<![CDATA[Ara.cat - tristesa]]> 10 <![CDATA[La funció de la tristesa]]>

Segueixo la meva sèrie d'articles estivals sobre emocions donant pas avui a alguna cosa que no està en l'agenda de les xarxes socials, com ara Instagram, o que cada vegada més ens costa compartir: el fet d'estar trist.

]]> <![CDATA[Si estàs trist per Nadal]]>

El Nadal també té la seva cara trista. Quan els carrers es guarneixen de llums i les taules de festa, la tristesa fa acte de presència en moltes llars i molts cors d’una manera força més punyent que en altres èpoques de l’any.

]]> <![CDATA[Ràbies que amaguen tristors]]> A Contes per pensar, de Jorge Bucay, hi ha un conte molt il·lustratiu sobre la tristesa i la fúria. Diu que hi havia una vegada un estany preciós d’aigües cristal·lines, amb reflexos de tots els blaus i verds existents i peixos de tots els colors. A aquest estany hi van arribar la tristesa i la fúria. Totes dues es van despullar i van entrar a banyar-se. La fúria és inquieta i s’hi va estar poc, sempre té assumptes pendents i no pot estar aturada, així que va sortir aviat. Com que és cega, o no hi veu clar, i sovint es precipita, no es va adonar que es posava la roba de la tristesa i va marxar. La tristesa es va quedar més estona, és més lenta i tranquil·la, i li agrada quedar-se on és i recrear-se. Quan per fi va sortir, com que és molt lúcida, va veure de seguida que aquella roba no era la seva. Però com que si hi ha una cosa que no li agrada és que la vegin nua, es va posar la de la fúria i va marxar. Conten que des d’aleshores, a vegades topem de cara amb la fúria, ferotge, cruel, despietada, però si mirem bé veiem que és només una disfressa i que al darrere s’hi amaga la tristesa. Altres vegades topem amb la tristesa i al darrere s’hi amaga la fúria.

]]> <![CDATA[Per què quan sento tristor vull menjar dolç?]]>

La Mireia arriba a casa després d’un dia dur. S’ha enfadat amb la seva cap i només té ganes de menjar galetes. El Joan ha de lliurar un projecte a final de setmana i està molt estressat, l’únic que li ve de gust per sopar és una pizza. A l’Arlet l’ha deixat la seva parella i s’asseu al sofà amb mig quilo de gelat de xocolata. Ja fa temps que diferents experts d’arreu del món asseguren que hi ha un segon cervell a l’estómac. Però en què es basen per fer aquesta afirmació? ¿Hi ha realment una relació entre el sentim i el que mengem?

]]> <![CDATA[Com estàs? Malament]]> Segurament tots estaríem d’acord que un dels costums més buits -i que, a més a més, practiquem cada dia i per compromís- és demanar-li a un desconegut com està. En la gran majoria de casos el desconegut contestarà: “Bé, anar fent. I tu?” Tots som l’interrogador en alguns moments del dia i l’interrogat en d’altres. Però si una cosa compartim tots és aquella freda i distant sensació que queda al cos, durant uns segons, després d’aquestes vagues microconverses a les quals ens aboquem en nom de l’amabilitat. I sempre contestem que estem bé, perquè dir que estem malament no està permès, no està ben vist perquè incomoda, perquè obliga el nostre interlocutor a abandonar la fredor de la conversa i a comprometre-s’hi: a implicar-se de debò en la preocupació.

]]> <![CDATA[CUREM LES ESCOLES FERIDES]]> Panys trencats, vidres esmicolats, escoles plenes de gent pacífica resisitint la violència, patis i vestíbuls d’instituts patint les desemesurades i bestials agressions de policies nacionals. Una imatge terrible en el context en que, dia a dia, mestres i professors s’esforcen per educar i treballar la resolució pacífica dels conflictes, el valor del respecte a les persones i als objectes, per sobre de qualsevol cosa. El mateix missatge que també pares i mares, i com a societat ens hem de continuar esforçant per oferir als nens i adolescents, donant un bon model. L’empatia, la capacitat de parlar les coses per resoldre-les, la regulació de la ràbia, la tolerància zero cap a actituds que violen el dret de les persones a ser respectades, on han quedat? La meva filla de 6 anys quan va saber el què estava passant em va dir: que no van anar a l’escola aquests policies? Que no van aprendre l’autocontrol? Que no son grans per saber que això no es pot fer?. Li vaig dir que no, que els faltava molt per aprendre i que de vegades, per desgràcia, hi ha gent que no vol aprendre. I seguidament vaig ajudar-la a posar atenció a l’admirable model de cooperació, solidaritat i estima que havíem demostrat totes les persones del barri que durant dos dies havíem estat tancats a l’escola fent activitats junts i protegint-nos uns als altres per poder exercir un dret que creiem és nostre: el dret a opinar.

]]> <![CDATA[La infelicitat ens fa emmalaltir?]]>

La felicitat és el millor antídot contra la malaltia. Repetida per metges i terapeutes, naturòpates i psicòlegs, aquesta frase s'ha convertit en una veritat acceptada de manera universal. No és, certament, una llegenda urbana: nombrosos estudis científics afirmen que les persones felices són més immunes davant les malalties i que, quan es posen malaltes, es recuperen amb més rapidesa. Mentre que les persones amb més tendència a la tristesa, a la preocupació i l'estrès són més proclius a patir malalties, les que estan més satisfetes, confiades i relaxades tenen més bon estat de salut. Aquesta és la teoria, repetida mil i una vegades. Una teoria que, sembla, és falsa.

]]> <![CDATA[Com afrontar el Nadal sense un ésser estimat]]>

Durant el primer any després de la pèrdua d'un ésser estimat se succeeixen moments que generen una situació difícil, de tristesa: aniversaris, vacances… Però és durant el Nadal quan la nostàlgia es dispara, i trobem a faltar de forma més intensa els éssers estimats que ja no hi són. Aquí et donem sis claus per ajudar-te a afrontar el Nadal quan has patit una pèrdua.

]]> <![CDATA[Duran veu amb "tristesa" la crisi interna del PSC a Girona]]> El president del comitè de govern d'Unió i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha assegurat aquest dimecres que observa "amb tristesa" la crisi interna que està patint el PSC a les comarques gironines després que una desena de membres de la direcció en aquesta demarcació hagi dimitit, en desacord amb el rumb imposat pel primer secretari del partit, Pere Navarro, contra la consulta del 9 de novembre.

]]> <![CDATA[Junqueras: "Estem tristos, plens d'orgull i carregats de responsabilitat per continuar la seva tasca"]]> El futur president d'ERC, Oriol Junqueras, s'ha declarat aquesta nit "carregat de l'enorme responsabilitat" de donar "continuïtat a la tasca i el compromís" d'Heribert Barrera, que ha mort als 94 anys. En un apunt al Facebook, Junqueras destaca el perfil acadèmic de Barrera (llicenciat en Química, Ciències Físiques i Matemàtiques, a més de doctor en Física), però sobretot el seu compromís polític, que el va portar a lluitar als 19 anys al front d'Aragó, on va "servir l'Exèrcit de Catalunya", i més tard a defensar la causa nacional catalana des de les institucions democràtiques.

]]>