anys. En el seu llegat hi ha una quantitat imponent de pel·lícules inoblidables, com Blade Runner i la seqüela, Blade Runner 2049; Star Trek: La pel·lícula, Tron i Aliens.

"He vist coses que vosaltres no podríeu ni imaginar. Naus d'atac cremant més enllà d'Orió. He vist raigs-C brillar en la foscor prop de la Porta de Tanhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja. És l'hora de morir", deia el replicant Roy Batty a 'Blade runner', just abans de morir. Rutger Hauer, l'actor holandès que va donar vida al personatge, ha mort aquest dimecres als 75 anys. Hauer va passar a la història del cinema pel seu paper com a replicant a 'Blade runner' i, sobretot, pel seu monòleg final. La casualitat ha fet que Hauer morís el mateix any en què el replicant moria a 'Blade runner', el 2019. Tot i això, l'actor va teixir una llarga trajectòria professional més enllà del film de Ridley Scott.

De tota la colla de personalitats genials que van fer de la ciència-ficció un art major al segle XX -Ray Bradbury, Isaac Asimov, Arthur C. Clarke, Ursula K. Le Guin, Brian Aldiss o Frank Herbert-, n’hi havia un que estava veritablement boig. Nascut a Chicago el 1928 però californià d’adopció, Philip Kindred Dick és l’escriptor punk de la seva generació, una mena de Hunter S. Thompson de la ciència-ficció, protagonista gairebé sempre de les seves novel·les, amagat darrere de tot tipus d’ alter egos.

Harrison Ford parla. Harrison Ford parla i s’estén en les respostes. I fins i tot fa bromes. Aquest podria ser el gran titular que precedís qualsevol crònica sobre la visita del llegendari actor ahir a Madrid, segona parada del tour europeu que comparteix amb Ryan Gosling i Ana de Armas per promocionar Blade runner 2049, la seqüela de la pel·lícula de Ridley Scott, que arriba 35 anys després a les pantalles.

El ciberpunk de filiació japonesa ha tornat a les pantalles cinematogràfiques de manera indirecta, mitjançant la versió fílmica estatunidenca del manga i anime Ghost in the shell, protagonitzada per Scarlett Johansson. És una adaptació d’imatge real, si és que l’expressió és vàlida quan s’utilitzen tantes imatges creades per ordinador, que clona algunes escenes del film signat per Mamoru Oshii (Avalon) i redueix els seus elements filosòfics. A l’obra d’Oshii, els conflictes de la protagonista es manifesten en uns diàlegs reflexius que van inspirar el vessant més xerraire i referencial de la trilogia Matrix. A la versió de Rupert Sanders, en canvi, l’enfocament és més sentimental... i podria afirmar-se que menys ciberpunk.

"Una vegada vaig fer la teva feina... I era molt bo", diu Harrison Ford. "Les coses eren més simples aleshores", replica Ryan Gosling. Amb aquest petit diàleg del primer tràiler de 'Blade Runner 2049', que aquest dilluns ha arribat a la xarxa, es comencen a desvelar els secrets de la trama de la seqüela més esperada del 2017, que arribarà als cinemes el 5 d'octubre. Gosling, caçador de recompenses, sembla a la caça d'un Ford que reprèn el personatge de Rick Deckard. Dirigida per Dennis Villeneuve, la pel·lícula també compta en el repartiment amb Robin Wrigh, Jared Leto i Ana de Armas.

'Blade Runner', el clàssic de 1982 dirigit per Ridley Scott, es reestrenarà el pròxim 18 de març als cinemes però amb una notable diferència: serà el muntatge final i definitiu del director. 33 anys després de l'estrena del film original, el 2007 Scott va projectar per primera vegada aquesta versió, i ara es podrà veure a 35 cinemes d'arreu de l'estat espanyol, entre els quals 5 són a Barcelona i Girona.

El canadenc Denis Villeneuve serà l'encarregat de dirigir la segona part del clàssic de ciència ficció 'Blade Runner', segons ha anunciat la companyia Alcon Entertainment en un comunicat. L'empresa també ha confirmat la participació de Harrison Ford, que tornarà a posar-se a la pell del detectiu Rick Deckard.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Ridley Scott s'ha compromès amb la productora Alcon Entertainment a dirigir i produir una nova entrega del clàssic de la ciència ficció Blade Runner, que ell mateix va realitzar l'any 1982.