La comunitat musulmana a Catalunya és rellevant: hi ha més de 300 oratoris i prop de 700.000 fidels, la majoria practicants. En molts barris i ciutats la seva presència és ben visible. Els joves no van tant al temple, entre altres coses perquè molts imams no saben ni català ni castellà, però, en canvi, segueixen a les xarxes socials prèdiques d'influencers musulmans, a alguns dels quals se'ls vincula al jihadisme. El perill de la radicalització és real i no es pot menystenir. Deixar la seva denúncia en mans d'una extrema dreta difusora del discurs islamòfob –amb receptes com la prohibició o l'expulsió, que van en contra del respecte a la llibertat individual i de culte– és un perill també preocupant.

Un cop més Aliança Catalana ha fet pinça amb PP i Vox al Parlament. Ha estat arran d’una proposta que ha presentat aquest dijous a la cambra per reclamar una moratòria a la instal·lació de mesquites a Catalunya i en la qual també ha demanat el tancament de tots aquells centres religiosos musulmans que no es comprometin a lluitar contra l’islamisme radical, la misogínia o l’homofòbia. La moció, que també advocava per eliminar qualsevol tipus de subvenció a entitats de caràcter islàmic, ha estat rebutjada per la resta de forces polítiques.

Res és inamovible, al contrari. I en aquest moviment constant n'hi ha que expressen la seva angoixa, por i incertesa amb tota la càrrega violenta possible. Violència física, de paraula, simbòlica, fins i tot emparada –diuen– per la mà de Déu. Tot s'hi val quan es tracta de posar fre al moviment... E pur si muove. Es mouen les creences, les fes, els dubtes i, també, les ànsies que no es moguin, de controlar-les, d'ofegar-les. L'islam no és cap excepció.

L'oficina de la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, va rebre per e-mail 9 minuts abans de l'inici de l'atac contra les dues mesquites el manifest que el terrorista ultradretà va difondre per donar a conèixer la seva ideologia i intencions. La mandatària assegura que l'e-mail va ser reenviat en un termini de només dos minuts als serveis de seguretat, però que el manifest no indicava detalls del lloc on el terrorista tenia previst dur a terme l'atac. D'altra banda, encara queden preguntes per respondre. Per exemple, per què les forces de seguretat van tardar tant en detenir l'agressor? El van arrestar quan feia 36 minuts que havia començat l'assalt. La xifra de víctimes mortals ja arriba ara a 50, després de la mort d'un dels ferits que estaven hospitalitzats.

Fins a 39 persones de les 48 que van resultar ferides en l'atac contra dues mesquites a Nova Zelanda aquest divendres continuen hospitalitzades, i onze estan molt greus, a la unitat de cures intensives. Entre aquestes hi ha un nen de 4 anys que s'ha traslladat amb helicòpter a l'hospital infantil de Starship, a Auckland, una de les principals ciutats del país. La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, ha anunciat aquest dissabte que el govern modificaria la legislació sobre la possessió d'armes.

"Un paio normal d'una família blanca de classe treballadora". Així es defineix Brenton Tarrant, l'autor de la massacre de Nova Zelanda, al manifest de 74 pàgines que va deixar escrit abans de l'inici de l'atac. Al text també es defineix obertament com a "racista" i "feixista", i justifica la matança per "garantir el futur de la seva gent".

Brenton Tarrant, l'australià de 28 anys que va obrir foc contra dues mesquites de Nova Zelanda ahir, ha comparegut aquest dissabte davant el tribunal de Christchurch, la ciutat neozelandesa on va tenir lloc la massacre. En el moment d'entrar a la sala el detingut ha fet amb la mà un gest típic dels grups supremacistes blancs: ha ajuntat els dits gros i índex. L'home està imputat per assassinat, i haurà de comparèixer davant el Tribunal Suprem el 5 d'abril. A l'atac fins a 49 persones van morir i 48 més van resultar ferides, algunes de gravetat.

El ministre iraquià de Cultura, Turisme i Antiguitats, Friad Ruandzi, ha informat aquest dimecres que el grup terrorista Estat Islàmic ha destruït durant els últims tres anys 80 jaciments arqueològiques i 90 santuaris religiosos dels territoris que ocupava del país.

Israel ha reobert avui divendres amb restriccions l'Esplanada de les Mesquites, després de mantenir l'espai sagrat per a l'Islam tancat durant gairebé 24 hores davant l'escalada de tensió arran de l'intent d'assassinat d'un rabí ultraortodox i la mort a trets del presumpte autor, un palestí de 32 anys.

Sota fortes pressions i l'amenaça d'una nova escalada de tensions amb Palestina, Israel ha anunciat aquest dijous que reobrirà l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem aquest divendres al matí, després de tancar-la per primer cop en anys. Un portaveu del líder de Palestina, Mahmoud Abbas, ha denunciat el tancament del recinte sagrat, i l'ha descrit com "una declaració de guerra" d'Israel.