El compte enrere per a la votació del decret amb les mesures d'habitatge que el govern espanyol ha aprovat per afrontar l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà ha desencadenat en una crida per part de col·lectius socials i partits d'esquerra als llogaters a demanar "ja" la pròrroga extraordinària de fins a dos anys dels termes i les condicions del contracte en cas que aquest finalitzi abans del 31 de desembre del 2027. Aquesta és una de les mesures estrella del decret que, a l'espera del resultat de la votació al Congrés, està en vigor (el límit temporal perquè sigui votat són 30 dies hàbils des que es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat).

Per què l’administració pública ha de continuar adjudicant contractes com si només importés el preu, quan podria fer-ho amb criteris que també millorin la vida de les persones?

Diuen que després de la tempesta sempre surt el sol, però al País Valencià, des del fatídic 29 d'octubre, els núvols negres no escampen. I si la gestió de la DANA per part del govern valencià ha estat controvertida, també ho comença a ser la reconstrucció dels danys. Els contractes que ha signat la Generalitat Valenciana amb diferents empreses per fer front a les destrosses comprometen Carlos Mazón, assenyalat per no suspendre la seva agenda i arribar gairebé tres hores tard a la reunió del Cecopi mentre ell era en un dinar amb la periodista Maribel Vilaplana.

El Luis va entrar a l'empresa de transport on treballa amb un contracte temporal. Però quan el febrer passat es va aprovar la nova reforma laboral, que posava límits a l'ús generalitzat d'aquesta modalitat, la companyia li va oferir passar a ser fix discontinu. "És un negoci molt cíclic que té moments de molt poca activitat", explica a l'ARA. El balanç que fa d'aquestes noves condicions és que compta amb dos mesos sense feina –en els quals cobra de l'atur– i que els diners de menys que guanya en aquests períodes els compensa amb més temps per marxar de vacances i estudiar. Això no obstant, reconeix que la situació no és tan fàcil per a alguns dels seus companys, més grans que ell i amb fills, que preferirien l'estabilitat d'un contracte fix a jornada completa. "Jo venia d'altres feines en què no tenia ni dues setmanes de vacances. Ser fix discontinu també té els seus avantatges, almenys tens garantida la plaça i t'han d'acomiadar amb millors condicions que quan era temporal", defensa el Luis. L'empresa, de fet, li ha promès que el farà indefinit a temps complet en "quatre o cinc anys".

Ja ha passat un mes des que es va acabar el termini que va donar el govern espanyol a les empreses perquè adaptessin els contractes dels seus treballadors a la nova reforma laboral. Amb aquesta reforma van desaparèixer tant els contractes eventuals com els d’obra i serveis, i l’executiu, per solucionar l’alta temporalitat del mercat de treball espanyol, va apostar per promoure els fixos discontinus. Aquesta modalitat és considerada com a indefinida i permet a les empreses tenir reforços en els moments que siguin necessaris durant un temps determinat.

La figura del concurs públic és per naturalesa controvertida. L'administració ha de contractar un privat per a la prestació d'un servei i el sol fet d'elegir-ne un entre molts a partir d'unes condicions que, en principi, tots compleixen, no sempre és fàcil. Per tant, que els concursos públics acabin en denúncia no és desitjable però és habitual. Ara bé, quan al llarg dels anys tots els grans contractes d'una administració en una tipologia de servei concreta han estat denunciats o fins i tot han rebut alguna mena de requeriment d'un organisme de control, la sospita de mala praxi apareix en escena. I si el conflicte, la denúncia o el requeriment es refereixen repetidament a una falta de concurrència, a uns obstacles a la lliure competència, la sospita agafa consistència. És el que ha passat amb els contractes de transport en autobús de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), tal com explicàvem en una àmplia informació en l'edició en paper d'aquest diumenge.

"Estem alimentant una bomba de rellotgeria". L'alerta és de l'economista i president de l'empresa de recursos humans ICSA Grupo, Ernest Poveda, davant "l'abús" dels contractes temporals que monopolitzen des de fa anys el mercat laboral espanyol i que se centren sobretot en els llocs de treball menys qualificats. Les dades li donen la raó. Segons el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, en les sigles en castellà), durant els primers set mesos d'aquest 2021 la durada mitjana dels contractes és de menys de dos mesos, concretament és de 54,1 dies. La xifra és més alarmant –assegura l'economista– si es té en compte que la crisi econòmica del covid no hi ha tingut cap impacte, ja que si es compara amb les dels últims anys fins i tot és una mica superior. El 2007, quan es venia d'una època de bonança econòmica, la duració mitjana d'un contracte era de 78,6 dies; el 2013, en plena crisi financera, va baixar fins a 53,3 dies, i el 2019, abans que esclatés la pandèmia, va arribar a mínims històrics al baixar per primer cop del llindar dels 50: 49,1 dies. "S'ha cronificat i abusat de la temporalitat i això provoca una inestabilitat en molts treballadors, que encadenen un contracte darrere l'altre, cosa que afecta directament l'economia i sobretot el consum, perquè una persona que està en aquesta situació no es planteja comprar un habitatge o un vehicle", exemplifica.

Els contractes fraccionats han generat un vendaval en el debat polític arran del procés judicial relatiu a Laura Borràs. En el debat català. En el debat espanyol no hi ha tema, perquè el rave no són els contractes fraccionats, sinó una acció repressiva -una més- contra allò que més molesta a les institucions espanyoles de l’independentisme català. Allà tenen el bon costum de no confondre el rave amb les fulles. I com que el rave és la repressió política, no hi haurà processos judicials contra centenars de responsables a Catalunya (milers a Espanya) que han fraccionat contractes. Alguns ja declarats pel Tribunals de Comptes; altres, a partir de multitud d’indicis al revisar els contractes de moltes administracions. I no seran perseguits perquè el fraccionament -tot i ser irregular- no és al Codi Penal. ¿Llavors, això de Laura Borràs? Sí, el que sembla: repressió política via aparell judicial. És tot.

La Sindicatura de Comptes ha certificat que, durant el període 2016-2018, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que dirigia l'ara portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, va fraccionar una sèrie de contractes. Borràs va ser la directora de la institució fins al 22 de gener del 2018, quan va fer el salt a la política. El Tribunal Suprem investiga precisament la diputada catalana per determinar si durant la seva etapa al capdavant de la ILC va adjudicar de manera irregular contractes a Isaías Herrero, fets que presumptament podrien ser constitutius dels delictes de prevaricació i malversació de fons públics. En una entrevista a l'ARA, Borràs va assegurar que no havia "fraccionat contractes" i que no havia de demostrar la seva "innocència" i, aquest dimecres, en declaracions al programa 'Tot es Mou' de TV3 s'hi ha reafirmat.

Un de cada quatre contractes signats al juliol a l’Estat era d’una durada inferior als set dies, segons les dades del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). En total, al juliol es van signar 2,17 milions de contractes laborals, dels quals el 25%, 551.483, no va arribar a la setmana de durada. La temporalitat s’imposa en el mercat laboral. Així, 1,1 milions de contractes, la meitat del total, van ser de menys d’un trimestre.

Els dos últims contractes que ha tingut la Jacquelin Cerrato, de 39 anys, han durat onze i deu dies, respectivament, com a treballadora de la neteja d’una residència a Barcelona. “Eren per cobrir una suplència”, explica. Prèviament, a la mateixa empresa i durant l’últim any ja havia tingut dos contractes més. El primer, de sis mesos també fent feines de neteja, i el segon, de quatre mesos, com a cuidadora de gent gran. “Quan vaig acabar l’últim contracte la responsable de l’empresa em va dir que m’enviava a l’atur perquè em formés com a cuidadora i que un cop tingués la titulació em buscaria un altre lloc”, detalla.

Els contractes de lloguer que se signin a partir d'aquest dimecres tindran una durada mínima de 5 anys (o 7 anys si l'arrendador és una persona jurídica), i no de tres com fins ara. Avui s'ha publicat al 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) el decret llei que va aprovar divendres el govern espanyol i que preveu, com a principal novetat, l'ampliació de dos anys més del termini mínim legal del contracte.

El Govern pagarà contractes laborals de 1.000 euros a 86 immigrants en situació irregular però amb un arrelament d'almenys tres anys a l'Estat i dos anys a Catalunya. Es tracta d'un pla pilot que s'aplicarà a partir de l'any vinent en col·laboració amb les entitats socials. Ho ha explicat aquest dimecres el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, que ha presentat aquesta nova línia de subvencions perquè les entitats socials puguin contractar persones "en situació de més vulnerabilitat" que així puguin aconseguir una autorització de residència temporal.

La xifra de contractes temporals de curta durada –inferiors a un mes– ha augmentat un 70% des que va començar la crisi, el 2008. Són dades de l'últim informe de la UGT de Catalunya titulat 'Evolució de la contractació temporal a Catalunya 2008-2016', que també constata que, en conjunt, la contractació temporal ha crescut un 24% en total entre 2008 i 2016, mentre que la contractació indefinida s'ha reduït un 11,7% durant el mateix període.

Després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) demanés a l'estat espanyol que equiparés la indemnització dels treballadors interins (treballadors que cobreixen temporalment un lloc de treball) a la dels treballadors indefinits, es va crear un grup d'experts per estudiar aquesta mesura.

El secretari de Procés Constituent i Programa de Podem, Juan Carlos Monedero, ha anunciat aquest dimarts que aquesta setmana convocarà una roda de premsa per aclarir tots els "aspectes" relacionats amb els treballs de consultoria que va realitzar per a diversos governs llatinoamericans, i per mostrar els "papers" que així ho demostren.

L'impost que el govern vol aplicar a les companyies operadores d'internet per finançar el sector audiovisual català va endavant. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha detallat aquest divendres que el tribut suposaria 0,25 euros al mes per cada connexió internet que tenen contractades les operadores a Catalunya (Telefónica, Ono, Jazztel, Vodafone, etc).