A finals del 2013, just abans de la campanya de Nadal –en què havia de trobar-se amb alguns dels milers de lectors suecs de les seves novel·les–, Henning Mankell va tenir un accident de cotxe sense importància que desembocaria, al cap d'uns dies, en un mal terrible de cervicals. Mankell es va anar a fer unes radiografies pensant que podria tractar-se d'una hèrnia, però el diagnòstic va ser molt pitjor: "En una pantalla vaig veure un tumor cancerigen de tres centímetres de longitud al pulmó esquerre. Al clatell hi tenia una metàstasi. Aquest era el motiu del dolor". Així recordava l'escriptor l'inici de la malaltia a 'Arenes movedisses' (Tusquets, 2015), llibre de records que recupera, sense ordre cronològic, alguns dels moments més importants de la vida del creador de l'inspector Kurt Wallander, personatge amb què Mankell es va convertir en un dels referents de la novel·la negra contemporània des que en va publicar la primera entrega, 'Assassins sense rostre', el 1991.

Henning Mankell, creador de la sèrie de novel·les protagonitzades per l'inspector Wallander, ha mort a Göteborg als 67 anys a conseqüència d'un càncer. L'escriptor, un dels noms més importants de la novel·la negra contemporània, acabava de publicar un llibre de memòries, 'Arenes movedisses' (Tusquets) on explicava diversos moments de la seva vida després de saber que li havien diagnosticat la malaltia a principis del 2014.

L'escriptor Carlos Zanón ha estat guardonat avui amb el Premi Dashiel Hammett a la millor novel·la negra en castellà per la seva obra 'Yo fui Johnny Thunders' (RBA), sobre la història d'un perdedor en una sòrdida trama policial ambientada a Barcelona. Prèviament, Zanón ha publicat novel·les com 'No llames a casa' (2012) i 'Tarde, mal y nunca' (2009).