Imaginem una persona que té en Capitán América: Brave New World el seu primer contacte amb l’univers Marvel. Entra net al cinema sense saber que aquesta és la pel·lícula número 35 de l’UCM, en plena fase 5, la quarta entrega de la saga del Capità Amèrica, la continuació de la minisèrie Falcon i el Soldat de l'Hivern i una obra abans de la qual, per acabar de situar-te a lloc, va bé haver vist totes les de The Avengers, Hulk i potser fins i tot Black Panther. Bufa! Vols dir que un espectador neòfit entendrà res si puja a aquest tren en marxa? Per espantar la sensació d'"Ai, mare meva, on soc?", Capitán America: Brave New World ofereix poqueta cosa, però amb bons ulls (tot i que la pel·lícula és en general lletjota) sempre se'n pot treure algun profit: una trameta de thriller polític conspiranoic sobre el perill d’un president dels Estats Units colèric, un Harrison Ford que actua una mica xino-xano però que no deixa de ser Harrison Ford, un Anthony Mackie que realment es creu el seu paper d'heroi i de vegades sembla tenir carisma i tot, un parell de seqüències d’acció que insinuen aquell “sentit de la meravella” que abans era marca de la casa…

Vagin a veure la pel·lícula d'Indiana Jones, ni que sigui pel goig de sortir del cinema amb aquella felicitat que només proporcionen les grans històries a les quals ens lliurem, com a espectadors, de manera incondicional. Aquest personatge és una de les grans aportacions que ha fet el Hollywood de la generació dita dels 70, que té com a grans exponents directors com Coppola, Scorsese, De Palma, Cimino, i, per descomptat, Steven Spielberg i George Lucas, que en aquest cinquè lliurament de la saga de l'arqueòleg aventurer assumeixen el rol de productors i cedeixen la direcció a James Mangold, deixeble confés de Spielberg. I avantatjat, pel que es pot veure en aquest film i en d'altres seus anteriors, com la ja antiga Copland o Logan, que tenia en comú amb aquest Indiana el fet de narrar el crepuscle d'un heroi.

Fa quinze anys de l'estrena d'Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall (2008), la quarta entrega de les aventures de Henry Walton Jones, més conegut com a Indiana Jones, l'arqueòleg ideat per George Lucas que va debutar als cinemes de la mà de Steven Spielberg l'any 1981. Aquest quart episodi va deixar un regust d'insatisfacció entre els fans de la saga. Després de les celebrades tres primeres parts als anys vuitanta, el retorn d'Indiana Jones ja en ple segle XXI quedava fora de lloc, amb un Harrison Ford esforçant-se per fer veure que es mantenia en forma i la falta d'encaix de la trama en el nou context geopolític, el món en plena Guerra Freda. No s'hi palpava el necessari to crepuscular i l'arqueòleg s'acabava retirant per una causa molt coherent amb la filosofia spielbergiana: formalitzar una família.

El barret Fedora, la jaqueta gastada, el fuet... I un Harrison Ford de 80 anys a qui encara queden energies per recórrer el món a la recerca d'una relíquia sagrada, apartar serps i escorpins mentre s'endinsa en una gruta secreta i descobrir amagatalls llegendaris. Adaptat a l'edat del seu protagonista i als temps del cinema digital i de les franquícies que dialoguen constantment amb el seu passat, l'ADN de la saga ha reaparegut més o menys intacte aquest divendres al Festival de Canes amb Indiana Jones i el dial del destí, que no és només l'última aventura d'Indiana Jones sinó també una bona aventura d'Indiana Jones, que redreça els despropòsits del quart episodi de la saga i ofereix un tancament digne, coherent i emotiu per a la història del doctor Henry Jones Jr.

Hem reivindicat més d'un cop les sèries d'Apple TV+, una plataforma que manté la política de produir poc i de qualitat, sense gaudir tanmateix del prestigi d'altres. Ted Lasso és un dels pocs títols del seu catàleg que ha aconseguit generar conversa social. I potser per això han tornat a confiar en dos dels seus responsables, Bill Lawrence i Brett Goldstein, per tirar endavant un nou projecte, Terapia sin filtro, juntament amb l'actor còmic Jason Segel, que es reserva el paper protagonista. Segel dona vida a en Jimmy, un terapeuta encallat en la seva pròpia crisi personal d'ençà que la seva dona va morir en un accident de cotxe que decideix tirar pel dret en les sessions amb alguns dels seus clients. En lloc de seguir donant voltes als mateixos escenaris i repetir els mateixos consells, els anima a prendre decisions dràstiques que desembussin d'una vegada les seves vides. Aquest canvi d'enfocament posa en guàrdia el seu supervisor veterà, en Paul, que encarna ni més ni menys que Harrison Ford.

Durant vint mesos i en plena pandèmia, Harrison Ford ha rodat a Anglaterra una seqüela d’A la recerca de l’arca perduda; ha filmat a Burbank una comèdia de deu episodis, Terapia sin filtro, que s'estrena aquest divendres a Apple TV+, i ha arriat bestiar muntanya amunt a les temperatures sota zero de Montana per a 1923, la recent preqüela de la sèrie Yellowstone, un western de gran èxit. I també ha celebrat el seu 80è aniversari.

El 2023 comença pletòric, si més no perquè no hi ha cap restricció pandèmica que afecti la cultura. Serà un any de grans esdeveniments musicals (els concerts de Coldplay), artístics (Any Picasso), arquitectònics (Any Domènech i Montaner) i cinematogràfics (Indiana Jones 5), i de retorn a la normalitat teatral. Com és habitual, el sector editorial comença l'any engreixant la maquinària pensant en Sant Jordi. 

El planeta necessita herois i els líders reunits a la cimera de l'ONU contra el canvi cimàtic encara més. Potser per això la presència de l'actor nord-americà Harrison Ford a la COP25 que se celebra a Madrid ha despertat un rebombori difícil de passar per alt. "President! Sí, hauria de ser el nostre president", bromejava un jove nord-americà. "Ja va fer de president a Air Force One", recordava un altre, enmig d'una munió de gent amuntegada contra la finestra de la sala on intervenia l'actor, la de l'organització nord-americana We Are Still In, dins del recinte d'Ifema a Madrid. A l'interior ja no hi cabia ningú més.

A l Phenomena sempre hi passen coses boniques. Dissabte que ve, per exemple, la trilogia d’Indiana Jones. Trilogia, sí, no pas tetralogia. Hi ha qui opina que la quarta part, la del regne de la calavera de cristall, és un afegit poca-solta i gratuït sense cap sentit. Jo li tinc una certa estima. Recordo que cap a l’any 2006 Harrison Ford va visitar Barcelona per promocionar Firewall, un thriller digne però que no ha passat a la història. Vaig tenir la sort d’entrevistar-lo i no em vaig poder estar de preguntar-li per una eventual quarta entrega de les aventures de l’Indy. Pensava que em respondria cansat i escèptic i em va sorprendre la naturalitat amb què em va respondre que, en efecte, era molt probable que tornés a posar-se el barret d’un dels seus personatges més estimats. No gaires mesos després es feia oficial la notícia.

Indiana Jones es jubilarà amb Harrison Ford. Això és el que vol l'actor, que ha afirmat en una entrevista a 'Today show' que no donarà el relleu a cap altre actor més jove. Durant un temps s'havia especulat que el substitut seria Chris Pratt, però ell li diu "Ho sento, noi" i, de fet, el confon amb Chris Pine.

Steven Spielberg, que acaba d'estrenar amb èxit 'Los archivos del Pentágono', ja ha decidit quines seran les seves noves pel·lícules. Primer rodarà una nova entrega d'Indiana Jones, la cinquena, que tornarà a comptar amb Harrison Ford de protagonista. Després, el director firmarà el seu primer musical, un 'remake' del clàssic 'West side story'.

"Una vegada vaig fer la teva feina... I era molt bo", diu Harrison Ford. "Les coses eren més simples aleshores", replica Ryan Gosling. Amb aquest petit diàleg del primer tràiler de 'Blade Runner 2049', que aquest dilluns ha arribat a la xarxa, es comencen a desvelar els secrets de la trama de la seqüela més esperada del 2017, que arribarà als cinemes el 5 d'octubre. Gosling, caçador de recompenses, sembla a la caça d'un Ford que reprèn el personatge de Rick Deckard. Dirigida per Dennis Villeneuve, la pel·lícula també compta en el repartiment amb Robin Wrigh, Jared Leto i Ana de Armas.

La guionista Melissa Mathison va morir dimecres a Los Ángeles als 65 anys, segons ha confirmat el seu germà. La carrera de Mathison va estar en gran part lligada a la pel·lícula de Steven Spielberg 'E.T., l'extraterrestre', pel·lícula per la qual va estar nominada a l'Oscar al millor guió original l'any 1983. Després d''E.T.', Mathison va treballar amb Spielberg en diverses ocasions, l'última vegada per adaptar un text de Roald Dalh per al guió d'un film del cineasta que arribarà als cinemes l'any que ve, 'El gran gigante bonachón'.

L'actor Harrison Ford no és capaç de recordar l’accident d’avioneta que va tenir al març a Califòrnia perquè pateix d'amnèsia retrògrada, un tipus concret d'amnèsia que li ha fet oblidar fins i tot coses prèvies a l'impacte cerebral que va tenir en l'accident. Així mateix ho va explicar ell dijous a la nit al 'late night' 'Jimmy Kimmel Live', on va acudir disfressat de 'hot dog' per celebrar Halloween, tal com recull el 'Daily Mail'.

Tot apuntava que Chris Patt seria el nou Indiana Jones de la cinquena entrega de la saga de Steven Spielberg, però el cineasta ha dit que no vol que Harrison Ford deixi d'interpretar el mític arqueòleg i aventurer. En una entrevista a 'Yahoo! Movies', en el marc de la promoció del seu últim film, 'El puente de los espías', protagonitzat per Tom Hanks, el director ha bromejat amb aquesta possibilitat, ja que "ha rodat quatre pel·lícules amb Tom Hanks i quatre amb Harrison Ford".

L'actor Harrison Ford, de 72 anys, ha patit un greu accident aquest dijous en estavellar-se l'avioneta que pilotava en un camp de golf proper a l'aeroport de Santa Monica (Califòrnia, Estat Units). Ford, que ha estat ràpidament hospitalitzat, es troba fora de perill.

El canadenc Denis Villeneuve serà l'encarregat de dirigir la segona part del clàssic de ciència ficció 'Blade Runner', segons ha anunciat la companyia Alcon Entertainment en un comunicat. L'empresa també ha confirmat la participació de Harrison Ford, que tornarà a posar-se a la pell del detectiu Rick Deckard.