L'atac de l'Iran d'aquest cap de setmana està desencallant l'ajuda militar dels Estats Units a Israel i, de pas, també a Ucraïna. El president de la Cambra de Representants, Mike Johnson, ha anunciat aquest dilluns a la matinada que en els pròxims dies tornarà a posar sobre la taula els projectes de llei per enviar ajuda a Israel i Ucraïna. Si el pla de Johnson té èxit, podria suposar el final del bloqueig que han mantingut una part dels republicans sobre el paquet d'ajudes als aliats de Washington.

Després de deixar d'ostentar la presidència del Congrés i passar de dos ministres a un, el PSC perd un càrrec més a l'Estat dins de l'entramat de relacions amb el PSOE malgrat la seva victòria a Catalunya el 23-J. Es tracta del de portaveu al Senat, que fins ara exercia la catalana Eva Granados (PSC). El consell executiu del PSOE ha decidit aquest dilluns que l'assumeixi el senador Juan Espadas, secretari general dels socialistes a Andalusia i exalcalde de Sevilla. El canvi només afecta el Senat; al Congrés, en canvi, continuarà sent portaveu el basc Patxi López.

Va fallar Intel·ligència, va fallar la reacció durant l'atac i va fallar la preparació dels agents. D'acord amb les declaracions de la primera de les audiències al Senat sobre el que va passar el dia 6 de gener, es pot concloure que tot el que podia sortir malament va sortir malament. Aparentment només la fortuna va evitar una tragèdia més gran. L'atac va causar la mort de cinc persones, una d'elles un agent de la policia del Capitoli. Dos dels seus companys es van suïcidar dies després. Tot i que el d'aquest dimarts només és el primer moviment del Congrés per completar el puzle del que va passar durant l'assalt d'una turba de seguidors de Donald Trump, la veritat és que el que va passar "ha exposat les debilitats en la seguretat de la ciutat més segura de país", segons va declarar el cap de la policia de Washington, Robert Contee.

En els últims dies, amb l'embolic generat per si s'ajornava o no el 14-F, alguns partits han plantejat la necessitat de fer canvis substancials en la normativa electoral per adequar de la millor manera possible els comicis al context pandèmic. JxCat ha sigut fins ara el més vehement: dilluns passat va presentar un decàleg de mesures per implementar de cara al 30 de maig. Per la seva banda, Cs ha exigit al Govern que canviï el "vestit jurídic" de l'ajornament electoral per evitar que pugui ser impugnat definitivament, encara que no ha concretat com. Però per introduir canvis significatius en la normativa caldria reformar la llei orgànica del règim electoral general (Loreg). ¿És possible fer-ho d'aquí a finals de maig?

La forma de prestar el jurament o promesa de la Constitució s'ha convertit en l'element més cridaner dels plens del Congrés i del Senat d'inauguració de la legislatura. En algunes legislatures anteriors ja s'havien assajat fórmules enginyoses, per dir-ho d'alguna manera, per evacuar aquest tràmit, però en la legislatura actual, que va començar dimarts passat, s'ha anat considerablement més lluny que en les legislatures anteriors.

El binomi català Meritxell Batet - Manuel Cruz al capdavant de les Corts espanyoles ha durat poc. El PSOE ha decidit prescindir del catedràtic de filosofia de 68 anys i demà serà rellevat en la presidència del Senat per la jutge Pilar Llop (Madrid, 1973). En canvi, Batet sí que serà proposada per repetir com a presidenta del Congrés de Diputats, segons apunten fonts socialistes, un cop sembla haver superat els problemes de vertigen que li van impedir participar en la campanya de les recents eleccions generals. Avui mateix l’executiva del PSOE proposarà formalment els noms de Batet i Llop en una reunió a la qual no assistirà el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, perquè coincideix amb la cimera de l’ONU pel canvi climàtic que es fa a la capital de l’Estat.

Les Corts espanyoles han viscut aquest dimarts una jornada tan atípica com històrica. Quedarà per als annals del parlamentarisme espanyol la constitució del Congrés i el Senat amb la presència de diputats i senadors sortits de la presó, una anomalia en tota regla que denota la feblesa d'un estat de dret incapaç de resoldre políticament les grans diferències polítiques en lloc de fer-ho en els jutjats. Com no podia ser d'una altra manera, una anomalia d'aquesta envergadura, difícil de justificar en qualsevol democràcia avançada, ha fet que els presos independentistes hagin concentrat tota l'atenció, un protagonisme que han aprofitat per convertir-lo en victòria moral.

SENAT. Que Iceta no sigui president del Senat és una bona notícia per als que creiem que l’actual líder del PSC és un bon polític que pot jugar un paper rellevant si algun dia Espanya afronta de debò la qüestió catalana. Al cap i a la fi, el paper d’Iceta depèn de les seves paraules i els seus actes, i no pas del seu càrrec institucional. Sobretot si aquest càrrec només té rellevància protocol·lària. N’hi ha prou consultant la llista dels anteriors presidents de la cambra alta per adonar-se que tots han exercit el càrrec de manera esllanguida, com esllanguida és l’existència del mateix Senat, ple de polítics en retirada, allunyats de la batussa política. No és el “Senat federal” que el PSC va prometre portar a Barcelona el 2015 -una promesa electoral que va despertar una indiferència total-, sinó una cambra de segona que només es va fer un lloc a les portades quan va votar l’aplicació de l’article 155. Iceta té un paper a jugar com a primer secretari del PSC, i en tindria més si li donessin un càrrec a l’executiu espanyol, però abans cal saber si el seu cap de files es decidirà a agafar el toro per les banyes -és a dir, parlar amb les forces majoritàries catalanes escoltant les seves propostes per al futur de Catalunya-. Si això no passa, com per desgràcia sembla probable, el paper d’Iceta i el del PSC continuarà essent el mateix que en l’últim any: obeir les consignes del PSOE i blanquejar, amb una capa de pretesa cordialitat, el seu suport a la política repressiva que va iniciar el PP en el govern.

Societat Civil Catalana (SCC) i l'Associació d'Exdiputats i Exsenadors de les Corts Generals, de la qual formen part un miler d'exparlamentaris de diferents forces polítiques, entre les quals està inclosa l'antiga Convergència, han signat aquest dimarts un acord de col·laboració per combatre el relat que fa l'independentisme de la realitat tant catalana com espanyola. El conveni ha sigut subscrit al Congrés pel president de l'Associació d'Exdiputats i Exsenadors de les Corts Generals, Juan Van-Halen, i el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch.

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, demana a la justícia belga que continuï investigant el presumpte espionatge que se li va fer a través de les balises que es van trobar en dos dels seus vehicles a Bèlgica. Ho ha reclamat després de la informació publicada aquest dimarts per l'Agència Catalana de Notícies, segons la qual la policia belga hauria trobat indicis que relacionen aquest espionatge amb un fiscal de l'Audiència Nacional espanyola. Puigdemont assegura que es va cometre un "crim" davant el qual ara només falta determinar-ne els autors. Cal recordar, però, que fa unes setmanes la fiscalia que estava al càrrec d'aquesta investigació ja va demanar a la jutge que s'arxivés el cas per considerar que no hi havia proves suficients per determinar-ne l'autoria.

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha enviat una carta a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i també al del Senat, Pío García-Escudero, en què els recorda "l'obligació legal" que tenen de renovar l'òrgan de govern dels jutges. Lesmes ocupa el càrrec en funcions des del 4 de desembre, després que fracassés l'operació pactada entre PSOE i PP per situar com a candidat al càrrec el president de la sala penal, Manuel Marchena, que també és el president del tribunal que jutjarà l'1-O al Suprem.