Sovint als economistes se’ns demana que opinem sobre què preveiem que passarà a l’economia, especialment a la vista dels esdeveniments que estem vivint. Per la meva part, acostumo a contestar que la resposta correcta és que no en tinc ni idea, però que per cortesia amb qui demana puc anticipar, més des de l’experiència que del coneixement cert, que... No faré acudits sobre previsions d’economistes, però en descàrrec nostre remarcaré la complexitat d'un moment en què la geopolítica és la causant de les incerteses, en què el que intervé és un conjunt de factors interdependents i, més encara, moguts pel personatge que avui dirigeix la Casa Blanca. Aquest marc geopolític té com a pronòstic més d’una sola variable econòmica, a la qual se li pot associar un element de risc. I quan els riscos són encadenats, la probabilitat de cada pronòstic, que obtenim amb una multiplicació per un valor inferior a 1, esdevé molt baixa. Tot depèn de tot! De manera que malgrat que avui tenim, a diferència del passat, millors utillatges de previsió i més instruments de reacció que mai, aquelles situacions, cada cop més complexes i interconnectades, són més difícils d’anticipar. Cau la xarxa de seguretat, es trenca la logística o el transport de mercaderies, es perd la cadena de valor i tot alhora es paralitza.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat aquest dilluns les seves previsions de creixement econòmic per al 2026, tant de l'economia mundial com de l'eurozona, els Estats Units, la Xina i també d'Espanya. L'organisme destaca que "els vents en contra [del creixement] derivats de les canviants polítiques comercials es veuen compensats pels vents de cua lligats a l'augment de la inversió relacionada amb la tecnologia, inclosa la intel·ligència artificial (IA); més a l'Amèrica del Nord i l'Àsia que en altres regions", indica al seu informe.

Després d'un nou estiu sufocant, aquest dilluns 22 de setembre arriba oficialment la tardor astronòmica, tot i que la meteorològica ja va començar l'1 de setembre. Ho farà a les 20:19 hores, segons indica l'Observatori Astronòmic Nacional, i serà en aquell moment quan es produirà l'equinocci. La nova estació durarà gairebé 90 dies, fins al 21 de desembre, quan arribarà l'hivern.

Optimisme. Aquest és l'estat d'ànim dels empresaris que participen a la 36a Trobada Empresarial al Pirineu. Segons el Baròmetre Econòmic 2025, una enquesta adreçada als assistents per captar la percepció de l’empresariat sobre l’economia i el seu futur, un 85,71% dels participants tenen bones perspectives de facturació si ho comparem amb l’any passat; a més, el 55,33% dels assistents preveuen un creixement en els beneficis respecte al 2024. De fet, més de la meitat, un 68,52%, tenen previst crear llocs de treball en els pròxims sis mesos.

La calor de ple estiu ha arribat abans d’hora aquest any, i no donarà treva. Després de l’atípica calorada de finals de maig que va deixar alguns rècords, aquesta setmana n’arriba una altra que ens portarà valors totalment fora de lloc per trobar-nos a la primera quinzena de juny. Les temperatures estaran en molts casos entre cinc i vuit graus per sobre de la mitjana i seran més pròpies de la canícula. Tot plegat és fruit de l’arribada a casa nostra d’una bombolla d’aire molt càlid provinent del nord d'Àfrica.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha mantingut estables les seves previsions de creixement per a Espanya aquest any, però les rebaixa per al 2024. A més, ha retallat les de tota l'economia mundial. En el seu informe trimestral de perspectives econòmiques, l'organisme manté l'economia espanyola com la que més creixerà enguany de la zona euro.

El Fons Monetari Internacional (FMI) dona ales al missatge que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha repetit més en campanya: l'economia espanyola està en bon estat de salut. En el seu darrer informe, l'organisme constata que els països del sud d'Europa s'estan reactivant més ràpidament del que s'esperava i millora les seves previsions molt per sobre de l’eurozona i el món. Especialment Espanya, que gràcies al manteniment d'un sector de serveis i un turisme "forts" s'espera que creixi fins a un 2,5% el 2023, gairebé el triple que l'estimació de la zona euro (0,9%), de manera que es convertirà en el país desenvolupat que més creixi durant aquest any.

Les perspectives econòmiques globals —amb la guerra entre Ucraïna i Rússia i una escalada sense aturador de la inflació pel mig— han canviat molt des de les últimes prediccions del Fons Monetari Internacional (FMI). L'organisme ha publicat aquest dimarts una rebaixa significativa en els seus càlculs respecte als que va compartir el gener passat. En el cas d'Espanya, el xoc dels últims mesos de turbulències geopolítiques s'ha traduït en una reducció de la previsió del PIB per al 2022 d'un punt percentual, fins a situar-se en el 4,8%. El pronòstic per al 2023 també és una mica menys optimista i baixa cinc dècimes, fins al 3,3%.

El 2021 arrancava amb dures restriccions per fer front a la tercera onada del coronavirus i aquestes restriccions han alentit l'activitat econòmica durant les primeres setmanes de l'any. Encara no ha acabat el març, però tots els indicadors apunten a un primer trimestre més fluix del previst. El govern espanyol manté, per ara, les seves previsions econòmiques per al 2021, tot i que el Banc d'Espanya ja ha rebaixat lleugerament el seu optimisme. Segons el regulador, aquest any l'economia començarà a aixecar el cap, però ho farà més tard i més tímidament del previst. El primer trimestre de l'any, el PIB caurà un 0,4%. "Les dades de mobilitat, ocupació i consum han estat dolentes al gener i al febrer", ha apuntat aquest dimarts el director general d'economia del Banc d'Espanya, Óscar Arce.

Les prediccions a curt termini indiquen un inici de novembre plujós marcat per precipitacions entre els dies 3 i 6. L'entrada d'una borrasca atlàntica amb aire fred en altura i vents humits en superfície procedents de la Mediterrània afavorirà que la pluja pugui acabar regant gran part de territori català, tot i que molts models indiquen pluges més abundants cap al País Valencià

L'economia europea avança, però cada vegada més lentament. Com fa trimestralment, aquest dimecres la Comissió Europea ha tornat a refredar les perspectives de creixement econòmic amb una especial retallada en el cas d'Espanya. Si a l'estiu Brussel·les preveia que el PIB espanyol avançaria un 2,3% aquest 2019, ara rectifica els càlculs i ho deixa en un 1,9%. La certificació de la frenada no sorprèn. La rebaixa no afecta només el 2019, sinó que s'allarga els anys vinents. La Comissió espera que el creixement espanyol el 2020 baixi a l'1,5%, i de cara al 2021 a l'1,4%. És a dir, l'economia s'anirà desaccelerant progressivament, però la frenada és una mica més brusca del que s'havia pronosticat. Fa mesos que la majoria d'organismes internacionals avisen de la desacceleració. S'acosten sotracs encara que a la seu de la burocràcia europea es resisteixen a parlar d'una nova crisi econòmica.

L'economia mundial creixerà el 2019 un 3%, el seu ritme d'expansió més baix des de la crisi financera i vuit dècimes per sota del creixement registrat l'any passat, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), que ha retallat dues dècimes la seva previsió per a aquest any. En canvi, el 2020 el creixement repuntarà al 3,4%, una dècima menys del que s'esperava al mes de juliol, com a conseqüència de l'impacte advers del proteccionisme i de l'elevada incertesa geopolítica.

El cel de l’economia s’ennuvola cada cop més. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha revisat a la baixa les perspectives de creixement mundial per al 2019 i el 2020 fins al nivell més baix en una dècada a causa de la incertesa econòmica i política.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat les perspectives de creixement per a l'economia espanyola per aquest any fins a un increment del PIB del 2,3%, dues dècimes més respecte al pronòstic del passat mes de gener. Per contra ha rebaixat la mitjana mundial al 3,2%, una dècima menys de la prevista l'abril passat, quan ja havia rebaixar dues dècimes més la previsió.

El producte interior brut (PIB) de Catalunya alentirà el seu creixement aquest any i el que ve, segons les previsions de l'escenari macroeconòmic per al bienni 2019 i 2020 que ha publicat aquest divendres el departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha mantingut aquest dilluns les perspectives de creixement per a l'economia espanyola en un 2,2% per al 2019 i un 1,9% per al 2020, en un context de "marcat" alentiment a la zona euro, per a la qual preveu un creixement de l'1,6% aquest any, tres dècimes menys del que s'esperava a l'octubre.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha elevat en dues dècimes la seva previsió de creixement d'Espanya per al quart trimestre de l'any, fins al 0,8%, després de les últimes dades d'atur registrat, i preveu un augment del PIB similar el primer trimestre de l'exercici 2019, d'acord amb l'última actualització del seu model Mipred, que pronostica la taxa de creixement en temps real.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat en dues dècimes la seva previsió de creixement de la zona euro per al 2018, fins a un "decebedor 2%, per l'alentiment de les exportacions i l'allargada incertesa al voltant del Brexit, si bé manté la del 2019 en l'1,9%.

La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, adverteix que el nivell actual de deute mundial supera tots els límits coneguts fins ara. En una conferència a Washington, Lagarde ha advertit dels riscos que suposa aquest augment imparable del deute públic i privat, que ja bat rècords, amb 157 bilions de dòlars en conjunt, un 60% més que al començament de la crisi financera, el 2007.

El comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, ha instat aquest dijous el govern espanyol a respectar els compromisos assumits en matèria de reducció de dèficit públic, que estableixen que Espanya ha de situar el desviament aquest any en el 2,2% i fer un esforç estructural d'uns 7.000 milions d'euros el 2019. "Els compromisos han de ser respectats i no són desfavorables a Espanya", ha expressat el socialdemòcrata francès en una roda de premsa prèvia a la reunió que mantindrà aquest mateix dijous amb la ministra espanyola.