"Temps és cervell", acostumen a dir els neuròlegs sobre la necessitat d’actuar tan ràpid com sigui possible davant d’un ictus. Per salvar la vida del pacient. Per minimitzar el seu risc de patir seqüeles que puguin provocar-li una discapacitat neurològica i motora, com ara problemes a la parla o paràlisi. Quan un ictus interromp el flux sanguini del cervell –gairebé sempre de forma imprevisible– arrasa les connexions cerebrals com un gran incendi, impedint la nutrició de les cèl·lules neuronals, que acaben morint. Cada minut que passa, l'afectat perd uns 2 milions de neurones i unes 14.000 connexions neuronals. L'ictus provoca danys irreversibles en el teixit afectat, i actualment no existeixen teràpies per reparar-ho. Però què passaria si s'aconseguís tractar específicament la zona danyada i recuperar la seva funció? Un grup internacional d'investigadors ho ha aconseguit amb un mètode pioner: un trasplantament de cèl·lules mare.

A Espanya cada any es produeixen 90.000 nous casos d’ictus i més de 23.000 persones moren per aquesta malaltia cerebrovascular. Hi ha un 30% de les persones que hi sobreviuen que acaben en situació de dependència, la qual cosa converteix l’ictus en la primera causa de discapacitat a l’Estat, segons les dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquest va ser el cas del pare de l’Iván Martínez, el director executiu de la start-up Robopedics, que va quedar amb la meitat del cos paralitzat després de patir aquesta afecció el 2015.

Els casos d’ictus han augmentat ràpidament arreu del món des de l’any 1990. La principal raó és demogràfica: hi ha més població que viu més anys i, amb l’edat, s’aguditza el risc de patir una interrupció del flux sanguini al cervell. Però com passa amb qualsevol malaltia o problema de salut, hi ha molts altres condicionants que poden predisposar o afavorir per patir un ictus. Ara una exhaustiva revisió de la informació recopilada pels sistemes sanitaris de 204 països ha permès descriure una vintena d’hàbits i factors ambientals que haurien fet créixer aproximadament el 84% dels casos documentats d'ictus entre els anys 1990 i 2021. Per primera vegada un estudi sosté que la contaminació hi contribueix –sobretot en el que té més mortalitat associada, l’hemorràgia subaracnoidal– a un nivell equiparable al tabac. Els resultats d’aquesta investigació es publiquen a la revista The Lancet Neurology i es presentaran a l’octubre al Congrés Mundial d’Ictus a Abu Dhabi.

L'ateroesclerosi és una de les principals causes de malalties del cor i de la circulació. Consisteix en la formació de plaques a les parets de les artèries que disminueixen el diàmetre dels vasos, cosa que dificulta el pas de la sang i incrementa el risc de patir ruptures, infarts i ictus. Es tracta d'una acumulació anormal de colesterol, però també de materials com calci, globus blancs i altres substàncies que circulen per la sang que, sobretot, afecta persones d'edat avançada. Ara bé, el risc de desenvolupar ateroesclerosi pot començar molt abans. Un estudi de la Universitat de Cambridge ha determinat que els nivells alts de colesterol a una edat jove "poden ser encara més perjudicials" que els nivells alts de colesterol que apareixen més tard, i s'associen a un risc més elevat de patir aquesta acumulació de material a les artèries. La investigació s'ha fet amb ratolins i l'ha publicat la revista Nature.

“Tenis, pàdel, esquí, natació. Ho faig tot”, explica Albert Blancafort, de 15 anys. Aparentment, res fa pensar que patís un ictus als 10 anys. “Estava fent una prova de càlcul i, de sobte, em vaig quedar en blanc i em feia molt de mal el cap, com si tingués agulles punxant-me des de dins del cervell”, recorda. La professora es va adonar que no es movia bé, el va agafar a collibè i va trucar a emergències. Aquest és un dels últims records que té de l’episodi que li va canviar la vida de la nit al dia. No va saber que el portaven a l’hospital en helicòpter ni que el van operar de vida o mort fins que els seus pares no l'hi van explicar. Però sí que ha estat conscient de la feina intensa i continuada que ha hagut de fer els últims cinc anys per rehabilitar-se.

El Josep, de 77 anys, no arrossega cap seqüela del greu ictus que va patir ara fa poc més d'un mes. Aquest divendres, fins i tot, ha pogut participar en una atenció als mitjans per explicar la seva història. Ell és un dels pacients beneficiats del programa One Step Ictus de l'Hospital de la Vall d'Hebron, un model pioner al món d'atenció als accidents cerebrovasculars que aglutina els serveis de diagnòstic i tractament en un únic espai del centre. La concentració de recursos permet que l'afectat arribi directament des de l'ambulància i trigui menys temps a ser visitat i atès. Tot plegat duplica la probabilitat d'un bon pronòstic dels pacients amb ictus més greus.

L'estimulació neuronal ha permès que una jove que va patir un ictus als 22 anys hagi recuperat el control de la mà esquerra; també que una altra de 47 anys pugui moure el braç i la mà esquerres, afeblits des de feia tres anys per la mateixa malaltia. Les dues dones han participat en un assaig clínic de les universitats de Pittsburgh i Carnegie Mellon (Estats Units) que ha provat per primera vegada l'ús d'aquesta tecnologia per activar les connexions entre la medul·la espinal i les extremitats i revertir les seqüeles cròniques dels ictus. Des que han participat en l'experiment, són capaces de fer accions motores bàsiques, com aixecar el braç per sobre del cap, o de manipulació, com utilitzar la forquilla i el ganivet. Els resultats, publicats aquest dilluns a la revista Nature Medicine, són prometedors i podrien ajudar la rehabilitació de les milers de persones que tenen discapacitats motores després d'un ictus. 

Serà cada cop una malaltia més freqüent perquè vivim molts més anys i ho fem amb uns hàbits poc saludables i més exposats a la contaminació i a les desigualtats socioeconòmiques. A Catalunya, l'ictus és la primera causa de discapacitat i la tercera causa de mortalitat. Cada any més de 13.000 persones ingressen a un hospital per un ictus i, tot i que s'acarnissa sobretot en la gent gran, ja afecta més de 500 menors de 40 anys i gairebé 1.000 persones d’entre 40 i 50 anys. Amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus, l'ARA entrevista el cap de la unitat d’ictus de l'Hospital de Sant Pau, Joan Martí-Fàbregas.

A les 11 del matí va començar a notar els primers símptomes: li costava parlar. A les cinc de la tarda, i després de ser-hi derivat des de l'Hospital de Barcelona, Jordi Pujol era operat a l'Hospital de Sant Pau d'un ictus isquèmic. Una hora llarga d'intervenció a través d'una trombectomia endovascular per via femoral, una de les tècniques que des del 2015 es fan servir per salvar els pacients que arriben quan encara estan en les primeres hores d'afectació. L'equip de Sant Pau va confirmar via TAC que l'expresident tenia obstruïda l'artèria cerebral mitjana esquerra i després de valorar-ho mèdicament –i consensuar-ho amb la família– van optar per desobstruir l'artèria de manera mecànica.

Viure a prop d'una zona verda redueix el risc de patir un ictus isquèmic. En concret, i segons un estudi de l'Hospital del Mar i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), allunyar-se del trànsit rodat disminueix en un 16% les probabilitats de patir un accident cerebrovascular. Informes previs estimaven que el suposat benefici de residir lluny dels contaminants vinculats als vehicles s'enfilava fins al 25%, però aquest nou treball, el més ampli d'aquestes característiques fet fins ara a Europa, escurça una mica aquest percentatge. Els investigadors, que han publicat aquests nous resultats a la revista Environment International, han analitzat l'exposició a contaminants del trànsit rodat de 3,5 milions de residents a Catalunya de 18 anys o més que no havien patit un ictus abans de l’inici del treball i, a partir de dades anonimitzades, han pogut corroborar que hi ha una relació directa entre l’increment dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i el risc de patir un ictus.

Si pensem que les artèries són una autopista i la sang, els cotxes que hi circulen, l'ictus isquèmic seria un accident aparatós que causa embussos i paralitza l'accés a la via. Per restablir la circulació caldrà retirar els vehicles amuntegats, que en l'analogia mèdica serien els trombes, i per extreure aquests qualls de sang cal recórrer a una tècnica molt complexa, la trombectomia mecànica, que consisteix en la introducció d'un catèter a l’artèria femoral, a la cuixa, que els atrapa en una malla i els retira de la circulació. Les extraccions s’han de fer com més aviat millor, màxim 24 hores després de l’ictus, per evitar l'afectació irreversible dels teixits cerebrals i, per tant, minimitzar les seqüeles discapacitants o el risc de mort, i fins al 80% tenen èxit. Tot i això, només tres de cada deu pacients operats es recuperen del tot i poden fer vida amb plena normalitat passats tres mesos de l'operació. I l'equip de neurologia de l'Hospital Clínic n'ha descobert el perquè: el trombe produeix una obstrucció residual als capil·lars, els vasos sanguinis més petits del cos, que no permet la recuperació total dels pacients. Per solucionar-ho, proposen un canvi en l'administració del fàrmac fibronolític r-tPA, un dissolvent de trombes que se sol donar abans de fer la intervenció per desfer els qualls i que, si també es dona just després d'extreure'ls, duplica les probabilitats d'èxit del tractament i una millora significativa del pronòstic dels pacients.

Sharon Stone està actualment en plena presentació del seu llibre biogràfic La belleza de vivir dos veces, en què explica alguna de les seves experiències més potents. La més destacada és la que ha inspirat el títol de l'obra, que va marcar un abans i un després en la seva vida. Fa vint anys l'actriu, que ara en té 63, va patir un infart cerebral que va fer pensar als metges que no sobreviuria, cosa que li va fer sentir la mort molt a prop, tal com va explicar ella mateixa ahir a la nit a El hormiguero. "Havia tingut diversos incidents previs a aquell ictus", explicava la protagonista d'Instint bàsic a Pablo Motos. "Vaig tenir aquella experiència en què veus una llum blanca i sents que surts del teu cos", assegurava Stone, que afegia: "És una experiència que pot haver-hi gent que pensi que és una cosa espiritual o científica... Però és les dues coses, crec jo, però després de recuperar-me de l'ictus m'ha transformat a nivell espiritual".

Hi ha pacients de covid-19 que ingressen a l'hospital amb un pronòstic molt greu, sovint amb insuficiència respiratòria. Molts entren directament a les unitats de cures intensives (UCI) i necessiten relaxants musculars i sedants, una traqueotomia i un ventilador mecànic. És quan ja estan intubats que els neuròlegs s'adonen que alguns d'ells –sobretot homes de més de 71 anys– no només s'enfronten a les complicacions causades pel virus, sinó que també poden estar patint un ictus isquèmic. Altres pacients directament són hospitalitzats mitjançant l'activació del codi ictus, que és el protocol d'emergència per a accidents cerebrovasculars, i després de comprovar la gravetat de la patologia es descobreix que també són positius en coronavirus.

L'exposició a alts nivells de soroll procedent del trànsit pot incrementar fins a un 30% el risc de patir un ictus isquèmic de tipus greu. En canvi, viure a prop de zones verdes pot reduir pràcticament un 25% de les possibilitats de tenir aquest accident cerebrovascular. Així ho determina un estudi que ha recopilat dades de prop de 3.000 pacients atesos a l'Hospital del Mar de Barcelona, i que ha estat elaborat pel mateix centre sanitari, per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la Universitat de Brown dels Estats Units. Aquesta investigació s'ha publicat a la revista Environmental Research.

"Tenia 42 anys, acabava de tenir la meva segona filla i ens van dir que tenia problemes i que l'havien de traslladar a l'hospital. Deu dies després estàvem totes dues ingressades a la Vall d'Hebron: vaig patir un ictus". Així explica Glòria Bou el que va viure l'agost del 2015 i com es va assabentar que la seva filla tenia paràlisi cerebral. La Glòria va estar cinc hores al quiròfan i un any i mig en rehabilitació.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat l'asseguradora Zurich a indemnitzar amb 1.074.0000 euros una pacient que va quedar incapacitada a causa d'un retard en el diagnòstic d'un ictus, que a l'Hospital de Calella (Maresme) van confondre amb una intoxicació de cànnabis. La pacient arrossega com a seqüeles una invalidesa absoluta que la fa dependent de terceres persones per a la vida diària, com el seu marit i els seus dos fills.

Les malalties neurològiques causen un 21,14% de les morts que es produeixen cada any a Catalunya, on 13.300 persones van morir per aquesta causa el 2017, segons es desprèn de l'informe 'Impacte de les malalties neurològiques en la mortalitat espanyola', elaborat per la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

El futbolista de 23 anys de la Reial Societat Luca Sangalli ha patit aquest dimecres al matí un ictus de caràcter lleu, segons ha informat la Reial Societat en un comunicat aquest vespre. La indisposició havia deixat el futbolista sense viatjar amb el seu equip a Vigo, on han de disputar aquest dijous l'anada de l'eliminatòria de setzens de final de Copa contra el Celta. El club informa que "s'està pendent de la seva evolució i de completar l'estudi", per donar més detalls sobre l'estat de salut del futbolista.

Vuit anys. És el temps que ha trigat Olivia Rueda a escriure No sabes lo que me cuesta escribir esto (Blackie Books), un text honest que atrapa des de la primera frase i que Rueda ha escrit paraula per paraula i lletra per lletra en un procés “esgotador”. Fa vuit anys Olivia Rueda treballava a la televisió quan un atac epilèptic va ser el primer avís d’una malformació al cervell que desconeixia. El “tigre”, com ella l’anomena, s’havia despertat i calia actuar. Va optar per operar-se i, en una de les operacions, aquesta mare de dos fills va patir un ictus que li va provocar una afàsia, que és la pèrdua de la capacitat de parlar i d’escriure.

“El temps importa perquè el temps és cervell”. El subdirector del Servei Català de la Salut, Josep Maria Argimon, adverteix que els casos d’ictus creixeran un 34% d’aquí a l’any 2035, ja que la població estarà més envellida i aquesta malaltia es relaciona amb l’edat. Per això reivindica que per poder aplicar el millor tractament en l’ictus l’assistència ha de ser sobretot ràpida: “L’objectiu és que el flux sanguini torni de seguida al cervell perquè la discapacitat sigui mínima o no existeixi”. Argimon considera que l’increment dels ictus és inevitable, ja que cada vegada es fa “més bona feina” en la prevenció i això permet que la població arribi a una edat superior. Arran del pronòstic a l’alça, Catalunya ja es prepara per atendre els casos, i la intenció és que l’afectació es pugui reduir un 10% a Europa abans de l’any 2030, amb un control més exhaustiu dels factors que intervenen en la malaltia.