<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Obituari]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/obituari/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Obituari]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor Josep Piera, l'escriptor i poeta que va saber transmetre la passió per la vida i la literatura]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/mor-josep-piera-l-escriptor-poeta-transmetre-passio-vida-literatura_1_5699113.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f5147195-6ca9-40be-a1f7-00d8f1f0a412_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El poeta, narrador, assagista, articulista i traductor valencià, <a href="https://llegim.ara.cat/actualitat/josep-piera-rubio-55e-premi-d-honor-lletres-catalanes_1_4639033.html">Josep Piera</a> (Beniopa, Gandia, 1947), ha mort als 78 anys. Es considerava sobretot poeta, però va deixar un grapat de llibres de prosa memorables, entre els quals hi ha <em>El cingle verd</em> (Destino, 1982) –amb el qual va guanyar el premi <a href="https://llegim.ara.cat/reportatges/llibre-maleit-josep-pla-segona-republica-falangisme-destino_1_1034585.html">Josep Pla</a>–, <em>Estiu grec </em>(Destino, 1985) i <em>Ací s'acaba tot </em>(Edicions 62, 1993), que la jove editorial Cap de Brot va reeditar en una versió corregida i ampliada. El 2023 va rebre el 55è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural. En aquell moment, va expressar el seu astorament per rebre el premi i com entenia la literatura:  "Això d'escriure en nom de tots ho trobo d'una petulància extraordinària. Hom escriu del que sap, del que sent i d’ell mateix. Però això ha d’esdevenir compartible, simbòlic. Si no, als altres, què punyetes els pot interessar? Aquí és on entra la literatura, i jo soc un animal de paraules", va assegurar. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon Molas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/mor-josep-piera-l-escriptor-poeta-transmetre-passio-vida-literatura_1_5699113.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Apr 2026 16:56:41 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f5147195-6ca9-40be-a1f7-00d8f1f0a412_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Josep Piera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f5147195-6ca9-40be-a1f7-00d8f1f0a412_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Piera, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, deixa un vastíssim llegat en narrativa, poesia i dietaris]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Adeu a Maria Carme Dalmau, l'editora que va superar mil i un obstacles per promoure la cultura catalana]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/adeu-maria-carme-dalmau-l-editora-superar-mil-obstacles-promoure-cultura-historia-catalana_1_5690221.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/58c2ac10-8aa1-4361-a4ab-15567659d672_16-9-aspect-ratio_default_1057091.jpg" /></p><p>Sense la persistència de l'editora Maria Carme Dalmau segurament avui ens mancarien moltes obres de referència sobre història i patrimoni de Catalunya. Va treballar moltíssim, fins i tot durant la grisor i la repressió del franquisme, per divulgar i fer accessibles al públic llibres que explicaven tant el passat com la geografia o les tradicions del país. I ho va fer superant obstacles legals i econòmics molt importants. Va franquejar la censura ideant mil i un estratagemes. Nascuda a Barcelona el 1930, l'editora ha mort aquest dijous amb 96 anys. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon Molas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/adeu-maria-carme-dalmau-l-editora-superar-mil-obstacles-promoure-cultura-historia-catalana_1_5690221.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Mar 2026 09:36:16 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/58c2ac10-8aa1-4361-a4ab-15567659d672_16-9-aspect-ratio_default_1057091.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'editora Maria del Carme Dalmau, rebent el Premi Nacional de Cultura 2021, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/58c2ac10-8aa1-4361-a4ab-15567659d672_16-9-aspect-ratio_default_1057091.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Guardonada amb la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura, va fundar i dirigir l'editorial Rafael Dalmau]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor Dolors Lamarca, puntal del món bibliotecari català]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/mor-dolors-lamarca-puntal-mon-bibliotecari-catala_1_5689512.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/5f643e6d-a275-475f-8fd5-3154fbd199de_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Dolors Lamarca, professional clau en la modernització del sistema bibliotecari català amb l'adveniment de la democràcia, ha mort aquest dimecres a Barcelona als 82 anys a causa d'una pneumònia. Nascuda a Granollers el 1943, els últims anys vivia a Castellterçol. Viuda des de feia dècades d'Antoni Comas (1931-1981), que en l'avançada postguerra va ser el primer catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona, van tenir tres filles: Eulàlia, Núria i Mercè. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ignasi Aragay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/mor-dolors-lamarca-puntal-mon-bibliotecari-catala_1_5689512.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Mar 2026 13:59:30 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/5f643e6d-a275-475f-8fd5-3154fbd199de_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Des del 2004 Lamarca és la directora de la Biblioteca.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/5f643e6d-a275-475f-8fd5-3154fbd199de_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Va dirigir i modernitzar la Biblioteca de Catalunya i va engegar en democràcia el sistema bibliotecari català]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Sapore di sale']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/sapore-di-sale_129_5688505.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/57588cc4-8c21-4708-8b64-2302982b174b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Mira que n’hem arribat a sentir, de cançons, però n’hi ha algunes que viatgen amb nosaltres tota la vida, enganxades a la nostra memòria per raons gairebé inconscients, que tenen més a veure amb els accidents de la nostra biografia que amb els gustos musicals passats o presents.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Bassas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/sapore-di-sale_129_5688505.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 24 Mar 2026 17:00:51 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/57588cc4-8c21-4708-8b64-2302982b174b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Gino Paoli al Sanremo Music Festival l'any 1966]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/57588cc4-8c21-4708-8b64-2302982b174b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor el poeta, professor i crític d'art Antoni Marí]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/mor-poeta-professor-critic-d-art-antoni-mari_1_5291118.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/0523c707-9fe5-4bd0-9d1a-b8aeef91c2e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>"Els gèneres literaris no existeixen. Per a mi, o hi ha literatura o no n'hi ha. Sabem què és la pintura, l'arquitectura, l'escultura i la música –a partir de John Cage la cosa canvia–, però amb la literatura no passa així. Què és la literatura, i on la trobem? Jo la puc reconèixer de manera immediata, la literatura. Em sembla molt suggeridor allò que diu Borges: sé on hi ha literatura perquè el pols se m'accelera". <a href="https://llegim.ara.cat/llegim/literatura-fixar-aclarir-tenebra_1_2969240.html" >Antoni Marí</a> feia servir aquestes paraules el 2012 per presentar <em>Llibre d'absències </em>(Tusquets), un magnífic exemple de l'aposta literària culta, exigent i enlluernadora de l'autor nascut a Eivissa el 1944, que ha mort a Barcelona als 81 anys. Poc després, afegia: "La literatura és fixar i aclarir la tenebra".</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/mor-poeta-professor-critic-d-art-antoni-mari_1_5291118.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 23 Mar 2026 10:55:15 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/0523c707-9fe5-4bd0-9d1a-b8aeef91c2e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Antoni Marí en una imatge d'arxiu.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/0523c707-9fe5-4bd0-9d1a-b8aeef91c2e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Entre les obres de l'autor eivissenc, que tenia 81 anys, destaquen 'El camí de Vincennes', 'Llibre d'absències' i el recent 'Quatre costats']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor als 54 anys Nicholas Brendon, el Xander de 'Buffy, cazavampiros']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/media/series/mor-nicholas-brendon-xander-buffy-cazavampiros_1_5685125.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/9d4ca4bc-36a0-474a-950b-bdaa39317a4a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L'actor nord-americà Nicholas Brendon, que va interpretar un dels personatges principals de <em>Buffy, cazavampiros</em> durant les set temporades de la sèrie (de 1997 a 2003), ha mort per "causes naturals" mentre dormia als 54 anys, segons ha informat la família aquest dissabte a través d'un comunicat. "Amb el cor trencat anunciem la mort del nostre germà i fill, Nicholas Brendon. Va morir mentre dormia per causes naturals. Molta gent el va conèixer pel seu treball com a actor i pels personatges als quals va donar vida. En els últims anys havia trobat la seva passió en la pintura i l'art. (...) No és un secret que el Nicholas havia tingut problemes en el passat, però estava medicat i seguia tractament del seu diagnòstic i, en el moment de la seva mort, sentia optimisme pel futur. La nostra família demana privacitat durant aquest moment de pèrdua i dol per celebrar la vida d'un home que va viure amb intensitat, imaginació i cor".</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavi Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/media/series/mor-nicholas-brendon-xander-buffy-cazavampiros_1_5685125.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Mar 2026 07:11:54 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/9d4ca4bc-36a0-474a-950b-bdaa39317a4a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Nicholas Brendon a Itàlia el 2019.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/9d4ca4bc-36a0-474a-950b-bdaa39317a4a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'actor havia patit un atac de cor el 2023 i tenia un defecte congènit al cor]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor als 86 anys Chuck Norris, el primer heroi d'acció del cinema]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/mor-chuck-norris-heroi-accio_1_5684444.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8e8de0e3-4821-4e3c-8da5-ec77350a684f_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Chuck Norris, heroi incombustible del cinema i la televisió durant més de cinc dècades, ha mort aquest divendres a Hawaii, on va ser hospitalitzat un dia abans. Norris, campió d'arts marcials i professor de karate, va ser un dels primers actors que va donar forma a l'arquetip d'heroi d'acció en el cinema modern amb pel·lícules com <em>Força Delta</em>, <em>Desaparegut en combat</em> i <em>El furor del drac</em>, en què s'enfrontava a Bruce Lee. En la televisió, el seu paper més popular va ser a la sèrie <em>Walker, Texas Ranger</em>. La família de Norris ha anunciat la seva mort amb un comunicat: "Va viure la seva vida amb fe, propòsit i un compromís irrompible amb la gent que estimava. A través de la seva feina, disciplina i amabilitat, va inspirar milions de persones arreu del món i va deixar un impacte durador en moltes vides".</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavi Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/mor-chuck-norris-heroi-accio_1_5684444.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Mar 2026 14:24:25 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8e8de0e3-4821-4e3c-8da5-ec77350a684f_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Chuck Norris a Hongria el 2018.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8e8de0e3-4821-4e3c-8da5-ec77350a684f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'actor era conegut pels papers a films d'acció com 'Força Delta' i 'Desaparegut en combat' i per la sèrie 'Walker, Texas Ranger']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor als 87 anys Alfredo Bryce Echenique, referent de la literatura llatinoamericana]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/mor-alfredo-bryce-echenique-referent-literatura-llatinoamericana_1_5673993.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/9843c551-607d-4e62-ba68-608632c3dd3d_source-aspect-ratio_default_0_x2720y672.jpg" /></p><p>L'escriptor peruà Alfredo Bryce Echenique, un dels últims exponents del boom de la literatura llatinoamericana, ha mort als 87 anys, segons han avançat aquest dimarts la Casa de la Literatura Peruana i la Càtedra Vargas Llosa a través de les seves xarxes socials, i ha confirmat després l'escriptor peruà Jorge Eduardo Benavides. Bryce Echenique va escriure novel·les com <em>Un mundo para Julius</em>, <em>La vida exagerada de Martín Romaña</em> i <em>Reo de nocturnidad</em>, que el 1998 va guanyar el Premio Nacional de narrativa. Quatre anys després es va endur el premi Planeta per <em>El huerto de mi amada</em>, i el 2012 va guanyar el premi de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara com a "gran cronista de la vida" amb una prosa "plena de bon humor, sentit satíric i un registre de l'oralitat fantàstic".</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavi Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/mor-alfredo-bryce-echenique-referent-literatura-llatinoamericana_1_5673993.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 10 Mar 2026 16:20:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/9843c551-607d-4e62-ba68-608632c3dd3d_source-aspect-ratio_default_0_x2720y672.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'escriptor peruà Alfredo Bryce Echenique, autor de 'Un mundo para Julius', en una entrevista a Lima el 2012.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/9843c551-607d-4e62-ba68-608632c3dd3d_source-aspect-ratio_default_0_x2720y672.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'escriptor peruà, autor d''Un mundo para Julius', era un dels últims exponents del boom llatinoamericà]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Lobo Antunes, dempeus]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/lobo-antunes-dempeus_129_5669232.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/366bb60a-6548-4d09-b1e4-115fb0b2f0eb_16-9-aspect-ratio_default_0_x1068y701.jpg" /></p><p>Ha mort António Lobo Antunes, escriptor portuguès, als vuitanta-tres anys. Crec que ja no estava de moda (no sé si alguna vegada va estar de moda), però hi ha un seguit de novel·les seves que tenim traduïdes al català: <em>El manual dels inquisidors</em> (Edicions 62, traducció de Xavier Pàmies), <em>L'esplendor de Portugal, Exhortació als cocodrils </em>i <em>No entris tan de pressa en aquesta nit obscura</em> (Edicions Proa, traducció de Joan Casas) i <em>Ahir no et vaig veure a Babilònia</em> (El Gall Editor, traducció també de Joan Casas). La seva lectura és absolutament recomanable.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sebastià Alzamora]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/lobo-antunes-dempeus_129_5669232.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 07 Mar 2026 16:00:08 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/366bb60a-6548-4d09-b1e4-115fb0b2f0eb_16-9-aspect-ratio_default_0_x1068y701.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[António Lobo Antunes a la Pedrera el 2019.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/366bb60a-6548-4d09-b1e4-115fb0b2f0eb_16-9-aspect-ratio_default_0_x1068y701.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor als 78 anys el periodista Fernando Ónega]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/media/mor-als-78-anys-periodista-fernando-onega_1_5667136.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/0b4c2bd6-2097-4e92-917e-16c3c72596f4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El periodista i analista polític Fernando Ónega ha mort aquest dimarts als 78 anys, segons ha informat la família. Era una de les veus més destacades del periodisme espanyol i va ser especialment rellevant durant la Transició. El 1977 va assumir el càrrec de portaveu i director de premsa del govern d'Adolfo Suárez, pel qual va escriure nombrosos discursos, entre ells el discurs electoral que contenia la fórmula retòrica <em>Puedo prometer y prometo</em>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[ARA]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/media/mor-als-78-anys-periodista-fernando-onega_1_5667136.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Mar 2026 18:52:05 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/0b4c2bd6-2097-4e92-917e-16c3c72596f4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[01. Fernando Ónega. 02. Imatge de la sèrie Patria. 03. Una escena de Mira lo que has hecho.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/0b4c2bd6-2097-4e92-917e-16c3c72596f4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Va ser el director de premsa d'Adolfo Suárez]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor als 42 anys Katherine Short, filla de l'actor Martin Short]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/gent/mor-katherine-short-filla-martin-short_1_5658591.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/82510b8e-b030-42a1-883e-74abe1a3b3ec_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Katherine Short, una de les tres filles de l'actor còmic Martin Short, va morir aquest dilluns a Los Angeles en un aparent suïcidi, segons ha informat primer <em>TMC</em> i ha confirmat després <em>Los Angeles Times</em> citant fonts policials. Representants de l'actor d'<em>Only murders in the building</em> han confirmat la notícia a través d'un comunicat: "Amb profund dolor hem de confirmar la mort de Katherine Hartley Short. La família Short està devastada per aquesta pèrdua i demana privacitat en aquest moment. La Katherine era estimada per tothom i serà recordada per la llum i l'alegria que va portar a aquest món". </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavi Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/gent/mor-katherine-short-filla-martin-short_1_5658591.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Feb 2026 10:06:47 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/82510b8e-b030-42a1-883e-74abe1a3b3ec_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'actor Martin Short en una imatge d'arxiu]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/82510b8e-b030-42a1-883e-74abe1a3b3ec_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El departament forense de Los Angeles ha determinat que el suïcidi és la causa de la mort de la treballadora social]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor el músic Willie Colón, un dels gegants de la salsa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/musica/mor-music-willie-colon-dels-gegants-salsa_1_5655589.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2d86abe8-f362-4001-b36f-0119c970cc58_source-aspect-ratio_default_0_x2967y0.jpg" /></p><p>El músic Willie Colón, geni imprescindible de la salsa, ha mort aquest dissabte als 75 anys en un hospital de Nova York, tal com ha informat la família. "Amb molta tristesa anunciem la mort del nostre estimat marit i pare. Ha marxat aquest matí envoltat de la família. Tot i que en plorem l'absència, també gaudim amb el regal etern de la seva música", diu el comunicat de la família. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Cervantes]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/musica/mor-music-willie-colon-dels-gegants-salsa_1_5655589.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Feb 2026 18:12:50 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2d86abe8-f362-4001-b36f-0119c970cc58_source-aspect-ratio_default_0_x2967y0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El músic Willie Colón en una imatge d'arxiu del 2019.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2d86abe8-f362-4001-b36f-0119c970cc58_source-aspect-ratio_default_0_x2967y0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El trombonista de Nova York va ser un dels creadors fonamentals del segell Fania]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor Frederick Wiseman, l'home que va observar el món]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/mor-frederick-wiseman-documentalista-home-observar-mon_1_5650903.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/42e8dea9-8039-4483-aa5e-00a17a583c96_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Costa d'imaginar una carrera artística més profitosa i coherent que la del documentalista <a href="https://www.ara.cat/cultura/frederick-wiseman-no-trump-intelligent_1_1168100.html" target="_blank">Frederick Wiseman</a>, autor d'una cinquantena pel·lícules al llarg de sis dècades que l'assenyalen com l'observador més agut de la societat dels Estats Units, un cronista infatigable del món i, especialment, de les seves institucions. Wiseman, que ha mort aquest dilluns als 96 anys, estava considerat un dels cineastes de no-ficció més importants de les últimes dècades i havia guanyat un Oscar honorífic i el Lleó d'Or per la seva carrera. A més, el 2016 va ser investit doctor <em>honoris causa </em>per la Universitat Pompeu Fabra.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavi Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/mor-frederick-wiseman-documentalista-home-observar-mon_1_5650903.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Feb 2026 06:34:13 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/42e8dea9-8039-4483-aa5e-00a17a583c96_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Frederick Wiseman]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/42e8dea9-8039-4483-aa5e-00a17a583c96_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Els seus documentals van explorar tot tipus d'institucions, des de manicomis fins a la Biblioteca de Nova York]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor l'actor Robert Duvall als 95 anys]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/mor-l-actor-robert-duvall-als-95-anys_1_5650632.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/0bf44d09-a6c6-414a-9085-52b95fb4e20d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L'actor californià Robert Duvall va morir diumenge als 95 anys a casa seva a Middleburg, a l'estat de Virgínia, <a href="https://edition.cnn.com/2026/02/16/entertainment/robert-duvall-death" target="_blank" rel="nofollow">segons informen mitjans nord-americans</a> i ha confirmat la seva dona, Luciana Duvall. La seva trajectòria, que va començar amb papers a pel·lícules com <em>Matar un rossinyol </em>(Robert Mulligan, 1962), ha deixat personatges icònics del cinema com el militar surfista d'<em>Apocalypse now</em> (1979) i l'advocat dels Corleone a <em>El padrí </em>(1972 i 1974), films dirigits per Francis Ford Coppola on va destacar per la seva versatilitat. No tenia res a veure l'excèntric coronel que feia sonar <em>La càrrega de les valquíries</em> abans d'atacar que el conseller de gestos més austers a sou de la màfia. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandra Palés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/mor-l-actor-robert-duvall-als-95-anys_1_5650632.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Feb 2026 18:37:30 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/0bf44d09-a6c6-414a-9085-52b95fb4e20d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'actor Robert Duvall a l'estrena mundial de 'Widows' al Festival Internacional de Cinema de Toronto.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/0bf44d09-a6c6-414a-9085-52b95fb4e20d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La seva trajectòria inclou personatges memorables en pel·lícules com 'Apocalypse now' i 'El padrí']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cees Nooteboom, l'escriptor viatger que es va enamorar de Menorca, mor als 92 anys]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/cees-nooteboom-l-escriptor-viatger-enamorar-menorca-mor-als-92-anys_1_5646200.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f5329085-2e25-43ae-8085-729f05376fa2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Fa més de cinquanta anys que l'escriptor neerlandès <a href="https://llegim.ara.cat/actualitat/escriptor-viatger-amic-dels-cactus_1_1057947.html" >Cees Nooteboom</a> (1933-2026) trobava la pau i la inspiració creativa a l'illa de Menorca. "És el lloc on he escrit bona part dels meus llibres i poemes", reconeixia fa sis anys, quan va rebre el premi Formentor per la seva prolífica i apreciada obra, des de la seva casa a Amsterdam. En aquells moments, Nooteboom, que acabava de fer 87 anys, no va poder viatjar a l'illa veïna a la seva per recollir el guardó per motius de salut, però encara va tenir forces per recordar els orígens d'una obsessió per escriure que es va materialitzar en una cinquantena llarga de llibres que el van convertir en una de les figures literàries de Països Baixos més reconegudes internacionalment. En la seva bibliografia hi ha, com a mínim, tres títols disponibles en català,<em> La història següent </em>(2004), <em>Perdut el paradís</em> (2006) i <em>Desviació a Santiago</em> (2010), tots tres publicats per Bromera.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/cees-nooteboom-l-escriptor-viatger-enamorar-menorca-mor-als-92-anys_1_5646200.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Feb 2026 09:43:59 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f5329085-2e25-43ae-8085-729f05376fa2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'escriptor holandès , Cees Nooteboom]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f5329085-2e25-43ae-8085-729f05376fa2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'autor de 'La història següent' i 'Desviació a Santiago' tenia 92 anys]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor amb 48 anys l'actor James Van Der Beek, protagonista de 'Dawson creix']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/mor-l-actor-james-der-beek-als-48-anys_1_5645872.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/6198d8c1-bf5d-4679-a3fa-5184c83cdaae_16-9-aspect-ratio_default_0_x1227y742.jpg" /></p><p>James Van Der Beek, actor que va interpretar el protagonista de la sèrie adolescent <em>Dawson creix</em>, ha mort aquest dimecres als 48 anys, a causa d'un càncer de còlon que li van diagnosticar l'estiu del 2023 després d'una colonoscòpia rutinària. "El nostre estimat James David Van Der Beek ha mort en pau aquest matí. Ha enfrontat els últims dies amb valentia, fe i elegància", ha informat l'esposa de l'actor nord-americà, Kimberly Van Der Beek, al seu compte d'Instagram. La parella, que es va casar el 2010, compartien sis fills. Els amics de la família han començat una campanya de micromecenatge a través de Go Fund Me perquè la dona de l'actor i els seus fills s'enfronten a problemes econòmics després d'haver destinat pràcticament tots els seus estalvis al tractament de Van Der Beek. "Els costos de l'atenció mèdica del James i la llarga lluita contra el càncer han deixat la família sense diners. Estan treballant de valent per quedar-se a casa seva i per garantir que els fills puguin continuar la seva educació i mantenir una certa estabilitat durant aquest moment increïblement difícil", detalla la campanya. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandra Palés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/mor-l-actor-james-der-beek-als-48-anys_1_5645872.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Feb 2026 20:18:34 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/6198d8c1-bf5d-4679-a3fa-5184c83cdaae_16-9-aspect-ratio_default_0_x1227y742.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[James Van Der Beek]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/6198d8c1-bf5d-4679-a3fa-5184c83cdaae_16-9-aspect-ratio_default_0_x1227y742.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'actor, que es va fer famós als 21 anys, ha mort a causa d'un càncer de còlon diagnosticat l'estiu del 2023]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor Tomàs Pladevall, el mestre de la llum del cinema català]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/mor-tomas-pladevall-mestre-llum-cinema-catala_1_5637721.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ba68c6fc-b666-49b6-8d85-5dbe14871c86_16-9-aspect-ratio_default_1055972.jpg" /></p><p><a href="https://www.ara.cat/cultura/tomas-pladevall-gaudi-honor-cinema-rodatge-fotografia_128_4287457.html" target="_blank">Tomàs Pladevall</a>, el gran director de fotografia del cinema català, ha mort als 79 anys, segons l'Acadèmia del Cinema Català. Pladevall va treballar en més de 50 pel·lícules, una setantena de produccions televisives, més de 400 obres curtes i desenes d’obres de teatre, concerts i espectacles en viu; en total, calculava haver il·luminat 90 milions de fotogrames al llarg d'una carrera en què va col·laborar amb directors com José Luis Guerin, Bigas Luna, Francesc Bellmunt i Pere Portabella. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavi Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/mor-tomas-pladevall-mestre-llum-cinema-catala_1_5637721.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 04 Feb 2026 10:21:07 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ba68c6fc-b666-49b6-8d85-5dbe14871c86_16-9-aspect-ratio_default_1055972.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El director de fotografia Tomàs Pladevall a la Filmoteca de Catalunya]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ba68c6fc-b666-49b6-8d85-5dbe14871c86_16-9-aspect-ratio_default_1055972.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Director de fotografia de més de 50 pel·lícules i Gaudí d'Honor, va il·luminar les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor el periodista i escriptor Carlos Hernández als 56 anys]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/media/mor-periodista-escriptor-carlos-hernandez-als-56-anys_1_5636818.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ae7eb1a7-ff46-4169-a423-bad44eeba782_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El periodista i escriptor Carlos Hernández de Miguel ha mort als 56 anys a causa d’una malaltia, tal com ha anunciat<em> Eldiario.es</em>. Hernández, llicenciat en ciències de la informació per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), va començar la seva carrera a la televisió, a Antena 3, i va ser corresponsal de guerra en països com l’Afganistan, Kosovo i l’Iraq. Els últims anys els va dedicar a investigar sobretot el passat més recent d'Espanya i va batallar pel reconeixement de les víctimes de la dictadura. Entre altres llibres, va escriure <em>Los últimos españoles de Mauthausen</em> i <a href="https://www.ara.cat/politica/investigar-passat-franquisme_1_2681989.html" ><em>Los campos de concentración de Franco.</em></a><em> </em>Va ser coautor de la novel·la gràfica<em> Deportado 4443. </em>La seva última obra és la novel·la <em>¡Créeme! No es una novela. Es vuestro futuro</em> (Soldesol, 2024).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon Molas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/media/mor-periodista-escriptor-carlos-hernandez-als-56-anys_1_5636818.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Feb 2026 12:13:27 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ae7eb1a7-ff46-4169-a423-bad44eeba782_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La investigació del periodista Carlos Hernández parteix de  la necessitat d’aclarir una història familiar.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ae7eb1a7-ff46-4169-a423-bad44eeba782_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Va ser corresponsal de guerra i els últims anys els va dedicar a investigar sobre els deportats i els camps de concentració franquistes]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor als 80 anys Fernando Esteso, actor cèlebre del cinema del 'destape']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/mor-fernando-esteso-als-80-anys_1_5634940.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/823f60e1-4d7b-46eb-9a48-10bd20a45d07_16-9-aspect-ratio_default_0_x1842y1007.jpg" /></p><p>L'actor còmic i humorista espanyol Fernando Esteso ha mort a València als 80 anys. Segons ha explicat el seu representant a l'agència Europa Press, l'artista estava ingressat des de feia un parell de dies a l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València per problemes respiratoris. Esteso, que va néixer el 1945 a Saragossa, es va fer famós per la seva capacitat humorística i d'interpretació i va arribar a ser una de les figures més reconegudes del cinema del <em>destape</em> durant la dècada dels 70 a Espanya.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/mor-fernando-esteso-als-80-anys_1_5634940.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 01 Feb 2026 11:26:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/823f60e1-4d7b-46eb-9a48-10bd20a45d07_16-9-aspect-ratio_default_0_x1842y1007.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Fernando Esteso en una gal dels premis Goya.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/823f60e1-4d7b-46eb-9a48-10bd20a45d07_16-9-aspect-ratio_default_0_x1842y1007.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Va ser una de les figures més reconegudes de l'audiovisual, especialment durant la dècada dels 70]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor Joan Anton Ramoneda, "la veu de Catalunya Ràdio"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/media/mor-joan-anton-ramoneda-veu-catalunya-radio_1_5633220.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/96b45106-04cf-4fea-8cf3-b195c9fc8630_16-9-aspect-ratio_default_0_x993y203.png" /></p><p>El locutor i actor de doblatge Joan Anton Ramoneda ha mort aquest divendres als 68 anys, segons ha anunciat Ricard Ustrell a <em>El matí de Catalunya Ràdio</em>. El presentador ha descrit Ramoneda com "una de les veus més mítiques" de l'emissora. Retirat des de feia uns anys, Ramoneda va locutar innumerables promocions i anuncis de la cadena pública, i era una de les veus més reconeixibles de la casa. El 2011 va rebre una Menció d'Honor de Ràdio Associació per la seva contribució a "l'estandardització d'uns alts nivells de qualitat en la producció audiovisual catalana, especialment en tasques de locució i doblatge".</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[ARA]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/media/mor-joan-anton-ramoneda-veu-catalunya-radio_1_5633220.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Jan 2026 12:32:50 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/96b45106-04cf-4fea-8cf3-b195c9fc8630_16-9-aspect-ratio_default_0_x993y203.png" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Joan Anton Ramoneda]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/96b45106-04cf-4fea-8cf3-b195c9fc8630_16-9-aspect-ratio_default_0_x993y203.png"/>
      <subtitle><![CDATA[El locutor i actor de doblatge va deixar empremta en innumerables promocions, separadors i anuncis de la cadena pública]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
